Un dia assenyalat...

Com diu el cançoner popular valencià i tantes vegades hem escoltat en veu dels Pavesos, Paco Muñoz i més recentment a la banda de Riba-roja Bajoqueta rock, "el dia de Sant Jaume és un dia assenyalat". Ahir, 25 de juliol, va ser Sant Jaume, i malgrat que fa ja uns anys no es considera festiu al nostre poble, va ser un dia assenyalat, l'endemà del reinici de les converses entre PP i VOX per tractar d'arribar a un més que probable pacte de governabilitat a l'ajuntament.

Hui dia 26, festivitat de Sant Joaquim i Santa Anna, també ho és de destacat. En aquest cas, no per un esdeveniment recent, si més no per l'aniversari de diferents fets, tres en concret, que en el seu temps i context, com pot arribar a passar ara, van marcar l'esdevenir de la nostra ciutat per al futur; accions que voldria recordar ara per continuar fent realitat allò de la necessitat de mantenir la memòria col·lectiva per mantenir la identitat com a poble.

Del primer es compleixen 373 anys, va ocórrer el 1650, i fa referència a l'acord municipal, del Consell, de construir una ermita dedicada a Sant Roc al mateix lloc que ocupava l'anomenada "Casa blanca" o hospital d'empestats, al costat de l'actual Estadi Castàlia, ermita que va desaparéixer quasi 200 anys després, el 1847, com a conseqüència del seu lamentable estat després dels combats patits a la zona durant les Guerres Carlistes.

48 anys després, tingué lloc el segon fet. Va ser el 26 de juliol de 1698, quan el Consell Municipal a causa de l'acabament miraculós d'unes febres que afectaven la població feia dos anys, en agraïment a sant Cristòfol, un dels catorze sants protectors en la religiositat popular, contra la febre i la pesta, determina demanar al Papa de Roma Innocenci XII, que la seua festa se celebre en lloc del 10 de juliol el 17 d'agost, per poder solemnitzar a la vegada l'Assumpció, Sant Roc i Sant Cristòfol, festes totes de gran arrelament popular.

Va ser també tal dia com hui de 1789, fa 234 anys quan va inaugurar-se la casa dels òrfens de Sant Vicent, gràcies a la donació testamentària del bisbe Climent, oferint tots els seus bens i el seu propi domicili familiar per aquest menester, col·locant-se a la seua entrada una làpida que deia: "Oh tú, seas vecino o extranjero/ sabrás al contemplar este edificio/ que por gracia del Rey Carlos Tercero/ de huérfana niñez Real Hospicio/ erigióle Climent, gloria del Clero/ de Vicente Ferrer bajo el auspicio".

Aquest va ser per molts anys un centre on no tant sols rebien educació els òrfens, si més no també es responsabilitzava de trobar-los treball, oferint als xiquets interns la possibilitat de ser tutelats per algun artesà que els ensenyaria l'ofici, i a les xiquetes dirigir-les al servei domèstic.

Però, malauradament, l'any 1858 el Consell d'administració del centre va trobar-se que no podia assumir les despeses del centre i va acordar la seua dissolució. Anys després l'edifici va passar a ser propietat del bisbat i va acollir una residència estudiantil "Domus Mariae" i una guarderia laboral "Enrique Odriozola", dues institucions gestionades per l'Associació Familiar Castellonenca.

Com a darrera curiositat assenyalem que amb motiu de la inauguració de la casa dels òrfens va celebrar-se una gran processó general per tot el poble, i que tres van ser els menuts que des del primer dia van passar a ocupar la casa: Joan Company, Valerià Sànchez i Josep Blasco.

És o no hui un dia assenyalat al nostre calendari local? Ja us ho deia al principi, i sense parlar d'una altra efemèride més general, la celebració també hui, des del 1978, fa 45 anys i per iniciativa del "padre Angel", fundador de l'ONG 'Mensajeros de la Paz', del dia dels avis, peces claus en moltes famílies arreu del món desenvolupant, un paper cultural, emocional i, a vegades fins i tot econòmic, en la vida familiar de les noves generacions.