Tradicionalment, aquest
tipus de negocis van néixer al segle XIX per comercialitzar aquells productes
que venien de les colònies d'ultramar amb què encara comptava Espanya i van
escampar-se per les ciutats i pobles, també a Castelló i, per descomptat al nostre
raval.
No es tractava de botigues
de luxe ni de bon tros, però aprovisionaven els veïns d'alguns productes bàsics
i exclusius. Parlem d'una època en què no existien grans superfícies ni cadenes
de supermercats, per la qual cosa aquest tipus de botigues van florir al costat
d’altres com forns i fleques, paqueteries o tavernes.
Quan els ultramarins van ser
abundosos i, pràcticament podíem trobar-ne en qualsevol cantó del poble, els
“tenders” s’agrupaven per defensar els seus interessos en “un gremi”, sota
l’advocació de Sant Miquel arcàngel. Arribat el dia “del sant”, tal dia com
hui, se celebraven solemnes festes, amb missa cantada a la cocatedral i
processó i dinar de germanor. Són els anys 70 del segle passat…
Amb l'aparició dels supermercats i de grans superfícies, la immensa majoria dels ultramarins van anar desapareixent i aquells que hui es mantenen limiten la seua venda a una clientela majoritàriament fidel i habitual. Conseqüència d’aquesta minva va produir-se la desaparició de la festa…
Al mateix temps, i per allò
de ser Sant Miquel el príncep de la milícia celestial i gran defensor del poble
de Déu enfront de les forces del mal, des de la seua creació, el 2 de gener el
1895, la “guàrdia municipal de Castelló”, “els polisseros”, ciutadans,
funcionaris amb rang d’autoritat, prompte van fer-se més que populars, i a la
inicial missió de conservar l’ordre públic va afegir-se la d’ajuda i
assistència al veïnat.
Un cos “el dels municipals” que va prendre, també a Sant Miquel com a patró i, per descomptat, a la seua manera, en uns actes més institucionals que festius, cada any, en apropar-se el 29 de setembre, el govern municipal, celebra “el dia del guàrdia” amb diferents actes de reconeixement i homenatge als agents, col·lectius i civils, on les primeres autoritats civils i militars, en nom del tot el poble, reconeixen públicament el bon fer de la policia local.
Uns anys és la plaça Major
el lloc elegit per aquest homenatge, uns altres, com aquest 2026 l’explanada de
la basílica de Lledó, espais i festivitat on, a més de reconéixer la tasca del
cos, es vol mostrar la proximitat dels agents al poble, a la vegada que donar
visibilitat als recursos dels què es disposa.
El passat divendres va celebrar-se la tradicional missa presidida pel bisbe a Lledó, al costat del prior de la basílica, en honor del patró municipal i, com de costum, també van lliurar-se condecoracions i reconeixements, que per allò de voler quedar bé, cada any en són més i més, ara ja superant les 80, i que van des d’agents amb molts anys de servei i jubilacions fins al director general de prevenció d’incendis forestals de la GVA per la seua col·laboració especial en el dispositiu de captura de porcs senglars, passant per aquells agents que han demostrat en aquest any un “valor especial” en emergències.
No hi ha dubte que tant el
gremi d’ultramarins d’una banda, i la Policia Municipal d’una altra, van
aparéixer a Castelló en un moment oportú per a les necessitats que la nova
realitat ciutadana demanava. Tots dos, han hagut d’evolucionar i adaptar-se a les
exigències dels nous temps, però mentre uns, els primers, “els tenders” han
estat engolits pels supermercats, els “municipals” per allò d’estar sota
l’aixopluc de l’ajuntament han sabut surar com l’oli i, ser cada dia més
eficients.
Tant de bo no fera falta
tanta policia i tinguérem més tendes al voltant del cantó i no tantes persianes
que es tanquen per no obrir-se mai més; demostraria que són un poble més
civilitzat i més proper a aquells que ens envolten. Que sant Miquel faça un miracle
i algun dia aquest desig siga una realitat. Policia, municipals, els justos i
botiguers d’ultramarins i altres queviures a cada cantó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada