I ara la "efa"...

El passat dia 1 d'agost "penjava" un escrit en el qual una lletra, "la essa", era la protagonista pel fet que la sequera, la suor, la set i la sesta, eren les protagonistes indiscutibles del mes. Hui, caldria ampliar el vocabulari i incloure també com a lletra del mes "la efa".

Per què dic que cal incloure la "F"? Perquè tant si lliges un periòdic com si escoltes les diferents emissores de ràdio, aquesta setmana la notícia "number one" a les nostres terres són els Festivals i les Festes.

I és que amb l'arribada del bon temps de l'estiu i, del mes per excel·lència l'agost, els festivals de música creixen com a bolets a la tardor, omplint els dies o millor dit les nits, de les localitats més turístiques o no tant, d'escenaris, carpes de begudes, activitats a l'aire lliure o de marxandatge amb un únic propòsit, fer-nos gastar els diners a la vegada que gaudir de la música del moment.

I sembla que la fórmula funciona cada vegada millor i Castelló és ja terra de festivals i diferents empreses organitzadores d'aquestes cites van començar ja a fer l'agost abans de l'inici de l'estiu, arribant-se ara, aquests dies, al màxim de les possibilitats.

Després de la celebració a Benicàssim del festival SanSan el 14, 15 i 16 d'abril passat, i de Mar de Sons, el 30 de juny, 1 i 2 de juliol, el FIB del 14 al 17 passat, el Feslloc a Benlloc els passats 7 al 9 de juliol, o els concerts del Pinar del 21 al 24 de juliol, ara arribats a l'agost ha estat Borriana la ciutat que s'ha aprestat a prendre el relleu i ha tornat a vibrar aquest darrer cap de setmana amb el multitudinari Arenal Sound.

També la capital a l'agost no podia ser menys i havia de continuar tenint festivals, però havia de tenir alguna cosa diferent, adoptant-se la fórmula del cicle de concerts a celebrar els caps de setmana del 5 al 20 d'aquest mes amb els millors artistes del panorama actual que, mai e actuen en solitari, al marc incomparable i diferent del varador del Reial Club Nàutic del Grau, esdeveniment que  entrarà en competencia amb una altra de les cites imprescindibles d'aquest estiu per als amants dels festivals, el Rototom 2022. Set dies de música, cultura i platja a ritme de reggae amb vuit zones musicals i conferències, zones de lleure, mercats ambulants, propostes gastronòmiques i tot un conjunt d'opcions que se sumen als concerts, del 16 al 22 d'agost.

"Efa" de festivals, hui en dia una de les principals alternatives culturals i d'oci que, tot i el seu "boom" experimentat en els darrers anys, entra en competència directa amb l'altra "efa" de l'agost,  la de Festes, les festes patronals o no, de molts pobles.

Des de Canet lo Roig fins a la Pobla Tornesa, passant per Higueras, Almedíxer, Càlig, Navaixes, Sot de Ferrer, Vilafamés, Xert, Culla, Orpesa, Rossell..., la immensa majoria dels 135 pobles de la província celebren festes aquest mes, i tot i que cada poble té les seues pròpies tradicions i costums a l'hora de celebrar les festes d'estiu, és possible trobar certes similituds que es donen pràcticament a totes: actes religiosos, misses i processons, concerts, música i balls, i espectacles taurins, bous.

Amb defensors i detractors els bous, siguen de plaça o de carrer, formen el corpus festiu en la majoria de poblacions on se celebren i representen l'eix principal al voltant del qual s'articula el conjunt de la festa, del gaudi i també del negoci. És molt típic fer solta de vaques, correbous o bous embolats, on el patiment i el perill són constants.

Festivals i festes que, com ha ocorregut aquest cap de setmana a Soneja acaben amb dol, per la mort "accidental" d'un jove visitant, de Sogorb, en ser cornejat per un bou embolat, deixant a la família i a aquelles dues localitats amb "S" de l'Alt Palància, Sogorb i Soneja, plenes de tristor i pesar...

 

Dia internacional de la cervesa: 25 anys.

Internet no para de sorprendre'm. Sabia que dels 365 dies d'un any, quasi tots tenen la seua celebració "internacional", aquelles dates reconegudes internacionalment per commemorar un fet o lluitar contra un problema. Sense anar més lluny i només comptabilitzant els que són patrocinats per les Nacions Unides, aquest mes d'agost hi ha nou, que van des del dia Europeu de Commemoració de l'Holocaust Gitano, del passat dia 2, fins l'internacional en suport de les Víctimes de desaparicions forçades, el pròxim 30, passant entre d'altres, per l'internacional de l'Orgasme Femení (el propvinent 8) o contra els assajos nuclears (el dia 20).

Sensibilitzar, conscienciar, cridar l'atenció, assenyalar que hi ha un qüestió sense resoldre, un assumpte important i pendent a les societats perquè, a través d'aquesta sensibilització, els governs i els estats actuen i prenguen mesures o perquè la ciutadania així ho puga exigir als seus representants, és el seu objectiu primer. I, això, està bé, molt bé, en molts casos, però...

En l'actualitat hi ha uns 900 dies commemoratius, i als proclamats per l'oficialitat, s'uneixen altres promoguts per associacions o particulars, amb un ventall de finalitats que van des de la influència fins a la ressonància; només com a exemple cal citar, el dia de quedar-se adormit (28 de febrer), el dia de l'aneguet de goma (11 d'abril), el de parlar en un ascensor (25 de juliol), el del formatge florit (9 d'octubre) o aquell que, si volem estar "a l'última" haurem de celebrar hui mateix, el dia Internacional de la Cervesa.

Així és, hui primer divendres del vuité mes de l'any, cervesers de tot el món estan de celebració. Cada primer divendres d'agost, se celebra, des del 2007, el Dia Internacional de la Cervesa, en ser una de les begudes fermentades més antigues i consumides. Cada vegada són més els països que se sumen a aquesta data que ja compta amb 207 ciutats i 50 països a la llista, des dels inicis de la celebració ja fa 25 anys. Encara que alguns es mantenen ferms a les "seues" festes, com Alemanya que celebra el seu Dia de la Cervesa el 23 d'abril o el seu, més que famós a nivell mundial, festival de la cervesa o Oktoberfest a l'octubre.

Els ciutadans del nostre territori són molt donats a prendre aquesta beguda en qualsevol ocasió consumint una gran quantitat de litres de cervesa per persona i any. Tot moment del dia és bo per acostar-se a un bar i demanar una canya o un terç. El bon temps també anima que les persones isquem de casa i ens acostem a aquests establiments per gaudir d'aquella beguda tant refrescant.

Crida l'atenció que dels països europeus consumidors, Espanya ocupe el nové lloc, encapçalat aquest rànquing per la República Txeca, Polònia i Alemanya, i que de les 20 ciutats més cerveseres europees quatre siguen municipis espanyols: Madrid, Sevilla, Màlaga i Barcelona, amb un consum mitjà de 104 litres per cap i any.

I què dir del consum a Castelló? Cal distingir clarament segons l'època de l'any. En conjunt més del 60% del consum anual es realitza fora de la llar i és, la beguda freda més consumida a l'estiu. Sens dubte un dels factors principals que influeixen en l'èxit d'aquesta beguda és el turisme, ja que una de cada quatre és ingerida per un visitant entre els mesos de juny i setembre, espai temporal en què "es beu" el 31% de la cervesa de tot l'any.

Estrella Galícia, Cruzcampo, Mahou, San Miguel, Alhambra, Damm o Heineken es reparteixen la quota, però, alguna cosa està canviant, i cada any que passa, van adquirint cos al nostre estimat Castelló les anomenades produccions artesanals, cas de les diferents varietats de Castelló Beer Factory, Cervesa Montmirà, Badúm, Isanbeer o Canabeer, cerveses no industrials, cerveses amb ànima.

De segur que, a tu que açò llegeixes, se t'acudeixen moltes possibilitats per celebrar aquest Dia Internacional. A la teua terrasseta preferida en qualsevol racó de la ciutat, en el lloc de vacances que tens anotat a la teua agenda, amb una persona especial, en got de canya, directament del botellí o gaudint d'una cervesa amb més cos i escuma al teu got preferit, a casa, sota les aspes del gran aparell ventilador... Això és vida, beu amb moderació i salut!

 

 

De mossens...

Tot i confessar-me cristià, catòlic I practicant, és veritat que al llarg de la meua vida poden contar-se amb els dits d'una mà i possiblement encara me'n sobren, els mossens amb qui he mantingut una veritable amistat.

Tanmateix,i ha hagut alguns altres, molts més, que per unes o altres circumstàncies esdevingudes en passar del temps, han passat a formar part del meu bagatge de records, mossens que he admirat per més d'una raó que, ara no venen al cas, i que en moltes ocasions, van arribar a la meua vida de casualitat, sense esperar-ho, i també de casualitat, un dia van allunyar-se.

Ara, en aquesta primera setmana del mes d'agost, també la casualitat ha volgut que dos d'aquells "bons homes" tornen a la meua memòria, per dos motius diferents i en certa manera relacionats. Dos mossens de vides paral·leles que, compartint el poble natal, Artana, i els cognoms Herrero i Llidó, desconec si eren família directa, de segur, en vida van també compartir il·lusions, esperances, desitjos i inquietuds, Joan Ramon Herrero Llidó, nascut el 1933 i que va faltar el 1997, i Joan Llidó Herrero, nascut el 1943 i que va faltar fa tres dies, el darrer 31 de juliol.

Tots dos estudiants al seminari diocesà de Tortosa i ordenats sacerdots amb 10 anys de diferència, els que es portaven d'edat, van desenvolupar el seu ministeri sacerdotal amb càrrecs diferents, i per motius també diferents, van arribar a creuar-se en el meu camí.

A Joan Ramon Herrero vaig conèixer-lo per la seua relació amb la música. Ell va ser el creador el 1978 de la "Coral Polifónica Castellonense" que el 1981 va adoptar el nom de "Vicent Ripollés", encarregant-se de la seua direcció fins al moment del seu traspàs. Aquesta coral des dels seus inicis i per impuls del mossén va incloure en el seu repertori musical obres religioses de la compositora castellonenca Matilde Salvador, per la qual cosa, no va resultar estrany que, en el moment de pensar quin grup hauria "de cantar", en l'estrena l'any 1980, les peces del retaule nadalenc del Betlem de la Pigà, musicat per la mateixa Matilde, es pensara en la Vicent Ripollés i, jo com un membre més del col·lectiu que havia de posar en escena aquell comboi, entrara en contacte amb mossén Herrero, per tal de negociar amb ell, Matilde, Toni Porcar com a director escènic i altres membres el paper de la coral en la representació. Per un bon grapat d'anys els cantaires de la Ripollés i el seu director, en arribar Nadal, arribaven també al meu cercle personal. Ara, més de 40 anys després, el recorde com un home exigent, perfeccionista, entregat a la música i, fins i tot, per aconseguir la major i més clara sonoritat de les interpretacions capac d'enfadar-se.

Una mica "de rebot", hui mateix, casualitat m'arriba una invitació. Aquest propvinent 13 d'agost, es compliran 25 anys del traspàs del mossén i la coral que porta el seu nom, nascuda l'any 2000, em convida a participar en la missa commemorativa i de record, amb una curiositat, que m'ha cridat l'atenció, el prec de confirmar assistència...

Molt diferent i també posterior, va ser el contacte que vaig mantenir amb l'altre mossén, Joan Llidó Herrero, en aquest cas per pura coincidència. Ell com a gran humanista va ser professor titular del departament d'educació de la universitat Jaume I, centre on jo, tot i que en la categoria d'associat, vaig formar part uns pocs anys del mateix departament, coincidint en algunes ocasions en passadissos i ascensors, compartint curts moments amb el mossén, a la vegada que anava seguint, és veritat que una mica des de la distància, les seues dificultats primer en la creació del convent de Mercedaris de Sant Josep Obrer i, després de la parròquia del Salvador al raval universitari.

Un home que, fins al moment del seu traspàs i com bé ho recordava ahir un dels seus amics i, en aquest cas, també meu "que va posar el seu talent al servei de Déu i del seu poble, enamorat de Jesucrist i un autèntic humanista que ens va acostar a Déu i al seu amor immens i que va convertir en coordenades de la seua missió, la llibertat i l'amistat", paraules que compartisc plenament.

Dos mossens a qui Déu tocà el cor, d'una forma o d'altra va passar pel seu costat, i que van adonar-se que volia alguna cosa d'ells. Persones amb criteri i no amb una llista de criteris a qui Castelló mai estarà prou agraït. Descansen en la pau de Déu.

 

Les quatre esses d’agost.

Hui és el dia dos-cents tretze de l'any i primer dia del mes d'agost que, entre altres particularitats i consideracions tòpiques: mes principal de vacances a l'hemisferi nord, mes de les fruites d'estiu, o ser el mes per excel·lència per observar la pluja d'estels, sempre m'ha cridat l'atenció la qualificació d'aquest mes feta des de la saviesa popular de la gent més gran del meu poble, tot dient que agost, ha estat des de sempre, és i si Déu vol així ha de continuar sent, el mes de "les quatre esses".

De ben menut, per més que li pegara voltes, no arribava a comprendre aquella afirmació; jo analitzava una vegada i una altra les síl·labes i lletres del nom "A-GOST", "A-G-O-S-T", dues síl·labes o cinc lletres i només una "S". Com podien aquells a qui jo tant admirava i estimava dir que agost era el de les quatre esses?

Quan vaig ser una mica més gran i després de preguntar en diferents ocasions, a la fi va descobrir-se'm el secret: Agost és a Castelló, el mes en què més es manifesten la Sequera, la Suor, la Set i el temps millor per la Sesta (migdiada), clar, les quatre característiques definitòries del tradicional estiu comencen per "S".

Tot i estar ubicats en una zona climàticament privilegiada, la mediterrània, convé recordar que, un dels trets que defineixen el clima és l'existència d'un període eixut, de sequera, durant els mesos d'estiu i, generalment agreujat, a l'agost, fet que es reflecteix amb claredat en la vegetació, que cada any es ressenteix més.

Malauradament i a causa del canvi climàtic o no, el fet és que estem vivint temps complicats i tot i que ara fa tot just un any des de l'ajuntament va impulsar-se un pla contra la sequera per adaptar-se a l'impacte del canvi climàtic, la calor, que és el que ara toca, sembla no donar treva... Que sabuts eren els nostres avantpassats, la saviesa popular ja ho deia: "Aigua, Senyor, que de vi ja en venen".

Conseqüència d'un temps calorós, de l'augment constant de la temperatura mitjana, de la calor, el nostre cos necessita refredar-se cada vegada amb més freqüència, disminuir la temperatura corporal i, la suor és el líquid termoregulador. Amb les possibles conseqüències de salut que puga comportar el fet que cada vegada se sua més, el nostre futur immediat ens ha d'ensenyar a prendre sempre el màxim nombre de precaucions: hidratar-nos amb freqüència, evitar les hores de sol i limitar l'activitat física, són alguns dels consells de sempre, als que jo afegiria tractar al màxim de reduir dues sensacions que són fruit del nostre temps, l'estrés tèrmic per càrrega de calor, i l'estrés emocional, per tensió física o nerviosa. Ja ho diu el nostre refranyer: "Pel matí amb la frescor, és millor treballar, llaurador".

Amb temperatures que es disparen, la hidratació és un dels aspectes més bàsic a tenir en compte durant els mesos de calor, i beure és el mecanisme essencial per regular el contingut d'aigua al cos. Si el volum d'aigua al cos baixa considerablement, la sensació de set s'agreuja i, beure, és l'única solució. Prendre grans quantitats d'aigua a l'estiu és saludable a la majoria dels casos; també el refranyer ens aconsella: "Aigua corrent, és de bon bevent i és el millor contra la set".

I que dir de la sesta? La migdiada, descansar una estona fent una dormida breu després de dinar, tot i tenir una explicació biològica, ha esdevingut l'esport nacional; refrendada per estudis que diuen que la sesta, paraula que prové de l'hora sisena romana, referida a la sisena hora solar, que correspon a les 12 del migdia respecte al sol (aproximadament a les 14 h al nostre fus horari), arriba a prevenir l'angoixa, la pressió i l'estrés. Ha estat des d'antic un costum molt arrelat al nostre poble, ja siga a casa, a l'ombra de la figuera o l'emparrat de l'alqueria. És el súmmum del dolce far niente, del plaer de no fer res, tal vegada el millor plaer de l'estiu en competència amb un bon gelat. També, com no podria ser menys, el refranyer ens fa referència a aquest plaer enmig de la jornada:" I a migdia pararàs i bona sesta prendràs".

Tot i que, amb total seguretat, les quatre esses estaran presents al llarg de tot el més, jo us anime a fer que el tòrrid agost no us impedisca gaudir de les refrescants alternatives que ens continua oferint la nostra ciutat.

Per més que creguem que ens queda estiu al davant, el mes d'agost passa com un sospir i el setembre amenaçador és a tocar, així que de quedar-se a casa res. Malgrat tots els problemes, malgrat totes les dificultats, malgrat la sequera, la suor i la set i fruint de la sesta, cal continuar vivint!