Facilitador... segur?

Originàriament la paraula prové del llatí facilis, que pot traduir-se com a "fàcil" i que emana al seu torn del verb facere que és sinònim de "fer". Etimològicament, ve del verb actiu transitiu «facilitar» i del sufix «dor» que indica el que sol fer l'acció o com a agent i causant.

En definitiva i per entendre'ns un facilitador és algú que contribueix amb estructura i procés a les interaccions, oferint-nos suport, per fer-nos la vida una mica més fàcil.

En l'àmbit nacional són les empreses públiques, aquelles en les que la majoria absoluta de la propietat dels títols corresponen a alguna àrea de l'Estat, les encarregades de "facilitar" la vida als veïns, als contribuents. Així tots en alguna ocasió ens hem beneficiat de Renfe, Aena, Adif, Iberia, Telefònica, Repsol o Correus, per citar les més usuals.

I és que Correus ha estat al llarg de molts anys l'empresa líder al nostre país en serveis postals, designada per a executar les activitats de recollida, admissió, classificació, transport, distribució i lliurament d'enviaments postals nacionals i transfronterers.

La imatge tradicional de condicionar i franquejar amb segells els enviaments particulars per després depositar-los en alguna bústia de la xarxa postal, va ser un fet habitual al nostre poble per molts anys, i que és veia incrementat en certes èpoques, com aquesta de Nadal, per allò de la moda de la remissió de les felicitacions nadalenques, dels populars "christmas", un fet que, en els darrers temps, i per allò de l'aparició del "e-correu", els mòbils i les xarxes socials, ha vingut a menys.

Aquesta situació i altres semblants va portar al Grup de Correus el 2020 a tramitar 500 milions de cartes menys que l'any anterior i a la necessitat de modificar el model de negoci tradicional, per la caiguda de la carta, responsable del voltant del 70% de la facturació de l'empresa.

Ara, en aquests dies de Nadal em crida l'atenció la nova campanya "Vive donde quieras" que l'empresa ha llançat per televisió amb la finalitat de fer valdre el seu paper de facilitador del dia a dia dels veïns, com recull l'eslògan de la campanya "Ells t'ho volen posar fàcil. Nosaltres també".

Un claim, una frase enganxosa, però que per als veïns de Castelló no és fàcil que es complisca, quan de tant en tant, necessitem fer ús del servei, ja que "ells", correus, d'entrada no ens ho posen gens fàcil , més encara, ens ho posen més difícil que fa uns pocs anys. . És veritat que la típica missiva escrita sobre paper, ficada en un sobre amb el corresponent segell postal és una imatge cada vegada més anacrònica, de menys ús, però encara emprada i, pe tant, necessària.

La voluntat de Correus manifestada en la publicitat de potenciar el servei públic perquè el ciutadà reba un servei postal universal de qualitat, xoca de front amb la supressió de les bústies. Fins no fa massa anys, a la seu principal de la plaça de Tetuan, els ciutadans podíem dipositar les cartes ordinàries a les ranures que a aquest efecte existien en un lateral de l'edifici. ·Castelló- España- Extranjero" Però de sobte un dia van encegar-les i, al seu lloc, ara un cartell ens remet a lliurar-les entrant a les dependències, demanant el corresponent torn, fent la cua impertinent i perdent el valuosíssim temps, havent d'adaptar-nos a l'horari d'oficina, cosa que ens desposseeix de poder dipositar la correspondència en el moment que vulguem.

Clar, alguns dels "jefes" de l'empresa pensaran que per això estant les bústies de carrer que, com els hi passa a les cabines de telèfon, s'han convertit en un element clàssic que, com cada cop s'empra menys, van desapareixent.

He llegit en no sé quin mitjà que aquests elements fa uns 15 anys, superaven repartits per tota la ciutat, els 45, i que en l'actualitat s'han vist reduïts en més d'un terç. De manera que en una ciutat que cada dia creix més, sembla podem trobar repartits, només un total de 17 bústies de columna, dels clàssics de color groc.

De segur que suposa tot un repte per vosaltres, com ho és per mi, localitzar-los, ubicar-los. Per això està suposant tota una odissea poder dipositar una carta que necessàriament he d'enviar en aquests dies. I sense parlar del franqueig, que pel poc ús que es fa del servei, mai saps quina és la quantitat que has de ficar en segells.

Per això el títol que encapçala aquest post, malgrat que els serveis que es presten a les oficines s'amplia, i sembla que fins i tot es poden pagar factures de llum, gas i telefonia, ingressar i retirar diners en efectiu, el bàsic, el de tota la vida, està més que abandonat.

Si no sé el cost de franqueig per la constant variació, i no trobe facilitat per saber-ho, si no puc dipositar quan ho necessite una carta a les bústies centrals de correus per què estant negades, si cada dia hi ha menys busties de columna repartides pels carrers i no es localitzen amb facilitat..., aleshores com pot afirmar-se que el servei de Correus és facilitador, de què? No anem bé.

De loteria i de guanyadors...

Demà és el sorteig de loteria més popular de tots els que se celebren al nostre país; demà és el sorteig de Nadal. Tot i ser el més popular dels sortejos, la possibilitat que ens toque La Grossa de Nadal, a nosaltres mateixos o algun conegut, és d'1 entre 100.000, molt poca, excepte per a Hisenda, ja que si per alguna de les poques casualitats que es donen a la vida, arribem a ser un dels afortunats, l'Agència Tributària s'endurà una part del premi.

Fins no fa massa anys, els guanys dels jocs d'atzar estaven exempts de tributar. Si guanyaves la Loteria no havies de pagar ni un duro a Hisenda aquell mateix any. El cop fiscal solia arribar al següent any via Impost de Patrimoni i IRPF pels guanys generats amb aquests diners.

El panorama actual és ben diferent. Ara mateix hi ha un percentatge fix que s'ha de pagar en impostos per tots els premis sempre que superen una quantia establerta. El percentatge que es queda hisenda és el 20% dels guanys, sempre que aquests superen els 40.000 euros.

Això significa que en el sorteig de demà, pagaran tots aquells afortunats que tinguen un dècim de qualsevol dels tres primers premis, de manera que, una persona que tinga un dècim de la grossa, que està premiat amb 400.000 euros, pagarà 72.000 en impostos, rebent-ne 328.000, que sense estar gens malament, no són els que en realitat diu "La Sociedad Estatal Loterías y Apuestas del Estado", en definitiva el Govern.

De la mateixa manera, per a un segon premi, dotat amb 125.000 euros, s'haurà de tributar pels 85.000 euros no exempts, de manera que hisenda queda amb 17.000 euros i el guanyador, amb 108.000 euros i els guanyadors d'un tercer premi (50.000 euros) hauran de tributar 2.000 euros i es quedaran amb 48.000 euros, mentre que la resta de premis estan exempts per no assolir els 40.000 euros.

Aquests guanys segurs per la societat de loteries, de la SELAE, converteixen al Ministeri d'Hisenda en l'operador més gran del mercat del joc a Espanya. I amb molt avantatge, el sorteig de Nadal és la font d'ingressos més gran, concentrant-se un terç de les vendes totals anuals.

Una de les darreres dades conegudes, són els guanys del 2018 del sorteig de Nadal 3.000 milions d'euros als quals, tot i semblar quasi impossible de creure, cal afegir, segons les darreres publicacions oficials, uns ingressos de 50 milions d'euros fruit de la distracció dels que han comprat un dècim que resulta agraciat, però no el cobren, bé perquè ho han extraviat, se'ls ha trencat o no són conscients que ha estat premiat. Lluny del que pot semblar, això és molt més que un fenomen anecdòtic al còmput global del negoci loter.

Tot un negoci més que rodó, ja que només amb els guanys gràcies als dècims extraviats, aquesta empresa pública té per pagar els sous dels seus més de 600 empleats durant tot l'any i més.

De totes maneres, poques persones podran dir que han resistit a la temptació de provar sort en aquest sorteig de demà, és un costum més que arrelat si no jugar un o més dècims, almenys alguna participació menuda encara que siga de compromís.

Jo, no sóc gens aficionat a la loteria de Nadal en particular i als jocs d'atzar en general, i tal vegada aquest any, siga a més a més, un dels que menys jugue, per tant, tot i que fóra afortunat, no hauria de sentir-me "pessigat" per hisenda, de segur que els meus guanys no comptarien.

Però tot i que a casa tenim més que clar que l'esperança d'enriquir-se s'ha de xifrar fonamentalment tant a la feina com a l'estalvi i no als jocs d'atzar el que no farem mai és deixar de mirar "les paperetes" i si hi ha un mínim guany deixar-lo perdre.

Una salutació a tots... i sort a la loteria que quasi sempre toca... Què toca?, llençar el número jugat al fem! Aforunats si no us passa això aquest any.

Els "titos" de Nadal.

Entrem a la setmana de Nadal i amb ella amb la rica gastronomia local, des de plats de cullera i forqueta fins a la gran varietat de dolços. Tot i que les modes i costums canvien, al socorregut corder en mili i una variació, encara, sobretot el dia de Nadal, en moltes cases de la Vila i Raval es menja la paella amb pilotes i carn de tito.

El tito, com a au de corral, és originari de Mèxic; portat pels conqueridors espanyols a Europa al segle XVI, va ser conegut originàriament com a "gall d'índies", i no va ser fins als inicis del segle XX quan va popularitzar-se als àpats nadalencs.

Abans menjar tito era sinònim de luxe i monopoli de les famílies benestants i més acabalades i van ser els francesos els primers a popularitzar la seua criança per incorporar-los a allò que es coneix com a "alta cuina".

A Castelló, tal dia com hui principalment, dilluns anterior al dia de Nadal, i també al llarg de tota la setmana, els anys immediatament posteriors a la guerra civil i pràcticament fins a l'arribada de la democràcia, anys 40 a 70, era fàcil trobar entre les parades del mercat més famós de venda no sedentària habitual, el mercat del dilluns, al costat de productes artesans, joguines, roba, calçat i productes agrícoles de temporada, trobar parades amb animals vius, llestos per ser sacrificats, pollastres, gallines, coloms, conills i... titos.

Encara roman a la memòria de molts castellonencs l'emblemàtica imatge del paver o pavera envoltat d'un ramat de galls dindis en algun cantó de la plaça del Rei, lloc on se celebrava el mercat en aquells anys, i com els veïns, moltes vegades els hòmens, en contraposició a la resta de dilluns en què eren "elles" les que feien la compra, s'acostaven a les diferents "parades" per després d'un temps de negoci, de tira i arronsa, comprar un bon exemplar que, sacrificat a casa, havia de ser el plat fort del sopar de la nit de Nadal, farcit de diferents productes, o del dinar de l'endemà per acompanyar un bon arròs.

Però tot evoluciona i amb l'arribada de la democràcia van arribar nous costums, el sector avícola industrial va fer-se gran i a partir dels anys 70 del segle passat: La producció i el consum de carn d'au, principalment pollastre, va fer créixer les granges industrials i desaparèixer "la venda en viu".

La desaparició dels galliners als terrats de les cases de llaurança, de la cria de titos com a complement salarial de la família llauradora, va fer que el consum de carn de gall dindi, a diferència d'altres països d'Europa tardara a fer-se habitual al nostre poble. Van haver de passar molts anys, fins als inicis del segle XXI, perquè el consum de carn de tito tornara a la dieta usual, ara en forma de filets, hamburgueses o llonganissa.

L'antiga figura de les paveres o pavers, persones que servint-se d'un llarg pal o gaiato guiaven l'avaria (no he dit encara que els galls dindis són aus gregàries), va donar pas al tipus de criança més sostenible i exclusiva, i la quasi impossibilitat de, un dilluns com hui, trobar titos vius al nostre mercat.

Vet per on, el tito i el que suposava per Castelló en arribar Nadal, aquell majestuós animal del qual Plutarc ens parla de la dansa que Teseu va ballar davant l'altar d'Afrodita i d'Apol·lo, a Delfos, després de véncer el minotaure a Creta, que va representar a Castelló alguns anys tot un símbol de l'arribada de Nadal, ara només són ja records d'infància.

Tal dia com avui el 20 de desembre de 1921, fa 100 anys, “L’Heraldo” publicava en la secció “Castelló al dia”:”Hoy han deambulado por la capital las clàsicas manades de pavos , vendiéndose estas aves a precios bastante crecidos”

Fins i tot recorde encara quan la gent més gran del raval deia que "el tito era com un porc emplomat", ja que si del porcí se'n deia que d'ells s'aprofitava tot i se'ls equiparava, metafòricament, amb una guardiola, el gall dindi no es quedava enrere, donant menjar i beneficis.

El meu record hui per aquest animalet i l'estacionalitat en el seu sacrifici, aquesta setmana que hui iniciem, la setmana de Nadal, per conformar el plat estrella de la gastronomia d'un moment i d'un lloc, Nadal i Castelló.

 

Sobreposar-se...

En creixement personal es parla molt de ser positiu, tant que el fet de considerar el ser positiu com un avantatge per caminar per la vida, crec que ja gairebé ni es pot discutir. El motor de la felicitat són les emocions que ens fan sentir bé i a aconseguir-la ens ajuda i molt l'esperança, el repte, involucrant-nos en allò que ens agrada, sobretot si ens produeix diversió, gaudi, encara que, com tota activitat, aquella ha de suposar-nos un esforç.

A Castelló, als veïns i visitants, cada any des de fa més de quaranta, el Betlem de la Pigà és la genuïna representació encarregada de portar l'alegria de Nadal. Som prop de 200 les persones, tot si totes aficionades, les que representem i recreem, juntament amb el relat del Naixement de Jesús, els costums i les actituds de la societat de la Plana, amb referències ben explícites a l'actualitat del dia a dia. Per tots, el comboi del Betlem suposa emoció, felicitat, diversió, esforç i també alguna renúncia.

D'aquest bon grapat d'actuants un grup molt nombrós està constituït per xiquets i xiquetes, que des de ben menudets, i com si es tractara d'un joc, descobreixen aquest meravellós món de la interpretació i, a la vegada desenvolupen unes emocions mai viscudes. Són els primers que cada any inicien els assajos, són els més puntuals, són els més creguts i són els que "més ganes tenen" que arribe el dia assenyalat.

L'any passat, per allò de trobar un format per al Betlem que s'adaptara a la covid, vam haver de combinar un documental amb narració lineal que entrava en joc amb unes poques intervencions i actuacions dalt l'escenari. Els xiquets van perdre protagonisme i" van entendre", que per protegir-nos i, a la vegada, protegir als que estimem i als espectadors, aquell any no hi hauria ni rotllana, ni ofrenes, ni Santets, ni Santetes, ni caliu al costat del Nen Jesús.

Aquest any 2021 tot anava a ser molt diferent. A l'inici de la tardor semblava que, l'administració de les vacunes a les persones majors de 12 anys, havia frenat la transmissió i fet caure l'epidèmia fins a límits que ens permetrien "una nova normalitat" i, amb aquesta esperança els assajos dels xiquets del Betlem van iniciar-se.

Setmana rere setmana, puntualment i de manera metòdica els xiquets i xiquetes repetien una vegada i una altra les seues intervencions, sense queixa, sense descans, atents a les observacions de la directora; els hi movia la il·lusió, l'emoció "d'eixir al Betlem", de ser també protagonistes d'aquest comboi.

A la vegada, des de la Junta directiva del Col·lectiu, van determinar-se les mesures i estratègies perquè la representació es fera amb les màximes garanties. Tots els participants, xiquets inclosos, emprarien mascareta, tindrien uns camerinos assignats, romandrien en escena el mínim temps possible i es farien un test d'antígens, només unes hores abans, el mateix dia de la representació.

Però les adversitats ocorren. La situació que estem vivint en l'àmbit nacional per l'escampament del virus, ha desembocat en la darrera setmana, en els darrers dies, en un augment espectacular de contagis entre els més menuts. D'una banda, algun dels xiquets o xiquetes que havia de participar ha resultat infectat i, d'altra, en la majoria dels casos, per haver pogut estar en contacte, sobretot a l'escola, en algun possible contagiat, per precaució i prevenció, el xiquet o xiqueta, ha quedat confinat a casa. La conseqüència directa està clara: "no puc eixir al Betlem".

Si la capacitat d'assumir situacions límit o de sobreposar-se a experiències de dolor emocional, és una característica de totes les persones i que costa "Déu i ajuda" acceptar-ho en les persones majors, imagineu per un moment el que ha suposat per aquest grapat de xiquets.

És veritat que tots tenim la capacitat de sobreposar-nos, és una resposta natural, normal i freqüent en l'ésser humà, que forma part de nosaltres, de la nostra essència, del nostre objectiu i fi més primari: la supervivència. Però, per alguns dels xiquets, aquest colp ha suposat, novament, tota una frustració, havent d'enfrontar-se a una situació en la qual "la seua il·lusió" no es pot veure satisfeta; de vegades fins i tot sense "causa" aparent...

Per això, aquesta nit, quan tornarà a aixecar-se el teló del teatre Principal de Castelló, els grans protagonistes tornaran a ser "els xiquets i xiquetes" absents, aquells que per dominar l'impuls de l'ànim, per superar les adversitats, pel bé comú, renunciant a allò pel qual tant s'han esforçat, saben sobreposar-se, es resignaran en el millor dels casos, a veure el Betlem per la tele.

A tots vosaltres, a tots ells i elles gràcies, moltes gràcies, sapigueu que vosaltres també sou i sereu, sense aparèixer en escena, els i les protagonistes del Betlem de la Pigà i els primers aplaudiments seran pel vostre esforç. De segur que fins al teatre arribaran els vostres crits: Açò només passarà al Betlem de la Pigà. Vitol!

Ja el tenim!!!

El Servei de Publicacions de l'Ajuntament, acaba de publicar dins la col·lecció  d'investigació etnològica a Castelló, el llibre "El Betlem de la Pigà : Una tradició castellonenca. Un comboi cultural".

Publicat en un moment adient, pocs dies abans de la nova representació de l'espectacle, ve a completar i tancar el cercle històric de què va ser, va suposar, suposa i ha de continuar sent la tradició nadalenca que naix de les mateixes arrels de Castelló, donant a conéixer la història propera, viscuda i contada des de dins, del quadre costumista, creat i musicat pels fills predilectes de la ciutat, el poeta Miquel Peris i la compositora Matilde Salvador.

El Betlem és text, una narració tradicional, costumista, pairalista, arrelada a la terra, a la mitologia, esperpèntica i a la vegada tendra i intimista, publicat per primera vegada dins el llibre "Tríptic casolà" l'any 1978 per la Societat Castellonenca de Cultura.

El Betlem és música, música coral, nadales amb sentiment popular i proper, essencial en la recuperació de la cultura musical del País Valencià. Els poemes de Peris musicats per Salvador, conformen el conjunt musical més popular de la compositora. Nadales que l'any 2019, interpretades pel Cor de la Generalitat Valenciana van gravar-se al Palau de les Arts de València, al Conservatori Superior de Castelló i a Peníscola i editades en un CD.

Text i música, d'una manera o l'altra, han estat a l'abast de qualsevol persona que haja volgut conéixer aquest singular Betlem. Però també el Betlem és representació, comboi, escenari, història, història viva i continua del nostre poble, i aquesta és l'aportació principal d'aquest llibre.

Per descomptat que en l'obra que ara veu la llum, trobem el text sencer del Betlem; també totes i cadascuna de les partitures musicals, però sobretot el llibre ens fa una anàlisi i evolució, narrada cronològicament, del que ha estat la representació al llarg de tota la seua trajectòria.

Un llibre dedicat als milers i milers d'espectadors que amb els seus aplaudiments han sabut, amb el pas del temps, mantenir viu l'esperit casolà i pairal, altre temps tan arrelat al Nadal de Castelló, fruit de la tradició, la imaginació i la memòria, i que a través de 12 capítols i més de 250 pàgines, desgrana les anècdotes més variades i les situacions manifestes de complicitat a moments de l'actualitat, al llarg dels darrers 40 anys transcorreguts des del dia de l'estrena teatral aquell llunyà 23 de desembre de 1980.

Un llibre on no estan tots els que són, però si són tots els que estan, ja que en la història de les representacions s'han implicat la pràctica totalitat dels col·lectius culturals locals, suposant, amb el pas del temps, i vist des d'una perspectiva temporal, un revitalitzador anual d'una de les tradicions vives més arrelades al nostre poble, els antics i espontanis betlems casolans.

Una publicació feta des de dins, des de l'estima per allò que és molt nostre, de fàcil lectura, sense protagonistes especials, i del que la seua lectura esperem no deixe indiferent no ningú, ja que si, d'una banda, per uns pot ser un llibre de records, per altres pot ser un coneixement de la tradició festiva de Castelló.

Per nosaltres, els qui conformem el col·lectiu actual del Betlem, i aquest és l'esperit i interés que hem ficat, voldríem que el llibre fora un complement que ajudara a fer del Betlem de la Pigà, un referent per a totes les generacions actuals i futures i que, per molts anys més, en arribar aquestes dades tant entranyables i significatives, dir Nadal a Castelló continue sent dir Betlem de la Pigà.

I ara el que tots esteu esperant. Com aconseguir-lo? El llibre està a l'abast de tothom a la "llibreria municipal" plataforma electrònica de l'ajuntament per realitzar compres en línia i també de manera directa i en horari comercial a les instal·lacions de l'Arxiu Municipal del carrer Gaibiel, al preu de cost, que no és altre que 16 euros.

Perquè siguem capaços de sentir orgull d'allò ben nostre, perquè per molts anys més en arribar Nadal puguem sentir per Vila i Ravals «carabassa ben torrà al Betlem de la Pigà», amb la clara intenció de donar-lo a conéixer..., per totes aquestes coses i moltes més s'ha escrit aquesta crònica sobre el que ha significat fins ara el Betlem, patrimoni de tot un poble, Castelló. Esperem que us agrade. Ja ens contareu...