Sota mínims...

 S'acaba juliol, un dels dos mesos d'estiueig per excel·lència, i com tots els anys torna a repetir-se a la ciutat allò de la ralentització de la vida diària. Al llarg de les darreres setmanes hem vist com allò del "tancat per vacances" o la "reducció de jornada laboral" s'anava entenent per establiments i comerços de tot tipus, i ara, a partir de demà en què donem inici al mes d'agost, l'efecte reductiu encara serà més evident.

I és que com diu el refrany, "a l'estiu tot el món viu", associat en general a les vacances i a l'oci, i la calor que és sinònim de diversió, també ho és de desgana per treballar; tal vegada per això també els organismes oficials i les diferents entitats locals, volent o sense voler-ho, arribats aquests dies d'estiu, entren en la roda d'estar, de funcionar, sota mínims.

I malgrat que la ciutat no para i tampoc el govern local, si que es nota i molt al web municipal, que "la dedicació i l'interés" per mantenir a la ciutadania informada i actualitzada del dia a dia del poble, ha entrat en un ralentí.

Així, observant l'apartat de notícies de la pàgina d'inici del WEB MUNICIPAL que al llarg de l'any "sempre està atapeïda", crida l'atenció que des del passat dilluns dia 9, fa ja més de tres setmanes, cap "notícia" queda reflectida, i no serà perquè en aquesta vintena de dies no hi ha hagut moviments de tot tipus a la ciutat, des de la visita del nou President del Govern, fins a l'elecció de nous equips festers, passant per diferents inauguracions emblemàtiques.

Que l'equip de govern no haja "penjat notícies" no vol dir que aquestes no s'hagen produït, tal vegada, estic convençut, siga conseqüència de l'estiu o l'estiueig d'aquells responsables del manteniment i actualització del web, que per veure reduïda "la plantilla" o haver-se de dedicar a altres menesters, tenen aquesta faceta abandonada, i donant com a conseqüència una imatge "no real" del bategar de la ciutat.

I si l'equip de govern conformat per PSOE i Compromís, té abandonat aquest apartat de "notícies municipals", tampoc els altres tres companys de viatge municipal, PP, Ciutadans i Castelló en moviment, s'han prodigat massa en "penjar" les notícies per ells protagonitzades, les seues; deuen considerar que com "a l'estiu tot el no interessa massa a la ciutadania el que passe a la ciutat i que en seran pocs els veïns o forasters que s'interessaran per informar-se del dia a dia municipal.

Bé, si voleu, podem salvar de la crema a Ciutadans, ja que de les 39 notícies "penjades" al mes de juliol, 28 ho han estat pel grup Ciutadans-Castelló, i la resta, 11, pel grup Castelló en moviment. 

Es nota i molt que el Partit Popular ha estat en aquest mes de juliol enfrascat en "altres menesters" i que, la política municipal, ha quedat a banda, de manera que "estan desapareguts" del web des del passat dimecres 20 de juny, fa més d'un mes, on anunciaven que "El PP porta al ple (de juny) l'ampliació de les places reservades a la contractació de persones amb discapacitat i/o malaltia mental". D'aleshores ençà, res més, res de res.

Senyora alcaldessa, senyors i senyores regidors, estar sota mínims no eximeix d'estar a punt, d'estar a l'abast, d'estar al dia i, és una veritable llàstima, que amb tot el que està passant a la ciutat, i amb tot el que des de l'ajuntament està fent-se, el web no estiga al dia, ni en notícies ni tampoc en apartats com "festes" on la darrera informació que apareix és del passat 4 de juliol fent referència a un acte dins el programa de Sant Cristòfol, per no parlar d'agricultura on des del desembre del 2017 no s'ha "penjat res", una veritable llàstima.

Panell obert

 Malgrat que a mi m'agrada dir que visc en un poble gran, la realitat em diu que Castelló, per a bé i per a mal, no, no és un poble gran, és una ciutat, mitjana si voleu, però una ciutat i, com tota ciutat requereix d'un govern municipal complex, l'administració del qual, recau sobre l'equip de govern.

Pel funcionament de la ciutat calen estructures i diners, les estructures, bàsiques pel dia a dia del poble, són complexes i variades i s'han de dur endavant amb els diners, que fonamentalment, ixen dels impostos, del mateix estat, de les activitats econòmiques i de les diferents taxes.

I ara entendreu perquè dic que Castelló no és un poble. Castelló empra, "gasta", pel seu bon desenvolupament, 20.000 euros per hora a l'any. Si, heu llegit bé, doncs si multipliquem 20.000 euros per 24 hores, per 30 dies, per 12 mesos, ens acostem i molt al total del pressupost municipal per aquest 2018, que és en números redons de 176 milions d'euros.

Sabeu aquells que em seguiu amb certa assiduïtat que m'agrada escorcollar i que el govern municipal de Castelló eixit de les urnes el passat 2015, va tenir des del principi especial interés en què els veïns poguérem conèixer on van els nostres impostos, o cosa que és equivalent, a què destina el pressupost l'ajuntament, per la qual cosa, va presentar-se una ferramenta anomenada "panel de govern obert", una aplicació amb diferents apartats i on l'apartat "pressupostos", permet saber on va els diners dels pressupostos municipals, partida per partida de cadascuna de les àrees i en què gasta l'Ajuntament cada euro que recapta.

Ara, a l'estiu, a la fi del mes de juliol, superada amplament la barrera del mig any, avançada la recaptació principal, aquella que fa referència a l'impost sobre els béns immobles de naturalesa urbana, l'IBI, he considerat era un bon moment per entretenir-se i "navegar" per la pàgina, i us he de dir que m'he sorprés gratament.

He pogut descobrir i observar sense massa dificultat, com a la fi de juny, després de mig any transcorregut, l'ajuntament ha aconseguit ingressar 113 dels 176 milions previstos per tot l'any, mentre que les despeses del mig any, ronden els 69 milions d'euros. Més del 64% dels ingressos previstos i sense arribar al 40% de les despeses.

113 milions d'ingressos resultat de sumar, 58 milions d'IBI, 15 de l'administració de l'estat, 4 llargs d'impostos i taxes i 36 d'altres i 69 de despeses, 12 en serveis de caràcter general i socials, 23 en les àrees de seguretat, mobilitat i benestar comunitari, 5,5 en deute públic i 4,5 en habitatge, 4 en cultura, 3 en transport públic, 2 en educació, vora 3 en medi ambient i 12 en altres. Curiós no? I sobretot clar, molt clar.

Però encara si ús bé de gust, podem "filar més prim" i conéixer el pressupostat i gastat a mitjan any en els diferents programes de cada àrea. Com a mostra, us deixe l'enllaç a l'àrea de  CULTURA

 

No sé si hi haurà a tot l'estat espanyol algun altre municipi, més xicotet o gran que Castelló, i que dispose de tanta informació "en obert" pels seus veïns, però si la transparència és el primer pas per una ciutadania informada, ací, podem dir que s'està aconseguint.

Ignasi Garcia és el regidor responsable de Transparència i Modernització de l'Ajuntament de Castelló, i malgrat que a cap veí ens agrada pagar impostos municipals, pot sentir-se l'amic Garcia més que satisfet perquè mitjançant aquest panell trobem una relació directa entre l'entitat municipal i la ciutadania en allò que fa referència a la inversió dels diners de tots.

Empoderament...

 Aquest matí ha tingut lloc al Palau de la Festa l'Assemblea extraordinària del món fester, per elegir la persona que havia de regir la Junta de Festes en aquest exercici 2018-19 que tot just ahir, amb l'elecció de les noves Regines i Dames, va començar.

El verb empoderar i el seu derivat empoderament no ha estat gens emprat en aquell acte, malgrat que està molt de moda, usant-se bastament amb el sentit de "donar poder". Els assembleistes mitjançant votació directa i secreta havíem de triar d'entre tres candidats, i recolzar de manera directa amb el nostre vot, una de les tres candidatures, és a dir havíem "d'empoderar" un dels tres valents que es comprometien públicament a tirar endavant unes festes, les de Castelló, en aquesta nova etapa.

Una assemblea convocada i dirigida des del 2015, per una presidència nata, en aquest cas una dona, l'alcaldessa, secundada per una altra dona, la presidenta delegada del Patronat, la regidora de Festes i sent una de les "aspirants" a presidir la Junta, per primera vegada també a la història, una festera.

Es feia més que evident l'augment de la fortalesa de les dones castellonenques, de les seues capacitats i accions, del dipòsit de confiança en temàtiques com la política i la festa, malgrat que, d'altra banda, dels 137 d'assembleistes, segueix cridant l'atenció que, només 31, el 22,6%, siguen dones.

Tres candidatures que, la premsa va encarregar-se de batejar-les, a parer meu de forma molt desafortunada, com a "continuista una, oportunista una altra i colpista la tercera", i que jo després de vists els programes i escoltades les propostes, diria eren "d'acabament de cicle, de desbloqueig i, una tercera, del seny".

Siga com siga i seguint amb allò de l'empoderament que parlàvem al principi, l'assemblea ha decidit per una majoria de vots, després de descartar en una primera volta la candidatura del continuisme o de l'acabament de cicle, del senyor Vidal, donar la confiança a la mal anomenada oportunista, a aquella que pregona un desbloqueig, un tornar a la normalització de la festa, una lleialtat a la ciutat i unes millores en els principals actes festers, encapçalada per una dona, l'única candidata, Noelia Selma, per un estret marge de vots, nou en concret, enfront de la candidatura del senyor Martí.

De manera que, un dels temes més controvertits actualment en moltes situacions de la vida diària, la paritat entre homes i dones, en aquest cas, dins el món de les nostres festes, ha donat peu a una foto curiosa, en termes taurins diríem que, "els tres primers espases" seran en aquest cas dones: alcaldessa, regidora de festes i presidenta de la Junta, a les que cal afegir per a completar la cúpula festera de la ciutat a la Regina i les 6 dames de la ciutat elegides tot just ahir. Majoritàriament a la nostra ciutat, les dones passen a ser les protagonistes principals, ara si, en tots els aspectes de la festa: representatius, organitzatius i decisius.

I si anem una mica més enllà i analitzem l'equip inicial que la nova presidenta de la Junta de Festes porta al seu darrere, ens trobem que, també era la candidata amb major presència femenina, concretament amb un 31,25%, davant el 30,7% de Martí i el 23% de Vidal.

Castelló trenca definitivament el paradigma sota el qual han estat catalogades durant molts anys les dones en el món de la festa, passant a ocupar aquell lloc que per dret els hi pertoca, "sense límits estrets", i així, amb prudència, seny, tacte i diàleg, prendre les decisions i el rumb fester amb les quals s'ha de regir la vida festera del nostre estimat Castelló de cara al 75é aniversari de les nostres renovades festes fundacionals. Enhorabona, ànim, endavant, força i treball.

Dia assenyalat...

Tots els dies són iguals, la vida és un transcórrer... són frases fetes que les sentim moltes vegades, però no, no és veritat, les circumstàncies canvien i oscil·len, de vegades subtilment i en altres ocasions de cop, fent que hi haja "dies especials", assenyalats, importants, per un individu, família, comunitat o poble.

Avui és un d'aquests dies, i no tan sols perquè hui tindran lloc uns esdeveniments importants i interessants a casa nostra, cas de la inauguració aquest matí del Centre d'Interpretació del Castell Vell, espai l'eix principal del qual gira al voltant de l'estudi, la gestió i la difusió dels aspectes immaterials de la cultura del nostre origen com a poble, o perquè també a la vesprada, s'iniciarà un nou cicle fester amb l'elecció d'aquelles xiquetes i dones que han de representar i dur el nom de la ciutat en qualsevol manifestació festiva al llarg de tot el 2019, que també.

Si aquest divendres és "un dia assenyalat" és perquè també hui, encara que separats en el temps, coincideixen tres esdeveniments que han marcat la nostra història com a poble. A saber, lligada si voleu a la inauguració del centre d'interpretació del Castell, concretament hui, però fa 742 anys, el 27 de juliol de 1276, moria en Alzira, als 68 anys, el Rei Conqueridor, Jaume I, aquell que va facilitar el nostre naixement com a poble, amb la concessió del privilegi del trasllat.

També hui, però en aquest cas es compleixen 205 anys, el 27 de juliol de 1813,fou beneït el segon dels cementiris que van existir a la nostra ciutat, l'anomenat "del calvari" que tot i haver entrat en funcionament el 1804, degut a la profanació que va sofrir durant la guerra del francés va haver-se novament de "cristianar", fet que ens el recorda el senyor Balbàs, al seu llibre "de la Provincia de Castellón", publicat el 1892.

I quin diríeu és el tercer esdeveniment important que hui recordem? El publicava en el número 151 del diumenge 28 de juliol de 1889 el periòdic liberal castellonenc "La Província", diari dirigit pel senyor Eladio Ballester, que eixia al carrer els dijous i diumenges i tenia la seua seu al carrer de les Caputxines,32; un fet ocorregut el 27 de juliol de 1889, hui fa 129 anys, un incendi, el del pinar del Grau, que en cas d'haver-se produït només dos dies abans, amb tota probabilitat, haguera acabat en una veritable tragèdia humana, ja que el 25 de juliol, festa de Sant Jaume, era ja costum ben arrelat entre els veïns, anar a passar el dia al Pinar, contant-se que, eixe dia 25, van ser més de 2.000 els bitllets que "La Panderola" va expedir.

No sé si deguera ser aquell el primer o tal vegada l'únic incendi que el Pinar ha sofert al llarg de la seua història, però és ben cert, segons podem llegir a la tercera columna de la pàgina 3 de "La Provincia" que al voltant de les 10 o les 11 del matí d'aquell 27 de juliol, i avivat pel fort vent que en aquell moment bufava, va iniciar-se i ràpidament propagar-se un paorós incendi que des de la séquia d'Entrilles s'endinsava en l'espai del pinar i amenaçava en acabar amb l'indret.

Continua dient la crònica que van ser els mariners qui avisats per les autoritats van ser els primers a arribar al lloc del foc, tractant d'aïllar-lo, però que a causa del constant canvi de direcció del vent resultava del tot impossible, de manera que va haver-se d'avisar a la brigada de bombers, encapçalada pel segon caporal el senyor Godofredo Ros, els quals després d'unes 5 hores de constant lluita contra les flames, van aconseguir apagar-lo.

Una veritable desgracia per una ciutat que no arribava als 30.000 habitants i que va ser seguida des del mateix lloc per autoritats de la ciutat, entre d'altres el governador, el senyor, Felipe Curtoy, l'alcalde senyor Forns, el regidor senyor Sanchez Esteller i el secretari municipal senyor Martín; dia assenyalat aquest 208 de l'any...

Dies de memòria, de passat, de present i de futur, de records, de vivències i de previsions. És important per a qualsevol poble o ciutat tenir dies importants per recordar, així s'escriu la història, ja siga propera o llunyana. Aquest 27 de juliol el guardaré també com a un dia dels importants, ara i per sempre...