La ciutat

La ciutat

dissabte, 31 d’agost del 2019

Heu vist algun canvi?



A la província de Castelló, als diferents pobles o termes municipals, tenim molts arbres interessants, ja siga per la seua mida, edat o simplement per la seua ubicació, cas de la carrasca de Culla, les oliveres mil·lenàries del Maestrat o el recentment declarat arbre de l'any a Espanya, l'Om de Navajas, per citar-ne només tres.

A la capital, a Castelló, tenim arbres grans, variats en espècies, fins i tot curiosos..., però monumentals", que formen part d'un hipotètic catàleg d'arbres monumentals d'interés local de la ciutat, si no estic errat, només en tenim dos: el ficus de la plaça de Maria Agustina i l'Olivera del descarregador, a l'inici de l'avinguda del Rei en Jaume.

El ficus de la plaça de Maria Agustina, tot i conéixer-se com a "centenari", en realitat no ho és, ja que sembla va plantar-se a principis de la dècada dels anys 30 del segle passat, però a hores d'ara, amb una alçada superior als 18 metres, una circumferència de tronc superior als 4 metres i una copa de 25, és un dels arbres més coneguts a la ciutat.

L'altre, l'Olivera del descarregador, molt més vella, calculant-se-li una edat superior als 350 anys, va trasplantar-se a aquell lloc el 1984, fa 35 anys, com símbol de la pau. Un arbre també espectacular amb un tronc de vora 6 metres de perímetre i una copa de més de 8 de diàmetre.

I és que ara fa quasi un any, crec va ser a la sessió plenària del mes de setembre del 2018, pels seus valors biològics, paisatgístics, històrics, culturals i socials, van ser declarats "monumentals d'interés local".

I això que podia significar? Doncs d'entrada l'aplicació d'unes mesures de protecció especifiques i l'oportunitat d'accedir a unes ajudes, a unes subvencions que, a principis d'any, des de la Diputació van destinar-se per protegir i fer valdre aquest patrimoni.

Ara, quasi un any després, vostés han vist o notat algun canvi? És veritat que la setmana de festes magdaleneres algunes de les infraestructures que es venien col·locant al costat del ficus de Maria Agustina van haver de canviar d'ubicació, però llevat d'aquesta intervenció puntual, no s'ha vist cap actuació directa.

No hi haurà hagut pressupost municipal per iniciar una reforma de l'entorn d'aquests arbres, molt deteriorat en el cas del basament ceràmic del ficus, i gens estètic, amb uns cubs de ferro oxidats, en el cas de l'olivera? No s'haurà demanat o concedida la subvenció de la Diputació? No ho sé, però a simple vista no s'observa cap canvi, sembla no s'haja fet res! Els dos llocs que envolten aquests arbres necessiten una remodelació amb urgència...

Tindrà alguna cosa a dir l'àrea de sostenibilitat ambiental municipal? Ara sembla que des de la regidoria d'infraestructura verda, s'està elaborant un pla director d'arbrat local com a marc de referència per actuar sobre la massa vegetal del terme i de la pròpia ciutat. És un bon moment per plantejar-se aquestes millores. Haurem d'esperar els veïns un altre any? Temps per venir futur!

divendres, 30 d’agost del 2019

Cal pegar-li un bon repàs...


 Si, ja sé que estem a l'agost, que és estiu, que tot està sota mínims, que la ciutat funciona "al ralentí", que el nou equip municipal en alguns casos, en algunes regidories, encara està aterrant, però tot i això no deu ni pot considerar-se normal i menys encara útil el que està passant dins el món oficial de la festa.

I no vull referir-me al fet que no s'haja convocat la preceptiva assemblea general anual festera de balanç de l'exercici 18-19, ni que la Junta de Festes que va elegir-se per un any, acabat el seu mandat, seguisca funcionant "per continuïtat", o que ni tan sols s'haja constituït el nou Consell Rector del Patronat; això, tot i ser preocupant, pot ser assumit en part per la inèrcia i voluntat en el funcionament del personal del mateix Patronat i la voluntat ferma de la nova regidora de festes, que em consta que tot i estar de vacances no ha parat ni un moment de treballar.

Però em crida molt l'atenció i em dol el fet que, si veïns i sobretot forasters, que ens visiten, accedeixen a través del web municipal a l'apartat Festes, es troben en molts casos amb una sèrie d'informacions totalment desfasades sobretot pel que respecta a l'apartat "d'enllaços d'interés" que és aquell apartat en el qual amb una simple ullada hauríem de poder assabentar-nos del palpit general d'allò que es cou al que ací anomenem, amb la boca ben plena, "el món fester".

Podeu comprovar-ho vosaltres mateixa punxant sobre ENLLAÇOS. En teoria podreu accedir a 23 "Ens festers"; no són tots però si els més representatius, 14 Associacions Culturals Gaiata, 1 Federació, la de Colles, 6 Colles federades, la Germandat dels Cavallers de la Conquesta i l'Associació Cultural l'Aljama.

I heu llegit bé, he dit "en teoria" perquè en la pràctica el resultat és del tot decebedor. De les 14 "Gaiates", 10 d'elles en intentar accedir al seu web se'ns informa que la pàgina buscada no existeix o que és impossible conec tar amb el servidor, i de les 4 restants 3 presenten informacions actualitzades l'any 2007, 2008 i 2012 respectivament. La més actual, la seua darrera informació és del 18 de març del 2017.

Però és que si analitzem la resta d'entitats, tampoc el resultat és esperançador. Només 2 de les 9 entitats mantenen la seua pàgina actualitzada, a 4 colles i la mateixa Federació no es pot accedir de cap manera, i les altres dues fa més de mig any que no li han donat vida...

Amb això no vull dir que les Entitats no estiguen treballant, que no tinguen web o que aquella no estiga actualitzada, però la realitat és que per aquest mitjà oficial, que dit siga de passada, hauria de ser "el primer i fonamental", no podem assabentar-nos de res, no podem conéixer el que es cou al món fester.

Per això el títol que encapçala aquest comentari, cal que des de la regidoria de Festes es dicten les ordres oportunes per què, aquells a qui corresponga, supose serà el servei d'informàtica o manteniment del web municipal, li peguen un bon repàs, modificant allò que calga modificar o esborrant aquells "enllaços" que calga esborrar, així millorarà la imatge festera i tots eixirem guanyant...

dimarts, 27 d’agost del 2019

De cadires, butaques, sillons, sofàs i setials...


 Un seient amb suport per a l'esquena és una cadira, si es fixe i amb braços és una butaca, silló s'empra si el suport per a l'esquena és mòbil, si és entapissat i per a vàries persones, aleshores és un sofà, i si el seient és de cerimònia, l'anomenem setial.

És veritat que una cadira té més importància del que pot semblar en el moment de treballar i aquesta afirmació guanya pes per cada minut que t'obliga a estar assegut. Per això un dels factors que cal tenir en compte a l'hora "de tenir un seient propi" i que ha de sobreeixir sobre la resta és la comoditat, més encara si el seient està en un lloc o es passen llargs períodes de temps, per no convertir-lo en un calvari.

En l'actualitat una cadira, butaca o silló, deu tenir un mínim d'exigències pel que fa a materials, estructura o teixits, considerant-se "moderna" si empra l'acer, la pell sintètica o el poliuretà, que són els materials que estan més de moda.

Tanmateix quan parlem de seients, siguen antics o nous, ubicats en edificis històrics, religiosos o espais nobles, la fusta i la tapisseria tradicional són els elements estructurals emprats. Exemples concrets en són, sense anar més lluny, els sillons del Saló de Plens de l'Ajuntament o de la Diputació de Castelló. 

En el cas de l'Ajuntament els senyors i senyores regidors ocupen uns bancs correguts i, les butaques es reserven per la presidència i el públic. En el cas de la Diputació, els senyors i senyores diputats, ocupen a la sala uns sillons disposats a l'efecte, distribuïts en forma de "U", ocupant la part central la presidència i situant-se a un i l'altre costat, encarats, els membres del govern i de l'oposició.

Després de les eleccions del passat mes de maig, i com a conseqüència de les mateixes, és sabut que la Diputació va canviar de mans, de manera que l'aliança del PSOE i Compromís, amb 14 diputats (12+2), va enviar a l'oposició al PP i Ciutadans (11+2)

Els partits van pactar en el començament del mandat que PSPV i Compromís, les formacions del govern provincial, ocuparien la bancada de l'esquerra, de 14 escons. Mentrestant, PP i Cs s'ubicarien a la bancada de la dreta, on hi ha dotze llocs però en són tretze els diputats, per la qual cosa era necessari adquirir una nova butaca amb les mateixes característiques que la resta pe que respecta a la matèria i a l'entapissat.

I com són els seients dels diputats? Doncs senyorials, pomposos, amb faristol i butaca de fusta de faig, tenyida i polida, amb seient entapissat i respatller amb vellut. Calia fer una licitació pública i adjudicar la compra.

Ara s'ha sabut que l'empresa d'Almassora "El taller de Marc-Restauracions" per un import de 3.430 euros, crearà el nou escó en el termini d'un més, perquè algun dels diputats de l'oposició, es rumoreja que puga ser el portaveu del PP, el senyor Sales, puga descansar la part de baix i de darrere del cos quan estiga assegut.

No crec, siga massa còmode el butacó, si segueix l'estètica i construcció de la resta, per la qual cosa, i malgrat estar d'acord en el fet que no s'ha de trencar l'estètica de la sala, gastar-se més de 3000 euros en una cadira, fins i tot una mica incòmoda, em sembla del tot desproporcionat. Aquesta ostentació de classisme i conservadorisme el 2019 sembla estar totalment fora de lloc i més encara si val tots aquests diners...

dissabte, 24 d’agost del 2019

De "risa"...



Els gegants són unes figures d'imatgeria festiva de grans dimensions que representen majoritàriament reis, nobles o personatges amb indumentària tradicional. Representen la part més fantasiosa i lúdica de la cultura popular de molts pobles, sobretot de la Mediterrània.

La tradició gegantera sorgeix amb les processons del Corpus, una festivitat creada al segle XIII que representava la sacralització d'antigues festes paganes de celebració de la primavera. Tot i no tenir vida pròpia els gegants i gegantes mai moren, es restauren, retoquen o repliquen.

A Castelló i des de temps molt antics també en tenim de gegants, Actualment són sis, relativament nous, dels inicis de segle XXI, molt més lleugers que els anteriors que eren de cartó i amb una estructura pesada de fusta. Amb una alçada d'uns quatre metres i un pes d'aproximadament 45 quilos, Tàfol i Lledó son qui representen als castellonencs benestants, Sentet i Senteta als llauradors i Azufaifa i Mussa són una parella de moros. Tots ells participen generalment a la festa del Corpus, de Lledó i de la Magdalena.

Però no és la meua intenció parlar hui dels gegants de Castelló, si més no, porte al record els nostres gegants perquè una notícia que malgrat l'entrebanc que ha suposat al llarg dels darrers dies pel poble tarragoní del Vendrell, jo qualificaria d'esperpèntica, ridícula, extravagant i irrisòria, ha recorregut les xarxes socials.

Ho llegíem a la premsa de fa pocs dies, Salvador i Teresa, els gegants del Vendrell de 1930, van ser robats la matinada del passat diumenge 18 d'una nau industrial, un camió i remolc perfectament identificat amb dibuixos dels personatges i un rètol "gegants del Vendrell".

Quins lladres més brètols i idiotes! Mira que furtar uns gegants! Hi ha estudis que afirmen que molts delinqüents tenen un coeficient intel·lectual molt elevat, però evidentment, els delinqüents d'aquest robatori no eren molt brillants, i és que el món està ple de gent idiota i ximple i, potser el premi als més babaus se l'emporten aquests lladres.

L'Ajuntament i la policia local van demanar en diversos missatges a les xarxes socials que es difonguera la notícia del robatori perquè la col·laboració ciutadana poguera ajudar a recuperar els gegants sostrets, i com era d'esperar aquests no han tardat en aparèixer. El transport, abandonat amb els gegants dins va ser trobat ahir divendres, sabeu on? A Castelló, concretament a la vora de la carretera que uneix Nules i Moncofa.

Difícil imaginar que els lladres no saberen que és el que robaven i més encara que sabent-ho pensaren que podrien traure algun profit. Vull pensar que ha estat una broma pesada i de mal gust, perquè si ha estat un robatori premeditat, cal ser molt idiota per a fer-ho. Un episodi més en la llarga vida de Salvador i Teresa que demà seran rebuts amb festa novament pels veïns del seu poble!