S'ha acabat el servei!

El 27 de desembre de 1961, hui fa 60 anys, feia poc de dos mesos que s'havien inaugurat les quatre primeres línies d'autobús urbà a la nostra ciutat. L'empresa "la valenciana S.A." va ser l'adjudicatària del servei i quatre "Pegaso Monotral", de color roig i blanc van començar a fer-se habituals pels nostres carrers.

La ciutat creixia, ja quasi s'assolien els cent mil habitants i el transport urbà començava a ser necessari per a aconseguir guanyar temps i comoditat en els desplaçaments; al mateix moment calia "ordenar el dens tràfic" que es generava, i paral·lelament a la creació der les línies de transport urbà i suburbà van aparéixer als "quatre cantons" els primers semàfors per, com deien les cròniques de l'època, "evitar l'anarquia en travessar els carrers d'Enmig i Colom".

Amb els autobusos en circulació i l'atenció dels vianants als semàfors, quan el parc mòbil de vehicles arriba a les vint mil matriculacions, apareixen unes noves necessitats, d'una banda, la creació d'un pla d'estacionament i aparcament als carrers que ja comença a ser un veritable problema i d'altra buscar un vehicle substitutiu a la mítica "panderola" per enllaçar els diferents pobles de la Plana amb la capital.

També la valenciana S.L. , va fer-se càrrec de la xarxa de troleibusos de la Plana, que havia de donar servei des de Benicàssim fins a la Vall d'Uixó; malauradament la xarxa no va arribar a quallar totalment, només va construir-se la secció d'11 quilòmetres comprés entre el Grau i Vila-real, amb quatre vehicles elèctrics , però, tot i això, va ser un element més dels que van ajudar a marcar "la modernització" la comarca i de retruc la capital.

Però la mobilitat pública a la ciutat també va portar moments curiosos. Resta a la memòria que en aquells primers autobusos urbans a més a més del conductor existia la figura del cobrador, era el senyor que s'encarregava de la venda de bitllets i la seua revisió, de la cura dels equipatges, mercaderies i encàrrecs, així com de fer els fulls i llibres de ruta, fins i tot ajudava el conductor en la reparació d'avaries, i arribant a la destinació, havia de fer la neteja lleugera dels vehicles.

Era més que normal en aquells primers mesos de circulació urbana, que el servei no fora del tot perfecte i regular i hi haguera en algunes ocasions xicotetes disputes entre els passatgers, no habituats a emprar aquest mitjà de transport, i els cobradors, poc habituats a tractar amb atenció i tolerància a alguns usuaris gens habituats a pagar a l'hora d'accedir a l'autobús.

Però, tot i això, un fet gens habitual va ocórrer la nit del dimarts 26 de desembre d'aquell 1961, anit va fer 60 anys, quan en el darrer viatge de la línia "Avenida Cernuda y Velasco-Paseo de Morella", baixant del Paseo i al encreuament entre la Ronda del Millars i el carrer Navarra, van sonar les 10 al campanar i, el cobrador, va indicar el conductor que parara el vehicle, fent baixar a tots els passatgers argumentant que "s'havia acabat el servei".

Un trajecte que va quedar a mitges perquè acabava a l'avinguda de Cernuda i Velasco. Uns passatgers que abonant el bitllet van haver de baixar i continuar a peu, sense que ningú els hi indicarà a l'hora de pujar que "en sonar les 10 s'acabaria el viatge", i uns altres possibles viatgers que, esperant-se a les parades de "general Sanjurjo" i "Rialto" van haver d'anar a peu a les seues destinacions. Per a més "inri", diuen les cròniques, que en aquell moment plovia copiosament.

No sabem com deguera acabar "la cosa". Pense que aquell fet tan estrany, no seria cosa de l'empresa, més aviat fou una iniciativa del conductor o el cobrador, o tots dos, però, vet per on, va ser motiu de queixa "amb majúscules", apareguda l'endemà al "mediterraneo". Curiós, no? Castelló entrava a poc a poc al món de les capitals modernes, però arrossegant una mentalitat de poble!