Els miracles de sant Joan i de Sant Pere...

Hi ha una paraula al castellà per definir aquella persona que és partidari acèrrim entusiasta, d'algú o alguna cosa, emprada per a caracteritzar a aquell individu a qui li agrada molt una activitat determinada o fins i tot que la practica amb passió, és "forofo".

Si parlem de les dues manifestacions que més partidaris, "forofos", solen tenir entre la població en general i del veïnat castellonenc en particular, que més aficionats arrosseguen, sens dubte parlarem dels bous i del futbol.

Dos "esdeveniments esportius", dos espectacles de masses, dues manifestacions de les més delirants del personalisme, dues ofertes d'oci que, la casualitat ha volgut que, a Castelló, caminaren juntes en aquests dies d'inici d'estiu.

Des del matí del passat dissabte 17 en què es va procedir al tancament de la plaça de bous i el muntatge dels cadafals a càrrec de les Penyes i Colles del Grau, fins al proper diumenge 2 de juliol, a les tradicionals festes de Sant Pere del barri marítim castellonenc, la música, la gastronomia i sobretot els bous marquen la pauta de la festa, amb un extens programa taurí, amb "encierros", concurs de ramaderies i les populars embolades.

Els bous es converteixen en aquests dies en el reclam principal perquè, centenars d'aficionats s'apropen al Grau per gaudir d'una combinació perfecta a l'estiu: bous i platja. Espere i desitge que els serveis mèdics presents a la festa no hagen de fer massa intervencions.

I també el futbol cobra especial protagonisme a Castelló en aquests dies. El passat diumenge el club Esportiu Castelló va iniciar en Castàlia el darrer pas en la lluita per l'ascens de categoria, enfrontant-se a l'Agrupació Esportiva Alcorcón, club de futbol d'aquella localitat industrial de l'àrea metropolitana de Madrid de ràpid creixement des dels anys 70 del segle passat i que, supera els 170 000 habitants.

Un club que havent jugat per molts anys en la segona divisió del futbol nacional, a la fi de la temporada passada va baixar a Primera RFEF i que, en aquesta campanya vol tornar a recuperar la categoria dins el futbol professional, havent eliminat a la Reial Societat B i havent aconseguit un meritori empat la setmana passada a l'estadi de Castàlia, deixant-ho tot per a la tornada que tindrà lloc demà dissabte a partir de les 20 hores al seu estadi, Santo Domingo, terreny de gespa natural i de 5.100 espectadors de capacitat.

Crida l'atenció que amb una població igual o superior a la de Castelló, el seu estadi municipal siga tan menut, amb una capacitat que se situa en la tercera part del nostre, i també el nombre de socis, aproximadament 2500, 5 vegades menys que els orelluts, la qual cosa ve a demostrar que l'afició castellonenca és de les més nombroses i fidels de tot el territori espanyol. Però és ben sabut que el futbol no només és passió, és sort i són diners.

I sembla pel que he pogut esbrinar que si en passió l'afició castellonenca guanya per golejada, també amb l'arribada l'estiu passat dels diners del senyor Haralabos Voulgaris, el pressupost de l'equip de Castàlia supera en un milió d'euros al d'aquella localitat al sud-oest de Madrid.

Per tant, només resta esperar la sort, ja que l'afició en comprovar que el club madrileny només facilitava unes 150 entrades, s'ha quedat amb les ganes de protagonitzar un desplaçament massiu a Alcorcón.

Però,per recolzar l'equip des de la distància, pensant que necessita guanyar per aconseguir l'ascens, el club juntament amb la televisió autonòmica À Punt, ha decidit instal·lar tres pantalles gegants a l'Estadi Castàlia i facilitar l'entrada dels aficionats en ficar el preu de l'entrada a 1 euro, que es reemborsarà com a descompte, si es fa una consumició.

Que bé estaria que Sant Joan i Sant Pere, que tantes vegades apareixen representats junts, feren aquest 2023 els seus respectius "miraclets", donant-nos en un ambient lúdic marcat pel solstici d'estiu, no només un referent d'entreteniment i diversió taurina al Grau, si més no que es fera realitat la il·lusió de la ciutat de donar el primer pas envers la primera categoria del futbol nacional que l'afició es mereix.

Qui molt abraça, poc estreny.

Segons explica el menorquí estudiós de la història Josep Pons Lluch, aquesta dita ve a posar de manifest les limitacions humanes en voler emprendre moltes coses a la vegada, ja que difícilment es podran dominar-les totes i que és millor concentrar-se en poques coses si es volen assolir bons resultats.

I va vindre-me'n a la memòria ahir, al precís instant en què vaig conéixer, en fer-se públic, l'organigrama que la nova alcaldessa de la ciutat ha dissenyat, per afrontar un "govern en minoria", distribuint les diferents àrees municipals, entre els 11 regidors i regidores del seu Grup Municipal Popular.

No tinc el perquè dubtar de la capacitat de treball de cadascun dels regidors i regidores del nou equip de govern municipal, tampoc dubte que "es deixaran literalment la pell" a l'hora de treballar per tots els veïns, que la seua exclusivitat farà que siguen moltes les hores que passen als seus despatxos, a les diferents dependències municipals o a peu de carrer, treballant en benefici de tots els ciutadans; però, també tinc clar, que les persones tenim un límit i que com ve a dir el refrany al·ludit anteriorment, la capacitat intel·lectual, en estar dispersa en diversos assumptes alhora, no rendeix com hauria de ser i, amb conseqüència no s'avança en cap.

I aquest crec és, d'entrada, un perill que veig pot tenir aquest nou organigrama municipal. Entenc que hi ha àrees en què la feina a desenvolupar pel regidor o regidora assignat, tot i ser molta, pot resultar "més fàcil o suportable", cas per exemple de comerç i turisme o festes i ermites, al costat d'altres en què, si volen portar-les com cal, necessiten d'una major atenció o experiència, cas de la gran tasca a la qual s'ha d'enfrontar, sense experiència, el regidor de Joventut (Ajudes, Casal Jove, Campanyes, Activitats d'oci i formació, tallers, fires...), Mobilitat (Urbana, transport, trànsit, ús d'espais públics...) i Medi ambient (Gestió de residus, educació ambiental...) o aquelles àrees a les quals, tot i conéixer professionalment, ha de dirigir i coordinar la senyora María España Novoa: Educació, Cultura i Gent Gran.

Entenc que un govern en minoria porta entre altres coses a açò, la necessitat que recaiguen diferents àrees en un mateix cap; però, a hores d'ara i, tant de bo estiga errat i el temps m'ho faça veure d'una altra manera, crec que coordinar tasques que fins ara suposaven la feina constant i diària de tres regidors diferents, el senyor Mezquita i les senyores Escrig i Granero, Educació (Projectes, Ciutat educadora, xarrades, visites, plurilingüisme...), Cultura (Música, teatre, cinema, conferències, exposicions, dansa, publicacions...) i Gent Gran (Programes d'envelliment actiu, servei d'assessorament jurídic i psicològic…), en una sola persona, tot i la bona voluntat que des del primer dia puga ficar en la feina, ens farà perdre, com a mínim operativitat.

En gestió de tasques el refrany que encapçala aquest comentari pot usar-se com a principi indiscutible. Per fer una adequada administració del temps i les energies és fonamental tenir la capacitat de prioritzar àrees i accions, i concentrar l'atenció i energies en un nombre curt d'elles. Només d'aquesta manera i en un procés de treball continuat, els nous regidors i regidores seran capaços de realitzar amb efectivitat les tasques amb gran eficiència i qualitat, i sense que arriben a col·lapsar.

I no estic parlant d'ambicions personals, ni d'avidesa d'ocupar-se d'assumptes que excedeixen la mateixa capacitat real, que també pot haver-hi, o no, en algun cas, parle simplement de l'objectivitat necessària per, coneixent les limitacions humanes, acceptar que tot allò que li ve a sobre, no pot ser assumit amb responsabilitat, simplement perquè no es pot arribar a desenvolupar la feina de manera coherent, organitzada i pràctica, tot tenint sota la seua direcció a diferents tècnics municipals que, multiplicant els seus esforços, molt em tem, hauran d'actuar en molts casos d'apagafocs.

Difícil papereta se li presenta senyora alcaldessa, a no ser que, tinga vosté allò que diem un "as sota la màniga". Por em dóna siga un mes que desitjat pacte de govern, per part dels ultradretans de Vox, que li descarregue d'algunes tasques de govern, tant al senyor Ramirez, com a la senyora Espanya. Aleshores eixiríem de les brases i cauríem directament al foc. En benefici de tots, pense-ho seriosament...

Solstici d'estiu

El solstici és cadascun dels dos moments de l'any en què el Sol té la màxima declinació (distància angular) respecte a l'equador celeste. En el solstici d'estiu de l'hemisferi nord, el Sol arriba al zenit al migdia sobre el tròpic de Càncer i en el solstici d'hivern arriba al zenit al migdia sobre el tròpic de Capricorn.

Físicament, el solstici d'estiu correspon al moment en què la part de l'eix de rotació de la Terra situada a l'hemisferi nord es troba més pròxima a la direcció Terra-Sol. Això s'esdevé entre els dies 20 i 21 del mes de juny. La data i l'hora exactes en varien cada any.

Tradicionalment, s'ha atribuït a la nit de Sant Joan el privilegi de ser la nit més curta de l'any. La realitat és una altra, només 8 segons, és poc, sí, però la nit més curta de l'any 2023 és la nit del solstici.

Concretament, segons els càlculs de l'Observatori Astronòmic Nacional, el solstici d'estiu del 2023, començarà a l'hemisferi nord, a la península Ibèrica i, per tant, a Castelló, avui mateix, dimecres 21 de juny, a les 16:58 de la vesprada, és a dir, d'ací a no res.

En conseqüència, és el dia en què la Terra es troba més allunyada del Sol, però també és el moment en què els seus rajos impacten en el nostre hemisferi de forma més directa, i, com a resultat, fa més calor i la de hui, la nit més curta de l'any.

Avui l'església celebra la festivitat de Sant Lluís Gonzaga, religiós jesuïta que va viure al segle XVI i que a Castelló des del final del segle XVIII se'l recorda amb el nom d'un carrer ubicat entre les places de Maria Agustina i de Clavé, carrer construït sobre el vall de l'antiga muralla; d'aquest sant trobem una capelleta a la casa cantonera entre el carrer Sant Lluís i Isabel Ferrer, i, per coincidència en diferents anys amb el solstici, tradicionalment també es conegut el dia de Sant Lluís com el dia més llarg de l'any.

Segons la pàgina web "meteocast", hui 21 de juny, dia 172 de l'any i del solstici d'estiu, el sol ha eixit a Castelló a les 06:31 i es pondrà a les 21:33, per tant, la duració del dia serà de 15:02, i de la nit, 08:58 mentre el divendres 23, l'eixida del sol serà a les 06:32, i la posta a les 21:33, resultant la durada del dia de 15:01 i de la nit: 08:59, per tant, la nit de Sant Joan no serà en aquest 2023 la nit més curta de l'any. Si filem més prim i aproximem fins als segons, trobem que la diferència no és d'un minut, sinó només de 8 segons entre les dues nits, la de hui 21, la més curta de l'any que es correspon amb el dia en què el Sol passa més temps sobre l'horitzó, i la del divendres 23.

I és que si observem l'alçada màxima del sol al migdia al llarg de tota aquesta setmana, ens adonarem que sembla que no varie, per això, el nom, solstici, del llatí "solstitium", sol quiet.

El sol és vida i al calendari agrícola i tradicional les festes vinculades al solstici sempre han estat presents. Festes, moltes paganes, que amb l'arribada de l'església, van quedar absorbides pel cristianisme, fent-les seues. D'aquesta manera, el dia del renaixement de la llum, que és el solstici d'hivern, va ser el dia del naixement de Crist, i al seu cosí Sant Joan Baptista, com que havia nascut sis mesos abans, li va tocar el solstici d'estiu.

I per mantenir aquesta relació entre les festes tradicionals de culte al Sol arreu del món i el solstici d'estiu, més enllà del sentit religiós, l'any 2019 l'Assemblea General de les Nacions Unides va declarar el 21 de juny, hui, com el Dia Internacional de la celebració del solstici en les seues diferents manifestacions.

De manera que, conscients que els solsticis simbolitzen la fertilitat de la terra, els sistemes de producció agrícola i alimentària, el patrimoni cultural i les seues tradicions mil·lenàries, es reconeix la celebració d'aquests esdeveniments com una encarnació de la unitat del patrimoni cultural i de les tradicions de segles d'antiguitat. Reconeixent que gràcies a aquest tipus de celebracions, que majoritàriament tenen al foc com a elements bàsic i fonamental, s'enforteixen els llaços entre els pobles sobre la base del respecte mutu i els ideals de pau i bon veïnatge.

A partir de demà els dies es començaran a escurçar. La sortida del sol s'anirà endarrerint. En canvi, l'hora de la posta de sol no es començarà a avançar fins a principis de juliol. Amics, com passa el temps, mentre escrivia açò, l'estiu ha arribat. Passeu-ho d'allò més bé!!!

Ni el to, ni el contingut...

Poca expectació va produir-me la sessió constitutiva del nou ajuntament del meu poble, Castelló, celebrada ahir. El guió estava més que anunciat per endavant, i la senyora Begoña Carrasco, anava a ser investida alcaldessa per majoria simple de vots, després que cap de les altres formacions polítiques assumiren, mitjançant un pacte amb el PP, formar part del nou equip de govern.

Els dies anteriors, els transcorreguts d'ençà que van ser oficials els resultats electorals fins al passat divendres, van servir per a anunciar allò que era el més lògic, que ni PSOE ni Compromís, anterior equip de govern, recolzarien ni s'abstindrien en la investidura de la senyora Carrasco, a la vegada que van iniciar-se les negociacions amb els representants de l'única formació política que podia fer costat al PP, entrant Vox a formar part del govern municipal, i amb els seus quatre regidors, fer que la investidura de la nova alcaldessa ho fora per majoria absoluta, negociacions que van trencar-se només unes hores abans de la sessió constitutiva.

Amb aquest guió establert, seguir la sessió constitutiva, per un veí d'a peu com jo, no tenia massa al·licient. Tot i això, com al WEB MUNICIPAL tal com s'havia fet de manera habitual en les darreres sessions, estava anunciada la retransmissió en directe i la possibilitat de visionar, en qualsevol moment, la integritat del plenari, a la vesprada, de manera còmoda i des de casa, vaig "seguir" les més de dues hores i quart d'aquest, des de l'entrada de públic i nous regidors al saló del ple, fins "el bany de masses" de la nova alcaldessa a les portes del consistori després de la interpretació dels himnes finals.

El jurament o promesa dels nous regidors i regidores i la votació van seguir un estricte, tancat i ordenat guió. L'expectativa, allò que podia tenir un cert interés, estava a escoltar com els diferents grups municipals, mitjançant els seus caps o portaveus, justificaven i defensaven la presentació de les seues candidatures per assolir l'alcaldia.

El senyor Ignaci García en pujar a l'estrat ha fet saber que des de l'alcaldia o des de l'oposició la raó i el diàleg continuaran sent les eines de treball de Compromís, garantint que el seu grup treballarà perquè Castelló siga una ciutat de drets, serveis i oportunitats.

El candidat del PSOE, el senyor López, a més a més de fer un balanç de gestió parlant dels comptes sanejats, de l'aprovació del Pla General, de les polítiques d'ocupació, i de les inversions realitzades per, a continuació, afirmar que el seu grup treballarà intensament sense por de la dreta ni de l'extrema dreta però amb la lleialtat institucional.

Així, tant socialistes com nacionalistes, coneixent quin seria el resultat de la votació, han assegurat que faran una oposició vigilant.

Sergi Toledo regidor electe pel PP, ha demanat el vot per la seua candidata, recolzant la necessitat del canvi dient que els ciutadans de Castelló han demanat més escolta i participació, afirmant que la seua candidata està preparada i sap, després d'uns anys a l'ajuntament, el que la ciutat necessita.

Amb curiositat volia escoltar la defensa de la seua candidatura a presidir el consistori del nou regidor i cap de Vox, l'alacantí de naixement, l'advocat senyor Antonio Ortolá, nova cara visible del partit a la ciutat.

Com la resta de caps de llista, d'acord amb els resultats, sabia abans de pujar a parlar que no seria alcalde, que el peix estava venut, però, amb total seguretat, per veure's en aquell moment fora del govern, quan feia poques hores tot semblava que anava a estar "manant", o tal vegada, per veure's per primera vegada davant tota la ciutadania castellonenca, el seu discurs no ha estat centrat en la defensa de cap projecte de partit, no ha dit "ni pruna" d'allò que va ser bandera en campanya, la necessitat de reduir la despesa política innecessària, la derogació de l'impost de plusvàlua, la preservació de la propietat privada, el foment dels serveis socials o la millora de l'accessibilitat a tota la ciutat.

Simplement, en els seus minuts de protagonisme, s'ha dedicat en un to, gens adequat per l'ocasió, a retreure al Partit Popular la seua manca de voluntat per arribar a un acord abans de la investidura, dirigint-se i atacant personalment a la candidata del PP acusant-la de trair els seus votants, afirmant, sense cap mena de vergonya ni mirament, que la voluntat majoritària dels castellonencs a les urnes va ser que s'aconseguira un pacte de govern estable del PP amb Vox. Quina cara!!!. Quin poca vergonya!!!

O tal vegada cal millor parlar de rancor, de sentiment d'enuig profund i persistent, mantes en el temps, "enquistat", i que, volent o sense voler, l'haja afectat negativament en l'àmbit emocional, amb el perill que pot portar, en convertir-se en odi o necessitat de venjança constant, amb un clar objectiu polític, fer desaparéixer a l'esquerra del govern municipal. Aquest partit i aquest senyor mereixen ocupar un escó al nostre ajuntament? Estem a l'inici de la nova etapa, senyor Ortolà, amb tots els meus respectes abaixe el to, reflexione, aquest no és el camí...

Per demanar, que no quede!!!

Quaranta diputats electes del PP i tretze de Vox sumen la majoria suficient de cinquanta diputats necessaris per a garantir la investidura del futur president de la Generalitat Valenciana. L'acord va plasmar-se ahir en un document de 50 punts i que, a hores d'ara, és conegut per tots, acord pragmàtic en què, a canvi del suport de Vox al candidat del PP per ocupar la presidència, la formació ultraconservadora aconsegueix la vicepresidència primera amb competències en cultura i les conselleries d'agricultura i justícia, interior i governació. Sens dubte, per a la formació conservadora, tota una bona pesquera política.

D'altra banda, en l'àmbit municipal, aquest passat dimarts, també les dues formacions van arribar a un pacte per governar Elx, una ciutat gran, de 230.000 habitants, acord mitjançant el qual Vox es queda amb tres regidories, una regidoria nova, la de Família, i les regidories de Pedanies i Promoció econòmica, àrees específiques de gran pes a la capital del Baix Vinalopó. Novament una bona pesquera política pels seus conservadors interessos.

També a Castelló els representants d'aquestes dues formacions, en els darrers dies, han iniciat converses en l'àmbit municipal per tractar d'arribar a un pacte que, permeta a la candidata i futura alcaldessa del PP, la senyora Carrasco, governar la ciutat amb majoria, sumant als seus 11 regidors els 4 de Vox.

Després d'unes cinc hores de negociacions, no va arribar-se a cap principi d'acord de govern. Sembla que si va haver-hi algun gest de possible acord, però la ultradreta no va deixar clar els populars si demà dissabte s'abstindran al ple d'investidura.

I és que, en el cas de Castelló, tot i que les diferències programàtiques poden arribar a ser salvables, i és manifesta la voluntat d'assumir un pacte, les peticions inicials del partit ultraconservador apunten molt alt, massa alt, amb exigències quasi impossibles amb relació a la marjaleria, a la regulació de les zones de baixes emissions, amb el retorn de la Creu del Ribalta, o en matèries com la immigració, l'ocupació, el turisme, la mobilitat, el doble topònim de Castelló o la modificació de la recent reforma de l'avinguda de Lledó, temes que, en alguns abasten més enllà de la competència municipal.

Per demanar que no quede; la formació ultradretana ho té més que clar, ha aprés ràpidament, i vol entrar a governar a la ciutat ocupant àrees importants dins el nou organigrama, assumint una vicealcaldia i les regidories de cultura, educació i festes, interessos partidistes per pescar políticament...

I en eixe estira-i-arronsa s'arriba al ple d'investidura de demà dissabte, tal vegada amb sorpresa final de Vox que, estic segur, encara hui mantindrà alguna darrera conversa telefònica amb el PP que puga facilitar l'acord total o parcial, i és que la predisposició de Vox a l'acord és absoluta, segons afirmacions del seu regidor electe Antonio Ortolà.

Vistes així les coses, només depén del PP que l'extrema dreta estiga o no dins del govern. No necessiten res més que el seu vot per evitar-ho o incorporar-los. Els resultats de les urnes han estat els que han estat, ens agrade més o menys a uns o a uns altres, però ara, el que cal, és un govern útil, que es preocupe de resoldre els problemes del dia a dia, i no d'aprofitar-se'n d'una situació.

Malament faria la senyora Carrasco si es plegara a les exigències de Vox. Un bon pas per iniciar el seu mandat seria fer-ho amb minoria i, buscar aliances puntuals. És difícil, però ningú diu que fer política municipal haja de ser fàcil.

Estic convençut que una vegada el PP governe, si no ho fa juntament amb la ultradreta, els altres partits que conformaran el ple municipal, estaran oberts al diàleg per tractar qualsevol tema de ciutat, però sense exigències inicials, sense demanar i pretendre més del que és raonable, buscant la millora del dia a dia del veïnat i fent més gran Castelló.

Salut, treball i una vida ciutadana normal i digna, això és el que hauria de demanar Vox al PP per entrar al govern, i no tot aquest reguitzell d'exigències que, a bombo i platerets creuen van a conseguir, en benefici de qui? Naturalment, el propi.

Ja som el riure d'Espanya!

PP i Vox tanquen el primer gran acord de l'era Feijóo, on? Naturalment a la Comunitat Valenciana. Un acord que s'anava forjant de manera discreta o no?, des de la mateixa nit de les eleccions, tot i que el passat dimarts es va mostrar com un acord exprés entre Carlos Mazón, futur president de la Generalitat, i el candidat de Vox, Carlos Flores. 

D'entrada un pacte que a canvi de separar al senyor Flores del Govern Valencià, atorgava a Vox la presidència del parlament autonòmic i algunes conselleries, sonant inicialment els noms d'Educació, Afers Socials i la d'Agricultura.

Hui mateix s'ha fet públic un document que recull en 50 mesures les bases polítiques del Govern conjunt; entre elles aquelles que defineixen per a Vox la vicepresidència primera de la Generalitat, i les competències de Cultura, i dues conselleries més, la d'Agricultura i la de Justícia, Interior i Governació. 

Que Vox s'haja fet amb cultura, que tot fa pensar se separa d'educació, no ha resultat estrany no ningú, és veia venir, però la sorpresa i incredulitat ha estat quan, lligat a l'anunci s'ha conegut el nom de la persona elegida per ocupar el càrrec de vicepresident i conseller de Cultura al nou executiu, l'exmatador de bous valencià, Vicente Barreda Simó, que 20 anys després de deixar el toreig, ara torna al "ruedo", en aquest cas polític, un personatge que de no figurar a les llistes del partit per a les autonòmiques, figurava a les municipals de València, passarà a ocupar el segon alt càrrec autonòmic, defensant a la vegada que "els bous són part de la cultura d'aquest país". 

No han tardat gens les xarxes socials a comentar amb ironia la decisió del partit polític de l'extrema dreta conservadora i, a hores d'ara, els valencians ja som el riure d'Espanya, i no em digueu exagerat, per demostrar-ho només us ficaré uns exemples trobats a l'atzar... 

Titular del diari "publico.es": El torero conseller de Cultura ja és una realitat gràcies a PP i Vox: ara a buscar el capellà en Educació i el xaman per a Sanitat. 

Twitter "Mr. @perni1982": "I veuràs com posen de conseller de sanitat un capellà (per això de curar). Quan et partisques una cama, et receptarà un pare nostre i dos Ave Maria i a funcionar". 

"Peterpunk @ricardo29310706": "Sempre cal algú en política per a fer un capot". 

"Iñaki López @_InakiLopez": "Un torero de VOX, proper conseller de cultura a València. Sospite que per a justícia trucaran al guerrer de l'antifaç i agricultura serà per al senyoret Ivan." 

"Profeta Baruc @Profeta_Baruc": "Tant de bo el nou Cap de Trànsit de València siga Ortega Cano". 

Seguim? 

"Dani Bordas @DaniBordas": "Un torero en cultura, una fallera en sanitat i un senyor d'Alcoi que un dia va anar a Albacete per a les relacions internacionals". ": 

"pic.twitter.com/QjPjQYeExf": "Un torero conseller de cultura a València, ja estem més a prop de tenir un narco de ministre de Consum". 

"Bender El Que Ofende @BenderOfuscado": "Un torero al capdavant de Cultura. A veure si per a Sanitat posen un sepulturer". 

I açò només ha fet que començar. PP i Vox, sense vergonya torera, donant-nos la punta als valencians, punxant en os i deixant-nos de capa caiguda per rematar la feina. Amics, ens vénen temps de metàfores taurines en el fet humorístic i de polítiques retrògrades en el fet social. I és que molt em tem que la professió del nou conseller és gairebé el menys important. El que és rellevant és el que Vox portarà a la cultura valenciana. 

Fi del plurilingüisme. Bous amb diners públics. La cultura accessible només per als que més en tenen. Retallades en beques. Més elitisme i menys cultura popular. Som allò que creem i votem, i, malauradament, ara ja som el riure d'Espanya!

 

Visca la legislació vigent!!!

És veritat que arran de les pluges de finals del mes de maig passat i el posterior augment de les temperatures, l'eclosió de mosquits al nostre terme municipal i veïns, és de les que fan època. També ho és que la presència d'aquests insectes s'ha disparat els darrers anys pels efectes del canvi climàtic i que la seua erradicació és molt més complicada en àrees de marjals i zones contigües, hàbitat més propici per a proliferació d'aquests insectes, que al mateix poble.

Però, per aquells "sofridors" diaris, pels veïns, pels ciutadans de Castelló, per tots nosaltres, la situació és més que preocupant i de poc o res serveix que des de la Diputació es diga que als pressupostos en vigor per al present exercici de 2023 encara estan contemplades quatre sessions més de vols, de les sis per a les que en el seu moment es van consignar recursos, si resulta que la fumigació aèria, sent un sistema eficaç més que eficaç per acabar amb els mosquits, d'acord amb la legislació vigent europea, no pot realitzar-se, per no donar-se les condicions necessàries.

I quines són les condicions que han de donar-se per poder fumigar des de l'aire i acabar amb aquest maldecap ens preguntem? Vet per on només pot emprar-se l'avioneta si hi ha grans extensions d'aigua estancada de difícil accés terrestre i sempre fumigant a més de 50 metres de distància de zones habitades.

M'agradaria veure els anomenats tècnics de la Conselleria de Sanitat, que són qui ha de donar les oportunes autoritzacions, un matí o vesprada passejant per l'horta castellonera. De segur que prompte canviarien d'opinió; no només en clarejar o al vespre, al migdia o mitja tarda hi ha una gran presència.

S'ha publicat que "aquests sabuts de la Conselleria" a qui poca gent sembla conèixer directament, alerten que els tractaments més eficaços són els terrestres, perquè eliminen larves i mosquits adults, mentre que els aeris només actuen sobre les larves.

Però, no cal ser molt sabut per a saber que hi ha al mercat un bon grapat d'insecticides que, en un cas són larvicides i en un altre adulticides, és a dir, uns productes que maten les larves dels mosquits abans que cresquen i es convertisquen en adults, que s'activen quan són ingerides pels mosquits o entren en contacte amb les larves, i altres que són emprats per a matar els mosquits adults, uns líquids que en xicotetes quantitats, suren a l'aire i maten els mosquits que estan volant al contacte; insecticides que, a més a més, no són nocius per a les persones, les mascotes ni el medi ambient.

Fins i tot existeixen uns larvicides que són bacterians, formulats amb substàncies naturals, alguns d'ells usats amb eficàcia contra els mosquits des de fa més de 30 anys, cas de la bacteria (Bti) Bacillus thuringiensis subespecie israelensis, o adulticides que contenen piretrina, un insecticida d'origen natural que s'obté a partir de les tiges i flors de la planta del crisantem. Tan roïns són aquests productes? Tan difícils d'aplicar?

Entenc que el tractament terrestre puga ser més eficaç que l'aeri, per allò de la concentració de producte, però quan el problema s'escapa de les mans, calen actuacions contundents, i en aquesta ocasió no s'està a l'altura.

Mai ha ocorregut res semblant, jo no he vist mai que els mosquits obliguen a tancar bars i espais d'oci per la molèstia, cal un pla urgent perquè el problema és greu i perjudica a tots, veïns i turistes. Davant situacions límits calen actuacions extremes, si és necessari fins i tot saltant-se la llei, assumint les conseqüències però defensant la salut i benestar de les persones.

Diputació, Ajuntament, Conselleria de Sanitat, tots són culpables de la situació actual. Tots són responsables del que estem sofrint, tots han de ficar molt més del que estan ficant per erradicar el problema.

El que està passant a Castelló, també a altres localitats costaneres, és de vergonya i, és inhumà, que les persones i els animals a la segona dècada del segle XXI hàgem de patir aquestes plagues.

El Pla o Plans posats en marxa evidencien un fracàs estrepitós; urgeixen actuacions contundents, immediates i sobretot efectives, i si les lleis es fan per protegir les persones, si les persones són primer, en aquest cas enfront de la situació actual, caldrà plantejar-se seriosament, fins i tot, passar una mica per damunt de la llei!!!

Sense baixar del carro...

Del "aspiramos a gobernar solos", proposta llançada per l'encara alcaldessa de la ciutat, la senyora Marco, a inicis del mes de maig, a "la renúncia de la presa de possessió de l'acta de regidora" després de la derrota a les darreres eleccions, només van transcórrer una vintena de dies, en afirmar que ja no era ara el seu moment a l'ajuntament.

Semblava que la socialista assumia en primera persona i amb aquella decisió tots els errors que al llarg dels darrers huit anys s'havien comés i que l'havien portada en l'àmbit personal i com a partit a perdre les eleccions, per la qual cosa, deixaria la primera fila política i passaria a ser una ciutadana més, orgullosa de la seua ciutat.

Tanmateix, a la vegada, deixava amb subtilesa i amb una manca d'exactitud el seu futur obert, posant-se a disposició del partit amb declaracions com "estaré donde el partido me diga que tengo que estar y donde pueda ayudar mejor a la ciutadania".

Dit d'una altra manera, no vull seguir en política municipal, no vull ser cap de l'oposició, però no voldria deixar la política; tot semblava indicar que la senyora Marco tenia com a aspiracions seguir fent política a Madrid, postulant-se per encapçalar la llista al Congrés per Castelló, segons declaracions del passat dijous dia 1 fetes a una emissora de ràdio local.

Però, per motius interns, el desig de la senyora Marco no va caure bé a la direcció del partit a la Comunitat Valenciana que el passat dimecres va validar el resultat de l'assemblea del PSPV de la província, excloent a l'exalcaldessa de la carrera electoral del 23-J, una exclusió que, segons va filtrar-se, va ser ideada des de València, des del mateix Palau de la Generalitat.

La jugada, per uns moments, semblava haver-li eixit malament. Es veia fora de la política, sense acta municipal i exclosa de les llistes al Congrés, però quedava una darrera basa, jugar-se l'última carta ahir dissabte a la reunió de l'executiva federal encapçalada per Pedro Sánchez, amb qui manté una relació estreta com a component de l'executiva federal del PSOE.

I vet per on, malgrat que el nom d'Amparo Marco no arribava a Madrid amb l'aval del PSPV de la Comunitat Valenciana, sabent que a la capital d'Espanya hi trobaria veus de notables a favor de la incorporació al Congrés o al Senat de noms descavalcats a les eleccions municipals, la flauta va sonar i la llista del PSPV per a les eleccions generals del 23 de juliol, després del seu pas per la Comissió Federal de Llistes del PSOE, va patir un nou canvi, impulsant Amparo Marco, com a número u al Senat per Castelló. La cadira semblava estar salvada!!!

Aquesta decisió, tot i que quasi dóna per assumida la continuació política de la senyora Marco, deixa un gran malestar al voltant del senyor Ximo Puig, en considerar la remodelació de les llistes executada per Ferraz, com una traïció, deixant el líder del PSPV en una debilitat manifesta i amb un partit fracturat a les portes d'una nova campanya electoral.

Això al PSOE perquè al PP ja s'ha ratificat que seguirà "dalt del carro", Alberto Fabra, com a número u al Congrés per Castelló. Mentrestant, s'anuncia també un acord entre Compromís i Sumar "Compromís-Sumar per Guanyar" que, pel que respecta a Castelló, sembla un bon acord, ja que garanteix que el número u pel Congrés, serà una persona de consens entre ambdues forces i el dos serà de Compromís, mentre que en el cas del Senat serà Compromís el número u. De persones, naturalment, sonen noms, Enric Nomdedeu, Vicent Marzà, Àgueda Micó, però res està decidit, s'obri un procés de primàries que conclourà el pròxim divendres 16 amb resultats definitius. Qui pujarà al carro? Serà un o una persona que ja "viu de la política"?, serà un nou puntal? Un fixatge revolucionari?...

Pense que hi ha massa persones que utilitzen el càrrec polític no per servir sinó per a servir-se, i clar, a més d'un o una "se li veu el plumero" quan, veu trontollar la cadira i busca desesperadament una altra per seguir estant estable, oi senyora Marco?

Fa anys que no en queda cap!

El refrany "Tres dijous hi ha l'any que llueixen més que el sol: Dijous Sant, Corpus Christi i el dia de l'Ascensió", atés el seu marcat caràcter litúrgic catòlic, avui és difícil d'explicar. D'aquells "tres dijous que llueixen més que el sol" per diferents raons a penes en queda rastre, i és que aquests tres dijous són dates movibles lligades a la Pasqua, unes celebracions basades en el calendari lunar, que tenen lloc respectivament 3 dies abans, 60 I 40 dies després d'aquella.

Així en aquest 2023 Dijous Sant va ser el 6 d'abril i l'Ascensió el dijous 18 de maig, I tot just hui, 8 de juny,  60 dies després del Diumenge de Resurrecció, és a dir, dijous de la segona setmana després de Pentecosta o el dijous que segueix el nové diumenge després de la primera lluna plena de primavera és el dijous del Corpus. I perquè la festa grossa del Corpus és dijous? Senzillament perquè ella ens recorda la institució de l'Eucaristia per part de Jesús al sopar del Dijous Sant, en convertir el pa i el vi en el Cos i la Sang.

Tot i ser una festa "grossa" al territori nacional, per acord del Govern d'Espanya amb la conferència episcopal, la data de dijous del Corpus, per adaptar-se al calendari laboral, l'any 1989, va deixar de ser festiu nacional, traslladant-se la solemnitat litúrgica al diumenge següent, de manera que dijous va passar a ser dia feiner.

De molta tradició i antiguitat és la festa a la nostra ciutat. Ja l'any 1409 tenim les primeres dades escrites sobre la celebració del Corpus Christi a Castelló. La processó en aquesta època era un dels pilars més importants de la festa. El dia de la vigília i el de la festa se celebrava una cavalcada, en què participaven els gremis de llauradors i moliners, amb les seues carrosses, les gropes, els gegants, cavallets, xiquets dels arets i els capgrossos, la Mare de Déu de la Burreta i la degolla.

L'últim Corpus celebrat amb gran esplendor a Castelló, diu Gimeno Michavila, va ser el de l'any 1877, durant l'alcaldia del senyor Catalino Alegre, i la cavalcada va ser suprimida l'any 1894. Tot i ser recuperada als inicis del segle XX, la processó va perdre espectacularitat després de la Guerra Civil, I a partir de l'any 1978 fins ara s'ha anat recuperant, tornant-se a reunir dues tradicions populars molt especials per a Castelló: la religiosa i la laica.

L'any 1991 es constitueixen com a associació "Els Dansants del Corpus" encarregant-se de la part laica de la festa, mantenint i promovent la cultura popular de la ciutat mitjançant els balls tradicionals del corpus castellonenc, obrint el seguici processional del dissabte, -a Castelló per allò de ser bisbat compartit amb Sogorb la processó es celebra dissabte-, al seu caire més profà, on gegants, dansants, cavallets i cabuts recorren amb les seues danses i coreografies el centre de la ciutat.

El 2007 es va formar l'Associació Amics del Corpus Christi per encarregar-se d'organitzar la processó del dia de Corpus i donar esplendor a l'esmentada solemnitat en honor al Santíssim Sagrament. L'any 2008 I gràcies als donatius dels fidels, van comprar una carrossa per exhibir la Custòdia, construïda als tallers de l'Orfebreria Orobio de la Torre a Ciudad Real amb una mida de quatre metres d'alçada i tres de llargada; consta d'un templet rematat amb una cúpula feta d'un aliatge platejat, i que al seu frontis porta gravada la imatge de la Mare de Déu del Lledó i al voltant les dels dotze apòstols, a la vegada que va fer-se l'habitacle de metacrilat per guardar-la i exposar-la a la Cocatedral de Santa Maria.

Tot i ser hui, dia 159 de l'any, dijous de Corpus, "ja no queda cap dels tres dijous lluïdors" I caldrà esperar fins al dissabte perquè a Castelló puguem tornar a viure el Corpus de forma plena, de manera laica i religiosa, com s'ha fet ja habitual en una data de juny esperant l'arribada de l'estiu...

De trens, accidents i arquebisbe...

El passat dissabte saltava la notícia, el divendres a les 19:00 hores (15:30 a Espanya) a l'estat d'Odisha, ancorat a la badia de Bengala, a l'est de l'Índia, un accident  ferroviari deixava més de 300 morts i 900 ferit, en una cruïlla de vies. Dos vagons del Howrah Express van descarrilar a prop de l'estació, bolcant a la via contigua i xocant contra el Coromandel Express, que venia en direcció oposada. Això va provocar que 17 vagons més descarrilaren, estampant-se al seu torn contra un tren de mercaderies.

Les imatges oferides pels diferents canals televisius mostraven, una vegada i una altra, els compartiments dels trens destrossats i desenes de cossos escampats per les vies. El secretari en cap de l'estat d'Odisha, en atendre els mitjans dissabte al matí, quan els rescatistes continuaven traient supervivents i cossos sense vida dels trens, que la prioritat estava a treure supervivents d'entre les tones de ferralla.

Malauradament, aquesta tragèdia en un país que compta amb la xarxa ferroviària més gran del món, em va fer recordar, alguns dels diversos accidents greus que, a les darreres dècades hem sofert al nostre territori espanyol.

De trist record aquella data del 21 de desembre de 1978, quan en un pas a nivell de la línia Salamanca-Fuentes de Oñoro, una locomotora que circulava aïllada va atropellar un autobús escolar que va tractar de travessar les vies sense adonar-se de la seua arribada. Van morir 32 persones i 56 van resultar ferides; excepte dos, totes les víctimes van ser escolars.

També l'accident ferroviari de Chinchilla del juny del 2003, tot just ara es compleixen 20 anys, quan un Talgo 200 va col·lidir amb un tren de mercaderies morint 19 persones i quedant 50 ferides més, o el descarrilament més greu sofert pels ferrocarrils espanyols el 24 de juliol del 2013, a Santiago de Compostel·la que, va saldar-se amb 80 víctimes mortals i més d'un centenar de ferits.

Aquestes tragèdies m'han recordat també com a Castelló, tot just ara fa 100 anys, un 6 de juny de 1923, a les 14.30 hores, entre les estacions de Benicarló i Peníscola, van xocar el tren exprés número 702 procedent de Barcelona i el mixte de mercaderies número 781 que havia eixit des de Castelló, amb el resultat de la mort del conductor del tren exprés, senyor Romero, i un passatger del mixte, i les màquines i vagons completament destrossats.

Diuen les cròniques de l'època que el maquinista del mixte Miquel Toran va quedar sepultat per la carbonera salvant la vida en el darrer moment en ser rescatat per la Guàrdia Civil amb fractura del braç esquerre, i que els treballs per deixar lliure la via van perllongar-se per més de 30 hores.

A conseqüència de la catàstrofe van quedar interceptades les línies telefòniques i telegràfiques. Com a nota curiosa, per llevar ferro a la gravetat de la situació, s'informa que entre els 11 vagons de mercaderies del tren mixte afectats, hi havia tres que, portant un carregament d'ous procedents del Marroc i amb destinació final Barcelona, van quedar totalment escampats per tot arreu formant una imatge dantesca de ferralla, verdures i ous, convertint l'espai en una veritable font de rovells i clares.

Entre les personalitats que viatjaven al tren exprés es trobava el cardenal valencià, arquebisbe de Toledo Enrique Reig, que es desplaçava a Barcelona després d'haver coronat uns dies abans a la Verge dels Desemparats com a patrona de la ciutat de València, i que va haver de passar unes hores a Benicarló fins que va poder continuar el seu viatge.

Sabem d'altres accidents ferroviaris ocorreguts a casa nostra, sobretot d'aquells que fan referència a persones que, voluntàriament o involuntàriament, van ser atropellades per diferents unitats i en diferents punts del recorregut ferroviari al pas pel nostre terme municipal, a tocar d'alguns passos amb barrera, per distraccions, o a l'antiga corba del pont de ferro sobre el llit del riu sec, per molts anys, espai d'escassa visibilitat tant pels maquinistes com pels agosarats que s'aventuraven a travessar el riu per aquell indret.

Històries d'un Castelló profund, del passat i del passat recent que formen part de la nostra memòria històrica, esforç conscient per retrobar i recordar el nostre passat, valorant-ho i tractant-ho amb especial respecte. In memoriam.