De codonys, records i receptes...

A les alqueries de la marjal del meu poble, el paisatge entra per les finestres. Els nous colors que el camp va adquirint, grocs, terrosos o rogencs, ens indiquen que la tardor ja és aquí. És temps de carabasses, albergínies, cols, raïm, magranes, castanyes, moniatos, caquis i codonys.

Ai els codonys!!! Aquest fruit de tardor tan especial, impossible de menjar cru per la seua aspror, i amb una flaire que recorda la de la poma; a mi, em fa pensar en els armaris de la meua àvia materna, perfumats amb aromes naturals i amb el ritual de l'elaboració casolana del codonyat.

He consultat el llibre del botànic, farmacèutic i professor, Pius Font i Quer "Plantas medicinales. El Disocórides renovado". No copiaré la descripció de la planta, que és de la mateixa família que les pomeres, els cirerers, els ametllers, els presseguers i els albercoquers. Però resulta curiós el que diu sobre el fruit: "su carne és dura, asperísima al gusto, pero este acerbo sabor se pierde por cocción; de manera que un buen membrillo asado o hecho al horno es digno de un príncipe, y lo mismo ocurre cuando se cuece para hacer carne de membrillo o codoñate ", i en parlar sobre les seues propietats remeieres indica: "crudo, el membrillo es muy astringente; asado o cocido, o convertido en membrillate, notablemente menos. Por tanto, es útil para combatir diarreas".

I en açò estava quan he rebut una notificació del Facebook d'una bona amiga que, en record del seu per sempre estimat espòs, m'anunciava que, com solia fer ell tal dia com avui, dia de Sant Miquel, acabava de preparar uns bons plats de codonyat, pel gaudi propi i sobretot de fills i néts.

Tot i que a Castelló el codony s'ha associat majoritàriament sempre al codonyat, ja a la Grècia clàssica i època romana, com a fruita, era considerat símbol de la fertilitat i de l'amor, per la qual cosa s'aconsellava a les núvies que, abans d'entrar a la cambra nupcial, feren una mossegada a aquesta fruita per perfumar el primer petó que farien al nuvi.

Unes curiositats que, per allò de l'aprofitament i optimització dels recursos, en alguns indrets van molt més lluny i arriben fins i tot a elaborar un allioli de codony, que sincerament us dic jo no he provat mai, però que si ús bé de gust podeu fer vosaltres mateixa seguint aquesta recepta: Cal bullir un codony, una poma i una patata en aigua amb una mica de sal, aixafant-ho tot un cop cuit i escorregut i batent-ho bé després d'afegir-hi tres alls i un tros de molla de pa sucada en vinagre. Mentre es bat cal anar afegint oli d'oliva fins que agafe la consistència de l'allioli.

Courà? Tot depén dels alls. Si cou poc fiqueu-ne més, si cou massa tréieu-ne algun. De totes maneres després de menjar-lo podeu provar de dir aquest embarbussament que també resulta del tot curiós: "Set senalles de codony / vaig dur a recodonyar. / De set recodonyadures, / set senalles vaig tornar." Que us sembla?

I si parlem de licors cal fer menció al "codonyac" que s'elabora amb 1 o 2 kg de codonys ben madurs, sucre (per cada litre de suc,200 g de sucre, aproximadament) i 1 canó de canyella de la següent manera: Pelats els codonys, cal treure les llavors i el cor , ratllar-los o passar-los per una picadora, després posar-los en un drap i escórrer-los bé. El líquid resultant cal posar-lo en un recipient amb el sucre i la canyella, fent-lo bullir r uns 5 minuts a fi de fondre bé el sucre. Després es passa a l'ampolla i es guarda en un lloc fosc i fresc, obtenint-se un agradable licor de baixa graduació alcohòlica, que cal consumir dintre de l'any.

I com diu el nostre estimat Betlem de la Pigà, ara és el moment: A collir codonys, a rodolons, per la punta dels dits codonys collits!!!

 

Zaragozano i Plogging...

Hem entrat a la tardor la "segona primavera", els dies van escurçant-se i, ara, a dures penes, les hores de sol arriben a les dotze, la nit guanya terreny a poc a poc. També han arribat les pluges, i malgrat que la calor no ens ha abandonat de tot, ja es fa bon dormir. Estem al temps dels codonys i les magranes.

La Lluna està hui en quart minvant i acabem d'entrar al signe de lliura un dels signes més civilitzats del zodíac, el signe que representa la justícia, l'equitat, l'equilibri, els acords, l'harmonia, la tardor, la diplomàcia, els contractes i la comunicació.

Hui se celebra la festivitat dels coneguts com a "Sants Metges", Sant Cosme i Sant Damià, germans bessons, màrtirs, patrons dels metges, els cirurgians, els dentistes i els farmacèutics. La cultura popular els té molt presents tot i que de manera escatològica: "Sant Cosme i Sant Damià / moriren el mateix mes, / un per no poder cagar, / l'altre per cagar de més".

Dimecres vinent celebrarem la festivitat dels sants arcàngels: Miquel, Gabriel i Rafel. Sant Miquel, l'arcàngel vencedor del diable, és el patró dels radiòlegs, dels radioterapeutes, dels fabricants de materials de construcció i dels banquers; Sant Gabriel, l'arcàngel de l'Anunciació, és el patró de la radiodifusió, de les telecomunicacions, dels carters, dels diplomàtics i dels ambaixadors. Sant Rafel, és l'arcàngel que acompanya els homes. És el patró dels emigrants i, tal volta per això, hui, l'església celebra la jornada mundial del migrant i del refugiat, amb l'objectiu de sensibilitzar la societat sobre els desafiaments constants que pateixen els migrants i refugiats al món, persones en situació de vulnerabilitat que busquen una vida digna en altres llocs.

Dijous 30, faran festa els Jeronis i les Jerònimes i divendres entrarem en el mes d'octubre. Tot sembla va tornant a la normalitat, i malgrat que hui, com cada darrer diumenge de setembre si no fos per la Covid, s'hauria d'haver celebrat la Festa de l'ermita de Sant Roc de Canet, "A sant Roc de Canet, de tot un poquet", sense esperar-ho dues situacions han tornat a ocórrer, a fer-me pensar...

La primera s'ha presentat a la meua vista de sobte, al quiosc on solc anar a comprar la premsa. "El zaragozano 2022", la publicació anual espanyola que inclou una predicció meteorològica-astronòmica no científica del temps per a tot l'any, les principals onomàstiques, els successos notables esdevinguts al llarg de la història en cada mes, les fases de la lluna i pronòstics climatològics, el calendari de sembra i labors, curiositats, l'estat de la lluna en cada mes i els signes del zodíac, cites, proverbis i refranys, hora a la qual surt el Sol i la Lluna, i també quan es posa, les dates de totes les fires i mercats d'Espanya, les festes religioses, nacionals i de les comunitats autònomes. El calendari més famós a Espanya ja podia comprar-se.

L'altra en arribar a casa. Novament s'ha colat a la televisió una paraula desconeguda per mi "plogging", sense traducció directa a la meua llengua, lligada a la informació facilitada de les activitats que dins la setena setmana Europea de l'Esport, s'estan celebrant a València. Un neologisme, una paraula nova sembla ser creada a partir de la combinació de la veu anglesa "jòguing" trotar, més l'expressió sueca "plocka upp" recollir. Plogging significa "recollir les escombraries del carrer mentre corres, trotes o camines". Una activitat que s'ha estés tant que també la practiquen els senderistes, els ciclistes i els nedadors, una pràctica esportiu-ecològica que afavoreix la cura de l'entorn.

Una innovadora proposta en què senderistes i corredors surten al carrer proveïts de bosses d'escombraries i, mentre practiquen esport, recullen totes les deixalles que es van trobant al seu pas, ajudant d'aquesta manera a mantenir els carrers i els espais naturals, com platges i muntanyes, tan nets com siga possible.

No existeix una definició unànime sobre la felicitat, però l'evidència empírica assenyala que depén de molts factors, entre els quals destaca l'aprenentatge permanent (en aquest cas mitjançant la informació del calendari) i la participació en activitats d'oci (en aquest cas practicant plogging). Benvinguda siga la tardor...

També ho faria bé!

M'ho recordava aquest matí una de tantes aplicacions del mòbil;  fa 45 anys, el 5 de setembre de 1976, que també va ser diumenge com hui, per primera vegada des de temps de la República, una emissora de ràdio, Ràdio Barcelona de la cadena SER, i amb la veu de Josep Mª Puyal, retransmetia un partit de futbol en català, en concret el disputat pel Barça al Camp Nou contra l'equip de Les Palmes i que va acabar amb el triomf contundent de l'equip local per 4 gols a 0.

Encara faltaven 6 anys perquè nasquera un xiquet que en la seua infantesa i adolescència va tenir com a ídols a Guardiola i el mateix Puyal, i que, 25 anys després i aconseguida una sòlida formació periodística, va assolir el càrrec de Cap d'Esports de Ràdio Castellón, emissora també de la Societat Espanyola de Radiodifusió, de la SER.

És del tot comprensible que després de l'èxit aconseguit per Puyal en les seues transmissions, altres emissores feren el mateix i disposaren de professionals que narraren els partits de futbol en la llengua oficial dels seus territoris. Així cal recordar les retransmissions de l'antiga ràdio-9 o les de l'actual à-punt, o les que en l'àmbit més local es fan mitjançant VOX-UJI Ràdio.

També és d'una lògica aclaparadora que si la retransmissió d'un partit, siga de l'equip que siga, es fa mitjançant una emissora local, però amb un abast nacional, cas per exemple dels partits que amb la infraestructura tècnica i personal de Ràdio Castellón en fan a través del "Carrusel Deportivo" de la SER, quan juga el Villareal C.F, encontres de lliga o internacionals, o el C.E. Castelló, aquella siga en castellà que, al cap i a la fi, és la llengua oficial de tot el país.

Però la cosa canvia i molt quan, com en el cas de hui mateix, s'anuncia la retransmissió en directe, aquesta vesprada, a través de Ràdio Castellón, amb un abast poc més que provincial, tant pel que fa a FM com a OM, de l'encontre corresponent a la segona jornada de la lliga de Primera RFEF, a celebrar a l'estadi de Castàlia entre el C.E. Castelló i el Sevilla Atlètic, que ben bé podria ser narrat en valencià, l'altra llengua oficial del nostre territori.

És sabut que si una emissora radia un partit de futbol o qualsevol altre esdeveniment en directe, ho fa gràcies a uns patrocinadors. No sé quina o quines seran les empreses o establiments que faran possible la transmissió d'aquesta vesprada, però molt em tem que ni tan sols se'ls hi haja comentat des de la direcció de Ràdio Castellón la possibilitat que la transmissió fora en valencià. Estic convençut que fer-la en castellà és "política de l'emissora, dels seus dirigents o propietaris".

Sabem que el cap d'esports de Ràdio Castellón i narrador del partit d'aquesta vesprada està capacitat per fer la transmissió en valencià de la mateixa manera que ha demostrat la seua professionalitat en els darrers anys, emprant el castellà. Només cal que li ho proposen. Coneixem la seua "veu valenciana" en algunes entrevistes i converses mantingudes amb diferents esportistes i dirigents al llarg dels darrers anys en el programa diari "SER deportivos Castellón", així com en diferents falques publicitàries que l'emissora emet al llarg de la jornada.

Des d'ací i amb aquesta reflexió faig una crida a qui corresponga de l'emissora. Senyors dirigents de Ràdio Castellón, les activitats radiofòniques esportives, i entre elles les transmissions de partits de futbol, són un gran mitjà per contribuir al procés d'extensió i normalització de la nostra llengua valenciana. Només és qüestió de voluntats. Estic segur que Xavi Sidro també ho faria bé!... i de segur la audiència pujaria encara més.

 

De trons, llamps i altures...

Sembla que l'oratge "tan divertit" que estem tenint a la nostra terra des del passat diumenge amb trons, llamps, xàfecs, ruixats i ensurts està arribant a la seua fi. Ja ho diu la dita: "després de la tempesta, sempre bé la calma".

Cada any, si fa o no fa, en arribar les primeries de setembre es repeteix la situació, convidant-nos a deixar enrere l'estiu i retornar a la vida quotidiana de la resta dels mesos de l'any. Sempre ha estat així i així, de segur, per més que ens parlen del canvi climàtic i de les conseqüències de la destrucció de la capa d'ozó, seguirà sent.

No cal girar la vista enrere massa anys per recordar "les maleses" que l'oratge ens feia justament ara, en aquests dies, quan la campanya de l'arròs a Castelló estava en tot el seu màxim d'activitat i com uns anys i uns altres, amb impotència els llauradors veien com l'aigua s'emportava tota la collita ja segada i quasi llesta per ensacar, a la mar.

I també abans, molts segles abans, l'oratge de setembre era temut pels veïns, de tal manera que, tal dia com hui de 1735, concloses les obres de l'edifici "més alt de tot el poble", el campanar de la Vila, són col·locades en la bola ubicada en el més amunt del darrer cos del campanar vàries relíquies de sants, per preservar de les temudes tempestes  la ciutat i els veïns.

Malgrat col·locar-se a més d'un lignum crucis, cera del Corpus, l'oració de Santa Bàrbara patrona de les tronades i relíquies de sant Constanci, Dionís, Vicent, Victòria, Liberata o Benedicta entre d'altres, sembla que el temps va seguir fent de la seua i, uns anys després, diuen les cròniques que el 2 de setembre de 1840, va ser tan gran i fort l'aiguat i va venir acompanyat de tants i esgarrifosos trons i llamps, que va perdre's tota la collita de fesols en tota la Plana.

Ara, aquest 2021 afortunadament el veïnat no depenem ni dels fesols ni de l'arròs, però, tot i que ens pensem que som la mar de sabuts i previsors, sí que estem exposats a les inclemències del temps com ho estaven els nostres avis i besavis, i situacions com la viscuda en aquesta darrera setmana, en què només, segons l'AEMET el passat dilluns 30 d'agost, van comptabilitzar-se la caiguda de més de 2.500 raigs, sense comptar els que van caure dins la mar, ens fan veure que el temps segueix sempre el seu curs i que setembre, ací a la nostra terra és un mes perillós.

Afortunadament i malgrat les grans pèrdues materials sofrides per molts municipis, costaners o de l'interior, en aquesta ocasió, la sort podem dir ens ha acompanyat perquè no s'ha registrat cap pèrdua humana, i tot i que pel soroll estrident, cal deduir que més d'un raig d'aquesta loteria, "va caure" molt a prop de les zones habitades, no va haver ni talls de llum massa llargs, ni fets que no puguen arreglar-se amb diners.

Ja ho sabien molt bé els castellonencs d'antuvi, calia prevenir a la vegada que intercedir  davant els sants demanant la protecció contra l'imprevist de l'oratge, i res millor que fer-ho des d'aquell lloc que els hi era més a prop del cel, el remat del campanar.

Ara, la situació viscuda ens recorda que tot i que la prevenció segueix sent fonamental, cal seguir tenint a la memòria aquella altra dita "vora d'un riu (i barranc o fondàries afegiria jo), no faces niu", els llamps i els trons i amb ells els impetuosos aiguats tard o d'hora seguiran visitant-nos.

Ens trobaran preparats els nous desastres d’un futur esperem que llunyà?... de segur que no, tant de bo estiga errat.