Sobreposar-se...

En creixement personal es parla molt de ser positiu, tant que el fet de considerar el ser positiu com un avantatge per caminar per la vida, crec que ja gairebé ni es pot discutir. El motor de la felicitat són les emocions que ens fan sentir bé i a aconseguir-la ens ajuda i molt l'esperança, el repte, involucrant-nos en allò que ens agrada, sobretot si ens produeix diversió, gaudi, encara que, com tota activitat, aquella ha de suposar-nos un esforç.

A Castelló, als veïns i visitants, cada any des de fa més de quaranta, el Betlem de la Pigà és la genuïna representació encarregada de portar l'alegria de Nadal. Som prop de 200 les persones, tot si totes aficionades, les que representem i recreem, juntament amb el relat del Naixement de Jesús, els costums i les actituds de la societat de la Plana, amb referències ben explícites a l'actualitat del dia a dia. Per tots, el comboi del Betlem suposa emoció, felicitat, diversió, esforç i també alguna renúncia.

D'aquest bon grapat d'actuants un grup molt nombrós està constituït per xiquets i xiquetes, que des de ben menudets, i com si es tractara d'un joc, descobreixen aquest meravellós món de la interpretació i, a la vegada desenvolupen unes emocions mai viscudes. Són els primers que cada any inicien els assajos, són els més puntuals, són els més creguts i són els que "més ganes tenen" que arribe el dia assenyalat.

L'any passat, per allò de trobar un format per al Betlem que s'adaptara a la covid, vam haver de combinar un documental amb narració lineal que entrava en joc amb unes poques intervencions i actuacions dalt l'escenari. Els xiquets van perdre protagonisme i" van entendre", que per protegir-nos i, a la vegada, protegir als que estimem i als espectadors, aquell any no hi hauria ni rotllana, ni ofrenes, ni Santets, ni Santetes, ni caliu al costat del Nen Jesús.

Aquest any 2021 tot anava a ser molt diferent. A l'inici de la tardor semblava que, l'administració de les vacunes a les persones majors de 12 anys, havia frenat la transmissió i fet caure l'epidèmia fins a límits que ens permetrien "una nova normalitat" i, amb aquesta esperança els assajos dels xiquets del Betlem van iniciar-se.

Setmana rere setmana, puntualment i de manera metòdica els xiquets i xiquetes repetien una vegada i una altra les seues intervencions, sense queixa, sense descans, atents a les observacions de la directora; els hi movia la il·lusió, l'emoció "d'eixir al Betlem", de ser també protagonistes d'aquest comboi.

A la vegada, des de la Junta directiva del Col·lectiu, van determinar-se les mesures i estratègies perquè la representació es fera amb les màximes garanties. Tots els participants, xiquets inclosos, emprarien mascareta, tindrien uns camerinos assignats, romandrien en escena el mínim temps possible i es farien un test d'antígens, només unes hores abans, el mateix dia de la representació.

Però les adversitats ocorren. La situació que estem vivint en l'àmbit nacional per l'escampament del virus, ha desembocat en la darrera setmana, en els darrers dies, en un augment espectacular de contagis entre els més menuts. D'una banda, algun dels xiquets o xiquetes que havia de participar ha resultat infectat i, d'altra, en la majoria dels casos, per haver pogut estar en contacte, sobretot a l'escola, en algun possible contagiat, per precaució i prevenció, el xiquet o xiqueta, ha quedat confinat a casa. La conseqüència directa està clara: "no puc eixir al Betlem".

Si la capacitat d'assumir situacions límit o de sobreposar-se a experiències de dolor emocional, és una característica de totes les persones i que costa "Déu i ajuda" acceptar-ho en les persones majors, imagineu per un moment el que ha suposat per aquest grapat de xiquets.

És veritat que tots tenim la capacitat de sobreposar-nos, és una resposta natural, normal i freqüent en l'ésser humà, que forma part de nosaltres, de la nostra essència, del nostre objectiu i fi més primari: la supervivència. Però, per alguns dels xiquets, aquest colp ha suposat, novament, tota una frustració, havent d'enfrontar-se a una situació en la qual "la seua il·lusió" no es pot veure satisfeta; de vegades fins i tot sense "causa" aparent...

Per això, aquesta nit, quan tornarà a aixecar-se el teló del teatre Principal de Castelló, els grans protagonistes tornaran a ser "els xiquets i xiquetes" absents, aquells que per dominar l'impuls de l'ànim, per superar les adversitats, pel bé comú, renunciant a allò pel qual tant s'han esforçat, saben sobreposar-se, es resignaran en el millor dels casos, a veure el Betlem per la tele.

A tots vosaltres, a tots ells i elles gràcies, moltes gràcies, sapigueu que vosaltres també sou i sereu, sense aparèixer en escena, els i les protagonistes del Betlem de la Pigà i els primers aplaudiments seran pel vostre esforç. De segur que fins al teatre arribaran els vostres crits: Açò només passarà al Betlem de la Pigà. Vitol!