Fins ara sabia molt poc,
sabia que els anys 1956 i 1957 i per mediació de la Creu Roja havien retornat a
Espanya mitjançant 6 expedicions, al voltant de 1.200 dels anomenats
"niños de la guerra", orfes o fills de lluitadors al front republicà
que havien marxat exiliats a Rússia 20 anys enrera, en plena guerra civil.
Sabia que el govern de la
república va propiciar l'evacuació de molts xiquets i xiquetes quan ja estava a
punt de caure el front del nord, per buscar refugi temporal a França, Bèlgica,
Suïssa, Mèxic i fonamentalment Rússia.
Sabia de la dificultat de
repatriació mentre va viure Stalin i que aquella va poder desbloquejar-se en el
moment en què Espanya va ingressar a les Nacions Unides.
I sabia tot açò perquè alguna cosa havia llegit a la vegada quehavia
sentit parlar a algunes persones grans del meu raval de l'enrenou que va
produir-se a Castelló en ser el nostre port del Grau, elegit juntament amb el
de València, per repatriar aquells xiquets i xiquetes, que voluntàriament ara
volien tornar, alguns d'ells ja casats i amb fills.
Fins i tot no sé on però
recordava haver vist alguna fotografia del vaixell "Crimea" que els
havia portat a Espanya encorat al port de Castelló un dia de pluja i amb molta
gent esperant el desembarcament. No sé si era del tercer, quart, cinqué o sisé
viatge que va efectuar aquell navili, no sé si seria el 23 de novembre, el 18
de desembre del 56 o el 22 de gener o 29 de maig del 57.
I ara, ja sé molt més, doncs
des d'ahir mateix i fins al pròxim 30 d'abril i gràcies a l'estreta
col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el seu Arxiu Nacional, la
Asociación para la creación del Archivo de la Guerra Civil, las Brigadas
Internacionales, los Niños de la Guerra, la Resistencia y el Exilio Español
(AGE) i la Regidoria de Cultura del nostre ajuntament, podem contemplar al
Museu d'eEtnologia del carrer de Cavallers, una mostra de fotografies,
documents, imatges, cartes, retalls de diaris, disposats en 40 panels i que
narren la història d'aquells xiquets i xiquetes des del moment en què van ser
exiliats, fins al seu retorn, passant per l'acollida, la distribució en cases o
colònies, les duríssimes condicions de vida durant l'ocupació Nazi o la
posterior creació del centre Espanyol de Moscou.
Records d'una història
iniciada el 1937 d'aquells xiquets, majoritàriament asturians i bascos, a
partir de les seues memòries posant-se en relleu un dels episodis que millor
reflecteixen en l'actualitat, en ple segle XXI, la solidaritat entre els
pobles: l'acord entre l'URSS i el Govern espanyol de la Segona República per
l'acollida en aquell país dels xiquets i xiquetes per protegir-los de la Guerra
Civil Espanyola, contra les atrocitats i els crims contra la humanitat.
Una exposició que, a més de
fer-nos coneixedors una mica més en profunditat de tot el que va suposar
"l'estada" que va marcar per sempre les seues vides i com de dur
suposa la readaptació en el moment del retorn al no trobar cap mena de suport
oficial, treball ni vivenda, patint assetjament i vigilància per part de la
policia, en considerar-los sospitosos de ser espies comunistes, ens fa entendre
més i millor el drama dels centenars de milers de refugiats que intentant
entrar en territori de la Unió Europa per demanar asil, fugint dels països
devastats pels conflictes, i la necessitat de ser solidaris.
Aquesta exposició també vol
ser un crit envers la societat en general i la UE en particular per demanar
mesures menys restrictives per aquestes persones desesperades que fugint de
l'Estat Islàmic o de la fam, acaben morint en camions, a la mar, rebutjats pels
europeus.
"Los niños de la
guerra, expliquen la seua vida, expliquen la teua història" és un crit
doble, d'una banda saber un poc més d'aquells que van haver de viure una vida
que, no va ser elegida ells i, d'altra despertar consciències envers aquells
que fugint de la misèria són rebuts amb la indiferència o el rebuig violent.
Tot un encert de la regidoria de cultura, una exposició que cap veí hauria de
deixar de visitar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada