"Diners tingues... i tot et semblarà bé"

Aquest modisme amb el qual encapçale l'escrit m'ha vingut a la memòria, fa una estona, quan he escoltat a la SER en la seua emissora castellonenca la notícia que, la Diputació de Castelló ha celebrat hui, dia de Sant Jaume, dues sessions plenàries, una a continuació de l'altra, i pel que sembla totes dues de curta durada.

La primera sessió extraordinària per aprovar l'estructura organitzativa per a la legislatura 2023-2027 i el seu funcionament, establint per a això la composició del mateix Ple i de la Junta de Govern, així com els integrants de les comissions informatives permanents, la Junta de portaveus o els Patronats i Consorcis UJI dels quals forma part la institució provincial; sessió, quasi de tràmit, que ha tingut una durada de poc més de cinc minuts. La segona, realitzada a continuació , una mica més llarga, d'uns quinze minuts aproximadament, ha tingut com a punts principals una moció sobre les megaplantes fotovoltaiques i una modificació de crèdit a favor de l'empresa d'infraestructures BECSA. En definitiva, dues sessions plenàries en poc més de vint minuts.

A la Diputació de Castelló, com supose passarà a la resta de Diputacions hi ha diputats que, per la naturalesa de la institució, no tenen dedicació exclusiva, és a dir, són convocats cada vegada que hi ha menester (plens, comissions informatives, juntes de portaveus...). El fet d'haver d'acudir al Palau de les Aules suposa per alguns d'ells i d'elles un desplaçament més o menys llarg i costós, segons el seu lloc de treball i residencia, per la qual cosa, és lògic, cobren uns diners (en concepte de dietes i transport); unes assignacions que ixen, en darrera instància, de les butxaques de tots els ciutadans de la província; fins ací, tot lògic i normal.

A més a més, segons crec està estipulat des de fa molt de temps, no sé si serà per reglament intern o alguna altra normativa, que cada senyor i senyora diputat/ada sense dedicació exclusiva, cobre 384 euros per assistència a cada sessió plenària.

Com hui se n'han celebrat dues, ens n'adonem com els nostres representants, en poc més de 20 minuts, "s'han guanyat" cadascú vora 700 euros. Més encara, com també ha informat la ràdio local, abans o tal vegada després dels plenaris, no ha quedat del tot clar, s'ha celebrat també la constitució de la "comissió informativa" a la que, per assistència, està estipulada una quantitat superior a cent euros. Aixi, cada diputat s'ha embossat aquest matí la bonica quantitat de 900 euros en menys d'una hora.

27 diputats conformen la nova institució castellonenca (14 del PP, 10 del PSOE,2 de Compromís i 1 de Vox). D'ells, no ho sé amb certesa, tal vegada una dotzena, tinguen exclusivitat. La resta afegeixen el sou de la diputació al que els hi pertoque per ser part dels seus propis ajuntaments.

És veritat que el treball també és major, havent d'atendre obligacions "municipals" al costat d'altres d'àmbit "provincial", però guanyar-se quasi 900 euros en menys d'una hora de feina és, a parer meu, tot un "xollo".

Podem arribar a pensar que la tasca que fan aquestes senyores i senyors és més que important pel bon funcionament de la província, o al contrari, pensar que són uns càrrecs que en ple segle XXI i amb uns governs autonòmics més que consolidats, no tenen cap sentit, és aquesta una disjuntiva que, ara s'escapa a la meua consideració; però, no vull ni pensar que és el que haurà sentit, en escoltar la notícia, un treballador o treballadora dels molts que hi ha a Castelló que "guanya", a dures penes, 900 euros, treballant... tot un mes!!!

Quanta raó hi ha a la dita que encapçala aquestes reflexions!!!, quanta diferència entre uns castellonencs i uns altres!!! Vist des de fora i, sense aprofundir massa entenc aquella afirmació de molts dels meus veïns que diuen: "quin xollo" és la política, o no? I és que accions com aquesta no ajuden, gens ni mica, a creure ni a fer avançar la democràcia.