Una empresa l'activitat del
qual se centrava en l'elaboració de fertilitzants, amoníac i altres productes
derivats, en concret àcid nítric, nitrat amònic i adobs complexos i que des del
primer fins al seu darrer dia d’activitat, al mes de novembre de 1991,
vint-i-cinc anys després, va tenir continus enfrontaments amb el veïnat.
Semblava que aquella
inauguració anava a posar fi als nombrosos conflictes originats a conseqüència
de l'elecció del lloc idoni per a la instal·lació de la planta, però aviat es
va poder apreciar el fum blanquinós que sortia de les seues xemeneies i es transformava
en una pols groguenca que es dipositava als voltants de la factoria amb
molèsties pel veïnat; a les molèsties per fums, va unir-se les sospites de
danys al medi ambient i noves denúncies i manifestacions populars, van obligar
a la companyia, Fertiberia primer, Explosivos Riotinto després i Ercros
finalment, a incorporar mesures correctores, per pal·liar la perillositat de la
indústria que alterava no tan sols la zona del Pinar, sinó també una de les
millors platges de les nostres costes castellonenques.
Però els diners són diners, i en moltes ocasions, també en aquesta, van primar sobre la seguretat i la tranquil·litat dels veïns. Huit-cents milions de pessetes de l’època era el capital invertit pel banc de Bilbao i International Development&Investment Co. Ltd. i, naturalment, calia treure-li el màxim rendiment.
Han passat quasi trenta-cinc
anys d’aquell final del 1991 en què l’empresa va tancar la factoria iniciant-se
el seu desmantellament, i la història dels fums, va traslladar-se que no
desaparéixer, ara al polígon del Serrallo, on aquell mateix dia de la inauguració
de la Fertiberia, la comitiva va aprofitar per a visitar les avançades obres de
construcció de la refineria ESSO.
Són aquests anys, els de la
segona part de la dècada dels 1960 de creixement econòmic sostingut, de
consumisme explotat sense miraments, en els que el Grau presenta un alt risc
d’accidents greus en què intervinguen substàncies perilloses, dipòsits de CAMPSA,
Fertiberia, ESSO…
Han passat 60 anys i encara ara, tot i el que s’ha millorat, existeixen dos punts perillosos, un en una banda de 500 metres a banda i banda de les principals carreteres i de la línia de ferrocarril declarats vies de circulació preferent per al transport de substàncies perilloses; l’altra zona es concentra al polígon industrial del Serrallo i el Port per la presència de la indústria petroquímica i la central tèrmica de cicle combinat.
Crec que va ser el 2009 quan
va establir-se el primer pla de prevenció, avís i evacuació dels ciutadans
residents al voltant del polígon i el port, tot i que la seua disposició va
resultar molt controvertida per la falta de preparació de la ciutadania respecte
a la forma d'actuar davant d'una emergència, ja que el primer simulacre no es
va realitzar fins al 2018 en el marc dels treballs d'actualització del pla que
finalment es va aprovar el 2020.
Avui en dia, seixanta anys
després de la inauguració de la Fertiberia i trenta-cinc anys després del
tancament, la pol·lució de l'aire tot i que de manera puntual continua sent un
problema al Grau Castelló, ara per la presència de la indústria petroquímica;
la història continua…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada