Perdre una nova oportunitat...

El pròxim diumenge tenim eleccions. Caldrà anar a votar, és un deure i una obligació democràtica. El govern i els diferents partits s'esforcen, en aquests dies, per facilitar-nos al màxim la realització del procés, tant pel que respecta a l'organització de la jornada com per l'accés a les paperetes.

A la nostra província som poc més de 430.000 les persones amb dret a vot; per poder votar es constituiran 339 col·legis, amb un total de 740 meses electorals al llarg dels 135 pobles que conformen el territori. Resulta fàcil calcular la mitjana de votants per taula: 581. És veritat que hi haurà, sobretot a la capital i tres o quatre pobles grans, taules que superen aquest número de censats, perquè en contraposició trobem més de la meitat dels pobles de la província que no arriben en total als 500 habitants, i per tant el cens de possibles votants és molt reduït.

Tot i això, sense comptabilitzar les paperetes que, en aquests dies, s'estan repartint a les bústies particulars pels diferents partits i coalicions, s'acaba de fer públic que la Delegació del Govern a la Comunitat Valenciana distribuirà per aquestes votacions 4,9 milions més, 4,4 milions corresponents al Congrés i 555.000 al Senat, amb un cost del dispositiu electoral de 694.906 euros, sense contar els serveis de seguretat i control.

Si analitzem una mica aquestes dades observarem, que cada votant disposarem als col·legis electorals d'una mitjana de 10 paperetes pel Congrés, de les quals, si no portem el vot des de casa, només n'emprarem una, i 1,2 paperetes pel Senat, que per ser única, hi ha d'haver-n'hi més que de sobra. També i pel que respecta al cost del dispositiu, és fàcil arribar a la conclusió que la inversió per ciutadà,  que el govern destina, per garantir el dret, vaja o no a votar,  és superior a 1,5 euros.

Pense que, davant la gran despesa econòmica que suposa una votació, el Ministeri de l'Interior, de qui depén en darrera instància tot el procés, devia fer majors esforços per implantar ja el sistema de la Taula administrada electrònicament, o és que tal vegada no interessa? Com diuen al meu raval, pensa mal i encertaràs!

És veritat que tot es fa per tenir una major eficiència sense perdre de vista la seguretat, però també ho és el fet que des de fa més de 60 anys, en què van començar a emprar-se sistemes de votació electrònica, des de les targetes perforades fins a l'escaneig òptic, al nostre país el vot electrònic, que entre altres beneficis resultaria més econòmics, s'ha fet servir només de manera esporàdica, però mai amb un abast general.

En uns temps en què pagar, comprar, transferir diners i fins i tot programar una cita mèdica són accions que es poden realitzar en línia, a través d'un mòbil o un ordinador, no s'entén gaire que s'haja de fer, d'una banda, una gran despesa en paperetes i, d'altra, que siga necessari fer tota una paperassa per votar per correu o no es puga votar per internet sense necessitat de desplaçar-se al col·legi electoral; en definitiva que no s'implante ja el vot telemàtic (des de casa) o, almenys, l'electrònic, en cabina controlada (prescindint de paperetes impreses).

Qüestió de confiança dels electors? És possible, però també hi havia gran desconfiança quan van iniciar-se la possibilitat de les compres en línia, de pagar amb el mòbil o d'usar els caixers dels bancs i mireu ara... Cal abandonar el paper ja com a despesa poc útil a la vegada que cal avançar en la reducció de l'impacte negatiu mediambiental. Malauradament, el diumenge perdrem una nova oportunitat!!!