Felicitacions nadalenques

Els costums, les modes, i la societat en general ha canviat i ha evolucionat; fins fa un pocs anys, abans que l'accés a Internet es popularitzara i arribara a les nostres vides juntament amb l'ús del correu electrònic i els diferents programes que ens permeten "xatejar" de forma ràpida i senzilla, era molt comú que en aquestes dates ja anàrem preparant les targetes de felicitació de Nadal, que si fa o no fa, des de meitat del segle XIX, van popularitzar-se. Targetes que reproduint alguna escena nadalenca, s'enviaven per correu als familiars i amics, sobretot a aquells que vivien més lluny a altres ciutats i països...

A poc a poc el costum de felicitar el Nadal va anar estenent-se i a Espanya va arribar de la mà del Diari de Barcelona que el 1931 va decidir imprimir unes postals de felicitació perquè foren lliurades en mà pels repartidors als subscriptors d'aquest diari. Sembla que la idea de rebre una felicitació impresa per part dels treballadors del rotatiu va tenir una bona acollida entre els lectors, que agraïen el detall als repartidors a través d'unes estrenes.

L'avenç de la litografia i l'esperança d'emportar-se una propina va fer que els treballadors de les empreses vinculades a oficis públics copiaren la idea i les personalitzaren al seu ofici. Aquestes targetes de felicitació es caracteritzaven per portar una il·lustració que mostrava un treballador d'un gremi concret, amb una llegenda que venia a dir: «El carter els desitja Bon Nadal i Any Nou» (per posar un exemple). Al revers de la postal s'incloïa una poesia que tractava sobre els serveis prestats per aquest professional.

Els canvis en les condicions salarials i les condicions laborals a finals dels anys 70 van propiciar que de mica en mica anara desapareixent el costum de felicitar el Nadal casa per casa, deixant-lo per al record; tot i això, les felicitacions impreses, particulars i oficials van continuar per molts anys més.

Els ajuntaments, també el nostre, mitjançant les diferents corporacions municipals, van continuar i encara continuen amb aquesta tradició. No sé si en aquest 2021 el nostre govern municipal emprarà com a imatge oficial la guanyadora del concurs de targetes nadalenques "Jesús Medrano-Ciudad de Castelló" com crec ho ha fet en els darrers anys, o si pel contrari usarà la imatge d'algun treball de qualsevol pintor o il·lustrador local o alguna partitura de nadala tradicional castellonenca com també s'ha fet en més d'una ocasió, però el cas és que, siga com siga, de segur que el nostre ajuntament també s'unirà, aquest any més que mai, als desitjos de salut, pau, prosperitat i esperança per tot el veïnat pel pròxim 2022.

I parlant de felicitacions nadalenques, voldria portar al record el costum arrelat a la tradició de felicitar el Nadal mitjançant targetes, de l'antiga Junta Central de Festejos de la Magdalena, que des dels seus inicis i pràcticament fins a l'aparició de la Junta de Festes de Castelló va emprar diferents reproduccions fotogràfiques per a felicitar el Nadal, cas per exemple dels anys 1948 en què la targeta reproduïa una fotografia original del Fadrí i la plaça Major, o la de l'any 1969 en què va triar-se com a motiu una fotografia de Paco Breva sobre una obra original del pintor Soler Blasco, o la de 1971 que reproduïa l'obra "Romeria de la Magdalena" de Paco Puig. Crec que van ser dues aquarel·les de Fresquet, la Plaça Major i Lledó, les que van servir de motiu els anys 1973 i 1974, mentre que la targeta nadalenca del 1975 va reproduir el dibuix "Torre campanario" de l'arquitecte municipal Joaquim Tirado Fortuño.

Fins i tot i per alguns anys, tal i com recull a la pàgina 2 el "Mediterraneo" del 12/12/1961 la Junta Central s'encarregava d'enviar la felicitació nadalenca als castellonencs ausents, familiars o amics, només facilitant l'adreça al mateix departament de Festes.

Després quan va prendre el relleu la Junta de Festes i en els darrers anys el Patronat de Festes, han estat les reproduccions dels diferents cartells anunciadors de les festes de la Magdalena els que s'han emprat com a felicitació nadalenca, afegint-se en alguns anys, diferents estrofes estretes de les nadales de l'obra pairal costumista "El Betlem de la Pigà" del fill predilecte de la ciutat Miquel Peris.

I és que en el temps de la pressa, de la tecnologia, de la immediatesa, encara el fons el paper té alguna cosa especial, perquè el fet que algú t'envie una felicitació, oficial o personal, vol dir que s'ha recordat de tu, ha dedicat temps amb antelació, que no és una cosa improvisada i que fa encara més especial Nadal.