Acabe d’arribar de l’alqueria de collir quatre albercocs, quan escolte un alegre vol de les campanes del fadrí. És dissabte, consulte “el taco” del calendari i em diu que hui és el 157è dia de l'any, que en falten 208 per finalitzar l'any, que és primavera a l'hemisferi nord i tardor a l'hemisferi sud, i que entre d’altres l’església celebra sant Norbert.
Pense
que, tal vegada aquest “vol” siga per celebrar l’arribada del papa Lleó al
nostre país, o per allò de donar visibilitat a l’esdeveniment esportiu més
important que s’ha de celebrar aquesta vesprada-nit a Castelló, el partit
d’anada del play-off d’ascens a primera divisió del club de futbol de la
ciutat, o per què no?, per commemorar el dia mundial del io-io, que vet per on,
també, i per recordar el naixement del seu inventor, se celebra avui; però no,
de seguida m’adone que el volteig de campanes del campanar de la Vila té un
altre motiu, que, tot i vingut a menys amb el pas dels anys, encara manté una
tradició popular, sobretot entre la gent més gran.
I
tant, perquè hui no és dijous, és dissabte, però el passat dia 4, dijous, va
ser la festivitat del Corpus, tot i que per ser dia feiner, va passar, com va
sent habitual en els darrers anys, sense pena ni glòria, o millor encara, amb
més pena que glòria; el Corpus a Castelló, que destaca per la seua arrelada
tradició religiosa i cultural, que inclou la tradicional processó amb el
Santíssim sota pal·li des de la Cocatedral de Santa Maria i les actuacions
folklòriques del tradicional Ball dels Nanos i els Cavallets del Corpus a la
Plaça Major.
Des de l'inici del segle XV, any 1409, es tenen notícies de la celebració d'aquesta festa al nostre poble, festa lligada a solemnes actes religiosos i diferents cavalcades, on intervenia tot el teixit social de la població, des de les Ordres Religioses i les institucions benèfiques i docents, fins als gremis i els representants de les festes de carrer.
Les celebracions i
cavalcades eren organitzades conjuntament pel Consell Municipal, el clergat de
l'església Major del poble que havia iniciat la seua construcció als inicis del
segle XIV, i la col·laboració de la confraria del Santíssim Sagrament, el
majoral de la qual, elegit per sorteig anual entre els cavallers i prohoms
benestants del poble, era l'encarregat de pagar les despeses “de la cera”
que la festa comportava.
Allò que es feia sempre dijous, després, amb el pas dels anys i la pèrdua de la religiositat oficial i personal, va passar a celebrar-se dissabte, i hui, 2026, el Corpus Christi una de les festivitats més solemnes del calendari catòlic, es debat entre la Fe, la història i el simbolisme.
De manera que hui, dissabte, com si fos dijous
passat, Castelló tornarà a celebrar una manifestació doble, en dues parts
clarament diferenciades, però que es complementen entre si, conservant
cadascuna la seua pròpia identitat d’antany; la festa pagana o popular que juga
i tracta de mantenir escenes, costums, arrels, balls, història del poble, amb
la màxima acció de “ballar els nans a les autoritats”, i la religiosa que
culmina la part sacra amb la desfilada de la Custòdia pels carrers de Castelló.
Una celebració que marca, el punt àlgid de la
primavera i treu al carrer tot el potencial festiu de la ciutat i que carregada
d’un simbolisme profund pot arribar a connectar l’espiritualitat, la fe, la
tradició i fins i tot l’art religiós.




Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada