Cadascuna de les formacions, més o menys progressistes, més o menys conservadores, planteja un model de país, un model de govern, on l'economia, les relacions internacionals, la sanitat, l'educació i la cultura són els eixos fonamentals del seu programa.
De tots aquests camps, a hores d'ara, el que més m'atrau és el de la cultura i el que, de no passar res especial i extraordinari, entre hui i el pròxim dia 23 en què hauré de dipositar el meu vot i amb ell donar la confiança a una formació o l'altra, serà el que farà decantar la meua tria.
Acceptant que el concepte genèric de cultura popular és ample, abastant tant el conjunt de les manifestacions artístiques i folklòriques que emanen directament del poble, arrelades a les tradicions, valors i creences, i transmesa de generació en generació per dècades, com aquelles manifestacions populars i innovadores que es filtren en l'espai cultural del segle XXI, crec que a Castelló, fins aquests moments i repassant les accions efectuades en els darrers anys, la pràctica cultural ha estat més viva que mai.
Tanmateix, tot i no tenir un govern estable a la Generalitat, per als, d'una banda, preacords PP+VOX en l'àmbit de país, i per l'altra, pel canvi de govern municipal, amb un PP governant en minoria, les manifestacions culturals, a parer meu, han sofert un retrocés, en entendre la cultura de manera diferent a com l'estàvem vivint en els darrers anys.
La cultura, a Castelló, s'ha sustentat en dos vessants, preservació de les tradicions, creences i patrimoni amb actes de gran significació, fomentant-se des de l'espai fester, al costat d'unes noves formes de cultura manifestada en la gran quantitat de programacions públiques de música, literatura, art, conferències, moda, ball o cinema per al gaudi dels veïns i veïnes, convidant-nos a participar d'una manera activa. Cultura de tots i per a tots amb unió cada vegada més forta entre cultura, educació i oci.
Ara, hem sentit parlar i vist "la força del pacte" amb suspensions d'actes, amb justificacions sense arguments, de censura o de retirades de banderes LGTBIQ, que han fet que un bon grapat de professionals del món de la cultura, mitjançant un manifest, denuncien l'atemptat que, contra la llibertat d'expressió s'està duent a termini, ficant en perill els drets consolidats democràticament en els darrers anys.
I a Castelló, on el PP sembla no "estar lligat" a Vox, encara?, la primera manifestació cultural-festera del nou equip de govern, les festes de Sant Cristòfol, patró de la ciutat, es presenten com de "tornada als orígens i difusores de les senyes d'identitat", recuperant com a novetat la benedicció de vehicles i el repartiment de cintes commemoratives. Així cotxes, motos, bicicletes i, tal vegada algun patinet, seran els protagonistes de la festa.
Tornada als orígens és beneir vehicles i repartir cintes? La veritat és que per allò de la pandèmia i que en els darrers anys calia desviar el trànsit rodat per fer passar els vehicles obligatòriament per recollir la cinta, l'any passat, l'acte no va fer-se i ningú el va trobar a faltar.
Ara, content estarà el gremi de traginers, conductors i camioners... però, si el que es vol amb la festa és "difondre les senyes d'identitat", cultura popular és fer caure al veïnat que Sant Cristòfol és patró de la ciutat i dels gegants, i per tant un bon moment per treure les nostres figures Tàfol, Lledó, Vicent, Senteta, Mussa i Azufaifa, i a la vegada retre homenatge als seus portadors.
La cultura popular es vincula amb el patrimoni més viu i constitueix l'expressió que relliga la tradició amb la modernitat. Mantenir-la viva, i dinamitzar-la és un gran repte. Estarà el nou equip a l'alçada? Temps al temps...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada