Orgullós del meu poble...

Quan el govern italià, allà pel 2015, va prohibir que el Seawatch III atraqués a les costes, els alcaldes de Palerm, Nàpols i Barcelona van declarar estar disposats a acollir aquest vaixell ple d'emigrants procedents d'Àfrica. Va esclatar a Europa la denominada "crisi dels refugiats" i la proliferació de les conegudes com a "ciutats refugi", ciutats que adopten una postura activa, més receptiva respecte als refugiats, i posen més interés en la seua integració del que es podria esperar per part dels governs nacionals, organitzant una benvinguda més calorosa, fent un esforç extra en les condicions d'allotjament, proporcionant serveis concrets als emigrants o establint programes d'integració de llarg abast. Ciutats compromeses amb els drets humans i amb la vida, ciutats de les quals sentir-nos orgullosos.

No va tardar gens la nostra ciutat a adherir-se a aquest cercle i el setembre del 2015 es va aprovar l'adhesió de la ciutat a la Xarxa Valenciana de pobles i entitats d'acollida que coordina la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives. A més, el III Pla Castelló Ciutat Intercultural recull les mesures a desenvolupar dins del projecte Castelló Ciutat Refugi.

Amb motiu de la darrera agressió que el poble ucraïnès està patint per motius bèl·lics, econòmics i de privació de drets humans, a més a més d'un grapat d'iniciatives simbòliques per visibilitzar el suport al poble ucraïnés i la repulsa a l'atac rus, entre les que cal recordar la il·luminació de la font de la plaça Major amb els colors de la bandera d'Ucraïna, la col·locació d'una lona a l'edifici nou del consistori amb el lema No a la guerra, Castelló, amb el poble ucraïnés o la col·locació d'una xicoteta bandera d'Ucraïna al barandat del balcó central de l'ajuntament, sembla que s'ha fet un pas més, activant-se la taula tècnica de Castelló Ciutat Refugi, que tot i ser del tot desconeguda per la majoria dels veïns, crec té com a objectiu primer de posar en comú els recursos disponibles i estudiar possibles formes de col·laboració.

Un espai estable de coordinació tècnic que ha permés dissenyar i desenvolupar una estratègia de ciutat capaç d'adaptar-se a les necessitats reals a més d'afavorir la creació de canals de coordinació que han de permetre la creació d'itineraris de col·laboració i coordinació interinstitucionals, la unificació de criteris i la creació d'accions conjuntes entre les diferents associacions de la ciutat que disposen de programa d'acollida i analitzar les possibles vies de col·laboració oficial municipal i autonòmica.

I el que és millor de tot, ja s'han començat a veure els primers fruits doncs s'acaba de fer públic que l'Ajuntament, a través de la Regidoria de Benestar Social, Dependència i Infància, ha atès ja a 206 persones ucraïneses que han arribat a la ciutat des del 24 de febrer passat, 76 famílies amb 93 menors que fugint d'Ucraïna han arribat a Castelló, de les quals 66 han estat reallotjades i la resta són persones que comptaven amb allotjament a través de xarxes familiars o d'amics.

Entre les atencions més sol·licitades s'han facilitat serveis d'informació per a empadronament, tramitació de la targeta sanitària SIP, escolarització i sobre la tramitació del permís de residència i treball temporal.

No voldria veure'm jo mai amb aquesta situació, però ficant-me en la pell d'aquests nous veïns, espere troben ací, entre nosaltres, allò que han vingut a buscar, pau, comprensió, caliu i solidaritat.

Des d'ací faig vots perquè el seny i sentit comú arribe a tots els dirigents i no perd l'esperança que la situació es resolga pacíficament i tan aviat com es puga i com a persones civilitzades els uns i els altres, acaben cedint i acabe la violència. Mentrestant, benvinguts siguen els que vénen a casa nostra. Ànim per a tots i totes ells i elles i orgullós del meu poble.

"Esto s'ha acabao"... “Hoy empieza todo”.

 S'han acabat les festes, o el que el temps ens ha deixat fer d'aquestes. Unes festes, com totes, "úniques i diferents", però també "històriques", que seran recordades durant molts anys i per diferents motius.

Sense "Junta Central de Fiestas" o sense "Junta de Festes" com a organitzadors, realitzadors o col·laboradors de l'ajuntament en el desenvolupament d'aquelles, sense reines i dames "anuals" per allò de la suspensió del 2020 i repetició en el càrrec, sense Pregó al carrer, amb desfilades deslluïdes i amb poc de públic per donar-los caliu, amb dies frescs i gelats, sense cap de protocol municipal i "patinades" oficials, a cavall entre uns estatuts festers que llangueixen i uns altres que encara no s'han començat a aplicar, i on la pluja s'ha convertit, qui ho anava a dir, en la protagonista de tota la setmana.

I és que mai en la història recent de la setmana festera havia plogut tan i en tants dies. Ningú imaginàvem només unes setmanes enrera, quan tot semblava començava a recuperar-se i quan, dia rere dia, al mateix moment que disminuïa l'atac del coronavirus, véiem créixer el nombre d'actes del programa, que molts d'ells hi haurien, com a mal menor, que canviar de lloc, i el que és pitjor, en molts altres casos haver de ser suspesos.

Ha plogut i molt. Feia falta, però no anava d'una setmana. En aquest cas, malauradament, s'ha tornat a fer realitat el refrany, "mai no plou a gust de tothom". Aquesta setmana ací a Castelló, estic segur, la pluja no ha estat ben rebuda per ningú, començant pel mateix Ajuntament, Patronat fester i Col·lectius, fins als venedors ambulants, passant per restauradors, pirotècnics o distribuïdors de begudes. Tots s'han passat els dies mirant el cel.

Jo mateix he arribat a mesurar a casa en aquests nou dies, entre el dissabte 19 i ahir diumenge 27, més de 120 litres, molt més del que és habitual en un mes de març a Castelló, i si parlem de sol, les hores en què aquest ha estat protagonista al llarg de la setmana, poden contar-se amb els dits de la mà i encara en sobrarien.

Mai les nostres festes havien estat suspeses des dels anys de la guerra civil, i mai havien estat tan desitjades i esperades fins a aquest any i, vet per on, ha sigut l'oratge qui "ha volgut fer la punyeta"; tot i això, malgrat les adversitats, tots hem fet com el voluntariós "Cagueme", aquell personatge mític, amic del gegant bo i forçut, Tombatossals; alguns fins i tot més del que podíem esperar, començant per la representació femenina oficial i acabant pels serveis de neteja.

Les festes de la Magdalena del 2022 ja són història. En aquest moment ja s'ha obert la porta per les del 2023. Unes festes que, fent vots perquè siguen "de total normalitat sanitària", ara mateix comencen a fer camí des de la incertesa, i no em referisc a l'oratge que podrà fer-nos en els 9 dies festers, entre l'11 i el 19 de març venidor, que cap meteoròleg ni cap sofisticat aparell pot prevenir, sinó a la posada en marxa de l'engranatge oficial fester conseqüència de l'aplicació dels nous estatuts.

Moltes coses a revisar i millorar del que s'ha fet aquests dies; molta feina queda al davant, cal buscar el màxim consens entre tots, cal unir esforços, cal, emprant termes de costura, cosir i no esquinçar, cal asseure's a parlar i fer-ho sense acalorar-se, cal deixar enrere topetes, odis i venjances, cal reconéixer errades i potenciar encerts, i cal caminar cap al futur d'un Castelló on tots, veïns i forasters, amb permís de l'oratge, gaudim de la festa. Aquest és el meu desig, hui, quan estem només a 349 dies d'una nova romeria al Castell Vell, origen del nostre poble. Adéu festes del 2022. Benvingudes siguen les festes Magdaleneres 2023!

Mala sort i mala pata...!!!

 Ho sabem molt bé a Castelló, el pregoner és la persona encarregada de pronunciar "la crida" amb què s'inaugura una festa, i és que pregó remet a crida, perquè Pregó és una paraula espanyola, inexistent en cap altra llengua, excepte el portugués (pregão), procedent del llatí praecone, que és el nom de la persona encarregada de fer crides.

I de les persones que fan les crides, d'aquells que anaven per carrers i places amb trompeta o tambor que en castellà anomenem "pregonero" hauríem de dir que és un "cridador", tot i que també estaria bé anomenar-lo nunci, per ser aquesta una paraula relacionada amb anunciar. Cridador pot sorprendre'ns, amb el cervell tan avesat com tenim a pregoner, però ben pensat no hauria de ser xocant de cap manera, amb la ment alliberada de la dependència espanyola.

En l'àmbit fester del nostre poble, tradicionalment el pregó, la crida, és "cantat" per un fill de la vil·la o persona molt arrelada a aquesta, que des del 1945 en què es crea la cavalcada del Pregó anunciadora de les festes, el rol festiu l'exerceix el pregoner, un personatge inspirat en la tradició agrària de la ciutat, en el Sequier Major, en el coordinador dels torns de reg a la séquia major de la trama agrícola del terme de la ciutat, un dels càrrecs municipals inclòs dins dels oficis menors. Figura que, elegida anualment el dia de Sant Esteve, exercia la jurisdicció de la séquia Major, dels molins i tot el sistema de reg de l'horta i que estava facultat per dictar sentència en els litigis suscitats per raó de l'aprofitament de les aigües i podia inclús posar multes.

I és que no podem oblidar que la ciutat de Castelló va créixer a la plana, entre els camps d'horta i taronja, essent l'aigua i la distribució per les diferents séquies, un element clau per al seu creixement. Les séquies són l'element bàsic que van marcar l'estructura urbana, i per molts anys, "sequier major o el mosso" va ser qui, per molts anys, s'ocupava d'aquells menesters.

Per això, quan va crear-se "el Pregó" anunciador de la festa, no va haver-hi cap dubte en incloure aquella figura "del mosso" com a pregoner i, tot i que els primers anys, no anava a cavall, anava a la mateixa carrossa que la reina, era una persona gran qui portava el Pregó . Quan sonaven els clarins, aquella persona que representava la societat gran, li lliurava el pergamí a un jove, que finalment llegia el bàndol. Una manera al·legòrica de passar el testimoni d'una generació a una altra.

Després va venir el costum de "pujar a l'haca". No es tracta d'un poltre, sinó un cavall més tranquil, d'arrossegament, el que es coneix com un perxeró. Entre altres raons, per evitar ensurts al pregoner que no sempre és un expert genet. Una haca amb un cap elegant que s'eixampla entre els ulls, de cua llarga i molt espessa i un tors robust, que, malauradament, tampoc aquest any el pregoner ha pogut muntar.

Si l'any 2020 pocs dies abans del Pregó van suspendre's les festes i l'any passat no va haver-hi cap celebració, aquest 2022 ha estat la pluja la que no ha permés que el Pregó eixira al carrer i, per tant, que el pregoner "Chema" Prades, que fa només uns dies, va afirmar que "estic que em pregone damunt", amb relació al fet de fer l'entrada solemne al llom d'un cavall després de dos anys sense poder fer-ho, va tornar a quedar-se amb les ganes.

Això si, serà el primer pregoner que, ocupant el càrrec tres anys seguits, no pujarà al cavall, però va tenir el seu moment de glòria, dissabte passat quan va cantar el Pregó des del balcó central de l'ajuntament, i passarà a la història local com el primer en fer-ho en més de 75 anys. Mala sort que ha tingut el xicot!!!

Dos anys prorrogada "la crida" per restriccions sanitàries i va, i ara plou. Tal vegada per compensar la desil·lusió se li haja permés acompanyar al llarg de tota la setmana la representació oficial femenina quan, en altres edicions festeres, el seu protagonisme es difuminava després del primer cap de setmana: Pregó i Romeria, i aquest any, l'hem vist en tots els actes que el temps ha deixat que es feren, com si es tractés d'una dama de la ciutat més.

Entenc la seua desil·lusió, jo també l'haguera tinguda, però no entenc tant de protagonisme al llarg de tota la setmana, ni crec que el seu lloc estiga al costat de la reina i cort a totes hores. Caldrà repensar la transcendència d'aquella figura per anys venidors...

Quaranta anys d'una decisió.... encertada?

Al segle XIX l'Estat espanyol va iniciar accions d'auxili a favor dels més necessitats. Es van constituir en diferents ciutats les anomenades Cases de Beneficència, que incloïen les cases de maternitat i trobats i les d'orfes i desemparats.

En el cas de Castelló, al principi es va pensar construir la Casa de Beneficència a l'antic convent de Sant Francesc, que havia estat cedit l'any 1822 per a aquesta finalitat; fins i tot va arribar-se a col·locar la primera pedra de les obres l'any 1832, tot i que aquest emplaçament no acabava de convéncer les autoritats. Per això, l'Ajuntament de Castelló, a la fi del 1842, va elevar una sol·licitud al Regent del Regne en Baldomero Espartero, demanant que es concedira el convent dels dominics per instal·lar-hi la Casa de Beneficència, en lloc del convent de Sant Francesc, sol·licitant-se també que aquest últim es reservara per a les urgents necessitats de la població en cas d'epidèmia, per a caserna o per al que fera falta. Així, al final, la Casa de Beneficència es va construir sobre terrenys que pertanyien al convent dels dominics, mentre que l'antic convent de Sant Francesc es va destinar a caserna militar.

Per utilitzar les antigues edificacions del convent com a Casa de Beneficència va caldre efectuar determinades obres, començant a funcionar com a "casa de misericòrdia" el 1854, sent l'any 1860 quan passa a mans de la diputació, fent-se càrrec de la mateixa les germanes de la Consolació. Als anys següents es va crear una escola d'instrucció primària i es va introduir la il·luminació de gas, obrint-se l'església del convent al servei públic.

L'any 1928 van arribar a ser més de 300 les persones acollides en aquell establiment que disposava d'un gran pati central, envoltat de galeries i claustre al costat de dos extensos patis més i en aquests últims, erigits, diversos pavellons aïllats destinats a diversos serveis, com safareigs, colador, banys, lavabos, tallers i departament d'ancians impedits.

L'edifici central comptava amb tres pisos, ocupats pels dormitoris i infermeries, habitació de les Germanes, departament de nodrisses, cuina, menjador, rober, Escoles d'ambdós sexes i de pàrvuls, vestíbul, habitacions del Capellà, Porter, Zelador, Oficines de la Direcció i Administració i un forn.

L'any 1949 la Casa Provincial de Beneficència va passar oficialment a denominar-se Llar Provincial Sant Vicent Ferrer. A la dècada dels anys 80 del segle passat la Diputació decideix el tancament de la Casa, amb la demolició de les seues instal·lacions.

A la primera pàgina del diari Mediterraneo del divendres 26 de març de 1982, just avui fa 40 anys, es publicava amb un gran titular l'aprovació pel ple de la diputació de l'enderrocament de la casa de beneficència per construir als seus solars la casa provincial de cultura. Així, i per unanimitat, sota la presidència del titular D. Joaquín Farnós es van destinar 18 milions de pessetes per, "aquella encertada? decisió", enderrocar en una primera fase, les edificacions compreses entre els carrers Mestre Ripollés i Marqués de l'Ensenada.

Finalment, només es va mantenir el claustre i l'església. Els terrenys ocupats per la Casa de Beneficència van ser destinats a altres finalitats de tipus educatiu i cultural: L'Escola d'Art i Superior de Disseny de Castelló que va iniciar els ensenyaments l'any 1984, el Conservatori Superior de Música de Castelló que va nàixer l'octubre de 1998, compartint espai amb el Conservatori Professional de Música Mestre Tàrrega, i L'Espai d'Art Contemporani inaugurat oficialment el 1999.

Ara, fa només unes setmanes des de la Conselleria d'Educació es va informar de la inversió d'aproximadament de 28 milions d'euros, per a la construcció d'uns nous conservatoris que, finalment, s'ubicaran a la parcel·la de Taxida i que poden estar operatius el 2025, alliberant espai per a l'Escola d'Art... Castelló del futur? I fa quaranta anys què?

Hem hagut de suspendre...

A hores d'ara hi ha un esdeveniment històric arrelat al nostre poble gestat per la Colla el Pixaví allà per l'any 1989 i que és esperat amb deler per veïns i visitants la vesprada del dilluns de la setmana Magdalenera; naturalment m'estic referint a la "Pujada al Campanar", la visita "al fadrí de la Vila".

Fou l'any de 1989 quan se'ns ocorregué que, de la mateixa manera que a nosaltres ens havia fet molta il·lusió poder contemplar "Castelló des de dalt" i visitar l'any anterior, de manera quasi particular el campanar, també podríem compartir la nostra experiència amb la resta de veïns. Pensat i fet, el 27 de febrer a les quatre de la vesprada, anunciat l'acte com obert a tothom en le programa oficial de festes, una gran gentada feia ja cua a la porta per començar la visita. Tots tenien ganes de descobrir el gran desconegut per la ciutat, el nostre campanar.

I des d'aleshores ençà, fins a la magdalena del 2020, en trena-una ocasió, la vesprada del dilluns de Magdalena les explicacions de viva veu dels membres del Pixaví i els llibrets explicatius de tot l'edifici, mai havien faltat a la cita.

En trenta-un anys van estar moltes les anècdotes i circumstàncies ocorregudes., des de persones claustrofòbiques que a mitjan pujada es parapetaven a l'escala i no anaven ni avant ni endarrere, fins aquelles que arribant a la terrassa buscaven sense parar una escaleta diferent de baixada, passant per aquelles que, en trobar-se cansats a mitjan pujada buscaven la porta de l'ascensor.

Però si hui porte al record la història de la pujada al campanar és perquè cal també fer menció d'unes altres circumstàncies, que malauradament hui, s'han vist més que superades: les situacions meteorològiques. És veritat que hem tingut pujades en dies d'una radiant primavera al costat d'altres en què l'aigua-neu, el fred, el vent i la pluja, van ser els protagonistes.

Però, mai, des del 1988 fins al 2020 vam haver de suspendre la pujada per cap tipus d'incidència, i ara, només tres anys després, sembla que aquella "bona sort", ens ha deixat de costat...

Havíem de fer la XXXII pujada el dilluns de festes 16 de març de 2020, així estava anunciat al programa oficial, però només 5 dies abans el coronavirus va fer que el Govern autonòmic, quatre dies després de la declaració del primer estat d'alarma, es vera obligat a retardar primer i suspendre dos mesos després definitivament les festes, com a mesura de prevenció i seguint el recomanat pel Ministeri de Sanitat, i, per tant, la pujada no va realitzar-se, romanent tancat i buit el campanar, no només aquell dilluns sinó al llarg de molts mesos.

Per prudència davant l'evolució de la Covid-19, l'ajuntament va tornar a principis del 2021, com a mesura de protecció i prevenció de la salut del veïnat, a suspendre l'edició de la Magdalena que s'havia de celebrar del 6 al 14 de març, per tant, tampoc la XXXII pujada podria celebrar-se. Caldria esperar un any més, caldria esperar al 2022.

I va arribar el 2022 i semblava per fi anàvem a celebrar les primeres festes des de la pandèmia, mantenint l'essència de la setmana gran i introduint els canvis necessaris per a afavorir el compliment de les mesures de protecció davant la covid. Amb il·lusió renovada vam veure com al programa oficial del 2022 apareixia: " Dilluns 21 de març 16:00h. XXXII VISITA AL FADRÍ, organitzada por la Colla El Pixaví."

Naturalment, havíem d'introduir canvis per garantir el màxim la seguretat i protecció sanitària dels visitants reduint el nombre de grups i les persones de cada grup, però la visita podia anar endavant... Ningú pensava amb l'oratge.

No obstant això van arribar les primeres prediccions, semblava que la setmana estaria "passada per aigua", el Pregó del dissabte no va poder celebrar-se, i la romeria d'ahir diumenge ja va resultar mullada en el seu tram final de la tornada, també la desfilada de penitents i gaiates va banyar-se.

Hui dilluns les prediccions eren pitjors que ahir, i tot i que les primeres hores el temps ha aguantat, a mig matí ha començat a ploure amb ganes. Els actes previstos han anat suspenent-se un darrere de l'altre i, per primera vegada en la història, també la pujada al campanar s'ha hagut de suspendre.

Sembla que la XXXII visita al campanar de la Vila està maleïda, tres anys 2020, 2021 i 2022 sense avançar. En cas d'haver anat tot normal, ara, en aquests moments, estaríem realitzant la 35a pujada i, vet per on, el que estem fent és mesurar i comptabilitzar els més de 62 litres que ja portem hui recollits, més que tot el que fins ara ha plogut a Castelló en tot el que portem d'any, i la cosa no para...

Esperem el 2023 perquè torne a aparèixer al programa oficial allò de: "Dilluns 20 de març. 16:00 hores. XXXII VISITA AL FADRÍ, organitzada por la Colla El Pixaví." I que nosaltres us ho puguem contar i vosaltres veure. Bones festes, per dir alguna cosa...