"Las Provincias".

Quan vos acosteu a la cèntrica oficina de turisme de la plaça de l'Herba, a la casa abadia, a tocar del campanar, la plaça Major i la Cocatedral, a més a més de l'agenda cultural mensual, de la qual ja vaig parlar-vos ahir, podeu emportar-vos informació turística, més o menys actualitzada, de la resta d'esdeveniments i espais patrimonials dels principals pobles de la província, així com fullets explicatius de rutes senderistes, gastronòmiques o planós per facilitar el desplaçament i l'accés.

Sempre hi ha alguna novetat que s'ofereix posant-se, a l'abast dels curiosos visitants. També ahir va ser així i, al taulell-aparador disposat a l'entrada, a més del fullet indicador de tota la programacions especial que a la ciutat tenim en aquests dies amb motiu de les festes de Nadal, editat en bilingüe castellà-valencià, i d'un fullet complementari, dels actes nadalencs programats al Grau, en aquest cas editat només en castellà, vaig trobar-me una revista, amb un suggerent i llarg títol: "Las provincias 2024.Especial 52 fines de semana en Castellón" acompanyat a la mateixa portada per un subtítol "Ideas y propuestas para disfrutar todo el año de una provincia por descubrir" tot sobre un fons amb una fotografia de gran qualitat d'un dels ports i pobles costaners del nostre territori.

Una revista que "gratuïta" convidava a agafar-la i que des del primer moment en què va estar a les meues mans va despertar-me molta curiositat. I no tan sols per la qualitat del paper, ni per les 84 pàgines, totes a tot color i amb multitud d'il·lustracions, si més no pel seu inicial títol "Las Provincias 2024" amb la mateixa tipologia de lletra que empra el conegut diari amb el mateix nom "Las Provincias" editat a València i d'inspiració conservadora i anticatalanista, que en l'actualitat pertany al grup Vocento compartint la direcció amb la històrica família propietària Reyna Domenech-Zarranz Domenech, que encara manté part de l'empresa Federico Domenech S.A, fent-me pensar si hi hauria alguna relació directa entre aquesta publicació i l'esmentat diari.

Vaig buscar els crèdits editorials que no vaig tardar a trobar, tot just a la pàgina 3, descobrint que, possiblement tot i no estar numerada en la portada, estiguem davant d'una publicació amb aspectes de continuïtat, ja que allí si diu que és aquell el número 1, a la vegada que venia a confirmar-me les meues sospites inicials, estava editada per Federico Domenech S.A. i que la publicitat era gestionada per "lasprovincias.es".

Però els meus dubtes no estaven del tot resolts, aquella revista que, amb una tirada desconeguda, pel paper, nombre de pàgines i tintes emprades costaria prou diners, algú l'havia encarregada i pagada. Quí? Pel seu contingut amb propostes que abastaven des de l'Alcora fins Tírig, passant per Borriana, Benicàssim, Alcalà, Culla, Espadilla, Benassal, o la mateixa ciutat de Castelló, semblava podia ser un encàrrec de la Diputació, però era curiós que no apareguera cap referència ni logotip d'aquella institució.

Serà cosa de l'ajuntament de la ciutat? Serà una idea de l'equip de govern municipal? Haurà eixit la proposta de la nova regidoria de turisme? Tal vegada serà així, hi ha moltes possibilitats, ja que a més a més d'una ampla entrevista a la nostra alcaldessa, que ocupa les primeres pàgines i on es ressalta que "l'objectiu de la ciutat és desestacionalitzar el turisme a Castelló", a la contraportada apareixen els logotips, ara si, del nostre ajuntament i de turisme.

Si és així, resulta molt curiós que amb diners municipals es faça propaganda provincial no us sembla?, d'altra banda, que l'empresa beneficiària de l'edició siga, quina casualitat, "Las Provincias", una empresa del cap i casal, "de la corda del PP", però d'escassa transcendència periodística i incidència a la nostra ciutat resulta rar, massa rar...

Per no parlar de la llengua emprada en totes i cadascuna de les seues 84 pàgines, única i exclusivament el castellà, quan la majoria dels pobles i elements ressenyats tenen com a oficial el valencià. És possible que qui la pague argumente que està escrita en castellà perquè està dedicada majoritàriament als forasters, als ciutadans de la resta del país i fins i tot estrangers. Tal vegada serà així, però editada per una empresa de reacció conservadora, altaveu i guia de la dreta valenciana, i pagada en diners públics, i íntegrament en castellà no sé fins i tot si és ètic.

Del contingut que podeu observar punxant a l'enllaç PROPOSTES res a dir, ací de segur estem tots d'acord, la nostra terra i la nostra gent són únics per gaudir, viure i compartir cada dia de l'any.

De totes maneres aquesta és només una més de les meues reflexions, com vaig fent tantes vegades en temes i dies anteriors i, intentaré esperonat pels vostres ànims, continuar fent el 2024 que tot just ja toca a la porta. Amigues i amics us desitge que tingueu, que tinguem, un bon any ple d'opinions i comentaris, senyal que continuarem estant vius i estimant el nostre poble!!!

Tot cap? , Amiguisme?

Tinc per costum, recollir pràcticament des dels seus inicis, allà pel març del 2017, l'agenda cultural de Castelló, que editada per la regidoria de cultura del nostre ajuntament, presenta la programació mensual d'activitats, música, teatre, cinema, conferències i exposicions programades i organitzades en diferents espais i coordinades des de l'àrea cultural de l'ajuntament.

Una programació que, a més a més d'en paper podem també rebre al nostre correu electrònic en format pdf o consultar-se en l'app Castelló. Una agenda que des del passat mes de setembre, des del número 68, s'edita en format bilingüe i que per aquest mes de gener que ens aprestem a iniciar arriba al seu número 72 i ja podem recollir en diferents espais, cas del menador, biblioteca del carrer Major o oficina de turisme de la plaça de l'Herba, per citar només alguns dels llocs més cèntrics i accessibles.

Per allò de l'edició bilingüe, les agendes dels darrers quatre mesos, setembre-desembre, van augmentar el nombre de pàgines respecte als mesos anteriors en què s'editaven en valencià, fet que supose va fer créixer les despeses d'edició.

Hui mateix, m'he acostat a recollir-la a l'oficina de turisme i, tenint-la a les meues mans, m'ha semblat "menys gruixuda", amb un nombre menor de pàgines que les corresponents als darrers mesos, fent-me pensar que si l'edició, com he pogut comprovar, encara és bilingüe, el nombre d'actes programats per aquest gener del 24, en els diferents espais, puguen ser molts menys que els dels mesos anteriors, en definitiva que la cultura castellonenca vaja en lenta però constant davallada.

Per constatar si tenia raó o simplement eren apreciacions meues, calia fer una anàlisi comparativa entre les agendes corresponents al gener del 2023 i la del 2024. La tasca ha resultat prou senzilla pel fet que jo solc guardar-les totes i només he hagut de consultar els meus arxius. Voleu saber quines són les conclusions a les quals he arribat? Només heu de continuar llegint...

L'agenda número 61 corresponent l gener del 2023 en la seua única edició en valencià estava conformada per la portada i contraportada i 5 pàgines dobles, en total 24 pàgines, la número 72, corresponent al gener vinent, tot i ser bilingüe, doble, en té portada i contraportada i 7 dobles, 32 cares, de manera que si comptabilitzem només la part en valencià, en tenim 16 pàgines, huit menys que fa un any.

Com és sabut gener és un mes amb 31 dies, doncs bé, el nombre de dies que van tenir algun acte reflectit en l'agenda al mes de gener del 23 van ser 26, en la pròxima del 24 són 24 els dies en què hi ha alguna activitat. D'altra banda, el nombre d'actes recollits tot i ser molt semblant, 48 en la del 23 per 49 la del 24, presenta com a curiositat que aquells programats directament des de la regidoria de cultura han disminuït, passat de 36 en el 2023 a 33 en el 2024, a la vegada que han augmentat les ressenyes d'actes organitzats per sales i institucions privades, cas de la cooperativa Abacus, el Casino Antic o la sala de concerts i esdeveniments La Bohemia Culture Club o la sala multiús de concerts i espectacles Salatal Club antiga sala Burbuja.

És veritat que el que fou creador allà pel 2016 de la Bohemia, el periodista Manu Vives, va desvincular-se de la seua direcció fa uns mesos, en incorporar-se a l'equip municipal del PP adscrit al departament de cultura i, serà casualitat o no, la programació de la Bohemia, espai privat, està present mes a mes a l'agenda cultural municipal. En el cas de Salatal crec és propietat del senyor Tony Adua i que el funcionament està marcat pel lloguer de la sala pels grups actuants que es queden amb el taquillatge, mentre el propietari es beneficia de la recaptació de la barra, de manera que la seua inclusió en l'agenda cultural només pot proporcionar a uns, grups i a l'altre, propietari, beneficis privats.

No serà aquesta inclusió només una manera de fer propaganda gratuïta? Fins a quin punt si la finalitat és aconseguir uns beneficis privats, és lògic que aparega a una agenda cultural pública? Amiguisme? Ho desconec...

Senyora regidora, no sé si vosté disposa d'un pla estratègic cultural, però cal pensar que la gestió cultural municipal no ha de ser mai un assumpte banal per la Corporació, i a la gestió cultural no tot cap,  ha de basar-se no en un amiguisme, sino en una independència i bona organització, en una planificació local integrada, on allò que ha de primar és el benefici social veïnal mai individual. No cal omplir l'agenda d'actes, cal que els que apareguen siguen representatius, variats i sobretot  vàlids per tots.

Fer polítiques diferents...

Fer política municipal és decidir, prendre decisions que afecten la societat i, sobretot, aplicar-les de manera coherent. En funció dels darrers resultats electorals i dels pactes de govern, a Castelló des de fa mig any tenim un nou equip de govern, i en conseqüència una nova forma de fer política, en aquest cas un "full de ruta" marcat pels acords PP + VOX i que es manifesten en un procés de decisió basat, fonamentat i recolzat en uns nous pressupostos municipals per l'any 2024.

El passat dimecres la Junta de Govern Local va aprovar el seu primer pressupost municipal, el del 2024, descrit com el més elevat en la història de la ciutat i que arriba a gairebé 216 milions d'euros.

Un pressupost que creix en algunes partides a costa de reduir o fer desaparéixer unes altres d'acord amb els nous criteris, encertats o no?, d'aquells en qui recau la responsabilitat del govern.

L'anterior equip de govern municipal PSOE+Compromís, tenia en el seu full de ruta, com a acte de justícia, entre d'altres, donar impuls a les polítiques de cooperació internacional dins l'anomenat fons municipal d'Ajuda Oficial al Desenvolupament, i que va concretar-se en el pressupost del 2023 amb una partida de 60.000 euros per recolzar projectes que el Comité Espanyol de l'Agència de Nacions Unides per a la població refugiada palestina (UNRWA) portava a termini.

Malauradament i des de fa uns mesos no paren d'arribar-nos notícies de l'escalada del conflicte Israel-Palestina que, després d'anys normalitzant la situació d'ocupació del poble palestí, estan fent saltar totes les alarmes al sistema internacional, agreujant-se considerablement, cada dia que passa,  la situació de la població civil.

Hui mateix m'arriba via WhatsApp una petició de signatura de la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat CEA(R)  per presentar al Ministeri de la Presidència, on es demana posar fi a la violència i activar corredors humanitaris que asseguren l'entrada d'ajuda per la població civil al territori de Gaza.

I vet per on, per allò de les polítiques diferents, al mateix moment analitzades les diferents partides pressupostàries del nou pressupost municipal, ens adonem com per aquest 2024 el nostre govern municipal de PP+VOX, ha decidit suprimir aquella partida, aquells 60.000 euros, que l'anterior govern destinava als projectes de l'URNWA.

Amb quin criteri? Qüestió d'escrúpols? Qüestió de moral? Fàcil, polítiques diferents... en aquest cas i mirat fredament, sembla que la nostra alcaldessa no té cap interés per les víctimes de la massacre Palestina.

Sembla que aquella missió que apareix al web municipal en l'apartat de drets socials i en concret a la cooperació, desenvolupament i solidaritat,  i els seus valors i principis, impulsant una solidaritat internacional que implique conjunt de la societat de la ciutat de Castelló de la Plana, no estan en l'agenda prioritària del nostre equip de govern. Llàstima.

És veritat que prioritari per qualsevol govern municipal és treballar per aconseguir l'estabilitat que els veïns es mereixen, però eliminar una partida dedicada a la solidaritat internacional que no arribe al 0,03% del pressupost global general, no crec siga demanar massa.

No sóc jo ningú per exigir responsabilitat política del govern municipal de la meua ciutat enfront d'aquell conflicte palestí-israelià, però m'agradaria que, amb un enfocament més constructiu, la nostra alcaldessa rectificara i recuperara aquella partida.

De segur, ajudaria, encara que només fos una mica a pal·liar greus deficiències socials fins que des de la comunitat internacional s'assolisca cristal·litzar una pau duradora per a la població dels territoris ocupats i del mateix estat d'Israel. Aquest és si més no el meu desig; mentrestant només puc signar la petició unint-me a les moltes veus que demanen l'activació del corredor humanitari de manera urgent.

S'ha de saber...

Dins l'ample ventall distributiu dels pressupostos municipals de Castelló, anualment es dedica una part a festes. És del Patronat Municipal de Festes mitjançant el seu Consell Rector qui té la darrera paraula a l'hora de distribuir aquesta aportació econòmica, aquests diners de tots, d'acord amb els projectes i actuacions programats en les diferents festes que la ciutat fa al llarg de tot un any,

Així, per lògica, la major part d'aquell pressupost que oscil·la entre els 1'5 i 2 milions d'euros anuals, va a parar a les festes més importants que celebrem al llarg de tot l'any, les de la Magdalena, de Reis, de Sant Pere, Sant Cristòfol o Maig. La resta en quantitats menors són destinades a finançar, en part, els actes festers que associacions i col·lectius veïnals, culturals o cívics, organitzen per tota la ciutadania en els seus respectius espais, cas de les festes de carrer, de barri o activitats dels ens vinculats; ajudes econòmiques en concepte de subvencions que, justificades convenientment, en molts casos són indispensables per poder tirar endavant les accions previstes.

Fa ja uns quants anys que d'acord amb un criteri de coherència, el Patronat de festes a instàncies de l'aleshores Consell Rector va considerar que no eren en cap cas justificables despeses referents a aliments emprats en "borrasques", "pa i porta", "paelles", "tombets", i qualsevol classe de beguda alcohòlica, tot i que foren distribuïts de manera gratuïta en el context de la festa. Les ajudes municipals s'haurien de destinar a "músiques", "flors", "coets", "publicacions" o actes infantils i culturals que fomentaren la convivència veïnal i, així, s'ha mantingut en els darrers anys.

Totes i cadascuna d'aquestes ajudes són rebudes pels col·lectius sol·licitants, després de signar els corresponents convenis, per ser considerades col·laboradores del Patronat en l'àmbit de les festes de la ciutat. Uns dels col·lectius que sol·liciten aquestes ajudes són les associacions culturals de barris per fer front al finançament de les despeses corresponents a les activitats taurines que realitzen en les seues respectives festes. És a dir per fer bous al carrer.

És veritat que ni la compra ni el lloguer dels animals són subvencionables, però des de la presidència del Patronat de Festes sembla es veu amb bons ulls el desenvolupament d'actes taurins i proposa destinar a càrrec del seu pressupost unes subvencions nominatives destinades a fer front les despeses d'assegurances, lloguer de barreres, cadafals, megafonia, serveis sanitaris, llicències, honoraris o neteja, derivades dels espectacles dels bous de carrer.

Tot i haver-hi una retenció de crèdit per aquests menesters, d'un màxim de 4.300 euros per ajuda, legalment ha de ser el Consell Rector del Patronat qui ha d'acordar, per votació, la concessió de la subvenció, que en aquest 2023 han estat sol·licitades per les associacions culturals Saboner, San Agustín y San Marcos, Grupo Benadresa i Serrallo,

Va ser al Consell efectuat ahir quan va portar-se a votació la concessió nominativa a aquestes quatre associacions per un import total de 17.200 euros. Res tinc en contra que els barris "facen bous", però malgrat totes les mesures preses en defensa dels animals, fomentar aquest tipus d'actes des de la municipalitat amb diners de tots, no crec siga la millor idea, malgrat la popularitat que puga portar associada i el rèdit polític que l'equip de govern anterior i l'actual puguen traure. Mai ha de ser de rebut, ni ací ni a cap altre lloc,  fer festa a costa del maltractament animal.

Estiguen tranquils els dirigents de les quatre associacions que, efectuada la votació, van aprovar-se les subvencions per majoria. Només jo, a títol individual i com a representant del grup municipal de Compromís, malgrat considerar els festejos legals, i de llarga tradició, vaig votar en contra per coherència i tot el que porta associat.

Sincerament, crec que una altra vegada hem perdut una oportunitat per demostrar que la nostra ciutat vol ser una ciutat amable i més humana, a la vegada que lamente la manca de sensibilitat dels meus companys de Consell per entendre que per damunt del patiment de l'animal està el gaudi i la festa.

El costum de queixar-se...

Un dels hàbits més repetits per les persones en el nostre dia a dia és la queixa. El fet de queixar-nos, lamentar-nos, protestar o reclamar, és un costum habitual en la nostra forma de viure, d'abans i d'ara. Acabe de llegir que les persones ens queixem una mitjana d'entre 15-20 vegades al dia.

Últimament molta gent es queixa per tot. Res els agrada. Si es fa, perquè es fa, i si no es fa, perquè no es fa. La qüestió és queixar-se per tot. Aquesta és la tònica que adopten una gran part, per no dir la totalitat, dels ciutadans en algun o altre moment. Molt fàcil resulta queixar-nos de tot el que ens envolta, sobretot si són serveis públics que, directament o de manera indirecta paguem entre tots.

Us convide a reflexionar i pensar quantes vegades us heu queixat en aquest darrer mes, i quins han estat els fets que han ocasionat les vostres queixes. De segur que la pujada dels preus, el soroll, la brutícia, la saturació de les urgències sanitàries, els impostos, les llistes d'espera, l'encariment de la vida, la manca de puntualitat i mil coses més han estat objecte de queixa.

Hi ha coses que jo no faria, o decisions que jo no prendria, però que ho facen els altres no vol dir que estiguen mal fetes o incorrectes, o no valguen per a res. I no dic que no calga queixar-se del que considerem que no funciona. Però potser s'ha arribat a un moment que, la queixa, es pren com a costum i sembla que res ens agrada. O tal vegada la queixa, envers allò que afecta a tots, ha existit des de sempre i ve intrínseca en la persona?

La millor manera de conéixer si hi ha hagut queixes i quines han estat les principals dels veïns de la nostra ciutat al llarg de les darreres dècades és acudir als periòdics, als mitjans de comunicació escrita, a les hemeroteques i comprovar si el costum de queixar-se ha estat una realitat...

I, vet per on, tal dia com hui, però fa 43 anys, dues queixes sonades prenien fort protagonisme a la nostra ciutat. D'una banda, i amb el pompós títol "Navidad de pan duro" els castellonencs ens queixavem del tancament de les panaderies els dies 25 i 26 de desembre del 1980, obligant el veïnat a comprar pa per tres dies, 24 nit de Nadal, 25 Nadal i 26 segon dia de Nadal, considerant que si els forners mereixien el seu descans, també tractant-se del pa, un producte que aguanta poc, que prompte s'endureix, trobar dos dies consecutius amb les panaderies tancades era massa, i és que, en aquells anys, el costum de congelar-lo no estava encara aprés i assumit pels castellonencs.

D'altra banda, per aquelles dates funcionaven a Castelló dos aparcaments soterranis públics per a vehicles, ubicats a la plaça d'en Cardona Vives i del Rei en Jaume, gestionats per l'empresa AZA, aparcaments de Saragossa S.A., que per allò que "tot puja", l'empresa havia sol·licitat a l'ajuntament la possibilitat d'augmentar el preu per estacionar, acceptant-se per part de la Comissió de Govern Municipal la proposta, de manera que, ara amb el titular "Aparcar costará más caro", apareixia una nova queixa, per l'aprovació de les noves tarifes que es situaven en 35 pessetes pe rla primera hora o fracció i 30 a partir de la segona o fracció. Quina barbaritat!!!

I és que abans i ara, l'imprevist, sempre ha generat tensió, tot i que he llegit en algun lloc que tota queixa és com un balancí, fa que et mogues però no avances. Ara, més de quatre dècades després d'aquelles sonades queixes, ho veiem des d'una altra perspectiva, fins i tot ens produeix un cert somriure.

I cada any porta les seues queixes, més encara cada temporada, algunes repetitives, altres noves fruit de l'anomenat progrés. Només cal recordar com aquest any els mosquits a l'estiu, el manteniment dels camins rurals del terme, la poda dels arbres, les multes per circulació al centre o els problemes d'aparcament, han estat, i en alguns casos continuen estant, en boca de tots.

Tant és així que, segons la Comissió Especial de Suggeriments i Reclamacions que funciona al nostre consistori com a servei d'escolta ciutadana per millorar la ciutat, només en el primer semestre d'aquest 2023 que estem a punt d'acabar han estat de 650 les queixes rebudes, sent els habitants del barri del Grau els qui més en generen.

Amics, tot just hui, dia abans del dels innocents, no està de més recordar que si canviem la manera de veure les coses, les coses canviaran de forma i no hi ha res que dure cent anys...

La darrera setmana...

Ahir dia de Nadal i dia 359 del 2023, vam iniciar la darrera setmana de l'any, una setmana per a disfressar tot el que no fem durant l'any, una setmana per treure totes les gales, una setmana en què, demà passat, les innocentades prendran novament el protagonisme, i quan dissabte i diumenge vinent, tornaran a veure's pels nostres carrers els homes de les orelles i dels nassos.

Acabem de deixar enrere els dinars i els sopars, els dies dels grans àpats, dies en què malauradament ha tornat a repetir-se les notícies dels grans sopars per lluitar contra la fam al món, però que en realitat només han fet palés el fet que aquells que vivim en territoris afortunats hem continuat gaudint de taules ben abastides de tota classe de productes, i que la gran part del món, un any més per motius ben diferents, sequera, guerres o pobresa extrema, ha continuat patint gana.

És el moment dels balanços en tots els àmbits, el públic i el privat; totes les persones d'una manera o altra ens omplim de pensaments sobre el que ens ha passat els últims 365 dies de la nostra vida, alhora que continuem travessant els compromisos del dia a dia, tot just ara quan en queden cinc per acabar l'any.

Més enllà de les nadales i de l'empatx de torrons, els darrers dies de l'any són la pista de l'enlairament del següent. Una setmana en què, aquells que pensen i s'avancen als temps, diuen hauríem de fer-nos tres preguntes reflexives sobre l'any que s'acaba, què he deixat de fer?, què hauria de continuar fent?, que hauria de començar a fer?

Amb l'arribada de la fi de l'any, ve també l'última lluna plena, coneguda també com a Lluna Freda, lluna de neu o lluna creadora d'hivern, la primera lluna plena després del solstici d'hivern, que en aquesta ocasió es produirà aquesta mateixa nit, a partir de la 01:30 de la matinada. Una lluna especial, que rep del nom de freda perquè es produeix en el moment que les temperatures són més baixes que mai, amb les nits més llargues i fredes.

Les dues principals administracions de govern a les nostres terres, la local, l'ajuntament i la provincial, la Diputació, s'afanyen en aquests dies en no només fer balanços, si més no a fer la carta als reis, de manera que en el cas municipal a més de manifestar unes millores, més o menys visibles, dels serveis municipals, sembla que els mags ens han de portar de manera imminent uns quatre milions d'euros d'Europa per iniciar les obres del projecte d'urbanització de la Ribera del Riu Sec a la zona de crémor, amb la creació d'un camí ciclopeatonal a la Ribera del Riu Sec, en el marc del Pla de recuperació, Transformació i Resiliència; i en el cas de la Diputació centrada en la dinamització de la província, l'atenció directa a les persones, l'aposta per la nostra identitat i la generació d'oportunitats, amb afirmacions tan a la lleugera com aquella que diu "s'ha començat a posar a Castelló al mapa del progrés", preguntant-nos: on estàvem fins ara?

Fer balanç i establir intencions per a l'any nou és interessant, i aquesta setmana és un bon moment, però cal fer-ho amb consciència i anàlisi de possibilitats reals, en contacte amb les necessitats i desitjos més profunds, autèntics i possibles; només així aconseguirem, sobretot aquells que tenen més responsabilitat, ajudar a complir millor els propòsits d'any nou i a encaminar-nos cap a la felicitat i el creixement.

No és casualitat que, al voltant de la darrera setmana de l'any, continuen les dates assenyalades, estem en el canvi del cicle natural, de la foscor a la llum i hem d'aprofitar aquestes energies naturals que experimentem per a ajudar-nos a avançar, sense massa somnis, conscients de les dificultats però sempre endavant.

La novetat d'un nou any, que tot just començarem la setmana vinent, impregna l'ambient i ens porta a mirar positivament els 365 dies que estan en blanc davant nostre, que són un interrogant. El passat no el podem canviar. En el fons millor que siga així i que tinguem l'esperança que res de tot el que és negatiu del 2023 no es repetisca.

Vetllem per allò ben nostre, costums i tradicions  que es mantinguen, estiguem més a prop de la gent que ho necessita, respectem el nostre entorn, preservem el nostre patrimoni arquitectònic i natural.. Fixem-nos a construir, entre tots i totes, un món millor on tothom tinga cabuda, aquestes són les meues intencions i el fruit del meu balanç que vull compartir amb tots vosaltres, els meus veïns, ara, pensant que hui, a pocs dies de dir adéu al 23, és un bon moment, i per què no?

Nadal a Castelló, abans i ara.

Segur que tots els que comenceu a llegir aquest text esteu gaudint de Nadal i les seues tradicions. Molts hem rebut regals que ens ha portat el pare Noel o estarem a l'espera d'anar a rebre els reis el dia 5 de gener. Tot està establert des de fa anys i totes aquestes tradicions perduren de generació a generació. Són festes religioses i consumistes.

Nadal és festa propícia per l'evocació i el record d'un Castelló molt diferent del que hui estem vivint on el soroll i la llum inunda cada racó; un temps, l'únic moment de l'any, en què els torrons i els pastissets de moniato prenien tot el protagonisme, i en què els xiquets i xiquetes trencaven la quotidianitat diària en el soroll que feien amb les simbombes i panderetes cantant alguna nadala.

Al mercat de la nit de Nadal, sota el vell tinglat de la plaça Major prenien protagonisme els margallons i amb sort trobar algun refillol. I és que en general es gastava menys, no havia arribat encara la febra del consumisme, marcat perquè també hi havia menys per gastar.

El Nadal de la major part de les famílies castellonenques es reduïa a poc més que la paella amb pilotes, els pastissets de confitura i alguna pastilla de torró de Xixona, àpats exclusius de l'època. És veritat que en alguna família hi havia titot, pollastre al forn i xampany, però mai es nadava en l'abundància.

La festa de Nadal tenia una solemnitat que traspassava l'ambient de la taula. Era un temps que aquelles joves i no tan joves aficionats al teatre representaven amb veritable passió a més dels Betlems, peces de teatre variat, a vegades en valencià.

Passats els anys de l'etapa republicana en què va posar-se a prova la fe i la religiositat dels castellonencs, els veïns van fer de la Missa del Gall, l'origen de la qual s'atribueix a una faula que afirma que va ser aquest animal el primer que va presenciar el naixement de Jesús i que ho va anunciar a tothom, l'acte complementari a la nit de Nadal.

Un esdeveniment important del Nadal castellonenc del qual ara es compleixen 70 anys va tenir lloc la vesprada-nit de Nadal l'any 1953, la inauguració oficial de la font lluminosa del centre de la plaça Major, inauguració en la vespra del dia de Nadal que ve a reafirmar quan d'importants eren per les autoritats locals aquelles dates.

També l'any 1967 la nit de Nadal, com aquest 2023, "va caure" en diumenge fet que va contribuir al fet que el dia 24 fora de més quietud que altres anys anteriors, tot i que les clàssiques paradetes d'instruments musicals, simbombes, panderetes, flautes, xiulets, i altres objectes nadalencs van continuar sent els protagonistes del mercat de la plaça Major.

Quan ara, en aquesta segona dècada del segle XXI, tal nit com la d'anit i el dia de hui, la nit i el dia de Nadal, tornen a la memòria els records, contemplem com Castelló ha evolucionat, ha canviat, adonant-nos que en aquesta ciutat ara molt més atrafegada i bulliciosa, es manté un rerefons tan entranyable i familiar com el d'abans.

I és que des de l'edat mitjana fins als dies actuals cap festa ha aconseguit ser més universal que aquesta que commemora la vinguda al món del nen Jesús. El pas del temps ha assolit una gran diversitat i riquesa de matisos en la seua celebració, des del muntatge del betlem tradicional fins a l'arribada massiva de l'arbre de Nadal de simbologia de l'arbre de l'Edèn, costums més o menys escampats segons èpoques.

La celebració del naixement del nen Jesús, el muntatge del betlem e o les pregàries perquè, d'una banda, continue el xivarri i, d'altra, ens arriben alguns regals, demostren que, abans i ara, la religió és ben present durant aquestes setmanes nadalenques al costat del laïcisme i consumisme incipient.

Des de la perspectiva d'una certa edat, d'uns quants anys viscuts, puc afirmar que la nostra societat i els nostres Nadal vénen determinats per canvis culturals explicats en termes evolutius, de poble, de costums; per això tot i ser un tòpic més, ara és el moment de dir-vos que gaudiu, mengeu i passeu unes Bones Festes.

 

Mercat gastronòmic de Santa Clara o del postureig?

 "The Winter Market" és un conte de ciència-ficció escrit per William Gibson i publicat com a part de la seva col·lecció de contes Burning Chrome. La història va ser encarregada l'any 1985 per la revista Vancouver, que va estipular que Gibson, que en aquell moment era "indiscutiblement l'autor principal de Vancouver en l'escena literària internacional, la va situar a la ciutat

L'autor, va inspirar-se en el mercat públic de l'illa Granville, un lloc que inclou a més del mercat veritable joia de la corona, restaurants, un port esportiu, un hotel, el False Creek Community Centre, nombrosos estudis i tallers d'artistes i diversos teatres d'arts escèniques, com ara l'Arts Club Theatre Company i el Carousel Theatre.

Un mercat interior amb un fascinant assortiment de botigues d'aliments i productes alimentaris acolorits, que des del 1979 mostra productes artesanals i els millors regals únics. Funciona durant tot l'any en una instal·lació tancada on els visitants poden comprar productes frescos, carn, peix i marisc, formatges i altres productes, molts d'origen local. En general, hi ha 50 venedors que venen una àmplia gamma d'articles, des de menjar mexicà, asiàtic, grec i delicatessen fins a dolços i aperitius. En definitiva, una gran zona de menjar a l'aire lliure amb vista al centre de Vancouver que atrau tant residents locals com turistes, i inclou un "mercat per a nens".

Per submergir-nos de ple a Nadal des del passat divendres dia 15 la ciutat de Castelló compta fins al 5 de gener, amb un nou espai al centre. El recinte, decorat fins a l'últim mil·límetre amb llums i adorns típics d'aquestes dates, aplega 21 casetes que ofereixen al públic des de productes artesans fins a begudes amb denominació d'origen, cervesa, vi i vermut, i un espai gastronòmic, tal qual una fira de Nadal.

Malauradament, no és gens nou el fenomen de la incorporació i l'assimilació de nous termes i vocables estrangers en l'idioma vernacle, ja que es tracta d'un fet que s'ha produït al llarg de la història a qualsevol territori i població del planeta.

En el cas que ens ocupa aquesta fira de Nadal que torna a instal·lar-se per segon any a la plaça de Santa Clara, pren el pompós nom de "The Winter Market", vull pensar que sense cap intencionalitat directa, però el nom en anglés el que ve a fer és ajudar a fomentar la pèrdua de la riquesa de l'espanyol, restant validesa a l'idioma i més encara a la llengua vernacla, arribant a generar converses confuses i fins i tot desinformació.

I no només això. Estic convençut que seran molt pocs els veïns i visitants que per referir-se a aquell lloc de reunió, diversió i contacte, empraran el nom amb el qual ha estat batejat; i si arriben a emprar-lo, ho faran de manera forçada, gens natural i fins i tot ridícula, seguint la moda o el postureig.

No s'és menys modern ni menys qualificat per utilitzar l'espanyol o millor encara el valencià que si es recorre de manera lleugera als anglicismes. Tot el contrari, conéixer i usar acuradament el nostre vocabulari és fer veïnat, poble i país.

Fins i tot si diem "en anglés em sona millor" caldrà preguntar-se per què ens sona millor en anglés. Que voleu que us diga, per mi, "el lletreret" em sembla estrany i fora de lloc. Us heu preguntat alguna vegada si als països de parla anglesa hi ha algun rètol en valencià? A què serà difícil per no dir impossible trobar un "Winter market" a Anglaterra o els Estats Units, amb el rètol "mercat nadalenc"? Mira, vet per on, a Castelló ho hem de veure normal. Moderns? No, ridículs molt.

I és que tothom té més capacitat de comunicar en el mateix idioma que en un estranger. Si realment tenim alguna cosa per mostrar, i ho volem explicar bé, caram, ho hem de fer en la nostra pròpia llengua i no voler fer experiments que només porten al ridícul.

Haguera costat el mateix definir el nostre mercat si voleu no només com nadalenc, per allò de poder trobar productes més variats, no tan sols com un espai gastronòmic, com per exemple, "El paradís de Nadal", "Nadal a la ciutat" o "La ciutat de Nadal", però clar no haguera resultat tan esnob, o diem millor cursi, ostentós o pretensiós?

Ja el dia és arribat...

Després de mesos d'assaig i fer-se la vesprada d'ahir el darrer al marc del teatre principal, hui, aquesta vesprada-nit tornarà a representar-se a la nostra ciutat el tradicional retaule costumista castellonenc el "Betlem de la Pigà".

Des d'aquell llunyà 21 de desembre de 1980, salvades diferents dificultats, remodelació de teatre i pandèmia inclosa, sense contar les representacions efectuades aquell mateix 1980 al teatre Micalet , en dues dates diferents l'any 1981 al teatre principal de València i l'any 1990 al teatre municipal d'Aldaia, la d'aquesta vesprada serà la trenta-huitena vegada que el nostre coliseu aixecarà el teló per donar cabuda als textos del poeta M. Peris i les músiques de na Matilde Salvador.

I és que després de més de quaranta anys el Betlem de la Pigà s'ha convertit en tot un clàssic dins el Nadal castellonenc, de manera que malgrat tots els intents públics i privats d'avançar, amb diferents actes, les tradicionals dates, a Castelló Nadal comença realment quan des del centre de la Vila, una hora abans de l'inici de la representació, unacolorida i variada cercavila, convida a veïns i forasters no només a presenciar la representació, si més no també a sentir-se partícips d'aquesta.

Un betlem, el de la Pigà, que cada any es transforma i renova, que no deixa indiferent no ningú, que convida a "carabassa ben torrà" i a llançar espontàniament "Vitols" en diferents moments i escenes, i que amb la particularitat de fer nàixer el Nen Jesús a Castelló, barrejant elements i personatges de la religió cristiana amb els de la cultura popular del poble, ha servit d'inspiració a altres representacions en poblacions i comarques veïnes i germanes, cas del celebrat a l'Alcalatén, a Costur, que en aquest 2023 ha arribat, de la mà d'Alícia Pastor i l'Associació Cultural "La Fontanella" a la seua 27a representació, o de la representació molt particular que se celebra a Benicarló, "L'Estel del Collet", obra escrita per Jaume Rolindez en la que, de manera satírica, els sants i el poble entren en comunió per reflectir també l'actualitat del moment, i que arriba en aquest any a la seua 26 edició.

Uns betlems que any rere any, representació rere representació, exhaureixen les entrades dels espais on es representen. Deixant de banda els textos i les músiques que els acompanyen, cal preguntar-se on rau l'èxit d'aquells, i la resposta és ben senzilla, tots es basen en el costumisme, en la tradició i les anècdotes d'actualitat que, traslladades en clau humorística, reflecteixen la manera de ser i viure de cada comunitat.

Però tornem a casa, a Castelló. És veritat que el nou equip de govern de l'ajuntament per fer realitat el canvi que anunciaven als programes electorals, en aquestes darreres setmanes ha llançat la proposta "Castelló és Nadal" recolzada amb guarniments lluminosos, desfilades d'animació, tallers i altres activitats que es realitzen en els diferents carrers i places de la ciutat, però torne a dir, a Castelló, des de fa més de 40 anys, Nadal arriba hui, amb la representació del Betlem de la Pigà.

I així ho vam entendre fa ja 43 anys més de 200 persones de diferents col·lectius culturals de la ciutat, llançant-nos a una empresa inicialment incerta, gens fàcil ni senzilla, a un comboi que ens portava a sentir l'orgull d'allò ben nostre i que ara, des de la distància temporal i assumit el relleu d'una segona i tercera generació "d'artistes", tots podem continuar sentint des de la bocana del teatre principal allò de "carabassa ben torrà al Betlem de la Pigà".

I com aquell altre moment, com el dia de la Romeria, hui també podem dir que "ja el dia és arribat" fent vots perquè per molts anys més puguem continuar gaudint tots d'un betlem, el de la Pigà, que ja és una mica de tots.

Les pujades de sou

En aquestes darreres setmanes de l'any, a 20 dies de rebre el 2024, es parla molt i en molts àmbits de les pujades de sou. D'una banda, del diàleg entre sindicats i patronals per acordar el salari mínim interprofessional que el ministeri de treball situa en un punt intermedi, una pujada del 4%, situada entre la demanda sindical i l'oferta patronal; d'altra banda, de la pujada del sou dels funcionaris que es concretarà en un increment inicial del 2%, amb opció de dos augments variables més del 0,5% cadascun.

També el gros dels jubilats, d'acord amb la darrera reforma del govern central, que busca ajustar les pensions segons la inflació per preservar el poder adquisitiu dels pensionistes, i d'acord amb l'IPC interanual,s'anuncia que pujaran un 3'8%.

De manera que majoritàriament els sous dels castellonencs, si tot va com està previst pujaran entre un 2% i un 4%. Esperança, comprensió i paciència és el que caldrà continuar tenint, ja que la realitat diària ens diu que els sous no creixen a la mateixa velocitat que els preus.

Per a tots? Eixa és la qüestió, i sembla que la resposta és clara, NO, a la vista de la notícia que acaba de fer-se pública hui mateix: "Almenys deu presidents autonòmics s'apujaran el sou el 2024, entre ells Carlos Mazón".

Que els presidents autonòmics, el 2024, cobren més per la seua tasca professional res ha de tenir d'excepcional, al cap i a la fi, dediquen el seu temps en benefici de la societat a la qual es deuen, però la notícia continua dient que mentre alguns apujaran el sou en el percentatge previst per als funcionaris, 2-2'5%, altres opten per un increment més gran de fins a gairebé el 7%.

És veritat que el president de la Generalitat Valenciana, no està entre els tres que han decidit no aplicar-se cap pujada, Andalusia, Madrid i Canàries, ni tampoc és el que augmentarà més el seu sou, cas de Cantàbria, però igual que el seu homòleg de Galícia, veurà incrementat el seu sou anual en un 0'5%, que suposarà superar els 78.000 euros anuals.

Si el salari mínim interprofessional pot arribar a situar-se el 2024 a Espanya al voltant de 1150 euros mensuals, en 14 pagues, o cosa que és el mateix, poc més de 16.000 euros anuals, la diferència anual entre el president Mazón i un obrer, se situaria al voltant de 62.000 euros, és a dir, el senyor president cobrarà vora 5 vegades més, de manera que un obrer per guanyar el que el president en un any, hauria de treballar-ne 5.

És veritat que les responsabilitats no són comparables, que "els maldecaps" d'un i de l'altre són diferents, però també és veritat que tots dos han de menjar cinc vegades al dia, han de vestir-se i han de pagar IBI, Llum, Aigua i Gas... i que el sou del president només és superat per un 1% de valencians.

De la mateixa manera que estic d'acord amb l'afirmació que diu "la inflació torna a amenaçar el poder adquisitiu dels treballadors valencians" i no dubte que el salari mitjà brut dels treballadors del nostre poble superen els 23.000 euros anuals i que tots desitgem que hi haja millors salaris, a la vegada pense que mai s'ha de perdre el poder adquisitiu per l'increment dels preus.

Estic segur que amb l'increment anunciat per l'any que ve del salari de la presidenta de Cantàbria, la senyora Saénz de Buruagael, fins a un 6,9% el seu poder adquisitiu no sofrirà gens ni mica, tampoc el del senyor Mazon, tot i que només s'incremente un 0'5%, i que mai els veurem oprimits per poder arribar a la fi de mes.

Que pugen els sous sempre és una bona notícia, però uns sous desorbitats d'aquells que es dediquen a la política, fa nosa, ja que, la política ha de ser una feina, no un lucre. Malauradament, veiem massa vegades i de segur continuarem veient, que no tots els polítics demostren la mateixa dignitat ni la mateixa moralitat i més encara quan frenar les desigualtats, en moltes ocasions, està a les seues mans.

Una actuació molt significativa... o no?

El futur del Mercat Central de Castelló serà diferent del present. Quantes vegades hem sentit aquesta frase o alguna altra semblant en els darrers anys? El rebost de la ciutat, nom amb què va popularitzar-se inicialment el mercat,  celebrarà a la fi de l'any vinent el seu 75 aniversari. Un edifici obra de l'arquitecte Vicent Traver Tomàs, ubicat al costat sud de l'antiga plaça Vella, hui Major, que mantenint una certa unitat arquitectònica amb l'edifici noble de l'ajuntament, va costar en el seu moment, 1949, poc més d'un milió de les antigues pessetes.

Van haver de transcórrer 15 anys, fins a arribar al 1964 perquè el recinte tinguera la seua primera gran transformació, en annexionar-li per la part sud la pescateria, i 36 anys més, el 1985, perquè una nova millora vera la llum, la remodelació de la plaça porticada de Santa Clara i la creació de l'aparcament soterrani per facilitar l'accés al recinte tant pels venedors com pels clients.

En febrer del 2019, amb motiu del 70è aniversari del recinte comercial municipal, l'ajuntament va anunciar la que anava a ser, una nova actuació, la remodelació de tot l'edifici a través d'un procés participatiu obert i amb cofinançament europeu procedent dels Fons Europeus de Desenvolupament Regional, una inversió xifrada en més d'1,4 milions d'euros que, a més de fer valdre l'edifici, aprofitaria el potencial i multiplicaria el seu paper com a motor de dinamització.

El projecte, a més a més, suposava una inversió complementària propera als 5 milions d'euros, quantia que estava previst s'assumira amb capital privat, a canvi d'una concessió municipal per explotar un espai gastronòmic sota una cúpula i terrassa a l'aire lliure al terrat durant 25 anys, però el 14 de març del 2020 va arribar la pandèmia i tot va frenar-se.

D'una manera o altra, amb més o menys èmfasi, però en tots els casos, als diferents programes electorals de les formacions polítiques que concorrien a les passades eleccions municipals, el mercat i la seua reforma tenien un pes específic. Finalment, l'acord entre PP i Vox, va portar un canvi de govern i, el nou equip encapçalat per la senyora Carrasco, vol fer realitat allò que constituïa una bandera de la seua candidatura, renovar el mercat central.

Ha passat si fa o no fa mig any de la presa de poder i en aquests dies, dins un projecte més ambiciós de transformació del centre de la ciutat, la remodelació del mercat, sembla torna a traçar un nou full de ruta i pren novament protagonisme, i després d'una primera reunió entre municipalitat i venedors, sembla va a crear-se una comissió mixta venedors-tècnics municipals-representants del govern, encarregada de definir les línies generals del projecte de reforma, amb la proposta de traure a concurs durant el 2024 la redacció d'aquell, per poder inaugurar la remodelació, abans del final de la present legislatura, el maig del 2027.

Fa unes setmanes, no moltes, va fer-se públic que seria el 8 de desembre quan haurien de quedar definides les taules de treball per part dels comerciants i que la setmana abans de Nadal, es procediria a la constitució d'aquesta comissió mixta.

És veritat que Castelló mereix un mercat central en condicions, en millors condicions que les actuals i més d'acord amb el que una ciutat moderna necessita, però no és aquesta la primera ocasió en què, com hem vist i pogut comprovar, la proposta il·lusiona a venedors, veïns i autoritats, i que malauradament, per un motiu o l'altre mai ha arribat a realitzar-se. Serà ara el moment òptim i oportú, o no? Com passa en altres ocasions, només cal esperar i, ja se sap, temps per venir futur...

És aquesta sens dubte una possible actuació molt significativa en un edifici que, sense cap dubte, mereix un pla de condicionament i modernització adient, tant per la seua ubicació, un lloc clau al cor de la ciutat, com per la seua importància social i històrica en l'esdevenir del nostre poble.

Cal valorar de manera molt positiva la voluntat de complir el compromís adquirit, però Déu no vulga que aquesta siga una nova promesa buida, pura retòrica, paraules sense fets, estratègies de propaganda, i com diuen al meu raval "poc viurà qui no ho veurà".