Pel desembre, el temps que fa el dia tres el farà la resta del mes.

El mes de desembre és el dotzé i l'últim mes de l'any. El nom li ve del fet d'haver estat el desé (llatí decem = deu) mes del primer calendari romà. Els reajustaments posteriors dels calendaris julià i gregorià, en els quals es va afegir el juliol i l'agost en honor a Juli Cèsar i Octavi August, van permetre que el mes de desembre saltés del desé al dotzé mes.

La majoria dels refranys de desembre tenen una clara influència de la religió, ja que és època de preparació de Nadal, en comparació amb altres mesos en què predomina la relació entre l'home i la terra.

Sense voler assentar doctrina, puc distingir 4 grups diferents del refranyer referits a aquest mes: des d'aquells que demostren l'arribada del fred "Per Sant Tomàs, al qui no té llenya li tremola el nas", o l'arribada dels dies més curts de l'any "Per Sant Esteve, creix el dia un pas de llebre", passant per un tercer grup amb refranys que fan referència a la terra "desembre nevat, bon any per al blat" fins a arribar a aquelles dites que anuncien el temps futur, cas del refrany que encapçala aquest segon post de desembre a aquest blog.

No sé si haurà estat sempre així, si el refrany estarà encertat i si la resta del mes, els 28 dies que li queden a aquest 2021, seran, meteorològicament parlant, com hui, un dia que a Castelló podem considerar està sent bo, assolejat, sense gaire vent i amb una temperatura més que agradable.

Des de sempre l'home ha desitjat poder preveure el temps que farà. No és un tema nou, en les societats primitives ja hi havia una gran dependència del temps meteorològic: la cacera, la pesca o la recol·lecció i, per tant, la supervivència podien ser afavorides o malaguanyades per les condicions meteorològiques. Amb l'aparició de l'agricultura aquesta dependència es féu encara més visible. Era, per tant, vital, per als llauradors, en una època en què no existia la predicció meteorològica científica, poder preveure el temps, tant a curt com a llarg termini.

Per tant, no és estrany que el tema dels refranys meteorològics haja estat a Castelló, sobretot al raval llaurador de Sant Fèlix, motiu de conversa des de temps molt antics, amb la intenció d'ajudar a comprendre l'oratge, incidint en la cara més amable i pintoresca, sense menysprear en cap moment la part científica del tema i, tal vegada, procurant aprofundir en tot allò que té de ciència endevinadora i màgica.

En aquest moment del capvespre, quan el sol comença a pondre's per l'oest, podem veure com el cel es torna vermellós i em bé a la memòria aquella dita: "Cel rogent, pluja o vent". Serà plujós el dia de demà? Si ens fixem en el dia que ha fet hui i si ha de fer el mateix la resta del mes, segon la dita inicial, no hauria de ploure, aleshores, serà ventós? És més que probable...

I parlant de ciència màgica, recorde que no fa massa dies i a l'aparador d'un cèntric comerç del carrer Major, encara vaig veure que estava a la venda, el famós "frare del temps" que per molts anys va ocupar també un espai principal penjat a les parets de moltes cases del raval, un element quasi màgic que sempre encertava.

Fabricat en cartó, representa un frare assegut, amb un llibre obert a les mans i la bola del món als peus, que prediu el temps que farà demà assenyalant amb el seu braç i marcant a la columna de baix a dalt Pluja, Humit, Ventós, Insegur, Bé, Vent, Revolt i Sec. Acompanya al moviment del braç la caputxa, que cobreix el cap en funció de la predicció.

Un higròmetre simple, fabricat a mà, que té a l'interior un mecanisme amb component natural, un cabell, que amb el grau d'humitat exterior fa que s'estire i s'encongeix, aconseguint que el frare gire el braç i es pose la caputxa.

Vet per on, el refranyer, d'una banda, i els artefactes senzills per una altra, hi han constituït al llarg del temps, i encara ara, tota una filosofia de com encertar i acceptar els fenòmens atmosfèrics de cada dia, fins i tot amb el que és tant socorregut de "no plou mai a gust de tots,"  o "al mal temps bona cara"...