Foc.

Altes temperatures i absència quasi total de precipitacions porten, inexorablement a la sequera, un període extens de temps en el qual un territori pateix una deficiència en el subministrament d'aigua.

Si a la calor i la sequera li afegim el vent, tindrem els aliats perfectes pels incendis. Ara. En aquests mesos de l'estiu quan tots aquests elements "se n'ixen de mare", la natura es converteix en un veritable polvorí.

Ho acabe de veure a les notícies, tot el Mediterrani està en flames, el foc s'escampa per Itàlia, Grècia i Argèlia. La situació sembla ser crítica a Rodes, Corfú i la regió de Magnèsia, també a Sicília i Calàbria, i a la regió muntanyosa de Kabylie a Argel. Tampoc Tunez ni Portugal se'n salven.

Diuen els meteoròlegs, que són els que entenen, que és conseqüència del canvi climàtic, que les temperatures extremes i la poca pluja d'aquestes setmanes, son la "nova normalitat" i que cal acostumar-se a lluitar contra un enemic imparable que, sembla ha vingut per quedar-se, el foc.

A hores d'ara, després dels darrers ensurts de Gran Canària i Zamora, que van afectar principalment i respectivament els municipis de Tejada i Morales del Vino, sembla que no  hi ha cap incendi actiu fora de control, però el país es troba gairebé íntegrament en risc extrem de patir-los.

La nostra província i el nostre terme municipal en concret, al llarg de la història ha presentat  i presenta gran risc i greus incendis; no faré un repàs extensiu, per això estan les hemeroteques, però abans de centrar-me en un foc del qual hui es compleixen 134 anys, només voldria recordar que, en aquest 2023, hem sofert al terme de Castelló uns incendis que han portat, d'una banda, la preocupació al veïnat i d'altra la tristor a una família; dos d'ells ocorreguts a la fi del mes de gener al Grau, un a la partida d'Almalafa, l'altre a tocar del nucli urbà, al camí de Bomboí; un tercer el passat març, entre les urbanitzacions de les Galeres i la Rambla de la Vídua, al barranc del Malvestit a la zona de la Quadra del Mercader que, va cobrar-se la vida d'un home.

Aquell altre incendi del qual hui vull fer memòria va iniciar-se al terme municipal a les 10 del matí del 27 de juliol de 1889, en concret en un espai a tocar de la séquia d'En Trilles, i va agafar tanta virulència que, va arribar a cremar, en poc més de set hores, tota aquella part de la marjaleria, arbres, fullam i brancatge de tota classe de plantes enfiladisses, arribant el foc fins al gran pinar de la platja, arrasant-lo completament, un pinar que, malgrat haver estat reduït amb el pas dels segles per ser font de fusta i llenya pels veïns, comptava en aquell moment amb més de 9.000 pins.

Diuen les cròniques de l'època que la companyia de bombers que va acudir a sufocar-lo va haver d'emprar, per a tractar de guanyar temps, "la panderola", el tramvia de vapor que, encara no feia un any, havia estat inaugurat entre la ciutat i el Grau. Tota una gran pèrdua per la ciutat, el Grau i els veïns.

Ha passat més d'un segle, però també hui, veiem com en tots els àmbits de la societat, els incendis provoquen importants pèrdues, tant de vides humanes com de danys en edificis, instal·lacions, boscos i béns en general; davant aquesta situació tres són les claus per a fer-los front en cas de presentar-se, immediatesa, coordinació i recursos. Estem preparats? Esperem que no calga demostrar-ho...