Un experiment...

Ahir va ser el dia dels innocents, dia de les innocentades, de les notícies falses, de les trucades telefòniques absurdes o de mal gust, de mentides inofensives o "troles" increïbles amb una certa versemblança en el món real.

Actes sense malícia que un dia qualsevol serien condemnats, però socialment admesos tal dia com ahir amb el convenciment que es tracta d'un moment d'excepcionalitat, per la qual cosa, vaig decidir fer un doble experiment.

D'una banda, des del matí vaig ficar-me en "alerta" per veure que podia descobrir, i d'altra, tot i que no sóc massa de fer bromes, vaig decidir també crear una innocentada , en la qual jo seria el protagonista, a veure qui era l'innocent que se l'empassava.

Ara, passades 24 hores, aquest ha estat el resultat, en compartir-lo amb tots vosaltres, espere que tragueu algunes conclusions.

Pel que respecta als descobriments d'innocentades preparades per altres, no diré qui ni on, vaig trobar-me'n a primera hora del matí una que, fent referència a la polèmica sobre el canvi del nom "Castellón-Castelló" i els entrebancs i malentesos que està causant amb un altre "Castelló", a la Ribera, afirmava que: "El ayuntamiento de Castellón y la Generalitat acuerdan que la ciudad pase a denominarse Castell de la Plana", després van seguir aquelles que anunciaven que a partir del 2023 comptaríem a la ciutat amb una xarxa de Metro amb punt central a "la farola", o aquella que feia públic que la Generalitat Valenciana, per evitar les aglomeracions a la muntanya, instauria a partir del pròxim dia 1 de gener, peatges d'1 euro per quilòmetre en les rutes senderistes, amb multes de fins a 1000 euros per aquells que se salten la normativa.

També els amics més propers van dir la seua, des d'aquell que comunicava la decisió de fer-se vegà, passant per aquell altre que deia deixava la docència per dedicar-se a la tauromàquia, o aquell que anunciava que havia estat desaparegut uns dies de la ciutat perquè havia anat a implantar-se el cabell a Turquia, fins a arribar a aquell altre que feia salts d'alegria en assabentar-se que l'IVC havia iniciat els tràmits per demanar que el Betlem de la Pigà fora inclòs en el catàleg de béns immaterials de la UNESCO.

En relació amb la "trola" per mi ideada, vaig pensar apareguera al meu perfil de la xarxa social "Facebook". Eren poc més de les 8 del matí quan, acompanyada d'una fotografia, vaig "penjar" aquest text: "Amigues i amics, us he de comunicar una decisió presa avui mateix conseqüència d'un llarg període de reflexió i més d'una nit sense dormir.

Abandone el nacionalisme, la lluita pel país, la defensa de la llengua, abandone la militància en Compromís, Després de més de trenta anys en UPV-BLOC-COMPROMIS, crec que allò que defensa queda molt lluny del que són actualment els meus ideals.

Em sent més atret per "la España viva" i en la defensa de la família i la vida que fan altres opcions polítiques, i en especial VOX, moviment al qual no descarte afiliar-me en dades properes, en considerar que és l'opció que pot oferir-me a mi i a les properes generacions un horitzó de llibertat, igualtat, prosperitat, justícia i sobretot, un gran respecte pels nostres autèntics valors i respecte a les tradicions".

Respostes de tota mena va començar a haver-hi al cap de pocs minuts i al llarg de tot el dia. Encara no eren les tres de la vesprada quan ja vaig comptabilitzar 34 persones que d'una manera o l'altra havien llegit el parany, al costat de dos dotzenes de comentaris a quin més enginyós, des d'aquells més senzills i clars "no cuela" o "t'has passat", fins aquell que afirmava que era el millor que podia fer. Ara transcorregudes ja 24 hores, el resultat ha estat: 40 persones sorpreses, gràcies a Déu, quasi ningú s'ho va empassar, i 36 comentaris, entre els que també destacaria aquell que diu que no em deixarien apuntar a Vox, fins aquell molt enginyós que diu que "ell" també està fent un curset per a formar part dels nous afiliats i que ahir mateixa estaven assajant el "cara el sol".

Conclusió de l'experiment: Malgrat la que ens està venint a sobre, el sentit de l'humor, la capacitat d'estimular el sentit de gràcia en un mateix i en els altres, ha quedat novament manifesta aquest 28 de desembre. Cal seguir mantenint aquesta estratègia que la cultura posa al nostre abast, com una manera també d'aconseguir comprendre la realitat. Moltes gràcies a tots i totes. Potser l'any vinent, repetim.