Fem números?

 Les sessions del IV Congrés Magdalener s'han acabat. Les quatre ponències marc han estat exposades, esmenades i aprovades. El resultat es convertirà en declaracions institucionals i base i marc de referència per a les festes dels anys propers.

Unes ponències plurals, avantguardistes, agosarades, fruit de l'opinió de 61 comunicacions presentades per diferents col·lectius (8 en total, el 49,18% dels comunicants) i 31 a títol individual (50,82%), unes ponències que buscaven projectar cap on han d'anar les festes magdaleneres els anys venidors.

Unes ponències que tot i ser prou coherents, i fonamentades en molts avals, procedents de tot tipus d'associacions i particulars, que recolzaven els diferents punts de l'articulat, van rebre dins el termini establert, 70 esmenes per ser defensades, votades i si de cas incloses en les diferents ponències amb la finalitat de millorar-les. Esmenes procedents el 48,57% (34) dels col·lectius festers i la resta, 36, el 51,43% a títol individual.

Després de quatre sessions on la tònica general ha estat la baixa participació de congressistes, puix en la sessió de major afluència i participació, comptabilitzant els vots presencials i els delegats,284, no s'ha arribat al 44% dels inscrits, crida l'atenció que, d'una banda, de les 43 esmenes que s'han aprovat, 26, el 61,43% de les presentades, hagen estat pels col·lectius i, d'elles, 25 les presentara la Federació Gestora de Gaiates, i més encara que, essent 28 el nombre total d'esmenes presentades per aquella Federació, aconseguisquen incloure en les ponències un total de 25, el 89,3%, i només dues no hagen aconseguit "passar el tall", tenint en compte que en realitat no han estat 27 les esmenes rebutjades, el 38,57%, sinó 19, ja que 8 han estat retirades abans de votar-se, entre elles una de la mateixa Federació.

Moltes lectures poden fer-se d'aquests resultats i de segur que temps hi haurà perquè des de diferents àmbits de l'anomenat món de la festa es faça, però tot i que caldrà a partir d'ara ficar tots els esforços per aconseguir que allò que seran les declaracions institucionals puguen traduir-se en fets concrets com més prompte millor, jo, des d'ací, us convide a tots i totes a llegir les ponències inicials, tal com van ser redactades per l'organització d'aquest Congrés i, d'altra banda a comparar-les amb el resultat final i traure les vostres conclusions, la meua és que d'innovació i rellançament cap al futur en veig ben poc, amb molt, per mi, massa immobilisme.

La realitat ens ha dit que, malgrat el gran nombre d'inscrits al Congrés i la quantitat d'avals que han recolzat moltes de les comunicacions que han donat peu a unes ponències il·lusionant, només el col·lectiu de les comissions de sector s'ha mobilitzat massivament i, democràticament, ha fet sentir la seua veu i imposar la seua visió del que ha de seguir sent la festa, enfront de altres posicions, tal vegada més avançades o amb uns interessos diferents.

Tal vegada la conclusió més coherent és que només les comissions de sector, a hores d'ara, són els col·lectius als quals els interessa allò que anomenem "la festa oficial" i que a la resta de veïns, allò de la internacionalitat, de les gaiates, de la tradició i del futur fester en general només ho veuen, maluradament des de la crítica, massa vegades negativa, des de la distància i des de la diversió, i no de la participació, i si estic errat, reconec que és possible, digueu-me, on han estat les Colles en aquest Congrés?, i les associacions de veïns? Digueu-me fins i tot on han estat aquells festers que aconseguint que les seues aportacions aparegueren a les diferents ponències devien com a mínim i per coherència assistir per sostenir-les.

Felicitats a les Comissions de Sector, que donant sensació d'unitat han aconseguit clarificar i molt el seu futur defensant allò que estimen i de qui es consideren hereus, la gaiata, el sector, la representació femenina i "la festa oficial", frenant allò que altres, amb raó o sense, el temps ho dirà, volien incloure o modificar.

"Tardeo"

Ni en el de la Reial Acadèmia, ni en el de Maria Moliner, dos dels més consultats diccionaris de la llengua espanyola trobem aquest vocable, de manera que resulta del tot impossible també trobar la seua equivalència en la nostra llengua valenciana.

Tanmateix és aquesta una paraula que cada dia que passa està més en boca dels ciutadans espanyols, també, per descomptat, dels veïns de Castelló. De fet fins i tot fa uns pocs mesos va crear-se a la nostra ciutat una "ruta del tardeo", amb la participació exitosa d'una dotzena de restaurants i pubs repartits per diferents zones i barris.

I és que el "tardeo" defineix un nou model d'oci, consistent en eixir a prendre "alguna cosa" abans de fer-se fosc, és a dir, una mena de continuïtat del "tapeo" allò que és costum al matí, allò de "pegar un mosset" acompanyat amb una beguda.

I és que no fa falta gastar-se una quantitat excessiva de diners per passar una estona agradable amb els amics, en l'espai temporal que va des de després de dinar fins a l'hora de sopar, i més ací al nostre territori en què és costum sopar tard. Tal vegada aquest siga l'èxit de "tardear", gaudir de la ciutat sense haver d'esperar a altes hores de la nit.

I si hui parle del "tardeo" i de l'acció de "tardear" és perquè l'ajuntament de Castelló i dins de les novetats que programa per la celebració de la Nit de Cap d'Any i convidar a la gent a celebrar el canvi d'any al Grau, ha inclòs pel propvinent 31 de desembre, un "tardeo musical" que tindrà lloc a partir de les 15 hores i fins a les 22 amb música enllaunada en sessió contínua que se celebrarà a la carpa instal·lada en el pati del col·legi "Elcano" i l'ampliació de l'horari de la festa posterior a les campanades, que com és tradicional es donaran a l'edifici del rellotge, amb música en viu fins a les 6 de la matinada.

Per afavorir la convivència, compartir espai físic i musical i a la vegada poder "prendre alguna cosa", el Patronat Municipal de Festes considerant la necessitat bàsica del "tardeo" que és la de donar un servei de bar, va presentar en el seu dia unes bases reguladores del procediment per atorgar el règim de concurrència la instal·lació i explotació de 6 barres, amb un cànon d'autorització baixet, no arribant als 170 euros, susceptible de millora, perquè les empreses i particulars interessats del món de l'hoteleria, pogueren optar al procediment.

Aquest matí, després de finalitzat el termini per presentar propostes, s'ha reunit la taula de contractació, essent quatre les empreses que optaven a la concessió oferint uns cànons entre, 366 i 1500 euros, adjudicant-se al millor postor.

No dubtem que l'adjudicatari haurà fet els seus càlculs i que "el tardeo" i la posterior vetllada d'acomiadament de l'any 2017, serà tot un èxit, tant pel que respecta a l'organització, amb una Nit de Cap d'Any més completa i potenciada que mai, per convertir al Grau en un punt de trobada i celebració, com per l'empresa que ha guanyat l'adjudicació que, com és lògic, esperarà no tan sols poder donar un servei si més no també guanyar uns diners amb el seu treball.

Vet per on, aquesta iniciativa, el "tardeo", beneficiarà a tots, al públic que podrà si li ve de gust traslladar les copes de les dues de la matinada a les set de la vesprada, o no, a l'organització que amplia "el temps de festa", a l'adjudicatari que espera "fer caixa", i al Patronat de Festes que, malgrat no ser una quantitat excessiva de diners, afegeix uns euros "a la bossa" general dels diners dedicats a fer festa.

Benvinguda siga aquesta idea, benvingut siga "el tardeo" la vesprada-nit de cap d'any i, no cal dir-ho, benvingut siga el nou 2018.

135, una xifra significativa a Castelló.

 Una xifra és un signe gràfic per representar un nombre. En el cas que ens ocupa "135" és el dibuix, la grafia que representa al nombre aràbic, del sistema decimal, cent trenta-cinc. Ja sé que els nombres són quasi sempre avorrits, però justament aquest, el 135, és molt significatiu a Castelló i hui, a més a més, de gran actualitat. Comprovem-ho?

No ens remuntarem molt en el temps, si ho férem encara les constatacions serien més que evidents. Final de l'any 2010, es fa públic el deute que arrossega el nostre ajuntament, sabeu quant pujava? Efectivament 135 milions d'euros.

Gener del 2013, cau l'estàtua de Ripollés homenatge a la Pau i contra la violència del terrorisme, ubicada a la rotonda d'enllaç entre la carretera d'Almassora i la ronda de circumval·lació, a causa del fort vent que va bufar en aquells dies, sabeu quina velocitat va assolir? Efectivament... rafegues de 135 quilòmetres per hora.

Estiu del 2014, temporada turística. Previsió de despeses totals estimades dels turistes estrangers amb destinació provincial per aquell any?, efectivament 135 milions d'euros. I en aquesta mateixa línia però l'any següent, el 2015, la Consultora Mds (Màrqueting de Serveis) fa públic un informe de les necessitats d'inversió provincial públic-privada pe aconseguir que la nostra província siga una destinació turística d'excel·lència i millorar els serveis als visitants. Sabeu a quan ascendia aquesta necessitat? Clar, no podia ser d'una altra manera, a 135 milions d'euros...

Seguim? Dins el País Valencià el 24,9% dels municipis pertanyen a la província de Castelló. Quants són? Cent trenta-cinc, i dins la xarxa de carreteres de la Comunitat Valenciana, sabeu quina és la que uneix i vertebra la costa amb l'interior del nord de la província? La que comunica Benicarló amb la CV-10 passant per Càlig i Cervera, la CV-135 i, heu sentit parlar mai del programa d'ajuda de la Diputació de Castelló per obres i actuacions urgents? Sabeu com s'anomena? Pla CS-135.

I si hui recorde com aquesta xifra, i aquest nombre, són tan significatius a Castelló és perquè hui mateix s'ha produït un fet més que significatiu que novament ha tingut al 135 com a protagonista indiscutible, l'aprovació pel plenari de la Diputació castellonenca, dels conters provincials pel 2018, del pressupost per l'any vinent que, superant en 4 milions l'aprovat per aquest 2017, suposa una quantitat de 135.076.427,60 euros, és a dir poc més de 135 milions, novament, altra vegada el 135 com a protagonista.

Resulta com a mínim curiós que hi haja, per primera vegada amb un pressupost de rècord, una coincidència entre el nombre de municipis provincials i la quantitat de milions destinats, fonamentalment, a donar resposta a les necessitats dels nostres pobles, 135. Tot i que, naturalment no serà així, resulta fàcil la divisió, un milió d'euros per poble per l'any 2018.

Fer costat a els ajuntaments ha de ser l'objectiu principal de qualsevol Diputació, també de la castellonenca, atendre les seues peticions i oferir solucions als problemes dels veïns de qualsevol dels 135 pobles de la nostra província perquè puguen "tirar endavant", des del més menut al més gran. 135 milions d'euros han d'ajudar a fer-ho possible el pròxim 2018. Benvinguda siga aquesta xifra, identificativa dels pobles i també de la pluja de milions!!!