Què passa amb el butlletí de la SCC?

La Societat Castellonenca de Cultura és una entitat cultural activa a Castelló des de 1919. Va nàixer impulsada per intel·lectuals de la talla de Salvador Guinot, Àngel Sánchez i Gozalbo, Lluís Revest i Corzo, Joan Carbó Domènech i Ricard Carreras i Balado, amb la intencionalitat de promoure els estudis històrics i filològics de Castelló i les comarques del nord del País promovent i realitzant investigacions de qualsevol mena, fomentant i ajudant a la creativitat artística i literària.

L’interés principal se centrava en l’edició d’una publicació periòdica que, sortejant qualsevol connotació que implicara l’activisme social, tant polític com religiós, permetera participar els intel·lectuals més destacats del nord del País Valencià; així apareix el 1920 el primer volum del “Boletin de la Sociedad Castellonense de Cultura”, que durant molts anys, i a excepció dels anys de la guerra civil i els posteriors de les seues seqüeles, 1937-1942, va tenir una àmplia difusió entre la comunitat científica d’arreu del món, mantenint activa la difusió dels estudis històrics tant de l’àmbit local com de l’entorn de les comarques castellonenques, convertint-se en una publicació decisiva en la recuperació cultural de Castelló.

En ser aquella una publicació de caràcter civil, sense ànim de lucre, independentment de tenir uns patrocinadors, la Caixa d’Estalvis o la Diputació entre d’altres, s’editava gràcies als socis-subscriptors, als quals no se’ls, no se’ns exigia més condició que la de pagar la quota corresponent.

Com a persona que estima tot allò que és nostre, i interessat en qualsevol tema relacionat amb la memòria històrica, l’art, l’arqueologia, la llengua, el folklore, les tradicions..., i en general tot allò que puga afectar-me com a veí fa un bon grapat d’anys vaig fer-me soci subscriptor.

Durant molts anys, rebia puntualment a casa meua, quatre butlletins a l’any, un per trimestre, que llegia amb avidesa i amb continguts variats. A partir de l’any 1998 va començar a haver-hi canvis, retardant-se en alguns casos i agrupant-se en altres l’edició del butlletí, sent l’any 2000 el primer en què els quatre butlletins s’agrupen en un sol tom,  i alternant amb altres anys posteriors en què se’n publiquen dos per any, de manera que mai podies saber quan t’arribaria el butlletí a casa.

Sembla que les dificultats a mesura que el temps passava eren cada vegada majors, i així el 2015 com a subscriptor vaig rebre una carta on en nom de la Junta de la Societat, a més d’agrair-me la continuïtat en la subscripció, s’informava d’una represa del cobrament que, per error, no es feia des del 2012, fent-se efectiva a partir del Tom XCI corresponent a l’any 2015.

Però, poc va durar la represa, ja que sense cap avís el darrer número del butlletí que vaig rebre va ser el corresponent a l’any 2017, Tom XCIII, i des d’aleshores cap ni una comunicació, ni butlletí ni cobrament de quota de soci.

Sé, perquè així ho he esbrinat, navegant pel WEB DE LA SOCIETAT, que com a mínim i fins a l’any 2022, en el seu tom XCVIII el butlletí va editar-se, i que tots els butlletins, fins al 2019, poden consultar-se i descarregar-se en format pdf, però des del 2022 fins avui, només el silenci...

Conec personalment a qui crec ostenta en l’actualitat la presidència de la Societat, Elena Sánchez qui va ser fins al moment de la seua jubilació arxivera municipal, així com al seu vicepresident qui fou arxiver de la Diputació Eugeni Diaz, i al secretari i l’administrador, els senyors Tomas Escuder i Lluís Gimeno, i també el que hi figura com a director del butlletí, Ferran Olucha, totes persones de la màxima confiança, per la qual cosa, crec que alguna cosa interna no funciona, més encara si amb un web tan complet com es presenta, apareix com a seu l’antiga casa Andreu del segle XVIII al carrer Major 89, antiga biblioteca municipal que des del final de l’any 2024 roman tancada al públic per remodelació.

Alguna cosa passa amb “la castellonenca”, no és normal que aquesta institució que durant més de 100 anys s’ha dedicat a tasques d’una enorme influencia per al millor coneixement de la realitat castellonenca i valenciana, amb un estil envejable de serenitat i d’elegant senzillesa formal, connectant la realitat material i cultural de la ciutat on té les seues arrels estiga tan deslligada de l’actualitat i que el butlletí, semble haver passat a la història...