La geladora.

S'acaba juliol, el primer mes complet de l'estiu i segons acabe d'escoltar a les notícies, a Castelló ha estat el mes més càlid de mitjana des que es tenen registres, superant-se els 27 °. Que faça calor a Castelló a l'estiu és el normal i el previsible, el refranyer ens ho recorda, "a l'estiu tot el món viu" o "a l'estiu a la fresca".

Tot i que les onades de calor són cada cop més freqüents, des de sempre, per combatre la calor els castellonencs hem tingut moltes alternatives, des de ficar-nos a remulla o emprar el palmito passant per l'ombra de l'emparrat o figuera a l'alqueria o maset, el meló d'Alger i el gelat.

Tal vegada per allò del màrqueting i el progrés, el món del gelat com a element per fer front a la calor, ha estat un dels que més ha evolucionat en els darrers 50 anys. No només per la gran quantitat de sabors i varietats existents al nostre abast al mercat professional, a quin més exòtic i variat: de pernil, de caviar, de truita, d'all, de cervesa, de xoriç, peix o pizza.., alguns dels quals no deurien ni d'existir; si més no, també per la facilitat de "fer gelat a casa" amb màquines d'allò més sofisticades i receptes senzilles que, faciliten i molt la tasca i ho fan tot pràcticament sol.

Encara recorde quan a casa, el gelat a l'estiu era "objecte de festa". Es preparava i menjava els diumenges, i la seua elaboració comportava tot un ritual que començava anant a comprar el gel i netejant i preparant un element que assolia tot el protagonisme en els mesos de juliol i agost, passant a un segon pla la resta de l'any, la geladora.

Un aparell que consistia en un cubell de fusta, en el qual i, en posició vertical, es col·locava un cilindre metàl·lic buit amb tapa, de diàmetre menor que el cub, que quedava fix al centre. Dins del cilindre hi havia un eix amb unes paletes laterals. A la part superior del cub s'acoblava un mecanisme que fixava el cilindre, el contenidor del producte a gelar, i que mitjançant uns engranatges cònics  i una maneta lateral, permetia girar tant el recipient metàl·lic com les paletes interiors dins del cilindre a diferent velocitat.

El procés era ximple, una vegada es tancava el cilindre i es col·locava al seu lloc dins el cubell, s'envoltava de gel picat amb sal. Després es feia donar voltes a la maneta i al cap d'una estona, de vegades força llarga, el gelat estava fet. La sal feia que el gel es fonguera i reduirà la temperatura en el procés, a causa de la depressió del punt de congelació i el cilindre es refredara més de pressa; però també, a vegades, si el cilindre no es tancava bé, el resultat era "un gelat salat", amb la consegüent pèrdua del temps i els diners.

Perquè el gelat, aleshores havia de ser dolç. El més popular era "el mantecao", un gelat-base compost d'ou, sucre, llet,  canella i llimona, i al que en algunes ocasions se li afegia un xarop o essència de qualsevol gust o fruita.

De segur que alguns de vosaltres probablement guardeu en la nostra memòria el record dels deliciosos gelats que es feien a casa amb la geladora, tenint viva encara la imatge de quan ens tornàvem, ara un ara l'altre, majors i menuts, a donar voltes, voltes i més voltes a la maneta per aconseguir "quallar" aquell producte que, quasi per art de màgia, en obrir el cilindre veiem com havia sofert tota una transformació, a la vegada que hi havíem de tenir cura "del foradet" per on pixava la geladora, és a dir,per on eixia l'aigua salada en fondres el gel.

Efectivament, eren altres temps però, com ara, també de calor i d'ajuntar-se la família els dies de festa i gaudir compartint. Vet per on, una notícia de hui mateix, "la calor del mes de juliol", ha estat l'excusa perfecta per recordar, per treure profit d'unes experiències viscudes fa ja un bon grapat d'anys, al voltant d'una geladora... Ummm, que bo!