Alguna cosa no funciona...

El passat mes d'octubre i per una diferència de 10 vots sobre la de Xavier Gimeno, va imposar-se la candidatura de Juan Vte. Bellido per conformar la nova Junta de Festes de Castelló. Aquell nou col·lectiu elegit per l'assemblea va haver de ficar-se a treballar immediatament per fer front a tota una sèrie d'actes festers que van iniciar-se amb l'organització de la cavalcada de Reis i aquells que tot just en aquests dies estem gaudint, les Festes de Sant Pere, passant per les més importants de l'any, les de la Magdalena o les de la Rosa.

Paral·lelament va renovar-se el Consell Rector, màxim òrgan col·legiat del Patronat de Festes, organisme autònom, la finalitat del qual és promoure, fomentar, organitzar i col·laborar en les festes de la ciutat, la presidència del qual li correspon al regidor/a de festes de l'ajuntament.

Sembla, per tot allò que hem anat vivint en aquests 8 mesos transcorreguts fins ara, que la relació entre la Junta de Festes i la presidència del Patronat, que per més embolic, va haver de canviar al cap de pocs mesos de nomenar-se, malgrat la constant relació que mantenen, no té tota la fluïdesa que hauria de tenir i, això suposa uns enfrontaments que no beneficien ningú.

D'altra banda, tal vegada per les presses amb les quals els hi està tocant treballar en aquests mesos o per la novetat que suposa l'arribada d'uns i altres al càrrec, o simplement perquè segons els estatuts vigents del Patronat, la Junta de Festes queda com a òrgan de col·laboració i suport a les funcions d'organització i protocol de les festes i actua sota la dependència de la Presidència del Patronat, de qui en darrera instancia, depenen tant l'aprovació de les propostes del pressupost com les seues possibles modificacions, el cas és que "les coses" no funcionen com haurien de funcionar o almenys com els assemblearis esperaven que funcionaren.

I és que ahir mateix va fer-se pública una notícia que va deixar glaçat al món de la festa, i que no és altra que aquella que venia a confirmar que la Junta de Festes de Castelló en el que portem d'any ha generat unes despeses superiors al pressupost municipal consignat per tot l'any 2016, i que suposava un total d'1.359.600 euros, de manera que en aquests moments, tal com deia la premsa d'ahir, l'ajuntament està investigant un desfase de 268.000 euros de la Junta de Bellido.

De ser certa la notícia, i no hi ha motius per dubtar d'ella, quan encara falta mig exercici fester del 2016, hem de pensar que la Junta de Festes, tal vegada per una ineficaç planificació i gestió econòmica dels actes festers programats, està immersa en un greu problema i, en cas de ser així, caldrà que al món de la festa se'ls done una explicació, a la vegada que, assumint responsabilitats, d'arribar, sempre pel bé de la festa, si fos necessari a les darreres conseqüències.

No és presentable que quan encara manquen actes festers d'aquest exercici 2016 tan importants com la imposició de bandes, festes de carrer o presentacions gaiateres, no hi quede pressupost econòmic pels mateixos i siga necessari fer un desviament de fons municipals de 130.000 euros, tal com diu hui un periòdic local, per programar i realitzar uns actes dignes, uns actes festers com la ciutat es mereix.

No, alguna cosa no funciona, i el Patronat Municipal, i sobretot el seu Consell Rector, hauria de "prendre cartes a l'assumpte" de manera ràpida, i tallar de soca-rel aquest desgavell responsabilitat directa de l'equip de gestió de la Junta de Festes, no fos cas que, d'ací a poc temps el forat siga tan gran que, esquitxe cada vegada més i més proveïdors amb la mala imatge que açò pot donar-nos i que no interessa ningú. O si?

Trello, Kanban i l'ajuntament de Castelló

Va despertar en mi la curiositat un tweet del vicealcalde Nomdedéu que vaig obrir el passat dilluns i que textualment deia: "sincerament, crec que el que anem a presentar demà a les 11 en roda de premsa, no només posa Castelló a l'avantguarda, sinó que és profundament valent i infinitament útil".

Davant aquest anunci vaig demanar si la presentació era pública i si estàvem convidats. La resposta no va fer-se esperar: "Clar". De manera que, ahir al matí allí que vaig presentar-me. El saló de plens, on ordinàriament es fan les rodes de premsa, presentava, emprant termes taurins, una mitja entrada, els mitjans de comunicació, alguns funcionaris municipals, l'equip tècnic informàtic de la casa, dos o tres regidors, el vicealcalde i algun que altre "manegueta encuriosit" com jo.

El senyor Nomdedéu va ser l'encarregat de fer la presentació, de "descobrir el pastís". I quin direu va ser el pastís? Doncs un sistema de gestió de projectes, una ferramenta informàtica de programari lliure que, ficada a l'abast dels tècnics informàtics municipals i dotada de contingut, proporciona una visió clara i exacta del treball que des de cada àrea de l'equip de govern s'està duent a termini i en quin grau i moment del compromís assolit amb la ciutadania, es troba el pacte de govern del grau.

He de dir-vos que tant el nom del sistema de gestió "Trello" com del sistema emprat per a organitzar el fluix de treball de manera visual "Kanban", a mi, que d'açò de la informàtica només sé i poquet, allò que anomenem a "nivell d'usuari", trello i kanban em sonaven a títol de cine, com aquella exitosa pel·lícula, aquell drama americà del 1991, "Thelma i Louise".

Va faltar-me temps a la vesprada per, accedint al web municipal, entretenir-me "navegant" per aquest "Pla de Govern" del Panell de Govern Obert, resultat com se'ns diu a la introducció, de la convicció i responsabilitat democràtica de l'equip de govern amb el principi de transparència.

Sense estar familiaritzat no és fàcil entendre'l, tot i ser molt intuïtiu, però la gran quantitat d'informació que pot arribar a consultar-se diferenciada en 29 categories segons el programa de govern signat el juny del 2015, diferents àrees de gestió municipal: Innovació, ocupació, creativitat, drets, serveis, govern obert, participació.., juntament amb la múltiple interacció en camps diversos dels 11 membres de l'equip de govern, alcaldessa i regidors i, la possibilitat de seguiment en compromisos fets, en marxa, pendents d'inici aquest 2016 i aquells que s'iniciaran a partir del 2017, fan de la ferramenta una gran eina de consulta per tot el veïnat, però una mica farragosa fins al moment en què, després d'adquirida una certa pràctica, comences a veure-la com útil i sobretot clarificadora de la tasca municipal del govern de la ciutat en l'entramat i complicat món de les accions de l'ajuntament.

Francament, costa una mica trobar el poder de l'eina, tot i ser bonica, ximple i ràpida, però com altres moltes coses, cal saber usar-la i, tal vegada això, és el que la puga fer més vulnerable i poc consultada pel veïnat.

No estaria de més per veure la seua possible efectivitat incorporar-li un "comptador de visites", de manera que d'ací una temporada, més o menys llarga, tot pensant que ara ve l'estiu, comprovar quanta gent, quants visitants està tenint i si en són pocs buscar estratègies per augmentar-los i si en són molts buscar incorporació de nous elements complementaris.

Siga com siga, un nou pas envers la transparència municipal, en seguir avançant per apropar l'ajuntament al poble mitjançant la informació de les activitats que es realitzen, i l'estat de compliment de les promeses electorals. Tot un nou encert, això si millorable, de l'equip de govern. Felicitats.

De cop i volta

La Junta Electoral és el màxim òrgan independent que vetlla per l'òptim desenvolupament de les campanyes electorals, impedint que es vulneren els drets dels ciutadans. La corresponent a la nostra ciutat va constituir-se al Palau de Justícia i en aquestes darreres eleccions sembla ha tingut una mica més de feina del que estaven acostumats.

I és que ja el passat dia 9 la Junta va impedir una roda de premsa de l'alcaldessa i el vicealcalde on, en teoria, s'anava a informar d'on i com s'anaven a invertir uns diners de tots els ciutadans, però que, el PP va considerar que podia ser "acte electoral" i en denunciar-lo a la Junta, aquesta, d'acord amb la Llei del Règim Electoral, va considerar que podia usar-se per a influir en el vot dels ciutadans i va prohibir-la.

Uns dies més tard, concretament el dijous 16, novament la Junta electoral va prohibir a l'ajuntament actualitzar la pàgina web oficial, en l'apartat de notícies, per què no s'usara com a plataforma de venda dels avanços aconseguits pel bipartit, obligant a l'equip de govern a mantenir fins ahir, dilluns 27, un anunci que textualment deia: "EN COMPLIMENT DE L'ACORD DE LA JUNTA ELECTORAL DE ZONA, ESTE APARTAT DE LA WEB D'INFORMACIÓ MUNICIPAL, NO PODRÀ SER ACTUALITZAT FINS QUE FINALITZE EL PERÍODE ELECTORAL. LAMENTEM LES MOLÈSTIES".

D'aquesta manera i per denúncia rebuda d'un partit polític, que en aquest cas no s'identificava, la web municipal també va restringir-se, i els ciutadans vam quedar-nos sense conéixer l'actualitat, el dia a dia, que es genera al Palau Municipal.

Ara, de cop i volta, com si es tractés d'una parada d'aigües, passat el diumenge 26, més d'una trentena de notícies han aparegut al web municipal "de repent", resultant si més no curiós, molt curiós el fet que, fins i tot, notícies "ja passades" apareguen ara, totes elles amb data 27 de juny.

Algunes, en certa manera, pel seu caràcter atemporal, no està gens malament que es donen a conéixer ara, tan prompte com ha estat possible, cas per exemple de la inclusió de criteris socials en la contractació d'un dipòsit bancari temporal d'un bon grapat de milions d'euros, l'elaboració d'un protocol d'actuació en casos de maltractament de gent gran, la petició de més garanties a la UE davant Xina per a protegir l'economia castellonenca o l'assessorament que des de la regidoria d'habitatge s'ofereix als ciutadans en matèria d'hipoteques i economia familiar, entre d'altres.

Però al costat d'aquestes, algunes altres, semblen desfasades. Noticies que en el seu moment hagueren tingut "el seu impacte social", però que en aquest moment sobra la seua publicitat, cas per exemple d'aquella que informa de l'apertura de l'aparcament de l'aeroclub per a la nit de Sant Joan, el dispositiu policial especial per aquella mateixa nit, la recepció fa ja uns quants dies dels participants en el WEHIA2016 o les celebracions, també ja passades, del dia de la música o del rallie de la ceràmica.

És veritat que es fan moltes coses a la nostra ciutat, és veritat que moltes de les que s'han anat fent en aquests darrers dies, en cas de publicitar-se quan tocava, no hi haguera influït gens ni mica en la campanya ni en els resultats electorals, però, també és veritat que publicitar-les ara, "a bou passat", tampoc té cap sentit, i si voleu, fins i tot, ara té més sentit propagandístic que hagués pogut tenir abans. Quin desficaci...

Per què ha guanyat el PP?

Ahir va haver-hi noves eleccions generals a Espanya, i tant en l'àmbit nacional, provincial com local, van ser guanyades pel Partit Popular. Va ser el partit que va aconseguir el nombre més gran de vots, aquell a qui les persones que conformem aquesta comunitat van donar el suport en més percentatge, la confiança més gran.

Per això, en primer lloc i com a demòcrates, cal felicitar-los. I així ho faig ara i des d'ací, en primer lloc al cap de la campanya a Castelló, el vicepresident de la Diputació, Vicent Sales i a la presidenta i cap de l'oposició, portaveu del PP a l'ajuntament de Castelló, Begoña Carrasco, i per extensió a la resta dels militants del partit i dels seus simpatitzants.

Ells, per la seua banda, no han tardat en, seguint l'exemple dels líders del partit a Madrid, donar les gràcies a tots i totes per la confiança rebuda, amb un gran rètol de "gracias" que encapçala l'accés al seu web municipal PPCastellón

I jo, i com jo supose que alguns de vosaltres, ara, unes hores després de comptabilitzades les darreres paperetes, em pregunte: per què el PP ha guanyat les eleccions? I concretant una mica més encara, per què el PP ha guanyat les eleccions ací a la ciutat de Castelló?

No serà perquè ho estan fent bé. Si ho estiguessen fent bé, no tindríem dia sí, dia també, al PP "enfangat" en diferents afers, un darrere de l'altre, a quin més sagnant: TRAM, Tercer fil del corredor mediterrani, la gran pífia del PAI Mestrets i bulling urbanístic, el balafiament de l'aeroport, l'escàndol de l'hospital provincial...

Tal vegada i fent palés aquell "sanbenito" del "Castelló del se me'n fot", puguem pensar que a la nostra societat s'ha arribat a generar una tolerància i acceptació de la corrupció i, a força de tenir-la present durant molts anys, s'ha arribat a considerar "normal" a casa nostra, o tal vegada les alternatives polítiques al PP no han estat, ni abans ni ara, prou creïbles. No ho sé.

Tanmateix les enquestes no pronosticaven això, no feien al PP guanyador i menys encara augmentant el nombre de vots. Aleshores, que ha passat? Tal vegada estiga errat, però jo, cada vegada ho tinc més clar, per mi han guanyat perquè la gent, els veïns i veïnes del meu poble, els han votat amb vergonya, els han votat sense atrevir-se a dir que els voten, i per això d'una banda, les enquestes han fallat, i d'altra, els partits alternatius s'havien fet massa il·lusions.

No us ha passat mai en una reunió ampla parlant de política, trobar-vos en molt poca gent que de manera oberta us haja dit que ells o elles són votants del PP? Quasi ningú manifesta votar-los i tanmateix segueixen guanyant. Per què? Perquè la gent te vergonya de reconéixer que els vota, així de senzill.

I quan una persona se sent incòmoda per por a fer el ridícul i amaga les seues intencions, aleshores crea una cuirassa que fa del tot impossible descobrir i compartir o rebatre les seues idees, i que més fàcil que "un vot secret" per manifestar-me?. Ací rau l'èxit del PP, ningú els vota i guanyen i guanyen...

Tot i l'èxit del PP aconseguit ahir, la tasca que li ve ara al damunt no és gens agradable, la fragmentació del vot ha continuat, les coalicions segueixen sent difícils, malgrat que amb aquests resultats, Rajoy deu intentar formar govern. Ai Senyor.. què Déu ens pille confessats!!!.

Jo ja el tinc.

Si, així, en masculí, no la variant femenina. No es tracta de "jo ja la tinc" que diria algun aficionat del club esportiu Castelló, quan, després d'una nit de "cua" va poder adquirir una de les dues-centes cinquanta localitats que el Gavá va enviar a Castelló, pel partit definitiu, el quasi miracle, que pot tornar el nostre equip a la segona divisió B.

No, no comente hui l'esdeveniment esportiu del proper diumenge. Tampoc vull fer referència, hui és jornada de reflexió, a les eleccions de demà, tot i que també el "jo ja les tinc", aquesta vegada en femení i plural, podria ser l'exclamació que hagués pogut sorgir de la meua boca, fa uns pocs dies, quan en dos o tres de diferència i aquesta mateixa setmana, van arribar al meu domicili les paperetes electorals del PP, A la Valenciana, Ciutadans i el PSOE.

El meu "jo ja el tinc" vol deixar constància d'un tercer esdeveniment que tindrà lloc el proper dimarts, dia 180 de l'any i que fa referència a, per una banda la possibilitat d'aconseguir fortuna monetària i, per l'altra, de difondre una part del ric patrimoni cultural de Castelló.

Va ser, crec recordar, dijous o divendres de la setmana passada quan va ser presentat al poble, per l'alcadesa, el vicealcalde i el director provincial de l'ONCE. Es tracta d'un cupó que aquesta organització, amb quasi 80 anys d'existència, que presta ajuda social a les persones amb ceguera o discapacitats visuals severes, dedica a recordar el 300 aniversari de l'acabament de les obres de l'edifici noble del nostre ajuntament.

Un cupó que ens brinda l'oportunitat de donar a conéixer Castelló i en concret l'aniversari del Palau per tota Espanya. Una idea del vicealcalde que va ser recollida amb il·lusió pels dirigents provincials d'aquella entitat i que, finalment, ha pogut ser inclosa en el catàleg general de publicacions i que es correspon al que se sortejarà el dimarts vinent dia 28, vespra de Sant Pere.

Un cupó que no m'agrada gens en el seu disseny, que no considere gens encertat, en relació a la línia que presenta l'ONCE en el disseny dels cupons dels altres dies. Lleig, fosc, amb colors apagats, amb predomini del negre combinat amb marrons i blaus tristos. Un cupó lluny de la llum i del color que la nostra ciutat presenta en aquests dies d'inici d'estiu.

És una veritable llàstima que el disseny del cupó dedicat al nostre ajuntament estiga lluny dels que l'ONCE ha anat dedicant en els darrers mesos i anys a Peníscola, Morella, Vilafamés o Navajas, per citar només alguns dels pobles de la província que també han vist les seues imatges a les butlletes, o els dedicats a la propia ciutat o als paratges naturals del Desert de les Palmes i les Illes Columbretes, i que els 5,5 milions de cupons que s'estan venent en tot l'estat amb la imatge del 300 aniversari del Palau Municipal, siga tan poc "cridaner".

Tot i això, com dic a l'encapçalament, jo ja el tinc. No podia ni devia quedar-me sense, és tot un esdeveniment i, malgrat que estic convençut que no em tocarà, pense quedar-me'l com a record.

Vosaltres, si en voleu un, encara sou a temps, per 1 euro i mig se'n poden aconseguir 35.000 i per 50 cèntims més, es pot jugar també a la sèrie i guanyar "la paga", un invent complementari que suposa 3.000 euros al mes durant 25 anys, que s'afegirien al premi gros dels 35.000. I com qui no es conforma és perquè no vol, també hi ha "pedrea" i reintegraments... malgrat que la probabilitat d'encertar les 5 xifres és 1 entre 100.000 i d'encertar les 5 xifres més la sèrie depén de les que es fiquen en joc en cada sorteig, poden estar la probabilitat entre 90 i 150 milions.

De manera que, poca gent supose comprarà el cupó pensant que va a eixir de la misèria, que allò serà la fi de tots els seus mals, considereu-ho més una ajuda social i si voleu una compra "d'un record", en aquest cas, del 300 aniversari de l'edifici noble de la Plaça Major, tot i que el cupó, a parer meu és molt, massa lleig, gens bonic i atractiu...

Per Sant Joan bacores...

 Diu una corranda popular: "Invocarem la felicitat en la nit més curta, perquè ens dure com el dia més llarg, i menjarem bacores verdes o madures, però per Sant Joan segures".

Amics, hem entrat a l'estiu amb tota la força i la figaflor o bacora és el fruit primerenc que fan algunes varietats de la figuera, pel juny o pel juliol. Generalment és més grossa i més basta que les del setembre, no és tan dolça i té forma de pera i diferents colors, depenent de la varietat.

Coneguda des de l'antiguitat ja formava part de les diverses cultures de la conca mediterrània des del temps dels faraons, en la cultura grega era considerada com un menjar, el predilecte de Plató, i l'aliment recomanat per Galé als participants dels Jocs Olímpics doncs té un elevat contingut en aigua i hidrats de carboni en forma de glucosa, fructosa i sacarosa, per la qual cosa el seu valor en calories és molt elevat, essent rica també en fibra i minerals com el potassi, el magnesi, el calci i en vitamines.

És una figa negra i grossa, més basta que l'agostina i setembral, i a la Plana de Castelló, se la coneix també com a figaflor, que ha sortit a la tardor i arriba ara la seua maduració. Com a figa fresca és difícil veure-la als mercats i les botigues, perquè el fruit es deteriora molt ràpidament i el seu consum s'ha convertit en un objecte de culte.

A més a més, ací, a la nostra terra, la figuera és en l'actualitat un cultiu en recessió, quasi en abandó. Malgrat el seu abandonament, el posat majestuós de les figueres a l'estiu i la seva ossamenta a l'hivern la fan un arbre imprescindible, com l'ametler, en el paisatge i la configuració del nostre l'espai rural.

Per aquestes raons, estareu d'acord amb mi que o tens o saps d'una figuera a l'horta del nostre terme per collir-ne, o has d'esperar que algun veí o conegut te n'oferisca un plateret, un present, servides en una rústega cistelleta revestida de pàmpols o en un senzill plat acabades de collir.

Per això, aquest matí, quan m'he acostat al mercat central per comprar "allò que tenia a la llista", m'ha cridat l'atenció que algunes de les parades de fruita, oferiren als possibles compradors, aquestes figues primerenques, tendres, crues i madures talment com les fabrica la natura i sense altre additament, i és que, tot i no ser les millors, la novetat fa que de segur les trobem boníssimes al paladar.

Del preu no vull parlar. Està clar que s'han de pagar les ganes i la novetat. A mi, no m'agraden massa, però sí veure-les allí, exposades, com a reclam de l'arribada de l'estiu, i més encara hui, dia tan assenyalat.

Observar la pell clivellada, alguna oberta a la contemplació, amb els pinyolats i la carn, enrevoltant-me d'aromes, convidava a una mossegada sucosa i fresca, incitant-me, junt els possibles compradors, al consum, un dels plaers absolutament insubstituïbles per més d'algun veí de la ciutat i font de records d'alqueria, de cisterna, de parra i de figuera, d'estiueig, sol, calor i mosquits, d'un temps passat que ja no tornarà mai més.

La novetat sempre té bon paladar, sobretot si es fa esperar. I l'èxtasi arriba amb aquella goteta de mel que vessa pel forat de la figa madura, d'una figa molt primerenca, una fruita de temporada, una filla en saó de la fresca llum dels matins de juny, capaç sobradament de saciar els gustos més exquisits i els desitjos més voraços. Amics bon estiu, i millors figues...

El foc i el bany de Sant Joan

 Avui és la vespra de Sant Joan, la nit més curta de l'any al nostre hemisferi, una nit de festa i de germanor que manté una riquesa ritual i simbòlica que poques festes posseïxen. Foc, aigua, herbes, dites, balls, sanacions, configuren una nit, aquesta propera, en què els elements que ens envolten prenen nous significats. Moments màgics en els quals tot és possible...

És tradició la nit de Sant Joan, recollida de la celebració cèltica del Beltaine, encendre fogueres en els cims de les muntanyes, al llarg dels rierols, en la meitat dels carrers, al capdavant de les cases o a la platja, per purificar-se i protegir-s d'influències demoníaques i assegura el renaixement del sol. Diu un poema de Joan Maragall...

"Ja les podeu fer ben altes

les fogueres aquest any

cal que brillen lluny i es vegen

els focs d'aquest Sant Joan.

Cal que es vegen de València,

de Ponent i de Llevant...

i en fareu també en la Serra

perquè els vegen més enllà...

i el crit d'una sola llengua

s'alce dels llocs més distants

omplint els aires encesos

                                                                                    d'un clamor de Llibertat!"

La tradició del foc en aquesta nit es manté ben viva gràcies al contingut social, col·lectiu, socialitzador i cerimoniós que porta implícit, i que porta lligat el costum de saltar sobre la foguera per la creença que aquell foc adquireix propietats terapèutiques i profilàctiques.

També el costumari popular recull la creença que l'aigua canvia d'estat durant la Festa de Sant Joan. Es creu que durant aquesta nit és benefactora, adquirint propietats remeieres i que, el contacte amb l'aigua durant la matinada és positiu i desitjable per tal d'aconseguir salut i sort, fet que ha originat diferents pràctiques festives relacionades amb les aigües, com beure, banyar-se, remullar-se...

Si de la foguera i flama podem trobar una dita popular que diu "qui encén foc per Sant Joan, no es crema en tot l'any", també de les propietats que assoleixen les aigües en aquesta nit es diu "bany de Sant Joan, salut per a tot l'any".

Moltes altres tradicions, creences, ritus i costums es fan realitat en la nit més màgica de l'any, en aquesta atmosfera mítica on l'inconcebible esdevé versemblant, on l'irreal es pot arribar a tornar real, perquè en l'inconscient, tots volem, ser posseïdors d'un poc d'aquesta màgia, ni que siga un cop a l'any, per poder canviar la realitat quotidiana i complir els nostres desitjos més amagats.

"El dia de Sant Joan n'és festa tot el dia

en fan festa els cristians i els moros de morería

tallen el pa el dia abans per millor folgar aquell dia".

Amics i amigues que açò llegiu, no perdeu, no perdem mai els vells costums, ni oblidem les nostres tradicions, és la nostra cultura. Bona festa tingueu...

Rutes matemàtiques

La sessió plenària de l'ajuntament de Castelló del passat mes d'octubre, va aprovar en despatx extraordinari una moció per unanimitat mitjançant la qual la nostra ciutat s'adheria a l'Associació de Ciutats Educadores, impulsant un nou concepte de ciutat com a agent educador actiu, prenent com a marc de referència la ciutat com un espai on desenvolupar l'activitat educativa.

Açò obria la porta a moltes i diverses iniciatives, a nous paradigmes, nous projectes compartits que havien d'involucrar en molts casos a diferents departaments de l'administració local, principalment les regidories d'educació i cultura.

Un dels reptes de la política municipal castellonenca va ser posar en valor tots aquells recursos que la pròpia ciutat oferia per facilitar als veïns a la vegada que una major qualitat de vida, unes possibilitats d'aprenentatge que contribuïsquen a augmentar el nivell cultural, social i educatiu.

I una primera conseqüència no va fer-se esperar; de la mà de la societat d'educació matemàtica de la Comunitat Valenciana que porta el nom del matemàtic de l'edat d'or de la ciència islàmica Mohammed Ibn Musa al-khwarizmi, introductor dels nombres indoaràbigs i dels principis de l'àlgebra, amb seu a València, va oferir-se la possibilitat de promocionar les anomenades "rutes matemàtiques per Castelló".

Les rutes matemàtiques no són un invent recent, ni tampoc nostre, existeixen des de fa ja un bon grapat d'anys. Són materials didàctics que ajuden a visualitzar les matemàtiques des de l'entorn més proper, mitjançant activitats d'acord amb els continguts dels diferents programes escolars. En definitiva són recorreguts pels carrers i places de la ciutat, amb intenció de veure i apreciar com les matemàtiques són present per tot arreu.

Emprar l'entorn com un recurs didàctic per a la divulgació, l'ensenyament i l'aprenentatge de les matemàtiques amb l'objectiu que qualsevol ciutadà o els estudiants desenvolupen actituds positives cap a elles i aconseguir un aprenentatge més significatiu.

Saragossa, Còrdova, Granada, Alacant, Elx, València ja disposaven de diferents rutes, calia crear-les per Castelló, i així es va fer; un grup de professors de Castelló, membres d'aquella associació amb el professor Pedro Gómez al capdavant, van enllestir uns materials que, l'ajuntament va recolzar i fer seus; de manera que, des de fa uns mesos, qualsevol interessat pot, accedir a ells.

Com? D'una manera molt fàcil, a través de la pàgina web municipal en la secció de cultura i dins l'apartat de rutes culturals. Podeu accedir a través del següent enllaç directe: RUTES

Es tracta d'un bon grapat d'activitats que permeten ser desenvolupades en dos moments o fases, una primera de presa de dades i investigació, en els punts de la ciutat en què estan situades les activitats i una segona de reflexió que pot desenvolupar-se en qualsevol altre lloc o allí mateix, a la pròpia elecció.

Tot un encert aquest projecte que no està tancat, que ha de tenir una continuïtat i, a aquests materials que fan del carrer objecte d'estudi matemàtic, de segur poden seguir-los altres que facen del carrer objecte d'atenció plàstica, visual, arquitectònica..., amb una sèrie de futurs itineraris urbans on diferents estils i finalitats amb un fil conductor comú ens porten a gaudir, conèixer i saber, una mica més del nostre estimat poble.

Guaita Euterpe: Escolta i mira del que som capaços al meu poble.

A la mitologia grega les muses eren divinitats inspiradores de la música i presidien els diferents tipus d'arts. Eren 9 filles de Zeus i Mnemósine. Euterpe era especialment protectora de l'art de tocar la flauta, i se la representa coronada de flors portant a la mà una flauta doble o amb altres instruments com violins, guitarres o tambors.

I si parle d'Euterpe ara i ací és perquè de segur que, aquesta divinitat, hui estarà més que contenta allà al seu Parnàs lloc de residència, perquè hui, tota Europa, també ací a Castelló, celebrem el Dia Europeu de la Música.

El dia de hui és un dia on la música vol ser la protagonista, i que cada any, coincideix amb l'inici de l'estiu, el 21 de juny, festa que és popular i gratuïta i que s'obri a tots els participants, combinant tots els gèneres musicals i dirigint-se a tot tipus de públic, amb l'objectiu de popularitzar la pràctica musical i familiaritzar a tots els joves i adults, de totes les condicions socials, a través de diferents expressions musicals que, aprofitant generalment el bon temps, converteixen l'aire lliure en el seu camp d'acció, principalment els carrers, les places, els parcs o els jardins.

Amb aquesta línia i des de la regidoria de cultura del nostre ajuntament s'ha apostat per traure la música al carrer i, al llarg de tot el dia, al carrer Vera, plaça de l'Herba, carrer d'Enmig, plaça de Santa Clara o plaça pescateria, podrem gaudir dels grups de percussió, saxos, metall o vent de la banda municipal i dels conservatoris superior i professional de música de la nostra ciutat. Amb total seguretat tot un espectacle de so i animació, que tindrà més que contenta a la molt agradable Euterpe.

No hem de confondre aquesta diada musical que hui celebrem, a les portes de l'estiu, amb el Dia Internacional de la Música, una altra diada dedicada a aquesta disciplina dotada de qualitats màgiques des de temps antics que, establida per la UNESCO allà pel 1975 per commemorar la transcendència de la música en un intent d'unir a tots els pobles, es celebra cada primer d'octubre, i que, de segur, contribueix a recalcar les bondats i importància de l'art musical al voltant del món.

Com també contribueix i molt a traspassar barreres I a l'evolució humana com en un oasi de llibertat el 22 de novembre, dia de Santa Cecília, que des del segle XVI I per gràcia del Papa Gregori XIII es universalment reconeguda i considerada patrona de la música i dels músics, pel fet que diu la tradició que en el moment del seu casament acordat pel seu pare en contra de la seua voluntat, mentre els músics tocaven, la santa cantava a Déu en el seu cor, a qui havia decidit dedicar tota la seua vida.

Hui tenim l'oportunitat de viure moments irrepetibles on la música serà la protagonista i des d'ací vull donar-li la benvinguda a un esdeveniment per a tots, en obert, d'una enorme qualitat amb què podrem gaudir de combinacions completament originals, de la mà d'uns músics dotats d'un extraordinari talent que, de segur, ens regalaran amb la seua tècnica i inspiració unes actuacions fora de sèrie.

Música que anirà més enllà de la interpretació en emprar la música com una ferramenta de fusió, creació i exploració del món més a prop nostre, del meu estimat Castelló. Guaita Euterpe, escolta i mira del que som capaços al meu poble.

Refugees welcome.

Dia Internacional o dia mundial és el nom que rep la celebració, commemoració, festivitat.. d'una causa promoguda per alguna organització internacional, generalment vinculada a les Nacions Unides, per conscienciar en l'àmbit internacional, a imitació del calendari cristià o d'altres religions. Així són coneguts els dies dels oceans, del Parkinson, del paludisme, de la ràdio, del càncer, del teatre, del llibre... i també d'aquell que hui recordem, del refugiat.

Allà pel 2005 va crear-se a la ciutat noruega de Stavenger l'organisme que venia a recollir i ampliar el testimoni de la Xarxa Internacional de Ciutat Refugi, creada pel Parlament Internacional d'Escriptors el 1993, que oferia abric a escriptors i artistes en risc de persecució, assegurant la llibertat d'expressió, obrint el camp a acollir persones que fugint dels països en guerra, busquen una vida millor des de l'exili.

Amb l'arribada a l'ajuntament d'un nou equip de govern, el setembre passat, a proposta del grup municipal de Castelló en Moviment, va aprovar-se la incorporació de la nostra ciutat a la xarxa de Ciutats Refugi i, més encara, va elaborar-se un Pla per dur endavant el potencial solidari de la nostra ciutat. Un pla que proposava tres fases: acolliment, sensibilització i inclusió.

Pocs dies després va tenir lloc a la ciutat i convocada per la CGT una manifestació en defensa dels valors bàsics humanitaris i la solidaritat amb les persones exiliades, a més de mostrar el rebuig als Estats Units i la Unió Europea com a "responsables de les sagnies que s'estan produint als països d'origen de les persones refugiades". A la crida s'hi van sumar persones de diferents moviments socials de la ciutat, com l'associació estudiantil A contracorrent, l'agrupació d'electors Castelló en moviment i l'Ecoxarxa de Castelló, entre unes altres.

Des d'aleshores la xifra de refugiats, sobretot sirians, no ha parat de créixer, calculant-se en més de 4 milions els desplaçats, la crisi més gran humanitària que ha viscut Europa des de la segona guerra mundial.

Fa poc més de 2 mesos, va penjar-se a l'edifici municipal una pancarta de suport als refugiats amb el lema "Refugees Welcome" com a senyal inequívoc del compromís de l'ajuntament de Castelló amb la defensa dels drets humans.

Semblava que la nostra ciutat, en ser una de les primeres a sumar-se a la xarxa i en tenir un pla d'acollida, anava a donar asil inicialment a una cinquantena de refugiats, que obririen el camí a molts altres, que s'instal·larien inicialment als albergs de Benicàssim i Castelló per, després, ajudar-los a adaptar-se a la ciutat. També va obrir-se la possibilitat que els ciutadans oferiren recursos, però la realitat avui en dia és que dotzena i mitja de refugiats van arribar abans d'acabar-se l'any 2015, tutelats pel Ministeri de l'Interior i que la possible arribada de més refugiats polítics a Castelló, ha quedat en un no res, en una incògnita, doncs sembla ara que l'ajuntament no té poder decisori.

Aquesta situació ha de portar-nos a seguir lluitant per aconseguir una política d'immigració diferent de l'actual on es considere que cap persona és il·legal i tots hem de tenir garantits els nostres drets fonamentals. Estic segur que Castelló, les institucions i el poble estem a favor de donar tot el suport necessari a aquestes persones.

Aprofitant el ressò del dia d'avui, s'ha convocat una nova concentració, una crida a la societat civil castellonenca, a les 18.30 i a la plaça Major per demanar a més a més de la retirada de l'acord de Turquia, que és injust i il·legal, agilitzar l'acollida de les persones refugiades mitjançant la posada en marxa efectiva dels programes de sensibilització i inclusió.

Espere que no només la concentració siga un èxit, que la plaça s'òmpliga de gom a gom, sinó que també les ONG que gestionen l'acollida i els polítics nacionals i europeus tinguen "voluntat" de desbloquejar "les implicacions procedimentals" que diuen retardar l'execució dels acords. En cas de no ser així, seguirem en la vergonya...

Quan els números ballen...

Miguel Berger, pseudònim amb el qual escriu a les xarxes socials, el veí de Castelló, que va ser per molts anys cap de l'àrea d'arquitectura tècnica del nostre ajuntament, polifacètic ell, pintor, escriptor i un bon grapat de coses més, va publicar la vesprada d'ahir una nova "entrada" al "Facebook", en la seua línia de record de personatges i esdeveniments de temps passats molt relacionats amb el moment present, i de gran contingut didàctic.

El d'ahir anava dedicat a qui va ser Prior de Lledó entre els anys 1956 i 1962 mossèn Antonio Prades Safont, personatge popular, carismàtic a qui encara se'l recorda i molt a la ciutat per la seua bonhomia, i que, per molts anys, va ser definit com "un llaurador amb sotana", home proper i bondadós a la vegada que emprenedor, a qui la ciutat sempre li deurà el trasllat del Peiró que hui hi ha enfront de la basílica a l'inici del passeig, la construcció dels altars dels sants patrons en el creuer de l'església, la majestuosa "trona" de marbre, tribuna des d'on s'han fet grans homilies o l'escultura dels "bous de Perot" d'Adsuara.

Un personatge popular que va promoure el culte envers la Patrona, que va reorganitzar la Confraria, exemple de virtut i senzillesa, a qui la ciutat va dedicar-li primer un bust, als jardins de l'ermita de Fadrell, obra en bronze d'Eduardo Cabedo i amb posterioritat, l'any 1999, un carrer al PAU Lledó.

Un personatge cordial, tan entroncat en "la llar pairal" que fins i tot encara ara, més de 50 anys després del seu traspàs, són recordats "uns versets" ideats pel mestre Gargori, envers la figura del mossèn, que diuen: "Jo he vist un sant en sotana,/ anar en Vespa al Lledó/ li deien Tonico Prades/ i era fill de Castelló'.

I per què Miguel recordava ahir al mossèn en el seu escrit? Doncs, perquè segons Miguel, Antonio Prades Safont, va nàixer a Castelló el 19 de juny de 1914, és a dir, hui fa 102 anys, motiu més que suficient per a portar-lo al record.

Però, vet per on, que, consultada la biografia de "Mossèn Tonico", aquesta presenta segons fonts, dues dates diferents del seu naixement. Al llibre "Las calles de Castellón", de J.L. Gimeno, publicat el 2002, a la pàgina 58, trobem com a data de naixement el 19 de juny, però al web de la basílica, trobem una notícia datada al novembre del 2012, 50 aniversari de la mort del prior, on es diu que va nàixer la vespra de l'Assumpció de la Verge, el dia 14 d'agost de 1914, quasi dos mesos després de la primera data trobada.

Caldrà aprofundir una mica més per veure d'esbrinar quina és la data exacta, si 1el 19 de juny o el 14 d'agost, tot i que hi ha coincidència amb l'any 1914. Que millor per eixir de dubtes que acudir al llibre publicat l'any 1999, "Historia de la Basílica de Lledó", de J.M. Francés, i concretament al capítol XXV, que parla dels priors i ermitans?.

Però, casualitats de la vida, al parlar del priorat de mossèn Prades, no diu res del seu naixement malgrat sí que parla de la seua prematura mort, als 48 anys, el 19 de novembre de 1962.

Serà un "ball de números", una confusió adjudicar el 19 de juny el seu naixement si en realitat va ser el 19 de novembre la seua mort? Deguera nàixer "mossèn Tonico" en realitat un 14 d'agost? La pregunta resta a l'aire... Si algú dels que açò llegiu podeu aclarir-ho, donar llum, tots sabrem una mica més...

Viva la banda!!!

Així, en "be baixa", un viva o millor encara un visca molt gran per la nostra banda municipal. Un vitol per la banda de música municipal, que no cal confondre amb un "Biba la banda", pel·lícula espanyola de l'any 1987, dirigida per Ricardo Palacios i interpretada entre d'altres per Alfredo Landa i Fiorella Faltoyano, ambientada en plena guerra civil espanyola.

I és que, senyores i senyors, el nostre ajuntament i en concret la regidora de cultura, Vero Ruiz, ho tenen clar. Una banda Municipal no tan sols ha de servir per a tocar en Setmana Santa, o en altres processons, com el Corpus, Lledó o la setmana de Magdalena. També i a més de donar presencia interpretant alegres cercaviles, en els trasllats corporatius i sota masses, la banda municipal interpreta al llarg de tot l'any concerts públics, inclús simfònics, al centre de la ciutat, a l'auditori o als templets i places dels barris, pel gaudi de la gent en general i dels melòmans en particular. Vull des d'ací donar suport a públicament aquesta municipalització dels serveis musicals.

I és que la música des de sempre ha format part essencial en la vida del nostre poble i de les persones que ací vivim, com a expressió de la nostra cultura i dels nostres costums. Molts som els castellonencs que guardem als nostres records imatges i sons lligats a la banda municipal. Sens dubte la música de la banda juga i seguirà jugant un paper fonamental en el desenvolupament cultural del nostre poble.

Per això, m'he alegrat i molt quan m'he assabentat que fins i tot ara, a les portes de l'estiu, quan sembla que les activitats culturals també, per allò d'acabar-se el curs, han de fer vacances, la regidoria de cultura, trasllada al Templet del Moll de la Costa del barri mariner del Grau, els concerts de la Banda Municipal, perquè tots els divendres del mes de juliol, castellonencs i visitants puguem gaudir del talent de la nostra banda.

I com a preludi i per obrir boca ja el dijous vinent 29 a partir de les 19.30 hores la nostra agrupació musical dirigida pel mestre José Vte. Ramón, ens oferirà un concert especial de "Sant Pere" amb un repertori de pasdobles, fandangos i temes de pel·lícules i el 7 de juliol el concert de Sant Cristòfol en homenatge als compositors castellonencs Gargori, Artola, Ripollés, Signes... amb pasdobles i polques, al templet del Grau i la Plaça Major respectivament. Podeu veure el programa complet d'aquestes manifestacions al següent enllaç: PROGRAMA

Al llarg de la segona quinzena de juliol, els divendres 15, 22 i 29 serà el torn de tres monogràfics musicals, "Música, càmera i acció", "Mítics" i "Festival de Sarsuela i Pasdoble", respectivament. Música "de categoria" i a la fresca, què més podem demanar?

Una programació molt especial per al temps de calor, que vol apropar, més encara, el treball, la dedicació i el saber fer de la banda de tots i totes, per a veïns i visitants. Un nou encert de la municipalitat i de la regidoria de cultura, responsable directa de l'agrupació, un dels grans actius de la vida cultural de la ciutat... tot l'any!!!