Aquest segon tipus de
propòsits no són de caràcter individual, no depenen directament d’un mateix,
han de ser implementats per aquells que tenen una responsabilitat directa sobre
la societat, per aquells “que manen”. Quan el propòsit té com a finalitat la
millora del dia a dia d’una ciutat com Castelló, la responsabilitat recau sobre
els dirigents locals, i en especial sobre l’equip de Govern, en qui els veïns
hem depositat la nostra confiança.
En la meua llista de
projectes per aquest 2026 voldria fer pública una proposta social, una idea
que, tot i no ser innovadora i estar implementada en altres poblacions, mai se
n’ha parlat a la nostra, i que podria en un futur a la vegada que arribar a canviar
la mirada del consum, reduir la nostra petjada al món.
És ben conegut que el nostre regidor de Comerç i Consum, el senyor Alberto Vidal, no ha estat massa encertat en aquest darrer any en alguna de les campanyes llançades per fomentar el comerç local, per això, des d’ací el convide que entre els propòsits municipals pel 2026 incloga un nou projecte que s’ha demostrat que funciona: “la biblioteca de les coses”.
El seu sentit i funcionament
és ben senzill. Un espai de préstec d'objectes per a usos esporàdics, amb
beneficis ambientals i socials de pes amb una doble pretensió, canviar la
mirada de consum reduint la compra d'objectes que s'utilitzen de forma esporàdica
i, aconseguir beneficis ambientals i socials de pes, de manera que si un dia,
algun veí o veïna necessita qualsevol objecte de manera puntual, no cal que el
compre, simplement fa una reserva pels dies que el necessita i se l’emporta.
El catàleg, en ser Castelló una ciutat gran, pot arribar a ser molt ample, haurien de tenir cabuda tots aquells instruments que no sempre es tenen a mà, pel bricolatge, jardineria, criança, neteja, llar, oci, aventura, oficina, salut... , des d’escales fins a caminadors, passant per bressols, aspiradors, raquetes, escàners o esquís, tot amb uns clars objectius i reptes com, incrementar la reutilització i allargament de la vida útil dels productes, en l'àmbit del consum privat, a través de l'ús compartit, el manteniment i la reparació, enfortir la comunitat, canalitzant l'ajuda mútua amb la rehabilitació d'objectes, facilitant-ne l'ús a preus accessibles i promovent l'intercanvi de coneixements o promoure l'activitat econòmica de la ciutat amb un servei orientat a l'ús compartit i afavorint circuits curts de comercialització.
Podem pensar que ja
existeixen a la ciutat llocs, diferents botigues, on “llogar” algun d’aquests
productes, però aquesta diguem “objetoteca municipal”, estaria oberta a
qualsevol ciutadà que ho necessitara, garantint-se l'accessibilitat a qualsevol
persona fos quina fos la seua capacitat econòmica, com si fos usuari de
qualsevol espai de lectura o biblioteca municipal.
És cert que, tret d'alguns productes d'ortopèdia i aparells de climatització, la majoria dels objectes de les biblioteques de les coses no es podrien descriure com a productes de primera necessitat. Ara bé, poder fer servir una màquina de cosir per arreglar una peça, una màquina de netejar amb vapor per fer neteja a fons a casa o una raqueta per jugar un partit de tenis són exemples de com alguns objectes contribueixen a millorar la qualitat de vida de les persones.
En aquests temps en què “no
sobren els diners”, promoure la cultura de l'accés a l'ús, en contraposició a
la cultura de la possessió per aquella gran quantitat d’objectes que emprem de
manera esporàdica, ajudarà a difondre la idea que l'important per satisfer una
necessitat és tenir accés a l'objecte, no tenir-lo en propietat.
Senyor Vidal pense-ho, la
posada en marxa d’aquest possible projecte municipal no suposaria una inversió
massa forta; un espai, unes prestatgeries, una persona, un horari comercial i
poca cosa més, serien inicialment més que suficients per a assolir un referent
per a múltiples projectes d'economia circular a casa nostra i, amb total
seguretat, un encert per vosté que tant necessita en aquesta àrea, després de
les darreres relliscades...
