Avui era el dia... Access City Award 2020

Des de l'any 2010 i organitzat per la Comissió Europea i el Fòrum Europeu de la Discapacitat, dins les accions previstes en l'Estratègia Europea sobre Discapacitat 2010-2020, i per sensibilitzar sobre els desafiaments als quals han d'enfrontar-se les persones amb discapacitat i promoure iniciatives d'accessibilitat, ve atorgant-se un premi per aquelles ciutats de més de 50.000 habitants de tota la UE que demostren una millora de l'accessibilitat en aspectes fonamentals de la vida urbana, a la vegada que implementen plans concrets per anar millorant en el dia a dia.

En setembre va fer-se públic, la nostra ciutat, per segona vegada es presentava a aquest premi. Va haver de superar els projectes d'altres dues candidatures nacionals, Barcelona i Bilbao. No va tenir tanta sort l'any anterior, i després d'estar també entre les tres ciutats finalistes espanyoles, va quedar-se a les portes. Ara sí, seria la ciutat espanyola que optaria a ser considerada Ciutat Accessible de la Unió Europea.

Analitzada la proposta castellonenca, la Comissió Europea, el passat dimecres 23 d'octubre va considerar que podia passar a ser una de les 6 ciutats finalistes del premi, d'entre les 47 ciutats que inicialment optaven a aquests guardons. Un altre esglaó ens apropava una mica més a l'objectiu.

Juntament amb Chania (Grecia), Évreux (Francia), Skelleftea (Finlandia), Tartu (Suecia) i Varsovia , Castelló podia inscriure el seu nom entre les ciutats que més han destacat en la supresió de barreres i el foment de l'accessibilitat. Arribar a aquesta final ja era tot un èxit, però calia confiar fins al darrer moment...

Castelló no era la primera localitat espanyola nominada a aquest premi, ja que 11 ciutats van ser finalistes a aquest guardó en edicions anteriors i Àvila va aconseguir el primer lloc del Premi Ciutat Accessible en la seua primera edició el 2011. Ara, gràcies a l'esforç de l''equip de govern municipal per què respecta a les propostes i accions per facilitar la mobilitat de les persones amb discapacitat i l'accés de les persones grans a les àrees públiques, privades, de jocs infantils o d'entorns de treball, Castelló podia ser la segona de les ciutats espanyoles en aconseguir el guardó.

S'ha hagut d'esperar més d'un mes perquè es coneguera el veredicte. Aquest s'ha fet públic fa pocs moments a Brussel·les on s'havia desplaçat la delegació espanyola encapçalada per l'alcaldessa i el regidor de Benestar Social.

No ha pogut ser, Varsòvia ens ha guanyat la mà, Castelló ha estat escollida la segona millor ciutat accessible europea 2020. Tot i això cal estar molt contents i satisfets i no només pels 120.000 euros amb què es reconeix aquest segon premi, que també, si més no perquè tenir tots, les persones de mobilitat reduïda o discapacitats, igual que la resta, a tots els espais amb el mateix confort i seguretat ens fa més iguals i que es reconeguen aquestes accions al nostre poble, com a exemple europeu d'accessibilitat, és tot un honor.

Seria difícil enumerar les accions que ens han portat a la consecució d'aquest segon premi, però, estic segur que l'itinerari adaptat que uneix l'UJI amb el Grau, la BAU, Brigada de Mobilitat Urbana, els ciber-pass semafòrics, l'adaptació d'autobusos i parades, les instal·lacions sanitàries adaptades en diferents espais municipals, l'adaptació a les persones sordes de les sessions plenàries o els serveis adaptats de platja, han tingut molt a veure.

Molt hem avançat en els darrers anys en aquest tema i bonic és que ens ho reconeguen, però no tot està fet, cal seguir avançant en aquest i altres temes si volem que Castelló siga model de ciutat per viure. Felicitem-nos, gaudim del premi i seguim treballant...Enhorabona equip de Govern Municipal!

Aquest no és el camí...

És veritat que els Estatuts de la Fundació Municipal de Festes de Castelló, amb més de 30 anys d'existència i xicotetes modificacions han quedat obsolets i desfasats; és veritat que seguint les conclusions dels IV Congrés Magdalener, està en marxa un grup de treball fester encarregat d'aportar propostes per l'elaboració d'uns nous Estatuts d'acord amb la normativa i temps actuals, però tot i això, també és veritat, que els Estatuts a hores d'ara, sent els que són, amb tots els seus encerts i, fins i tot alguna contradicció en alguns dels seus articulats, tenen plena vigència, i per tant cal tenir-los com a referent i guia legal festera.

D'acord amb l'article 7 dels mateixos i amb l'obligatorietat de renovació "dins els 6 mesos posteriors a la celebració de les eleccions municipals", els diferents òrgans del Patronat Municipal de Festes (Assemblea, Consell Rector, Presidència, Gerència i Junta de Festes) s'han anat renovant i ratificant des del passat dia 26 de maig, a excepció de la Junta de Festes, elegida a la fi del juliol del 2018 i amb la intenció gestionar les festes per l'exercici 2018-2019, que ha continuat exercint i executant les seues funcions.

Ara, a les portes d'acabar el termini legal per la seua renovació -termini que acaba el dimarts 26-, des de la presidència del Consell Rector, màxim òrgan de govern i gestió, en reunió celebrada el passat dijous 21, va traslladar-se als diferents membres d'aquell Consell i per ser votada com a "punt d'urgència extraordinari" la proposta, sota un criteri de prudència davant la revisió dels Estatuts, de l'acord "de declarar conclòs el mandat de la Junta de Festes, suspendre la seua renovació i iniciar el procés de constitució d'un òrgan participatiu de coordinació per col·laborar en l'organització de les Festes de la Magdalena 2020".

Considerada i debatuda la proposta per la totalitat dels membres que conformen aquest Consell, finalment va ser aprovada per 7 vots a favor (presidència, vocals representants del PSOE i Unides Podem i els 4 membres en representació de l'Assemblea General) i 4 vots en contra (la vicepresidència, i els vocals dels grups polítics del PP, Ciutadans i Vox) i 1 abstenció, la del vocal de Compromís.

Pot cridar l'atenció que sent la vicepresidenta la regidora de Compromís, el vot d'aquella fora en contra i el del vocal del mateix grup polític fora el d'abstenció, però en realitat van ser els dos vots més coherents, ja que d'una banda, tot i estar formant part del grup de Govern, Compromís considera que mentre no hi haja una nova redacció i aprovació d'uns altres Estatuts, els actuals tenen plena vigència, incomplint-se per tant en referència a la Junta de Festes, allò que es diu en l'article 7 i no és en cap cas excusa estar pendent d'una nova adaptació dels Estatuts, suspendre el procés de renovació de la Junta de Festes i crear u nou òrgan participatiu per organitzar les festes de la Magdalena de l'any vinent, per la qual cosa el seu vot en contra.

D'altra banda i davant la proposta "no escrita" però reiterada de manera oral per part de la Presidència, de convocar el més aviat possible l'Assemblea General de Festes donant l'oportunitat de presentar candidatures a la presidència de la Junta de Festes, sabent la persona que puga ser elegida que ho serà en les condicions que marquen els actuals Estatuts i atenint-se a les possibles modificacions que aquells puguen tenir en relació amb els terminis, funcions i altres assumptes, el segon dels vots del grup Compromís  va ser de confiança relativa, d'abstenció, pensant que la solució aportada, votada i aprovada no és acceptable, però pot ser "temporal".

Si hipotèticament convocada l'Assemblea per ser elegit/da president/a de la Junta hi ha diferents candidatures, i alguna d'aquelles assoleix la confiança de l'Assemblea, l'òrgan participatiu creat ara per organitzar les festes del 75 aniversari, haurà de ser complementari de la Junta i treballar colze amb colze amb aquella.

Si no hi ha candidatures o cap d'elles assoleix la confiança de l'Assemblea, aleshores tindrà plena autonomia de treball la comissió del 75 aniversari i haurà estat tot un encert haver-la creada, sent també ara l'Assemblea partícips d'aquella decisió.

Siga quin siga el procés dels mesos vinents i siga quin siga el resultat final d'aquest, considere que el camí iniciat amb l'aprovació per part del Consell Rector de la proposta feta pública el passat dijous no és el camí que esperava com a fester, amant de les tradicions i estima envers el meu poble, done suport a la creació de la Comissió però rebuge al cessament de la Junta . Espere que allò que, a parer meu, s'inicia amb el "peu canviat" tinga "un final dret", jo seré el primer en alegrar-me.

El jardí de l'Edén

Segons l'Antic Testament l'Edén era un paradís ple d'arbres agradables de mirar, un lloc de pau i assossec, molt bonic, un lloc harmoniós on viure era tot un privilegi.

A Castelló, el nostre terme, malgrat que en l'actualitat dóna pena i tristor, per molts anys va semblar un veritable jardí de l'edén, doncs a més d'estar ubicat en un espai de clima suau i benigne, tota classe de cultius van conferir-li un atractiu natural, encarregant-se el municipi de reflectir-ho també en la denominació de molts dels carrers, avingudes o places.

Així, entre la gran quantitat de carrers dedicats a personatges il·lustres, músics, pintors, poetes..., sants i santes d'especial veneració o elements físics: rius, fonts, camins..., hi trobem un grapat d'ells dedicats a plantes i flors, arbres i arbustos, referència directa del que trobàvem i encara trobem en algunes ocasions, si passegem per l'horta o el secà.

Acompanyeu-me i farem, si ús bé de gust, una ruta verda virtual, començant per perfumar-nos acostant-nos al carrer del gesmiler, en el Peri 23 o la plaça de l'espígol, a tocar de l'avinguda de Chatellerault, noms molt cromàtics de clara referència a elements emprats en perfumeria per obtenir essències i també en medicina popular.

Prosseguim ara per aquells carrers que ens recorden els arbres que generosament ens ofereixen els seus fruits, acostant-nos al carrer del taronger entre els carrers del Cronista Muntaner i l'avinguda de l'Alcora, o els carrers del "algarrobo", del "almendro" o del "madroño" molt a prop de la Quadra de la Salera, o dels Ginjol, en referència a aquell arbre tan cultivat al terme, carrer ubicat a tocar de l'avinguda dels germans Bou, o els carrers del baladre, el grévol i el "jazmín" espècies que destaquen per la seua bellesa.

Seguim la ruta enfilant l'avinguda dels pins, d'ubicació al pinar o el carrer palmeral també al mateix barri del Grau o els de l'om i de la surera, tots ells arbres majestuosos i abundants a les nostres terres.

I com a curiositat el carrer del coscoll al districte 6 que fins i tot va donar nom a tota una partida coscollosa, lloc on abunden els coscolls, arbust que arriba a la categoria d'arbre de fulles bastant dures i marges punxents, arbust del qual fa un bon grapat d'anys els llauradors de la plana tenien en gran apreci, ja que les seues soques eren les favorites per fer els mànecs de les eines de treball al camp.

Ara, en el temps de la pressa, com a vivència comuna, parar-se, recordar, passejar i viure, reconéixer espais, llocs, formes i flaires, és una senzilla manera de mantenir viva la història del nostre poble, fer terme, fer barri, fer carrer, fer ciutat.

Han passat molts anys, més de 150, des d'aquell llunyà 1854 en què l'ajuntament va rotular el primer carrer, el de Tosquella, a tocar del de la Sagrada Família, al raval del codony, i hui, en què la ciutat segueix creixent i noves retolacions apareixen per identificar nous llocs, he cregut ,era un bon moment per recordar aquests noms, record d'un temps quan el nostre terme va ser un jardí de l'Edén, uns altres temps d'un altre Castelló...

El conte de mai acabar...

Al novembre i com és costum a Castelló se celebra la Fira d'Atraccions de Tots Sants. També i seguint el costum tots els dilluns no festius se celebra a la nostra localitat el mercat de venda no sedentària, conegut popularment com a "Mercat del dilluns".

L'una i l'altre des de l'any 2008 venen celebrant-se a unes noves instal·lacions conegudes com a "recinte firal de Castelló", un espai de 48.119 metres quadrats, delimitats entre l'avinguda de la Mar, el camí Fondo, la ronda Nord i el camí Caminàs--entre el PAI Gumbau i l'hipermercat Carrefour-, i que disposa d'una zona coberta de 23.125 m destinada als llocs de mercat de dilluns, així com a altres esdeveniments que gestionen les empreses concessionàries, i una altra de 17.860 m, on s'ubica la fira d'atraccions, a més a més d'un pàrquing soterrani.

Un recinte que des del primer moment va ser adjudicat per ser gestionat per un període de 40 anys, a una empresa creada a l'efecte, Refeymde, conformada per la unió de GyC, al costat dels Firaires Autònoms de Castelló i Mercaplaya --que representa a la Unió de Venedors Ambulants (Udeva) - de Castelló, una mercantil que des dels seus inicis, per circumstàncies diverses, mai va arribar a complir les seues expectatives i que 10 anys després de l'adjudicació va haver de presentar concurs de creditors i liquidació.

El govern municipal actual, considera que el fracàs de Refeyme és una altra de les herències polítiques lamentables de l'antic govern municipal del Partit Popular. Tot i això crida molt l'atenció que mai, ni abans amb el PP ni ara amb el nou govern, el pàrquing soterrani del recinte, que haguera pogut donar beneficis des del primer dia, haja entrat en funcionament i, més encara quan, havent transcorregut quasi 6 mesos des de la renovació del govern socialista municipal, no s'haja posat en marxa una de les promeses electorals del PSOE castellonenc, fer d'aquest espai «un veritable recinte firal», que «aculla noves iniciatives de promoció comercial» i que «òbriga el pàrquing subterrani que està en desús». Un espai que es convertisca en revulsiu comercial per a la ciutat.

Malauradament no tenim a Castelló altres recintes oberts capaços d'acollir activitats com aquestes o semblants, cas de diferents fires sectorials, esdeveniments i actuacions culturals o de lleure i, ara, arribats a novembre i amb la fira d'atraccions, novament, hem de sofrir les incomoditats de la recerca d'aparcament, situació que resulta del tot inversemblant, en pensar que, tot just al subsòl hi ha un flamant aparcament per més de 10 anys tancat.

Així és difícil dinamitzar l'activitat cultural, comercial i lúdica, així és com una infraestructura es deteriora i així és com, deixant d'ingressar uns diners fàcils, els deutes generats per aquella instal·lació, cada vegada són més grans.

No es tracta de buscar culpables, cal trobar solucions i encara que aquelles puguen ser difícils i complicades, cal que el conte del pàrquing del recinte firal no s'allargue més i, puga entrar en servei pel benefici de tots els contribuents. 12 milions d'euros que va costar "el recinte", estareu d'acord amb mi, necessiten una major rendibilitat.

Cal ja acabar aquest conte, allò que fa més de 10 anys va començar, no trobeu? Mentrestant si decidu anar els dilluns al mercat o en aquests dies a la fira d'atraccions, feu-me cas, no agafeu el cotxe, empreu el transport públic o aneu a peu, els vostres nervis us ho agrairan...

Assumptio Beatae Mariae Virginis: El Misteri Assumpcionista de Castelló

Els Evangelis no esmenten la mort de Maria ni la seua assumpció al cel. La tradició, basada en fets històrics, parla que Maria va morir a Jerusalem dos anys després de Jesús, quan tenia entre 52 i 54 anys.

Al llarg dels segles i dins l'església han existit dues tradicions. Alguns teòlegs han sostingut que la Verge va ser alliberada de la mort, va tenir sols una dormició i després va passar a la glòria celeste. Altres sostenen que Maria sí que va morir, després va ressuscitar i després va ser assumpta al cel.

Aquest és un país on la mare de Déu ha estat sempre molt important; aquesta devoció va sorgir des de la Reconquesta, en què el rei Jaume I va dedicar al misteri de l'Assumpció tant la Catedral de València com totes les esglésies que van ser erigides en les terres que anava conquerint.

i per això dedicades a Santa Maria hi ha una munió d'esglésies i monestirs. També al nostre poble, a Castelló, l'església primera i Major va dedicar-se des del primer moment del trasllat, a l'Assumpció i la festa de Santa Maria de l'agost va ser per molts segles, de finals del XV fins a les darreries del XVIII, la més destacada del calendari, amb una celebració litúrgica que anava acompanyada per la representació "del Misteri".

Del Misteri de l'Assumpció de Castelló, que va començar a representar-se el 1497 a l'església major, segons consta en la documentació que dóna fe de la construcció d'un cadafal, l'existència d'una capella de veus i d'instruments, danses i pirotècnia, i que també presentava desenvolupament aeri per als viatges angèlics, ha arribat als nostres dies una versió del text traduït o reescrit en castellà, copiada cap a 1686 al Llibre Verd de l'Arxiu Municipal després de la prohibició feta pel nunci papal de predicar en valencià, i una segona conservada a la Biblioteca Nacional de Madrid, que millora poèticament i simplifica escènicament la primera.

Després de molts anys vetats pel concili de Trent, els espectacles teatrals a l'interior dels temples el drama litúrgic castellonenc va tornar a escenificar el 1999, amb motiu del 75è aniversari de la coronació de la Mare de Déu de Lledó, i el 2008, davant de les celebracions de l'Any Jubilar de la patrona, rescatant-se novament l'any passat, el 2018 amb una representació renovada sobre la partitura de Matilde Salvador i d'acord amb la seua versió conservada en castellà.

La Famosa Representación de la Asunción de Nuestra Señora a los cielos té 926 versos recollint com a tema central l'Assumpció de Maria al cel en cos i ànima, amb un fil argumental que porta a Maria des de la seua casa, lloc de la seua mort, fins a l'indret on és sepultada i finalment, fins a la glòria celestial, amb un desenvolupament escènic molt superior que qualsevol altra peça assumpcionista castellana de l'època, amb aparells aeris i un cel en altura practicable i visible on s'esdevé la coronació.

Anit, novament, la cocatedral de Santa Maria, va tornar a acollir, a ser l'escenari del Misteri de Castelló, la representació de l'Assumpció de la Verge als cels, amb algunes novetats musicals fruit del talent de Paco Signes, a parer meu molt encertades, i una magnífica interpretació musical de la coral Juan Ramón Herrero, consolidant-se com un esdeveniment cultural capaç de generar cohesió social i orgull identitari de la nostra ciutat.

Les meues felicitacions i enhorabona per totes i cadascuna de les 200 persones que han fet possible aquesta nova representació, actors, actrius, cantants, voluntaris, músics, directors...

i com tot és millorable, llance un retret: la sonoritat del temple no va estar del tot matisada, la reverberació, la reflexió o prolongació del so una vegada extingit l'original, a causa de les ones reflectides, dificultava en alguns moments la comprensió dels diàlegs; tal vegada caldria que els actors vocalitzaren una mica més i no recitaren tan de pressa, a la vegada que tractar de minimitzar l'absorció del so, xicotets detalls que no desmereixen en absolut el magnífic resultat final.

Penseu que és realment necessari?

 No sé si haurem eixit ja del període de crisi i d'estalvi que sembla estem vivint en els darrers anys, però el que si hi veig cada día més clar, és el fet que l'embolic en què estan ficats els nostres polítics a l'hora de trobar un govern pel País, comporta indirectament per a tots els ciutadans un malbaratament econòmic, a parer meu, del tot innecessari, i el que és més greu encara, sense prendre consciència, en molts moments d'aquest malbaratament i de les conseqüències que pot tenir sobre l'economia local, autonòmica i nacional.

I és que el "no aclariment" a l'hora de formar govern entre els diferents partits polítics i les seues exigències i la conseqüent nova cita electoral entre d'altres moltes negativitats, comporta una dilapidació econòmica que, beneficia molt pocs.

Va publicar-se que les darreres eleccions generals de l'abril passat, que no van servir per res, van suposar segons el Ministeri de l'Interior, unes despeses de prop de 140 milions d'euros, o cosa que és equivalent, quasi 4 euros per elector. Entenc que el complex mecanisme que envolta unes eleccions ha de suposar unes despeses econòmiques que hem d'assumir entre tots, però crec que hi ha algunes despeses que són realment excessives i innecessàries i que podrien haver-se "retallat" en aquesta nova cita.

Ara, ahir, la subdelegada del Govern a Castelló, la senyora Soledad Ten, va fer públic que el cost del dispositiu electoral del diumenge vinent, per a la nostra província, suposa en aquesta ocasió un cost de 589.000 euros. Entenc que aquest "dispositiu electoral oficial" fa referència a les urnes i cabines de votació, les tauletes tàctils dels representants de l'administració per la transmissió de dades, gratificacions als membres de les més de 700 taules, personal dels jutjats, correus i membres dels cossos de seguretat, necessaris per al bon desenvolupament de la jornada. Si considerem que som poc més de 400.000 els electors cridats a participar, vora 1,4 euros és el que ens costa a cada castellonenc aquest "aparell oficial"

Comparant les dades totals per elector de la darrera consulta i l'oficial de la següent, crida molt la diferencia, superior als 2,5 euros per elector. Euros que entenc són els destinats a "les despeses de material fungible" preparat per la jornada, fonamentalment, llistats, actes, certificats, paperetes i sobres, i ací, és on crec, s'ha tornat a llançar la casa per la finestra.

Penseu que pels 420.730 electors a la província és necessari editar 6.279.400 paperetes? Això significa que cada elector tenim a la nostra disposició, tot i que només podem emprar-ne dues, una per cada urna, 15 paperetes. Tot un malbaratament!

He estat present en diferents ocasions al recompte de vots d'alguna taula electoral i sempre m'ha cridat l'atenció la gran quantitat de paperetes i sobres que "han sobrat", que no han estat emprades i, per tant, malgrat assumir que tal vegada siga material que s'ha pogut reciclar, la quantitat de diners tirats a la brossa ha estat més que considerable.

Sembla que encara alguns ciutadans dedicats a la cosa pública creuen que moltes despeses innecessàries no tenen importància, perquè els diners provinents de les administracions públiques no és de ningú. Llàstima i vergonya, molta vergonya...

96 anys i 74 anys... 3 i 4 de novembre.

Acabe d'assabentar-me, el Club Esportiu Castelló, aquest matí s'ha imposat per zero gols a dos a l'Atlètic Llevant, filial del Llevant, a València, en partit jugat a l'estadi Ciutat de València, corresponent a la 11 jornada de la segona divisió B, grup tercer; victòria que li ha permés tot i que de manera momentània, a la segona posició de la classificació.

I tot això hui, 3 de novembre, quan tot just es compleixen 96 anys d'una efemèrides encara molt recordada pels aficionats actuals, malgrat que pocs o cap, per allò del pas dels anys, ho poden reviure en primera persona: la inauguració del recordat camp de futbol del Sequiol.

El CD Castelló no va ser el primer equip de futbol castellonenc. D'altres, com Castalia, Esportiu, Cervantes, Regional, Obelisc o Ribalta, van anar apareixent a la capital de la Plana abans que l'any 1922, els membres de la Societat Esportiva Cervantes van decidir, per majoria, substituir el nom del seu equip de futbol pel de Castelló futbol Club i uns dies més tard canviar-lo pel de Club Esportiu Castelló.

Com l'ajuntament no estava per la tasca de recolzar el futbol, després d'uns quants anys jugant els partits als terrenys del Tir de Colom, hui parc de l'Oest, un grup de destacats aficionats, van construir pel seu compte el camp del Sequiol, , en un terreny situat al final del carrer Herrero, propietat de Jaime Chicharro i que un any més tard van convertir en el que seria el primer camp d'herba de tota Espanya, amb capacitat per uns 6.000 espectadors.

El nom del nou camp de futbol no va ser gens difícil de trobar, simplement va prendre'l de la séquia que discorria al costat de límit nord dels terrenys. Tot i que la inauguració estava prevista pel dia de Tot Sants, amb partit contra el RDD Espanyol de Barcelona, la pluja va obligar a ajornar-lo, traslladant-se al dissabte 3, hui fa 96 anys.

A l'acte van assistir les autoritats locals. El servei d'honor el va realitzar el primer president del Club: el senyor Tadeo Mallach. El porter de l'Espanyol era el mític Ricardo Zamora, va véncer al Castelló. El primer gol del nou camp el va marcar l'espanyolista Olariaga i el primer dels albinegres, va ser obra de Pinto I.

Amb l'ascens del C.D. Castellón a primera divisió el maig de 1941, les autoritats, ara si, van pensar a construir un nou estadi de futbol, atés que les graderies del camp del Sequiol potser no resistirien la quantitat de gent que s'aglutinaria per veure els grans equips nacionals.

22 anys van haver de passar fins que s'inaugurara, tal dia com demà, un 4 de novembre de 1945, el nou recinte Esportiu de futbol, l'estadi Castàlia, regentat pel Front de Joventuts, amb un partit jugat entre l'Atlètic Aviació i el C.D. Castellón, aconseguint-se la victòria dels albinegres per 2 gols a 1. El jugador del Castelló Juanito Soria, va marcar el primer gol al nou estadi.

Tot i comptar amb un nou recinte esportiu, el C.D. Castellón va continuar unes temporades més disputant els partits al Sequiol i no serà fins al 16 de novembre de 1947, en pocs dies es compliran 72 anys, quan es va prendre la decisió de jugar definitivament a l'Estadi...

I una curiositat, al poble de la Llosa de Ranes, municipi de la Costera, a poc més de 80 quilòmetres de la ciutat de València, el seu camp de futbol municipal, de gespa artificial, sabeu com s'anomena?, efectivament El sequiol, no dic res més...