Plou poc, però amb lo poc que plou, plou prou..... i de vegades massa.

 La ciutat de Castelló va estar sotmesa durant molts segles, fins a les darreries de l'any 2007, a un risc elevat d'inundació, derivat de la seua localització a la zona al·luvial del riu Sec de Borriol, el barranc del Sol i el de Fraga. El creixement i expansió urbana del segle XX va augmentar el risc d'inundabilitat del nucli urbà.

Que el riu Sec és molt perillós està més que demostrat i documentat des del segle XVI. Hi ha constància de més de 10 riuades entre 1597 i 1900 i, dins el segle XX van ser històriques les de 1949, 1962 i 1969. En tots els casos la riuà és semblant: ràpida i imprevisible, activada per pluges intenses, de més de 250 l/m2 en poques hores.

Tot i que al nucli urbà hi ha diferents zones inundables, el raval de Sant Roc, ara de Sant Fèlix, i el dels Mestrets i la Guinea, han estat els més castigats al llarg de la historia. Amb els 50 milions d'euros invertits al riu Sec, i els 30 posteriors per canalitzar el barranc de Fraga el risc d'inundació del nucli urbà sembla, ara per ara, resolt.

I per què direu parle hui d'aquest passat perill? Doncs perquè tot just hui, dia de Sant Miquel, es compleixen 67 anys d'una de les avingudes del riu Sec més recordada pels castellonencs, per la gran magnitud del desastre, juntament amb el de 1969, inundacions ocorregudes entre la nit i la matinada del 28 de setembre de 1949.

Segons conta informe de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i la pàgina tres del diari La Vanguardia del divendres 30 de setembre del 49, exemplar que costava 50 cèntims de pesseta, o el diari Mediterràneo d'aquell mateix dia, la quantitat de pluja caiguda a la capçalera del riu Sec, entre les serres de Vilafamés i el Desert de les Palmes, o en alguna zona del seu llit, va fer que el riu en arribar a la Plana, a les rodalies de la capital, se n'eixirà per diferents llocs, a la carretera de l'Alcora, al Crèmor, a la carretera de Morella, a l'antiga N-340, al pont de ferro o a l'altura de l'estadi de Castàlia, zones que quedaven al mateix o per sota del nivell del riu, assolint la riuada, en alguns carrers, altura superior al mig metre, produint-se danys greus en més de 60 cases i l'ensorrament d'algunes d'elles, així com greus desperfectes a l'estadi de Castàlia que va quedar tan afectat que va haver de tancar-se per quatre temporades, i el que va ser pitjor, deixant un rastre de 10 persones mortes, majoritàriament dones i xiquets.

Pel que respecta a l'horta i la marjal, el desastre encara va ser més gran. Coscollosa, Ramell, Canet i sobretot el "lluent", tot era un gran fangar, amb alqueries plenes d'aigua, carros arrossegats pel corrent i animals morts.

El drenatge de la marjal als anys 70 del segle passat, juntament amb l'apertura de l'eixida a la mar del riu, va mitigar una mica la possibilitat de nous desastres, però no ha estat fins als inicis del segle XXI quan, sembla que les canalitzacions i cobriments han acabat amb el problema.

I com les efemèrides a recordar no han de ser sempre "roïns", vet per on, hui el senyor "google" em recorda que el 29 de setembre de 1899, fa 117 anys, i 50 abans de la riuada que acabem de recordar, naixia a Budapest, Ladislao José Biro, inventor, que entre altres novetats, va idear el 1940, el bolígraf, instrument universal d'escriptura manual, que, amb tota seguretat no va "nadar" a la riuada castellonenca del 49, doncs no serà fins a la dècada dels 50 amb l'aparició dels primers "bic" quan comença la democratització del bolígraf, l'arribada a tots els racons de les cases d'un dels millors invents del segle passat, però açò ja és una altra historia...

Agilitat gens àgil...

Àgil és aquell que es mou amb facilitat i desimboltura, que té els moviments ràpids i expedits i, de la qualitat d'àgil, en diem agilitat. Tenir agilitat suposa tenir vivor, destresa, manya, rapidesa... i en aquest temps que vivim, temps de la pressa, aquesta qualitat és molt valorada per tothom, sobretot en aquelles empreses que ofereixen servei i on hi ha competència.

És el cas, sense anar massa lluny, dels bancs. La tecnologia ha fet que en l'actualitat els clients puguem ser "portadors del banc" a la butxaca i, des de les diferents apps del mòbil puguem fer i desfer dels comptes, comprar productes o invertir en borsa, de manera, que cada dia és menys necessària la presència física a les oficines bancàries i, en cas de necessitar "efectiu" també els caixers ens fan el paper que antuvi calia fer necessàriament als interiors de les oficines.

Aquesta agilitat, malauradament, porta com a conseqüència directa l'eliminació de llocs de treball. Tanmateix hi ha coses que encara segueixen requerint el contacte físic, cas per exemple de l'ingrés o cobrament de xecs.

En aquests casos, en són molts els factors que influïxen a l'hora de donar un servei àgil i eficient als clients, per això, algunes entitats financeres tenen un constant interés i preocupació.. o no?, per aconseguir que el contacte directe i les gestions realitzades amb els clients siguen de la màxima satisfacció d'aquells, doncs, d'aquesta manera, es garanteixen la seua fidelització.

En aquesta línia Bankia com a entitat financera nascuda el 2010 per integració de 7 caixes d'estalvis, entre elles Bancaixa, va crear, prompte farà dos anys, un nou tipus de sucursal, "l'oficina ágil", per donar resposta de màxima qualitat i agilitat a tots aquells clients que demanden accions amb atenció més directa, amb un horari continuat i amb un compromís de temps d'estança a l'oficina de 10 minuts per mitjana. A hores d'ara crec en són 6 les oficines d'aquestes característiques que hi ha repartides per tot Castelló.

Per raons que ara no vénen al cas, aquest matí m'he acostat a l'oficina àgil de l'avinguda de caputxins. Serà casualitat però el dispensador automàtic de torn no funcionava i amb coincidència la cua de clients arribava al carrer. Com tenia una mica de pressa m'he desplaçat fins a l'oficina de Cavallers, l'antiga central de bankia, on, vet per on, no hi havia quasi ningú, però, malauradament, allí no es pot fer efectiu el cobrament de cap xec, i molt amablement t'indiquen que acudisques a una oficina àgil, més encara, t'aconsellen vages a la més propera, la de l'avinguda de caputxins. Així que, tornem a començar...

Armat de paciència he girat cua i he desfet les meues passes. Després de més de mitja hora transcorreguda des de la meua primera "visita" a l'oficina àgil i, per descomptat, després de més de 10 minuts de cua, he estat atés, això si, molt amablement pel personal de "la finestreta". Ells i elles són treballadors, no són responsables del desgavell, són sofridors com jo, que han d'aguantar les queixes.

Mentre Rato, Olivas, Acebes, Blesa i 30 exconsellers més del banc, imputats per presumptes delictes d'estafa, apropiació indeguda, falsificació de conters o administració fraudulenta i targetes black, sense tornar els diners i vivint com a "grans senyors".

Records em venen a la memòria de quan érem clients de "la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón", on els clients no érem números, érem persones, i malgrat no oferir-nos tanta agilitat, érem tractats amb més estima pels dirigents.

Por

 Així a seques i curt. La por o temor és un sentiment caracteritzat per una intensa sensació desagradable provocada per la percepció d'un perill, real o suposat, present, futur o inclús passat. És una emoció primària que es deriva de l'aversió natural al risc o amenaça i es manifesta amb el terror o l'ansietat.

Quan arriben aquestes dates, final de setembre i primeries d'octubre, als castellonencs ens entra "la por"; només cal mirar alguna hemeroteca per a comprovar açò que estic dient; octubre 2011: l'ajuntament de Castelló es prepara per a la gota freda, agost 2012: Castelló es blinda davant la gota freda amb 180 dispositius per evitar inundacions, agost 2013: la gota freda posa fi a l'estiu i porta tronades fortes, setembre 2014: a l'espera de les pluges torrencials els municipis amb més risc de la província manifesten estar preparats, setembre 2015: la gota freda és una realitat que s'apropa...

Des de l'ajuntament s'afanyen a dir que les pluges de la tardor ens fan estar en extrema alerta i des de les regidories d'Ordenació el Territori i Sostenibilitat Ambiental, no paren de dir que tenim un protocol d'actuacions per prevenir possibles inundacions, tant pel que respecta a matèria d'infraestructures com de neteja i manteniment de séquies.

Més de 30 procediments diferents que s'han de seguir en cas de pluja estan preparats, bombes, caragols i grups electrògens semblen estar llestos i disposats a treballar: Les séquies diuen estan nétes i l'aigua cas d'omplir-les ha de poder discórrer sense obstacles...

L'Agència Estatal de Meteorologia no descarta que aquesta tardor puguen produir-se episodis de gota freda, i davant aquestes notícies, des del punt de vista biològic, la por torna a envair-nos...

Sembla que en agost, l'aigua de la mediterrània no ha estat tan calenta com en altres anys, per aquelles dates, però les calors extremes dels primers dies de setembre van fer que es recalfara una mica la superfície de la mar, de manera que, a hores d'ara, l'aigua està dos o tres graus per damunt de la mitjana habitual i això, es tradueix, en vapor d'aigua potencial per formar grans núvols si els elements d'inestabilitat coincideixen en un mateix lloc.

Tanmateix mirant el Mediterrani en conjunt, els meteoròlegs aprecien menys temperatura de l'aigua que en els darrers anys, per la qual cosa, durant les setmanes vinents no hi hauria tant de vapor d'aigua per "alimentar" les DANAS o gotes fredes.

És veritat que necessitem aigua, que necessitem que ploga i prou ací a Castelló on la secor ja comença a ser extrema, però encreuem els dits perquè aquella no arribe de manera torrencial, no fos cas que, tot i estar com diuen preparats, la situació se'ns escape de les mans i acabe com el rosari de l'aurora, eixa, i només eixa, és la nostra por. Preguem per fer realitat aquella dita tan popular al nostre poble: "Aigua pura i amb mesura"

Que ploga, trone i rellampegue no ha de fer-nos por. La por real és que aquesta Depressió Aïllada en Nivells Alts, porte més de 120 litres per metre quadrats en 24 hores, que això, difícilment tot i les previsions és controlable... i generalment acaba en desastre. Déu no vulga que "ens toque" aquesta loteria.

Xollo...

Va presentar-se a finals de la primavera, a les portes de l'estiu, el passat 7 de juny. Ara, quasi quatre mesos després, s'anuncia una gran gal·la a celebrar a Benicàssim, a la Villa del Mar, el pròxim 6 d'octubre, per donar-li, allò que diem a Castelló "més bombo i platillo", m'estic referint al certamen literari "Castellón letras del Mediterrano" que impulsat per la Diputació, convidava a quatre autors de consolidada carrera literària i reconeguts a l'àmbit nacional, a escriure una novel·la ambientada a Castelló, amb la finalitat de donar a conéixer la imatge de Castelló als potencials lectors.

Un comité tècnic creat a l'efecte va proposar i convèncer als autors, ajudats per una quantitat gens menyspreable d'euros, 10.000 més IVA per cadascun, per què crearen unes obres d'intriga i ficció, capaces d'arribar al gran públic.

Els autors escollits i les novel·les creaades van ser "El síndrome de Jerusalén" de Juan Bolea, escriptor de Cadis i resident a Saragossa, "La rebelión de Penélope" de Dolores García Ruiz, de Melilla però vivint a València, "La muerte abrió la leyenda" d'Alejandro Martínez Gallo, de León i vivint a Astúries i "Luna de Sangre en Voramar" dels sevillà José Luís Rodriguez del Corral.

És possible que les novel·les descobrisquen de manera subtil llocs i entorns del nostre poble o província, no ho sé, doncs encara no he tingut ocasió de llegir-les, i com jo, no crec estar massa errat a l'afirmar que tampoc molts de vosaltres les coneixeu, de manera que dubte i molt s'hagen convertit en un incentiu per poder atraure i recórrer els indrets per on transcorren les diferents accions, a viatgers forans o locals.

Gastar-se més de 40.000 dels nostres euros en "premiar" a uns autors, sense un criteri massa rigorós a l'hora de la seleccion d'aquests, en quatre obres editades el 2016, no és garantia d'aconseguir que un ample grup de públic lector conega els racons i paisatge de les nostres terres. Que la Diputació avale l'edició amb una injecció de diners, d'entrada només significa un aval per garantir a autors i editorials que l'obra econòmicament no farà fallida.

Ara, després de 4 mesos a les llibreries jo em pregunte: Quants de vosaltres n'heu llegit alguna? Quants de vosaltres heu pensat a llegir-la, justament per què la trama transcorre a les nostres terres? Més encara, quants de vosaltres coneixíeu l'existència d'aquest certamen?

Desconec "la tirada" de cada edició, desconec també el preu al públic i si es poden trobar a les biblioteques de la nostra ciutat o de fora, però em sembla que els més de 40.000 euros no hauran estat ben invertits; tan sols els autors i editorial hauran vist "assegurada" totalment o en part la seua inversió. Tot un xollo si pensem que, tal vegada, les accions que presenten les novel·les hagueren pogut transcórrer en qualsevol altre indret. Crear una novel·la i ambientar-la a Castelló suposa al ser "tocat per un dit màgic", guanyar d'entrada un bop grapat de diners... i ara, "si no vols caldo, dues tasses", a més a més afegint-li un guardó a una de les quatre, aquella que millor represente els valors turístics de la província... que veges tu això amb quins criteris objectius s'ha de mesurar.

Pense que no ha de ser massa difícil per un escriptor o escriptora consagrat crear per encàrrec una obra, que pot o no tenir ja al pensament, que transcórrega pel mediterrani, la costa o l'interior de Castelló, i més encara si sap que, si o si, la seua creació d'entrada serà avalada amb 10.000 euros; una altra cosa és que "el comité" pense en ell o ella per fer-li l'encàrrec per l'edició del 2017.... Tot un xollo !!!

Mobilitat, dia sense cotxes.

 Estem dins la setmana europea de la mobilitat que, sembla ens convida a deixar de moure'ns o si més no a moure'ns de manera més sostenible, és a dir, sense gastar tant els vehicles a motor individuals i fer-ho més amb els col·lectius, els no contaminants o millor encara desplaçar-nos a peu.

La municipalitat castellonenca no deixa de configurar estratègies de mobilitat sostenibles, accions encaminades a la millora quantitativa i qualitativa perquè els desplaçaments per la ciutat siguen compatibles amb una mobilitat sostenible, planificada, més eficient i respectuosa amb l'entorn.

Les ciutats són cada vegada més intel·ligents, i la mobilitat és i serà, sens dubte, un dels camps on l'aplicació de noves tecnologies pot contribuir més a fer-ne una gestió més eficient i sostenible i a millorar la qualitat del servei.

Malgrat els esforços que des de l'ajuntament es fan amb la intenció de disminuir la congestió del trànsit al centre històric, augmentant la superfície i qualitat de la xarxa viària dedicada als vianants i als ciclistes, promovent l'ús del transport públic, compatibilitzant l'oferta d'aparcaments amb la demanda de rotació i de residents o també intentant disminuir la contaminació acústica i atmosfèrica causada pel trànsit rodat, sembla que hi ha encara molts entrebancs per aconseguir una participació i implicació del veïnat, que no tan sols siga testimonial si més no significativa, tant pel que fa als desplaçaments urbans com als interurbans, i és que no ens ho fiquen gens fàcil.

La gran aposta de millora dels desplaçaments urbans que va ser el TRAM Castelló, ha desembocat en una gran controvèrsia econòmica, inversió excessiva per una sola connexió lineal, legal, amb l'enrenou del seu pas pel Ribalta, urbanística, amb inhabilitació de diferents vials principals de la ciutat, de seguretat, amb desnivells considerables en les parades, viabilitat restant-li poc de protagonisme al cotxe i poc ecològica doncs en alguns trams el dièsel segueix sent el carburant emprat.

I si parlem de les comunicacions interurbanes, la principal usada fins ara, la línia regional de RENFE Rodalies Castelló-València, la C-6, que permetia un desplaçament ràpid i còmode entre els pobles del litoral sud de la província i la ciutat de València, des de fa ja un bon grapat de mesos, s'ha convertit en un caos d'endarreriments, obres, transbords, queixes i reclamacions amb motiu de les mai acabades obres del tercer carril del corredor mediterrani per l'incompliment continu dels terminis anunciats pel ministeri de Foment, fet que ha desembocat amb una crua realitat: "el trajecte que abans de l'inici de les obres solia durar normalment una hora i amb una freqüència de pas de trens cada 20 minuts, ara presenta greus retards amb aturades contínues i sense informació prèvia, a la vegada que una cancel·lació copiosa del nombre de trens, tot un caos.

I que dir de la connexió ferroviària amb els pobles del nord de la província? Dóna ganes de plorar. Ja el 2008 les Corts van aprovar per unanimitat una proposició no de llei sol·licitant al Govern la creació d'una línia de rodalies fins Vinaròs. Amb posterioritat va ser la comissió de Foment del Senat qui va donar llum verda a un acord similar, però, la realitat és la que és, res de res.

Mobilitat? Sense cotxes? Impossible. Jo, hui he de desplaçar-me a Traiguera. Digueu-me com ho de fer de manera ràpida, còmoda i eficaç? Naturalment amb el meu vehicle. Jo, hui, dia sense cotxes, hauré d'agafar-lo, malgrat això no tindré remordiments de consciència, el meu vehicle, com a mal menor, és híbrid.