Per allò del canvi
climàtic en què ens movem, sembla que la fi de l’estiu climatològic hui o
astronòmic d’ací a 23 dies, no serà garantia de la fi de la calor. Diuen a la tele
que farà calor fins i tot per Nadal.
Tot i això, un fet és més que evident a les nostres costes i pobles de l’interior, els turistes ja han marxat i els estiuejants del país es preparen per a tornar a casa; el motiu principal és que “les escoles” aquest any comencen més prompte i cal preparar-ho i enllestir-ho tot.
Tornem a la rutina, i en
crida l’atenció aquella notícia que, entre correguda i correguda de bous que la
televisió valenciana ha fet seues aquest estiu, apareix hui mateix als
noticiaris: “Els joves valencians ja no volen ser arquitectes, metges,
enginyers o advocats com abans, ara volen ser influencers”, tenir milers de
seguidors en xarxes socials.
On hem arribat? És veritat
que hi va haver uns anys, també ara possiblement continue, en què sobretot els
xiquets i, malauradament també alguns dels seus pares, volen que siguen futbolistes,
que arriben a ser un Messi, Pedri, Gabi, Oyazabal o Yamal, i no dubten en
dedicar hores i hores a entrenar.
Però clar, és que arribar a ser famós sense a penes esforç, a través de vegades de només una publicació, un vídeo, un meme o un acudit, és més que seguerós, arribant-se a l’extrem de competir en un rànquing de popularitat en funció dels seguidors aconseguits, des de “desconegut” si no arriba als deu mil seguidors fins a “celebritat” si supera el milió. En mig els nivells de conegut, famós i influèncer.
Però, on estem? No serà
que la calor d’aquest estiu ens ha alterat a tots una mica? A mi, serà per
l’edat, en sentir allò “del final del verano”, siga climatològic o l’altre, em
porta al record la romàntica lletra de la cançó que el Duo Dinámico, Manolo de
la Calva i Ramón Arcusa, van crear i presentar tot just hui fa 53 anys, un
trenta-u d’agost de 1963, que, convertida en èxit, ha passat a ser un clàssic
del segle XX, que posicionant-se en el primer lloc de vendes, ens recorda
aquells xicots que amb les seues armilles roges i un balanceig convuls i
pacífic canten a un hipotètic amor conegut durant les vacances estivals que és
acomiadat sense saber si hi haurà alguna vegada el retrobament. “El final del
verano llegó / Y tú partirás / Yo no sé hasta cuando / Este amor, recordarás…”
I si de cançons parlem, dues han estat per mi, i supose que per molts de vosaltres, les que, podem dir, han estat i són les més escoltades aquest estiu que acaba. D’una banda, "Dai Dai" “cançó oficial de la Copa Mundial de la FIFA 2026, interpretada per la cantant colombiana Shakira i l'artista nigerià Burna Boy i d’altra "Despierto amándote" de Miranda, la banda argentina composta per Ale Sergi i Juliana Gattas, convertida en la sintonia oficial de la Volta ciclista a Espanya 2026.
Un estiu que se’n va, un
estiu tranquil i sota aquesta tranquil·litat un estiu amb coses importants,
subtils però importants. Però sobretot amb unes infinites ganes de continuar
vivint i de continuar dient la meua en els pròxims dies, setmanes i mesos…
(Casualitat però aquest és el comentari 100 dels publicats en 2026)




Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada