No és un heroi...

En són molts, més dels que ens imaginem, els aficionats al bou a les nostres terres que en arribar les primeries de juliol es desplacen a Pamplona. Però, estareu d'acord amb mi que, cal tenir mala sort perquè entre els milers de corredors que cada matí, es juguen la vida als "encierros", haja estat un veí de Vila-real, el primer a ser "cornejat" en aquest Sant Fermí 2023.

Deixeu-me dir per començar que me'n alegre que l'incident no haja tingut un final tràgic i que, finalment, només haja estat un fort ensurt que, tot i que li talla en sec la seua participació festera aquest any, podrà contar, d'ací no massa temps, gràcies a Déu, al Sant o a la sort, als seus amics, coneguts, familiars i veïns.

La notícia saltava ahir al matí, "Gerardo Fortuno, corredor castellonenc habitual a les festes navarreses, era "enganxat" al tram de la telefònica, per un bou negre de 580 quilos, causant-li una ferida a la cara interna del braç esquerre, sent traslladat a l'hospital de Navarra i, operat d'urgència, va quedar ingressat amb pronòstic menys greu".

Hi ha un refrany al meu poble que diu: "qui no vulga pols, que no vaja a l'era". El perill és molt sempre que hi ha carreres davant un bou, sent usual, a Pamplona en festes, que hi haja ferits i el que és més greu, morts; tant és així que l'equip mèdic, en aquest cas encapçalat per la doctora Petrina, esperava preparat aquell matí, a peu de quiròfan l'arribada dels possibles ferits.

La sort va estar en aquest cas al costat de Fortuño, que involuntàriament va assolir ahir gran protagonisme. Va haver-se d'esperar al tercer "encierro" per parlar del primer "agafat pel bou". Semblava fins i tot que "va tenir un gran honor" en ser el primer ferit, en aquest cas per un bou de la ramaderia gaditana de Cebada Gago. Uns bous famosos per la seua macabra estadística "als encierros de San Fermín", 60 cornades en 32 participacions.

La premsa local primer, "el diario de Navarra" va fer al vila-realenc protagonista, entrevistant-lo a l'hospital, després l'alcalde de Vila-real, el senyor José Benlloc, va telefonar-lo personalment interessant-se per la seua salut, desitjant-li públicament a les xarxes socials una ràpida recuperació, i hui mateix, el diari "Mediterràneo" parla de "la cogida de los sanfermines", com sí el fet tinguera una transcendència més enllà de temptar la sort i, en aquest cas, eixir prou ben parat.

No, el fet de ficar-se davant un bou és una temeritat i el protagonista no és un heroi, com quasi volen fer-nos creure, ha estat només un home de sort "qui ha tingut la mort a centímetres" i s'ha pogut lliurar.

No vull dir amb açò que el corredor castellonenc siga un irresponsable, que no tinga experiència ni preparació física adequada, no ho sé, ho desconec, però, que en l'entrevista es vanaglorie d'haver estat ja el primer dia "fregat" per un bou al mateix lloc on ahir va rebre l'enganxada i que diga públicament que, en el moment de ser cornejat "ni siquiera me dí cuenta de la embestida", crec que és tenir una mica massa presumpció, massa arrogància.

Que posar-se davant de sis bous de lídia i vuit cabestres llançats a la cursa en un carrer ple de gent és perillós no cal dir-ho, córrer davant els bous no és una tasca exempta de riscos, però fer de la sort una heroïcitat està lluny de la realitat, i si cal buscar un heroi del moment, aquest seria, en tot cas, el xicot que agafant el bou per la cua ha evitat que continuara envestint a les persones que, com Gerardo es trobaven en aquell moment a terra.

Tal vegada el que tinguen els corredors siga, amor davant les cornades, persones que s'entretenen i es diverteixen trotant davant un animal completament aterrit i desorientat, que lluita per defendre's. Són valents sí, però si us plau, no els enlairem, no són herois. Heroi ha estat l'equip mèdic que, ràpidament, ha identificat el problema que li arribava i s'ha posat fil a l'agulla per solucionar-lo.