Ni usar, ni desmuntar...

No estava mal pensada la idea si aquesta haguera estat ben estudiada des dels inicis. Però malauradament, estem en un país "de pandereta" i el fracàs va ser dels que fan història. M'estic referint a l'anomenat "projecte castor".

Es tractava de crear un dipòsit estratègic artificial de gas natural aprofitant l'existència d'un antic jaciment petrolífer esgotat als anys 70, a una profunditat de 1.750 metres sota el mar, per injectar fins a 1.900 milions de metres cúbics de gas natural, provinent de la xarxa estatal de gasoductes.

Pensat i fet, amb unes despeses milionàries i sense tropessar en palles, a l'abril del 2012, tot just fa ara 5 anys, va injectar-se el primer gas i, al cap de pocs dies, va produir-se el primer terratrèmol, qualificat inicialment com "a normal". Tot i que les sismes van continuar al llarg del 2012 i 2013, al ser d'escassa magnitud, la injecció de gas va continuar.

Va ser l'u d'octubre del 2013 quan van saltar les alarmes, perquè un terratrèmol de magnitud 4,2 va fer reconéixer finalment a l'empresa que podia estar vinculat al projecte Castor. A partir d'aquell moment a instàncies de la Fiscalia de Castelló la Guàrdia Civil va vigilar el cessament de l'activitat.

Des d'aleshores la història és més que coneguda. L'empresa concessionària va cobrar 1.350 milions d'euros com indemnització, diners que el Govern Central va acordar hauríem d'assumir els consumidors de gas de l'estat en les factures dels 30 anys vinents.

"Bon bac i sense figa" diuen al meu raval quan tot ix malament. I si és veritat que es va actuar de manera imprudent, obviant estudis tan evidents com els sismològics, no és presentable que tots els involucrats, "les ments pensants" hagen cobrat i a la vegada se'ns estiga repercutint als consumidors a través de les factures un escàndol tan gran, sense que hi haja culpables polítics i tècnics de cap classe.

Però és que encara hi ha més. Ahir saltava la notícia, amb les instal·lacions hibernades, dimecres passat, el Govern Espanyol evitava de moment prendre la decisió del seu desmantellament i mitjançant un comunicat de premsa feia públic que: "la instal·lació de gas no podrà mai iniciar la seua operació, però serà a partir d'ara quan s'estudiarà que fer amb la infraestructura". En definitiva, el castor no tornarà a funcionar, ni usar ni desmuntar, i això que ja han passat 5 anys!!!

El fet de tenir-ho hivernat no és una solució que s'haja d'allargar temps i temps perquè ocasiona unes despeses altíssimes. S'ha de prendre la decisió i tallar la sagnia de despeses, que, s'afegeixen, no ho oblidem, als més de 97 milions d'euros que corresponen a aquest any dels més de 1.300 abonats per la indemnització.

I no tindrà culpa l'empresa Escal UGS propietària del projecte? Vet per on, el ministeri d'energia, el mateix que ara evita prendre la decisió de desmantellar les instal·lacions, sosté que no es podria haver esperat que, en el seu moment, amb la informació disponible i mitjançant els estudis fets amb metodologia estàndard, s'hagués pogut arribar a pensar que "era una temeritat" injectar gas en aquell forat, dit d'una altra manera, l'empresa mai podia saber que es produirien els terratrèmols.

No puc ni imaginar el que estaran pensant els ciutadans d'altres països que ens estan veient des de la distància, però de segur que res bo del nostre govern, dels nostres polítics, dels nostres tècnics i de les seues brillants idees.

Siga el que siga, el que està clar és que ara com ara, el magatzem ni s'usa, ni hi ha intenció d'usar-lo en un futur ni tampoc de desmantellar-lo tal com s'ha reclamat insistentment des de la societat civil de la zona. Aí senyor, quin forat!!!

33.969 dies i ..... una farola.

Diu el diccionari que un fanal originàriament era una simple caixa amb parets de vidre o una altra matèria similar i amb respirador a la part superior dins de la qual s'hi posava una font lluminosa de manera que il·luminava i no s'apagava amb l'aire. Per evolució aquell aparell inicial va modernitzar-se, convertint-se en ficar-li una bombeta al seu interior, en una font lluminosa col·locada sobre un peu vertical i que serveix per a il·luminar.

A Castelló, als nostres carrers, com a la resta de ciutats del món, trobem dins el camp genèric de mobiliari urbà, diferents tipus de fanals, de paret, de peu, tipus canelobres, antics i moderns,, fins i tot en trobem dels anomenats ecològics, que no necessiten endollar-se per il·luminar.

Si parlem "del fanal" de la ciutat, de sobte ens ve a la memòria aquell que dissenyat per l'arquitecte municipal Francesc Maristany, va ser construït pel Ferrer Josep Mª López, l'any 1929, amb un preu de cost de 4500 pessetes, i col·locat en aquell punt estratègic de la ciutat, en aquell gran descampat on s'iniciaven les Rondes i acabava el carrer del Calvari, que des de les darreries del 1891 pren el nom de plaça de la Independència, però que tots, absolutament tots els castellonencs, coneixem amb el nom de "la farola".

Aquella plaça, per les seues dimensions, va ser l'elegida per celebrar un dels esdeveniments més populars, solemnes i multitudinaris que a la ciutat s'han viscut al llarg de la història, fet del qual tot just hui, 4 de maig s'acompleixen 93 anys, la Coronació i proclamació com a Patrona de la ciutat de la Mare de Déu del Lledó, pel cardenal-arquebisbe de Tarragona, Vidal y Barraquer.

Hauran de passar cinc anys, perquè prenga cos, en aquell lloc, "la farola", convertint-se des dels seus inicis, en un dels símbols més emblemàtics de la ciutat, substituint popularment el nom de la plaça.

I per què recorde jo hui la popular "farola"? Doncs, perquè resulta curiós que, 88 anys després de la seua construcció, allí estiga com a testimoni d'un esdeveniment religiós però sense cap signe religiós grandiós i evident, tan sols una placa adossada sobre la paret oest, al peu del fanal recorda a qui vulga apropar-se, cosa per altra banda difícil perquè no té cap accés de vianants, ni un simple pas de zebra, que exactament allí, un diumenge 4 de maig de 1924, fa hui 33.969 dies, 93 anys justos, la ciutat es va posar de gal·la per celebrar la coronació canònica pontifícia de l'imatge.

Des d'aleshores, Lledó i "la farola" situats als dos extrems est i oest de la ciutat, abracen el veïnat que, en arribar aquesta primera setmana de maig, amb renovades il·lusions torna a recordar el mite de la llum, en el cas de la Verge amb aquell inici dels gojos: "Del poble de Castelló, sigau llum i auxiliadora...,", i en el cas de "la farola" amb la seua llum, amb la seua romàntica calidesa, evitant els punts foscos i recordant tothom que Castelló és ciutat de llum.

Serveix per a alguna cosa?

Avui s'ha tornat a donar, aquest matí ha tingut lloc a Castelló i a més de 70 ciutats de tot el territori nacional, la coneguda forma d'activisme consistent en l'exhibició pública d'una opinió o reivindicació mitjançant la reunió de persones al carrer, allò que es coneix amb el nom de manifestació.

Anar a una manifestació s'ha convertit en anar de festa o de trobada de vells coneguts, deixant a banda massa vegades el propòsit, que en aquest cas de hui no era altre que buscar, com s'ha fet fins ara en una ocasió i l'altra, un canvi de la política nacional en relació als treballadors.

El lema d'aquest primer de maig, repetit una i mil vegades en la crida dels eslògans, les diferents pancartes i comunicats, no era altre que "no hi ha excuses", amb clara referència a què, transcorreguts 40 anys des de les primeres reivindicacions oficials i legals, cal continuar exigint a les patronals un pacte salarial i al Govern Central la derogació de les reformes laborals que permetisquen tenir uns sous i llocs de treball dignes. Veient aquestes "peticions" deduïm que poc hem avançat en 40 anys, no us sembla?

Diuen els convocants que a Castelló s'han aplegat unes 3.000 persones, amb més "moral que l'alcoià" diria jo, doncs, al bon oratge que convidava a abandonar la ciutat envers les platges, l'horta o les muntanyes, s'afegia que "en caure" la festivitat, el dia inhàbil nacional, en dilluns, els treballadors i treballadores han pogut ajuntar tres dies de festa seguits, tot un luxe, de manera que la motivació de la mobilització ha tingut un seguiment poc més que discret.

Però encara hi ha més. Tot i poder ser un "sindicalista convençut", tot i pensar que la unitat dels treballadors ha de ser la base per aconseguir bons resultats, veient que any rere any no es milloren els pactes salarials, no es constitueixen governs que amb claredat governen per les persones i no per les empreses, no s'aconsegueixen prou llocs de treball estable, ni reformes laborals justes, m'assalta la pregunta: serveix per a alguna cosa manifestar-se?

Més encara, serveix per a alguna cosa directa o indirectament relacionada amb el món laboral, la festa del treball, si l'atur al nostre país se situa en un percentatge superior al 18 sobre el total de la població activa? Sembla un contrasentit celebrar una festa que porta el nom de treball i que és per als treballadors quan s'han assolit rècords històrics en desocupació superant-se els 4 milions de persones a l'atur.

Crec que a Castelló també s'ha pensat hui, que si, que era el dia idoni per reivindicar els nostres drets, per fer contrapés a la política conservadora, però majoritàriament també els veïns han, hem cregut que era el dia idoni, i en aquest cas de manera majoritària, per eixir de casa, per anar d'excursió, per canviar d'aires... deixant allò de les "manis" i de "la força comunitària" als lliberats, delegats i representants de les forces obreres i sindicals.

No vull dir que eixir al carrer siga inútil, però convocar a mitjan matí d'un dia festiu entre tres seguits té els seus riscos. Si, cada mobilització conta, però allà on hem de parla, allà on serem escoltats, és a les urnes...

És veritat que les coses no s'arreglen per si mateixa, però estic convençut que de poc o res haurà servit l'esforç fet aquest matí pels manifestants, i que, tant de bo estiga errat, l'any proper tindrem més del mateix, i tornarem a formular l'eterna pregunta amb la qual sotmetem la nostra consciència: manifestar-se, serveix per a alguna cosa?