Santa Bàrbara bendita... que "mos" guarde la collita.

Si l'ésser humà és l'únic animal capaç de topar dues vegades amb la mateixa pedra, també ho és de no anar prou previngut per la vida. Aleshores, com especifica el Diccionari d'Alcover i Moll, és quan es pot aplicar la frase feta de "no recordar-se de Santa Bàrbara fins que trona".

Hui l'església commemora la festivitat de santa Bàrbara, una festivitat no massa coneguda ni molt important, però lligada per molts anys a Castelló, al raval llaurador de sant Fèlix i a casa meua, i bé està que jo me'n recorde, encara que siga de passada, d'aquesta santa la història de la qual és un relat de parricidi sense apel·lació possible.

Conta la tradició que va ser a la seua conversió al cristianisme el fet que va irritar tant son pare, el sàtrapa Dióscoro, que Bàrbara va haver d'amagar-se en una cova; un pastor en descobrir-la i denunciar al pare, va rebre el càstig diví caient-li un llamp damunt seu i del ramat. El pare la va lliurar a l'emperador romà Marcià, el qual va torturar-la i la va arrossegar nua per una muntanya; finalment, el pare li va tallar el cap amb la seua espasa i com a càstig també un llamp el va matar.

Continua dient la llegenda que el Nostre Senyor va voler premiar la seua fermesa en el martiri li va preguntar què preferia més, si el govern de les dones o el de la tempesta. La santa, sense pensar-s'hi un moment, digué que es veia capaç de dominar el llamp i el tro, però que no s'atrevia a provar-ho amb les dones. Curiós no?

Així, i com a premi diví, va ser com santa Bàrbara va esdevenir la protectora contra una de les forces més poderoses de la natura, un dels elements naturals que des de sempre han entorpit el bon desenvolupament de la vida humana, les tempestes, amb les tronades i els consegüents llamps.

El simple fet d'invocar una santa per desfer o calmar la força de la natura és una forma de conjurar remeis contra les tempestes que fins i tot frega la superstició. Recorde, quan jo era menut, que a casa de la meua àvia materna, on l'avi era un llaurador del raval, s'invocava la santa cada vegada que hi havia una tronada a sobre el nostre Castelló, demanat amb precs, l'ajut i l'auxili per tal de sortir indemnes o, almenys, poc afectats, amb una frase que encara retinc a la memòria" Santa Bàrbara bendita, que mos guarde la collita!".

Tot i que l'església segon el calendari litúrgic celebra hui la festivitat de la santa, de la mateixa manera que passa amb Sant Fèlix, patró del Raval, o Sant Roc en les seues diferents advocacions, també "les festes" que els veïns del carrer que porta el seu nom celebren per honorar la màrtir cristiana, no ho fan ara al desembre, sinó a l'octubre, en concret el primer cap de setmana d'aquell més.

El motiu és ben senzill d'entendre, si la festa és convivència, esbarjo i diversió, aquesta s'ha de celebrar "quan hi haja temps", és a dir quan les obligacions i el quefer diari permeta dedicar-se a l'oci, i això és, en un barri llaurador com el nostre, en unes dades, en un temps comprés imarcat entre el final de les tasques agrícoles de l'estiu i abans de l'inici de les campanyes de la tardor-hivern, quan l'esperada collita encara "penjava dels arbres". Un temps el comprés entre la segona meitat de setembre i primera quinzena d'octubre en què a Castelló, per allò del clima, és propici la formació del fenomen conegut com a gota freda, amb les grans tronades i aiguats, la pèrdua de cultius, inundacions i pèrdues, de vegades molt greus, tant materials com econòmiques; un temps idoni i propici per encomanar-se a la Santa de Nicomèdia.

I no tan sols ací a Castelló és costum encomanar-se a la santa per protegir-se de les tronades, també en molts altres llocs. Tinc un conegut andalús a qui un dia de forta pluja i grans trons vaig sentir-li dir: "Santa Bárbara bendita, que en el cielo estás escrita con papel y agua bendita al pie de la Santa Cruz, padre nuestro, amén Jesús". Que us sembla?

Amics que heu arribat fins aci, us desitjo un bon dissabte i millors dies de pont. Cuideu-vos que falta ens fa. Fins i tot, si cal, encomaneu-vos a Santa Bàrbara encara que no ploga ni trone ni tinga que vigilar-nos cap collita, i especial record als veïns del carrer de Santa Bàrbara, l'Ereta i Sagrada Familia.