La ciutat

La ciutat

dimarts, 29 de maig del 2018

Tensar la corda...


Fa ja temps que va començar a tensar-se la corda, en què la situació va començar a complicar-se, que van saltar les primeres guspires. Tal vegada alguns dels esdeveniments ocorreguts en els darrers mesos ens poden ajudar a delimitar la situació actual.

La Cosa Nostra, una associació juvenil inicialment integrada al barri de Sant Fèlix, amb seu al carrer de Sant Miquel, a tocar de la coneguda popularment com "l'ereta", la plaça d'Isabel la Catòlica, veu perillar greument a partir del divendres dia 1, la seua continuïtat, ja que sobre el local social, penja una ordre de clausura municipal, després que l'ajuntament desestimara totes les al·legacions presentades mitjançant les quals, i segons els seus responsables directes, presentaven tota la documentació sol·licitada per la seua legalització.

I és que des de fa un temps van succeint-se una sèrie d'expedients sobre aquesta organització en relació principalment a la no adopció de mesures regulades per la llei autonòmica d'espectacles, que harmonitzaren el descans del veïnat, així com la seguretat del local en relació a les eixides d'emergència.

De ser així, crec tots, simpatitzants, veïns i visitants esporàdics, estarien d'acord amb la mesura del tancament, però com sol passar, hi ha diversitat d'opinions i mentre uns, els responsables del local afirmen que estan sofrint un atac directe del govern municipal, ja que els expedients oberts contra ells són tots posteriors a l'acte reivindicatiu de boicot espanyolista realitzat el passat setembre al terrat de l'ajuntament, els altres, encapçalats per l'oposició municipal i secundats per una part del veïnat, consideren que mantenir el local social obert significa fomentar els actes vandàlics, els desperfectes en el barri i la convivència veïnal.

La corda s'ha tensat i el govern municipal es troba sense part i benefici en un dilema. D'una banda tancar la cosa nostra pot ser considerat fins i tot com un atac a la llibertat d'expressió, però per l'altra les, sembla que més de 50 denúncies registrades, i les contínues visites de la policia local, així com la pressió "de la dreta municipal" i les possibles no esmenes de deficiències, han obligat a concretar la data del tancament.

Davant aquesta situació La Cosa Nostra de Castelló ha realitzat en els darrers dies una crida als moviments socials, col·lectius, entitats culturals, escriptors, poetes, grups de música, artistes i organitzacions polítiques anticapitalistes, convidant-los a mostrar la seua solidaritat i rebuig a la decisió de precintar la seu.

La resposta pública no s'ha fet esperar per l'organització d'esquerres i nacionalista d'Endavant, l'organització socialista d'alliberament nacional que, aprofitant el cap de setmana va penjar al cantó del carrer de l'alcalde Tàrrega amb Maria Agustina, una pancarta on culpa a l'ajuntament del tancament d'aquell local, a la vegada que va emetre un comunicat de denúncia, considerant La Cosa Nostra com un exemple organitzatiu i de lluita a nivell local, a la vegada que consideren aquell fet com una persecució política que tan sols busca desarticular les classes populars organitzades contra el capitalisme.

Difícil solució presenta la situació. Només amb el diàleg, tal vegada, puga arribar-se a una solució pactada i negociada o els uns i els altres es mantinguen dins la legalitat vigent,. De no ser així, i si es segueix tensant la corda, al final aquella, com en altres moltes ocasions, es trencarà i tots eixiran perdent, doncs ni la impunitat ni la repressió mai han estat bones aliades per ningú.

dilluns, 28 de maig del 2018

Un Papa i un poble: Benet XIII i els Gitanos.


 A l'inici del segle XXI, concretament l'abril del 2000, va saltar la notícia: el crani del Papa Luna, conservat en una urna encastrada a la capella del Palau dels comptes d'Argillo, propietat de la família Olazabal, en la localitat saragossana de Saviñan, havia estat robat.

Allà pel 2002, va ser l'escriptor andalús Maeso de la Torre qui va publicar "La piedra del destino" una novel·la històrica que aprofundeix en la figura d'aquell aragonés, antítesi del clergat del segle XV, que fou Benet XIII, illa espiritual en mig d'un caos d'ambicions, guerres i corrupció.
A l'estiu del 2004 van ser el Cor de la Generalitat i la Capella de Ministrers qui van donar a conéixer la música d'aquella convulsa època, quan els grans eclesiàstics, vivien en palaus sumptuosos.

Després, el 2005 o 2006 va ser la recuperació de la fórmula magistral de la tisana, una infusió remeiera d'herbes de la Serra d'Irta de provada eficàcia contra flatulències, mals de cap, tensions estressants o malalties del ronyó.

Ara en aquest maig del 2018, moment en què es compleixen 595 anys de la mort del "Papa del Mar", d'aquella ànima gegant en continu conflicte amb una doctrina anquilosada, torna a prendre protagonisme.

No es tracta ni de cap robatori, ni d'una nova publicació, ni concert, ni del descobriment de cap remei, ara es tracta de l'estrena d'una obra escènica, dramàtica, cantada, teatral, d'una òpera basada en el llibre de les consolacions de la vida humana, que escrit pel mateix Papa, ens parlar dels remeis per les tribulacions, angunies i adversitats que les persones podem patir en aquesta vida de misèries i treballs.

Una òpera que a la vegada que combina textos del llibre esmentat amb altres derivats de l'anàlisi psicològic de la personalitat del pontífex, creats pel polifacètic castellonenc Vicent Melià Bomboí, presenta com a característica principal el qualificatiu de "gitana", doncs el cantaor flamenc José Díaz Fosi, acompanyat per un ballador i cinc músics gitanos de grup Sant Llorenç de Castelló, són els encarregats de ficar potència de veu i espontaneïtat a la creació artística, en un lligam i unió entre un poble, el gitano, d'origen indi i de projecció europea primer i transnacional després, i un papa, l'incomprés, el rebel, condemnat i abandonat per l'oficialitat de l'església, tots dos perseguits i assetjats al llarg de la història.

L'estrena va ser el passat divendres 25 al centre cultural La Bohemia, espai dirigit per l'amic Manu Vives, que des de fa unes temporades, aglutina totes les tendències artístiques mitjançant exposicions, conferències, cites literàries, recitals o en aquesta ocasió fins i tot una òpera, que per difícil que sembla fusiona dos conceptes maldits: el 13, el del Papa Benet, i els gitanos, el poble del "cante jondo".

Tal vegada la característica més destacada del flamenc siga l'estreta relació que guarda amb el poble gitano, fins i tot hi ha qui considera, a aquest gènere artístic, la manifestació pròpia d'aquest grup ètnic. Siga com siga en aquest cas, i partint de la profunditat de sentiments del cantaor les "consolacions" del Papa Luna, els remeis espirituals a la vida mortal, han tornat a prendre protagonisme cinc segles després al centre cultural del carrer Císcar.

dissabte, 26 de maig del 2018

Patinant...


El diccionari ens mostra sis accepcions del verb patinar. La cinquena fa relació a un ús col·loquial i el defineix com "perdre la bona direcció o l'eficàcia del que s'està fent o dient". És en aquesta situació on és troba massa sovint i des de fa ja una llarga temporada el partit popular a Castelló, o tal vegada siga que des que està a l'oposició es veu més. Siga com siga cada dia és més usual escoltar pel carrer allò de "el PP municipal patina", o aquella altra de "el PP municipal ha tornat a patinar".

Tal vegada siga fruit del nerviosisme que els envaeix en veure les previsions de les enquestes, o en veure tots els reversos que indirectament els afecten, o simplement per estar ancorats amb "l'oportunisme", l'oposició al govern municipal i els seus constants atacs, en més d'una ocasió, se giren en contra seua i els fan caure fins i tot en el ridícul més espantós, sobretot a aquells que més donen la cara, a aquells que "el seu paper" és eixir i dir...

Sense anar massa lluny, sense haver-nos de remuntar massa, trobem exemples en el recent posicionament del grup municipal popular en relació a la banda municipal o a la destitució del fins ara president de la Junta de Festes, per no parlar del no rotund a la possible retirada de la Creu del Parc Ribalta.

De manera que la sensatesa, conciliació i sensibilitat "que prediquen" els fa patinar en moltes ocasions. La darrera de les patinades va tenir lloc ahir mateix. El grup municipal del PP va fer pública, mitjançant el regidor senyor Feliu, una nota a la vegada que la penjava al web local del partit, que textualment deia en el seu inici: "La nefasta gestió de PSOE i Compromís lleva a la ciudad a perder 800.000 euros para instalaciones deportivas".

Aquesta va ser una informació llançada per un mitjà de comunicació local i com ocorre en moltes altres, el PP local no va contrastar-la i veient una nova forma de "fer llenya", "de fer mal", va llançar-la, resultant que no, no és això cert i allò que Vosté qualifica de "desídia, falta de planificació i eficiència", de manera que altra vegada van patinar...

Només calia llegar la resolució de la Conselleria d'Educació, publicada al DOGV el dia d'abans, el dijous, per entendre que l'equip de govern en general i l'àrea d'esports en particular, no han perdut ni un euro en cap subvenció, ja que aquestes ajudes de la Generalitat, segons convocatòria del Director General d'Esports de la Conselleria, de 7 de desembre del 2017, estaven destinades només a la "millora, ampliació o reparació" d'instal·lacions ja existents, i que podien arribar a un màxim de 794.478,09 euros, en funció dels projectes presentats.

És veritat que s'han pogut perdre alguns euros, ja que el govern municipal no va presentar projectes de millora, ampliació o reparació d'instal·lacions ja existents, sinó que sembla va voler accedir a les mateixes per a la construcció d'una nova instal·lació. És cert que va haver-hi un error, en el moment de demanar l'ajuda, en entendre que les noves instal·lacions també eren subvencionables a través d'aquestes ajudes, però no és menys cert que el Patronat es va adonar de l'error i, ni tan sols va accedir al període d'esmena d'errors.

Aquest fet ha portat per exemple que municipis com Borriol, obtinguen vora 77.000 euros per "adequar i millorar el trinquet municipal" mentre que Castelló, no obtinguera cap euro per no ser el sol·licitat "millora" sinó "nova creació", però això sembla que al grup municipal del PP castellonenc els hi és igual, el que els importa és el titular, fins i tot sabent que "estaven altrament patinant".

Senyor Feliu, vol dir Vosté que paga la pena aquest nou embolic?, que el benefici polític pot ser bo pel partit i per vosté mateix? Jo, francament, crec que no, amb tot el respecte crec que més be ajuda a desprestigiar-los una mica més.

divendres, 25 de maig del 2018

Una altra vegada...


La noció de defensa està associada al verb defendre. Aquesta acció es refereix a tenir cura, resguardar o conservar alguna cosa. La defensa, per tant, és allò que presta protecció d'alguna manera a les coses o les persones.

El Ministeri de Defensa d'Espanya és el departament ministerial encarregat de la política de defensa i administració militar. Un dels grans problemes amb el qual es troba en l'actualitat aquest ministeri és la conservació d'edificis que en propietat o per cessió d'altres administracions, ha usat al llarg de la història i ara, amb el pas dels anys, han anat buidant-se, perdent qualsevol ús i tancant les seues portes, al llarg i ample de tota la geografia nacional.

D'altra banda, el Ministeri, que també ha sofert retallades en els seus pressupostos, amb la imperant necessitat d'aconseguir fons, fa uns anys està embarcat en la generació de recursos posant en venda alguns d'aquells solars, edificis o terrenys rústics.

Està bé que vulguen fer calaix amb la venda d'uns immobles que ja no usa, però cal tenir en compte que alguns dels més de 1800 béns militars, estan construïts sobre terrenys cedits pels ajuntaments, de manera que no poden vendre's així a la lleugera, i que per la seua manca de manteniment i grau d'abandonament, constitueixen uns recursos "sense ús i valor militar" i totalment inoperatius.

És el cas que ens ocupa, l'antic edifici conegut com a "Residència de sotsoficials" ubicat al número 70 del carrer de l'alcalde Tàrrega de la nostra ciutat; una construcció de 974 metres quadrats, abandonada des de fa un bon grapat d'anys i que ja, allà per l'any 2004, i en contestació a un escrit remés per l'ajuntament al subdirector general de patrimoni, sol·licitant la seua cessió per destinar-lo a ús sanitari o assistencial, es contestava amb un NO indicant "l'interés militar de les instal·lacions", ja que defensa sembla tenia interés inicial en adequar l'edifici per apartaments destinats a l'oci i descans de la tropa, idea que prompte va ser descartada i canviada per la intenció de subhastar-lo.

Han passat 15 anys des d'aquella primera intenció i la subhasta no ha pogut realitzar-se, ja que l'edifici està construït sobre solar de propietat municipal, cedit l'any 1944 a l'aleshores Ram de la Guerra. És veritat que en tots aquests anys que roman tancat, en diferents ocasions, s'ha tornat a demanar la cessió, però mai aquesta ha estat efectiva. Fins i tot va existir, tal vegada encara estiga per algun calaix de l'ajuntament, un estudi tècnic per destinar l'espai com a seu del projecte "hàbitat artístic".

Ara, s'anuncia que el portaveu de Compromís al Senat, el senyor Carles Mulet, recolzat amb l'actual regidora de Cultura de l'ajuntament, la senyora Ruiz, presentarà una esmena per exigir, novament, a l'Estat el retorn de la titularitat de l'edifici, acompanyada d'una consignació pressupostària, d'un milió d'euros, per la rehabilitació de l'edifici.

Molt bé senyora regidora, cal reivindicar el retorn, la ciutat i el barri necessita espais i no edificis abandonats. Molt bé senyor Mulet per recordar a la ciutadania que l'edifici és patrimoni de la ciutat i que cal defensar-lo.

I ara a esperar... només recordar que al senat hi ha una ampla majoria del Partit Popular i que durant molts anys, van ser alcaldes populars: Gimeno, Fabra, Bataller... qui van encapçalar la reivindicació. Els castellonencs estarem expectants per veure que voten ses senyories Altava, Mallol, Pradas i en especial el senador Alberto Fabra. Potser ara siga el moment!!!

divendres, 18 de maig del 2018

"A huevo"


Així, en castellà, tot i que haguera pogut titular el comentari amb el mode adverbial més nostre "en safata", expressió que emprem acompanyada dels verbs estar o tenir, per designar allò que és fàcil, és el que he pensat al llegir el comentari que el portaveu adjunt del Partit Popular a l'ajuntament de Castelló, el senyor Pérez fa, i que publica el diari digital "Castelló informació", alertant al veïnat del -segons ell o el mateix partit-, buit de govern a la nostra ciutat per absència de l'alcaldessa i de la vicealcaldessa per viatges oficials en aquests dies.

Tot i que al seu comentari diu que el seu grup no està en contra dels viatges institucionals, li resulta molt fàcil embolicar perquè creguem que si l'alcaldessa i la primera tinent d'alcalde no estan a la ciutat, les dues, una o l'altra, la ciutat deixa d'estar governada. Quin destarifo, això no s'ho creu ni ell mateix que ho està dient.!!!

Si l'alcaldessa està a Brussel·les, com bé s'ha informat i ell és sabedor, és per sondejar la possible captació de més diners, de més fons europeus, per augmentar l'estratègia "Transforma Castelló" i el Pla de treball EDUSI i, en cas d'aconseguir-se, ampliar el catàleg de projectes d'infraestructures municipals a desenvolupar amb ajudes econòmiques europees.

D'altra banda, si la Vicealcaldessa, la senyora Brancal, està a l'Equador, no està de vacances, sinó com a participant en la IV Cimera Iberoamericana d'Agendes Locals de Gènere, amb l'objectiu de conéixer de primera mà, experiències de diferents autoritats públiques per avançar en la generació de condicions que garanteixen a les dones la plena participació en la vida política, defensant els drets de les dones i la igualtat de gènere en la democràcia i desenvolupament local.

Tant l'una com l'altra, en dos fronts que, la casualitat ha volgut fer coincidir en el temps, estan treballant, amb la seua presencia i actitud, per aconseguir millores substancials pel nostre poble, de la qual cosa, com a ciutadans, ens hem de sentir orgullosos.

Ben bé sap el senyor Macián, que ha estat durant molts anys en l'equip de govern municipal, i també sabem tota la ciutadania, ja que s'informa en totes les sessions plenàries que, quan l'alcaldessa o qualsevol altre tinent d'alcalde s'absenta pel motiu que siga, de la seua àrea, aquesta és assumida per decret, durant el període d'absència per un altre regidor/a de l'equip de govern, de manera que en cap moment podem parlar de buit de govern ni en la ciutat en general, ni en cap àrea en particular.

Això significa que, la pregunta que es fa el senyor Perez Macián de qui governa la ciutat mentre l'alcaldessa està a Brussel·les i la vicealcaldessa a Quito, només té una clara intenció maliciosa.

Més encara quan el portaveu adjunt es pregunta qui escolta els problemes dels castellonencs, ell mateix sap ben bé que, si els problemes són urgents, sempre hi ha un substitut/a, però que la majoria de vegades, per sort, són els mateixos funcionaris de l'administració qui indiquen les passes a seguir per agilitzar la situació presentada.
 
Senyor Pérez, també l'expressió "a huevo" té un altre significat, el de donar poc de valor, així que jo m'apunte a aquesta altra versió i, vist el vist, li donaré poc de valor a les seues paraules. Ho lamente però crec sincerament que ni al veïnat en general, ni a mi en particular, el que Vosté diu i vol que creguem ens esglaia...

dijous, 17 de maig del 2018

Dues manifestacions culturals oposades...


Novament la casualitat ha volgut que dues notícies, oposades, totalment diferents, apareguen quasi juntes als apartats culturals dels mitjans de comunicació i que vénen a demostrar les diferències abismals que hi podem trobar entre la forma d'entendre i fer la cultura del Govern Autonòmic i del Govern Provincial, de la Generalitat i de la Diputació, del Govern del PSOE-Compromís i del Partit Popular i que, ens afecten directament als ciutadans i veïns de Castelló.

D'una banda el Conseller d'Educació, Investigació i Cultura de la Generalitat, el senyor Marzà, acompanyat pel delegat de la Unitat Territorial de l'Institut Valencià de Cultura de la Generalitat a Castelló, juntament amb altres personalitats i les dues autores teatrals castellonenques, acaben de presentar els "quarts de final" del Torneig de Dramatúrgia Valenciana, que tindrà lloc el dimecres 23 al teatre principal amb entrada gratuïta; una emocionant i addictiva activitat nascuda dins del prestigiós Festival Temporada Alta de Girona de la mà del dramaturg Jordi Casanovas, i que ací, al nostre territori, arriba a la seua tercera edició.

En aquest torneig 8 dramaturgues i dramaturgs de Castelló, València i Alacant s'enfronten per parelles mitjançant dos textos de quaranta minuts llegits per dos intèrprets en un ring de boxa. El públic és qui vota l'obra vencedora d'un emocionant torneig amb quarts de final, semifinals i la gran final que se celebrarà dins del marc del Festival Tercera Setmana.
 
Emoció, humor, tensió i passió per a una activitat que vol visibilitzar la dramatúrgia viva valenciana entre el públic des d'un enfocament territorial i vertebrador. Una activitat realitzada amb la col·laboració de Fundació SGAE, Sala Off i Creador.es i que conta com a mestre de cerimònies amb el dramaturg, actor i director Xavo Giménez.

"La cangureta inquieta de Castelló", Ruth Sancho i "La rabosa del Raval", Núria Vizcarro, artites multidisciplinàries lluitaran per potenciar la dramatúrgia i la cultura valenciana, mentre que la Generalitat amb accions com aquesta vertebra i fa present el Pla Estratègic Cultural 2016-20 "Fes cultura", estimulant la consolidació d'una indústria cultural valenciana.

L'altra cara de la moneda la trobem al Palau de la Diputació, on acaben de presentar-se les línies mestres de la temporada taurina 2018 de "l'Escola Taurina de Castelló" on el plat fort el constitueixen cinc festejos taurins a celebrar en cinc places de bous diferents de la província.

En aquest cas i en paraules del diputat per Albocàsser i responsable de l'Escola Taurina, el senyor Pablo Roig, en una clara defensa de la Festa, defineix la campanya com a promocional de les tradicions taurines i com a aparador per mostrar el talent dels alumnes de l'escola.

Dues maneres si no contradictòries sí que prou oposades d'entendre i promocionar la cultura, el teatre i els bous. ÉS veritat que podem trobar-nos amb una realitat complementària, que fins i tot poden trobar obres de teatre la temàtica de les quals o algun dels seus protagonistes estiga relacionat amb el bou, el matador o alguna de les circumstàncies que giren al seu voltant, cas per exemple de la sarsuela "A puerta gayola" o el sainet "Alma torera".

Tot i que en el món dels bous sembla que hi ha molt de teatre, entre el teatre i els bous jo em decante pel teatre que tot i presentar risc, aquest sempre será menor.