La ciutat

La ciutat

diumenge, 14 de maig del 2017

Al maig... on vaig?



El maig va arribar tot just hui fa dues setmanes i la cultura a la nostra ciutat ha florit amb força. És veritat que hi ha moltes manifestacions culturals al nostre poble al llarg de tot l'any, però el maig és especial.

Només cal fullejar la "ACCS"," l'Agenda Cultural Castelló" editada pel nostre ajuntament en format paper o de manera electrònica mitjançant aquest enllaç: AGENDA per adonar-nos-en de manera visual, amb imatges, text explicatiu t i maquetació dinàmica de com a més a més de l'ajuntament, diferents entitats públiques o privades promouen diferents esdeveniments culturals, no havent-hi dia del més en què no hi haja "més d'una cosa" i, per tant, ens trobem amb el dilema d'haver de triar, això és bo, molt bo.

I és que, un poble sense cultura és un poble sense identitat, i un poble sense identitat és un poble manipulable. Per tant, és molt bo construir el nostre poble, construir el nostre estimat Castelló des de la cultura. I aquesta en sentit ample és la que se'ns ofereix durant tot l'any i ara, al maig més que mai.

Malauradament i en les darreres setmanes, per unes circumstàncies o unes altres, política i religió han estat dos "punts calents" en boca dels veïns, bo és que ara siga cultura i art qui prenga el relleu.

Un poble sense cultura és un poble fàcil de sotmetre, un poble sense cultura és un poble explotat i, si m'apureu, puc pensar que un poble culte, fins i tot és més fàcil de governar que un inculte, sempre que es faça amb la veritat per davant, la transparència, honradesa i honestedat que, vet per on, malgrat els crits de l'oposició, crec és com està fent-se des de l'equip de govern municipal.

Cal involucrar per tant a la ciutadania en la vida cultural del poble, i res millor que fent-ho proposant múltiples i diverses opcions. Si la primera setmana d'aquest mes van poder gaudir entre d'altres del cicle de cinema per fomentar els drets i llibertats, o de contacontes pels més menuts, van ser els actes de Lledó, de les festes patronals, el cap de setmana, els que van omplir la ciutat de cultura i tradició, amb el certamen literari, el pregonet o les serenates, mentre que en aquesta que ara acaba, segona setmana, les diferents entitats han omplit de contingut la casa de cultura o el menador, a més a més de l'explosió cultural que constitueix novament la 33 edició de la fira del llibre i 34 del Festival de Danses de l'Antiga Corona d'Aragó. Llibres, dansa, ball, música, concert, conferències... cultura!!!
 
La ciutat està a vessar de cultura popular però no caiguem en el tòpic, la cultura no són només els concerts, els documentals, els llibres, també ho és i molt el manteniment dels nostres signes d'identitat, i d'entre ells un de molt important, la llengua, per això, també en aquests dies de maig és un gran fet cultural l'aprovació per part del Consell de la Generalitat el decret que estableix que el valencià és la llengua pròpia de l'administració autonòmica i que, en la pràctica suposa que a més a més que les intervencions públiques que realitzen les autoritats i càrrecs oficials procuraran siguen en valencià, l'atenció al públic dels treballadors de les administracions s'hauran d'iniciar en valencià, així com les atencions telefòniques, notificacions i comunicacions als ciutadans.

Però tornem al principi, resten 15 dies de maig i novament fullejant l'agenda cultural castellonenca, torne a preguntar-me, al maig... on vaig? Doncs, nous concerts, conferències o projeccions cinematogràfiques omplen la setmana vinent, sense parlar de la gran manifestació del pròxim divendres, la nit de l'art, que de segur tornarà a traure al carrer rius de gent.
I així amb homenatges, cicles de l'ateneu, sentim els parcs, concerts al templet, Castelló a escena, tertúlies o la segona setmana cultural del Grau, arribarem a la fi d'aquest maig més clau de la cultura per la ciutat.

Animem-nos amics, triem, elegim, participem, gaudim de les múltiples activitats, explorem i desenvolupem el nostre esperit crític i així, també, serem una mica més lliures.

dijous, 11 de maig del 2017

Assessors i mentides...



Assessor, consultor o conseller, és el terme que defineix a aquell especialista que ofereix el seu Consell sobre algun tema en concret. Així podem parlar d'assessors polítics, fiscals, laborals, jurídics, mercantils, financers...

Quan ens referim al personal de confiança que assessora en diferents tasques als regidors d'un equip de govern municipal o al mateix alcalde o alcaldessa, estem parlant d'assessors municipals.

En qualsevol ajuntament podem distingir a banda de l'alcalde, els regidors del govern, aquells que tenen competències delegades de l'alcaldia, i també els regidors de l'oposició, que tenen com a funció no tan sols fiscalitzar i vigilar les accions del govern, si més no, proposar alternatives a les polítiques desenvolupades.

Quan l'ajuntament és xicotet, entre l'alcalde i els regidors de l'equip de govern, porten totes les tasques pròpies del càrrec, recolzats per un o uns pocs funcionaris municipals. A mesura que l'ajuntament és més gran, com és lògic, el nombre de regidors augmenta i la plantilla de treballadors municipals també, apareixent la necessitat de comptar amb persones, que ajuden en les tasques administratives, de recepció, de comunicació... són els assessors.

Malgrat ser unes persones quasi sempre molt eficients, la seua figura ha estat, és i seguirà sent molt qüestionable, doncs són persones "ficades generalment a dit" doncs han de comptar amb la confiança dels regidors amb qui treballen, ja que en moltes ocasions han de gestionar informació confidencial, sent gent seleccionada, generalment, pels criteris de vàlua, experiència, formació i confiança, formant part del personal eventual, que cessarà en les seues funcions en el moment en què el regidor o regidora del qual depenen deixa de ser-ho. Un personal que, naturalment, rep un sou pactat en la relació de llocs de treball del mateix ajuntament.

En el cas de l'ajuntament de Castelló, el nombre d'assessors en l'etapa del govern municipal del Partit Popular eren 20 (BOP 26-09-2013) el que suposava unes despeses aproximades de 622.000 euros anuals. Amb el nou equip de govern eixit de les urnes l'any 2015, va reduir-se el nombre d'assessors a 17 (BOP 19-6-2015) i les depeses a 532.000 euros.

Els 17 assessors que conta el nostre ajuntament segons pot comprovar-se al web municipal cobren entre 41.000 euros anuals el què més, una persona, el cap de gabinet de l'alcaldia, i 27.400 euros anuals els que menys, els assessors dels diferents grups polítics municipals, enfront de les quantitats anteriors, el cap d'alcaldia cobrava 52.000 euros anuals i 27.399 euros els diferents assessors dels grups municipals.

Per tant si allò que pot comprovar-se al web municipal és correcte, i no hem de dubtar, s'ha reduït el cost dels assessors municipals en una quantitat de tres persones i 90.000 euros, la qual cosa demostra que, la denúncia feta pública ara, pel portaveu adjunt del grup municipal Popular, el senyor Pérez Macián, és totalment falsa.

I si considere que l'amic Juanjo Pérez és llest, i per tant sabedor d'aquests números, el que està fent és mentir sabent el que fa, la qual cosa és lletja, denigrant i indigna d'un cap adjunt de l'oposició. Amic Juan José Pérez Macián, aixó no es fa, això no és fer política d'oposició, això es intoxicar els veïns. En mentides com aquesta no es va a cap lloc. Fa massa temps que heu perdut el nord. Cal fer política d'oposició i no de carreró.

diumenge, 7 de maig del 2017

La Mare, Lledó, el sentiment, la tradició i el calaix...




Dels tres-cents seixanta-cinc dies que té aquest dos mil disset, dos, concretament el passat 19 de març i hui 7 de maig són els més importants pel nostre poble. La casualitat ha volgut que els dos dies, el de la romeria de les canyes i el de la festa de la Mare de Déu del Lledó, coincidiren amb dues dates claus, el primer amb Sant Josep, per allò del tercer diumenge de Quaresma, i el de hui des de l'any 1965 l'anomenat dia de la mare, celebració per commemorar la existència de la dona en el seu paper de mare, com a pilar fonamental en el sustent de la família.

Un dia, el de hui, en el que cap d'una banda  l'estima envers aquella persona que t'ho ha donat tot, des de la vida fins al darrer alé de la seua existència, mesclat, d'altra, amb la tradició, religiositat, fervor, folklore, història i llegenda de Santa Maria, sota l'advocació de Lledó.

Un dia clau aquest diumenge per manifestar estima envers la mare, convertit en una data  per al consum, doncs la societat s'ha encarregat de considerar tradició el fer un obsequi, ja siga una joia, un vestit, una jaqueta, una bossa, un bikini o fins i tot un tractament de bellesa. Tot val si costa diners...

I, d'altra banda, un dia per fomentar la llegenda de la "Santa Troballa", contalla popular a la qual donà cos com a text literari un intel·lectual del set-cents, el cronista Josep Llorens de Clavell, basant-se en la crònica de Viciana, tot i que la història real, és com sol ocórrer moltes vegades, prou diferent.

La existència d'una ermita en l'actual lloc de la basílica és certa però inicialment es tractaria d'una ermita dedicada a Santa Maria, situada en un lloc anomenat Lledó, a tocar del vell camí preromà del Caminàs.

La identificació de la devoció a la Verge va fer-se en un temps incert amb l'antic nom del lloc Lledó i amb posterioritat aquest nom va relacionar-se amb l'antic deu Lug, transformant-se en un topònim vegetal, amb clara referència al lledoner, quan comença a prendre cos la tradició de la troballa.
 
Fins i tot l'origen de Lledó com a temple, podria remuntar-se a temps anteriors a la conquesta de Jaume I, doncs la forma de la figura de la xicoteta icona, no és ortodoxa amb els models cristians, semblant-se més a una de les antiquíssimes representacions de la deessa-mare, imatges que eren col·locades als darrers de les portes de les cases i eren objecte d'accions rituals en relació als poders efectius de la divinitat.

I vet per on, siga com siga, hui, al segle XXI, tradició i història s'uneixen en fervor popular i el poble amb saviesa, ha fet que l'anonimat, la intemporalitat i la simplificació de l'estatueta fóra convertida en la Verge del Lledó i la distingira amb la seua devoció amb continuïtat i gran fervor des dels temps de l'edat mitjana fins als nostres dies, de la mateixa manera que l'estima envers aquella dona que "ens ha donat la vida", i a qui mai estarem prou agraïts, la societat de consum ens fa dedicar-li un dia en especial.

D'altra banda, també resulta curiós que malgrat el moment en què la imatge va ser assumida pel poble com a representació plàstica de Santa Maria, la Mare de Déu, continua sent un misteri per resoldre en un Castelló cada vegada menys religiós, cada any el dia de la mare, és més el dia del negoci, ja que els centres comercials, floristeries, pastisseries i altres establiments, al caliu dels sentiments, l'esperen amb impaciència per fer calaix...