Gràcies PP!!!

 Gràcies senyor Rajoy, moltes gràcies senyor Montoro, gràcies govern del partit popular. No saben vostés quan d'agraïts estem al nostre País per haver-nos deixat a la cua de tot l'estat a l'hora de "la repartida dels diners" dels nous pressupostos nacionals.

Si ja estàvem fins ara sota mínims, ara se'ns penalitza més encara. Sembla que la retallada serà forta, de les que faran història. Si en el darrer any van ser 890 milions d'euros els que "ens van correspondre", ara per portar-nos bé, i com a premi, s'anuncia que en rebrem 589, un 33% menys, més de 300 menys que el 2016. La segona Comunitat després d'Andalusia que més retallada sofreix percentualment, tot i que la Comunitat andalusa segueix sent la que més diners rebrà. Gràcies, moltes gràcies...

No és gens fàcil interpretar globalment els pressupostos, hi ha moltes partides, que si transferències, que si política agrícola i pesquera, que si comerç i turisme, que si política cultural, que si atur, que si educació, que si defensa, que si, que si...

Però si és senzill fer la divisió global de diners i habitants, amb una mitjana invertida de 185 euros/habitant, i amb un resultat pel nostre territori de 119, és a dir 66 euros menys que la mitjana i molt lluny dels 405 que rebran cada ciutadà de Castella i Lleó. Gràcies novament senyor Mariano, gràcies mil senyor Cristobal.

I la indignació va en augment si considerem que fa pocs dies va ser el ministre de Foment el senyor Inigo de la Serna qui visitant la nostra ciutat no va posar data a l'entrada en servei de l'alta velocitat, això si, fent-se diferents fotografies i dient una i mil vegades que "aquella infraestructura vindria a ser molt beneficiosa per l'impuls econòmic de la província", i ara, ens assabentem que la província rebrà d'aquests pressupostos, poc més de 76 milions d'euros d'inversió, 25 menys que l'any anterior, i d'ells, una gran majoria, 56 milions per projectes com el corredor Castelló-Vandellòs, obres en la N-232, ampliació autovia A-7 o accessos al port. Gràcies novament...

De vergonya resulten ara les paraules pronunciades a la clausura del XIV Congrés del PP de la Comunitat Valenciana del president nacional, del senyor Rajoy que, davant la presidenta del partit al nostre territori va comprometre's a aportar majors inversions, assegurant públicament que "ara que es tenen més recursos pot fer-se molt més que quan Espanya estava en la indigència". Quin morro...

Tots ens sentim enganyats, fins i tot el mateix PP de la Comunitat. De fet ahir mateix, les Corts Valencianes, per unanimitat, van subscriure un manifest, una declaració institucional en la qual es mostra el rebuig unànime a l'avantprojecte de Pressupostos Generals, manifestant de forma reiterada la necessitat de garantir un nivell d'inversions just, doncs no solament no es compensa la insuficiència inversora dels últims anys, sinó que les inversions no s'ajusten al pes poblacional i suposen una més que gran reducció respecte a 2016. Gràcies, moltíssimes gràcies senyors del Govern Nacional per fer-nos idiotes.

I si la "marginació dels valencians" és gran, això només pot remeiar-ho el vot en contra dels 11 diputats nacionals del PP d'Alacant (4), València (5) i Castelló (2). Tinc ganes de veure "el compromís" amb el País i en concret amb la ciutat i província de Castelló dels diputats Miquel Barrachina i Oscar Clavell a l'hora "d'apretar el botonet" i donar o no la seua aprovació a aquest desgabell, a aquesta flagant injustícia.

Ara, si volen, poden demostrar l'estima envers aquella terra que els ha vist créixer com a persones i com a polítics. Ho faran? Ho dubte, mentrestant, només reiterar les gràcies al senyor Montoro, doncs així, per aquest camí, de segur que el seu partit a la nostra terra, restarà per molts anys més lligat a l'oposició.

Saber un poc més i despertar consciències...

 Fins ara sabia molt poc, sabia que els anys 1956 i 1957 i per mediació de la Creu Roja havien retornat a Espanya mitjançant 6 expedicions, al voltant de 1.200 dels anomenats "niños de la guerra", orfes o fills de lluitadors al front republicà que havien marxat exiliats a Rússia 20 anys enrera, en plena guerra civil.

Sabia que el govern de la república va propiciar l'evacuació de molts xiquets i xiquetes quan ja estava a punt de caure el front del nord, per buscar refugi temporal a França, Bèlgica, Suïssa, Mèxic i fonamentalment Rússia.

Sabia de la dificultat de repatriació mentre va viure Stalin i que aquella va poder desbloquejar-se en el moment en què Espanya va ingressar a les Nacions Unides.

I sabia tot açò perquè alguna cosa havia llegit a la vegada quehavia sentit parlar a algunes persones grans del meu raval de l'enrenou que va produir-se a Castelló en ser el nostre port del Grau, elegit juntament amb el de València, per repatriar aquells xiquets i xiquetes, que voluntàriament ara volien tornar, alguns d'ells ja casats i amb fills.

Fins i tot no sé on però recordava haver vist alguna fotografia del vaixell "Crimea" que els havia portat a Espanya encorat al port de Castelló un dia de pluja i amb molta gent esperant el desembarcament. No sé si era del tercer, quart, cinqué o sisé viatge que va efectuar aquell navili, no sé si seria el 23 de novembre, el 18 de desembre del 56 o el 22 de gener o 29 de maig del 57.

I ara, ja sé molt més, doncs des d'ahir mateix i fins al pròxim 30 d'abril i gràcies a l'estreta col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el seu Arxiu Nacional, la Asociación para la creación del Archivo de la Guerra Civil, las Brigadas Internacionales, los Niños de la Guerra, la Resistencia y el Exilio Español (AGE) i la Regidoria de Cultura del nostre ajuntament, podem contemplar al Museu d'eEtnologia del carrer de Cavallers, una mostra de fotografies, documents, imatges, cartes, retalls de diaris, disposats en 40 panels i que narren la història d'aquells xiquets i xiquetes des del moment en què van ser exiliats, fins al seu retorn, passant per l'acollida, la distribució en cases o colònies, les duríssimes condicions de vida durant l'ocupació Nazi o la posterior creació del centre Espanyol de Moscou.

Records d'una història iniciada el 1937 d'aquells xiquets, majoritàriament asturians i bascos, a partir de les seues memòries posant-se en relleu un dels episodis que millor reflecteixen en l'actualitat, en ple segle XXI, la solidaritat entre els pobles: l'acord entre l'URSS i el Govern espanyol de la Segona República per l'acollida en aquell país dels xiquets i xiquetes per protegir-los de la Guerra Civil Espanyola, contra les atrocitats i els crims contra la humanitat.

Una exposició que, a més de fer-nos coneixedors una mica més en profunditat de tot el que va suposar "l'estada" que va marcar per sempre les seues vides i com de dur suposa la readaptació en el moment del retorn al no trobar cap mena de suport oficial, treball ni vivenda, patint assetjament i vigilància per part de la policia, en considerar-los sospitosos de ser espies comunistes, ens fa entendre més i millor el drama dels centenars de milers de refugiats que intentant entrar en territori de la Unió Europa per demanar asil, fugint dels països devastats pels conflictes, i la necessitat de ser solidaris.

Aquesta exposició també vol ser un crit envers la societat en general i la UE en particular per demanar mesures menys restrictives per aquestes persones desesperades que fugint de l'Estat Islàmic o de la fam, acaben morint en camions, a la mar, rebutjats pels europeus.

"Los niños de la guerra, expliquen la seua vida, expliquen la teua història" és un crit doble, d'una banda saber un poc més d'aquells que van haver de viure una vida que, no va ser elegida ells i, d'altra despertar consciències envers aquells que fugint de la misèria són rebuts amb la indiferència o el rebuig violent. Tot un encert de la regidoria de cultura, una exposició que cap veí hauria de deixar de visitar...

Una de pirates

 Per definició pirata originàriament és la persona que practica la pirateria, aquell lladre de mar, aquella persona que corre els mars per fer presses. Malgrat el seu origen marítim, la paraula pirata és emprada per extensió en contexts diferents, per assenyalar a qualsevol persona cruel i aprofitada, parlant en l'actualitat de pirates informàtics o de pirates de l'aire, per exemple, si ens referim a individus que es dediquen a malversacions de fons per internet o en el cas d'actes polítics i terroristes.

Però tornant a l'origen cal dir que els pirates no es limitaven només als pillatges de vaixell, sinó que de vegades atacaven petites ciutats costaneres. La pirateria tot i que sempre ha existit, va ser a l'Edat Mitjana quan provinent de zones musulmanes atacaven els ports cristians, la qual cosa va obligar com a mesura de seguretat a la construcció de defenses costaneres, torres vigia, Castells o torres-campanar, que tenien un foc encés quan hi havia tranquil·litat, però en cas d'atac corsari n'encenien dos com a senyal d'alarma

Al segle XVI el tema es converteix en un autentica por pels castellonencs, ja que el pirata barbaresc Barba-roja, provinent des del nord d'Àfrica desembarca en Orpesa, saqueja Castelló i s'emporta captius a alguns veïns, a més a més d'obtenir els tresors més preuats: cereals, vi, oli i elements valuosos de les esglésies. Fins i tot, el rei Felip II es planteja mitjançant l'enginyer Antonelli en 1562, convertir la ciutat en una plaça forta, mb muralles imponents que, finalment no arriben a construir-se.

La victòria aconseguida per les tropes de la coalició cristiana "la lliga Santa", enfront dels turcs otomans, en la batalla de Lepant a l'octubre de 1571, va frenar indirectament les incursions pirates a les nostres terres, malgrat que no van desaparèixer per sempre.

De manera que si jo hui parle dels pirates, ho faig amb el record d'un fet ocorregut el primer d'abril de l'any 1800, del qual hui es compleixen per tant 217 anys i que apareix documentat al llibre de qui fou cronista de la ciutat, Joan A. Balbàs, i que no és altre que la crònica d'un desembarcament ocorregut aquell dia a la platja de Castelló d'un vaixell pirata anglés i l'encarnissada lluita mantinguda per aquells amb els pescadors i mariners del Grau, aconseguint els invasors apoderar-se d'un llaüt carregat amb 102 cafissos de blat que estava encallat a la platja esperant vent favorable per fer-se a la mar.

En el freg a freg de la batalla, narra Balbàs, que els pirates abans d'abandonar la platja, en escoltar els trets dels canyons de la torre del Grau, incendien les barraques dels pescadors, deixant-se dos companys a terra, que apoderant-se d'un esquif aconsegueixen arribar a Benicàssim essent descoberts en desembarcar, per uns traginers, qui avisant les autoritats ixen en la seua persecució apressant-los al barranc de Miravet i portant-los presos a Castelló.

Els pirates van confessar que pertanyien a la tripulació del vaixell anglés, que havia eixit de Gibraltar i que es dedicava al pillatge, i que un d'ells era italià i l'altre de Sevilla, desertors de vaixells espanyols i que s'havien unit als anglesos. No sabem com va acabar aquella història ja que Balbàs no ens diu que van fer les autoritats de Castelló amb aquells presoners...

El que si sabem és que molts anys després, ja al segle XX, concretament el 1962, una discoteca ubicada als baixos de l'hotel del Golf del Grau pren el nom de "El Pirata" i es converteix en una de les mítiques sales de festa de la província i tot un referent per molts anys de la vida festiva nocturna castellonenca i, uns anys després, el 1992, una colla festera, "Bacalao", naix com a entitat dinàmica  encetant la representació històrica de les tradicions festeres dels pirates barbarescs, aquells que van portar-nos de cap tants i tants anys...

"Amb una bandera negra i una calavera,

una botella de ron i sempre en peu de guerra!

Tapetes i diversió..."

Vet per on, un esdeveniment rescatat hui de l'oblit ens ha recordat la importància de l'aventura, el coratge dels nostres avantpassats enfront de la pirateria barbaresca, la visió comercial dels emprenedors castellonencs i el compromís amb la ciutat d'una associació cultural que busca la difusió de la història i la cultura des del món de la festa.