Una efemèride que des de fa uns quants anys és recordada
a Castelló amb un seguici d’actes lúdics, històrics, festers, de reconeixement
i recreatius que, de la mà de l’equip de govern municipal, converteixen, any
rere any, la ciutat durant uns dies, quasi tota una setmana, en una ciutat
repleta d’activitats dissenyades per a totes les edats i que, la casualitat vol
que vinguen a celebrar-se aproximadament en el punt mitjà entre la celebració
anterior i la següent, de les festes de la Magdalena, que juntament amb les de
Lledó serveixen per a mantenir viu l’ambient fester del poble.
No vull centrar-me a analitzar la vintena d’actes que des
del passat dimecres i fins demà dia 8, per “recordar a tots els que van ser,
són i seran”, com va encarregar-se de recordar l’alcaldessa conformen el
programa-reclam d’aquell record històric.
L’Alcaldia i les regidories de Festes, Cultura i Turisme comboien amb la recent Junta de Festes i diferents ens festers honors, distincions, premis, visites i homenatges per recordar que fa 774 anys d’aquella decisió reial de la qual va tenir molt a veure la poc recordada regina Yoyes, Violant d’Hongria i el lloc en què va signar-se aquell privilegi, la ciutat de Lleida.
És veritat que els Cavallers de la Conquesta
s’encarreguen de recordar-nos, en diferents actes desenvolupats al llarg de
l’any, la figura de la reina Violant, en hongarés Magyarországi Jolán
i que, d’altra banda, des del 8 de setembre del 2016, quan vam celebrar el 765
aniversari fester, l’aleshores alcaldessa Empar Marco i el responsable
d’agermanaments i vicealcalde Enric Nomdedéu van fer realitat l’acord pres per
la corporació municipal d’agermanament amb la ciutat de Lleida, en la figura de
la responsable de Cultura de la ciutat catalana Montserrat Parra.
Han passat 9 anys i l’aniversari de la signatura del Privilegi de 1251 s’ha anat recordant per les diferents corporacions, però les possibles relacions culturals, esportives, socials, turístiques i econòmiques, amb la ciutat catalana, han brillat per la seua absència. Tampoc al programa elaborat per aquest 2025 hi ha cap referència directa ni indirecta a la ciutat germana, cap acte per fomentar el fet de recordar que compartim un rei, una llegua i una cultura i, malgrat ser dues ciutats no massa separades geogràficament, sembla que els nostres camins no han tornat a coincidir. Una veritable llàstima…
Demà tancarem el record d’aquell fet històric, i obrirem
el que hauria de ser el 775 aniversari a celebrar tot just d’ací un any, al
voltant del 8 de setembre del 2026, amb un mateix consistori i equip de govern,
una efemèride que hauria de tenir un caràcter especial i molt més ambiciosa que
totes les celebrades fins ara, on haurien de tindre cabuda trobades socials,
intercanvi d'experiències, fórmules participatives, projectes comuns i no sols
reforçant els actes culturals i festius que van realitzant-se repetitivament
any rere any, si més no, establir col·laboracions entre l’ajuntament i
institucions com la Universitat Jaume I, d'una banda, i l’ajuntament
lleidatà, la Universitat de Lleida o l’Institut d’Estudis Ilerdencs, amb una
darrera i clara finalitat, apropar amb tot el rigor la nostra història comuna i
celebrar el 775 aniversari “com una gran festa compartida, de germanor”.
La commemoració del 775 aniversari de la signatura del privilegi del trasllat, ha de ser un repte per la ciutat i en especial per l’actual regidor de relacions institucionals, el senyor Sales, que hauria de fer el possible i l’impossible per implicar el conjunt de la ciutat i també l’oficialitat de la ciutat de Lleida en un exercici de memòria compartida i de difusió històrica.
De segur que ell, com a
membre del govern municipal trobarà amb la resta de membres del consistori,
afins o de l’oposició, la mà estesa per aconseguir fites importants en aquest
menester. Qüestió de voluntats? Hi ha tot un any al davant, temps al temps…
