La importància d'una lletra...

 L'errata tipogràfica és una cosa maligna: / se la cerca i persegueix, però s'escapa ben indigna. /Fins que la forma és en màquina està ben amagada, / s'oculta en els racons, sembla que s'aguante l'alenada.

És ben sabut que els diferents sons d'un llenguatge es representen per uns signes que s'anomenen lletres. D'altra banda en qualsevol llengua hi ha sons molt semblants que en unir-se per formar paraules porten com a conseqüència que aquelles sonen de manera quasi idèntica i, també a l'hora d'escriure-les s'assemblen moltíssim.

Una altra cosa molt diferent és el seu significat. Trobem en qualsevol llengua paraules que diferenciades tan sols en una o dues lletres, o simplement barrejant-ne alguna d'elles, presenten un significat del tot diferent., cas per exemple de gos-gas, placa-plaça, data-dama, cuc-suc, edifitats-edificats o moltes altres.

D'altra banda estem prou acostumats a veure allò que anomenem "errades d'impremta", incidents relacionats amb l'aparició d'una errada tipogràfica en el lloc més inesperat, siga llibres o diaris.

Tot açò ve hui al cas perquè a la versió en línia del Levante de Castelló, que podeu consultar si us bé de gust al següent enllaç: LEVANTE CS en parlar de les NOTICIES DE BENICARLÓ en fer-se ressò de la inauguració del nou tanatori d'aquella localitat, diu en el titular que "els veïns lamenten la seua apertura" per, a continuació, en un segon nivell afirmar que "Los residentes de la calle Ulldecona y alrededores se sienten «importantes» por la puesta en marcha del servicio" , explicant que "Los vecinos de la calle Ulldecona y alrededores afirman sentirse «impotentes», a la vez que «muy enfadados» por la inauguración del tanatorio-crematorio en la parcela contigua al cementerio de Benicarló".

Sembla una notícia contradictòria, a la fi no se sap ben bé si els veïns tenen sensació positiva o negativa, si estan o no contents amb el nou servei, i tot perquè s'hi ha colat l'errada entre "importantes-impotentes", dues paraules molt semblants, la primera amb 11 lletres, la segona amb 10, una "r" en la primera i el canvi d'una "a" per una "e" en la segona tenen la culpa de girar a l'inrevés la notícia.

No sé de qui haurà estat l'errada, si de la corresponsal del diari en aquella localitat del Baix Maestrat, Núria Vernet, o del tipògraf o del corrector que de segur haurà d'haver treballat de pressa, o si l'errada també apareix o no en la versió "en paper", però siga com siga, estareu d'acord amb mi, la diferència entre important i impotent, entre rellevant i sense força és més que abismal.

Tot i això aquesta mai serà tan greu com aquella del passat mes de juny en què per culpa d'una errata en la redacció de l'enunciat d'un problema en l'examen de química de selectivitat a la Comunitat de Castella-La Mancha, va haver-se invalidar l'examen...

Veïns del carrer Ulldecona de  Benicarló, paciència, per la resta de veïns de la comarca i província, sereu per sempre importants, encara que, ara com ara i en aquesta situació us sentiu impotents davant el vostre ajuntament.

No te la deixe, no, no i no!!!

"Yo no te dejo marchar / porque me noto que tiemblo / que se me agotan las pilas, / que se me oxidan los sueños". Així comença una cançó, "Yo no te dejo marchar", de la cantautora canària Rosanna que forma part del seu àlbum recopilatori "8 lunas!" publicat el novembre del 2013.

Però no, no vull jo hui dedicar aquest escrit a parlar ni de Rosanna, ni a aquella recopilació discogràfica en concret. Si inicie l'escrit amb aquella referència és perquè m'ha vingut a la memòria en llegir als mitjans locals la negativa del senyor president de la Diputació del meu poble, de Javier Moliner, a qui considere una persona tot i que no afín, sensata, d'aprovar el trasllat en comissió de serveis, d'una funcionària de la diputació castellonenca a l'ajuntament de Castelló.

I és que, en quedar vacant la direcció de l'Oficina de Planificació Econòmica de l'ajuntament després de l'acomiadament de Juan Angel Lafuente, va obrir-se per part del consistori, el passat mes de maig una convocatòria per a la provisió del càrrec que havia de realitzar-se en comissió de serveis, dirigida a funcionaris de carrera del grup A1 que presten servei en qualsevol administració pública.

Acabat el termini de presentació de candidats i efectuades les corresponents valoracions sembla que la puntuació més gran se l'emportava la Cap de secció de Relacions Internacionals i del Gabinet d'Integració Europea de la Diputació, Carmen Vilanova, que va presentar-se voluntàriament a la convocatòria per cobrir la plaça, amb una finalitat més que lícita d'obtenir una millora laboral i personal.

Ara, en què el regidor delegat de personal de l'ajuntament, el senyor Lorenzo, anuncia que la senyora Vilanova és la persona proposada, el senyor Moliner es nega a aprovar la comissió de serveis necessària per a incorporar aquesta funcionària, de manera temporal, al servei municipal, és a dir, es nega a què la funcionària puga assolir millores laborals i personals, justificant-se dient que la diputació necessita tot el seu personal i que "no hi ha cap intenció de prescindir d'un funcionari que està treballant en un servei tan important".

Vist des de fora, tot açò tindria un cert sentit si es donara el cas que ajuntament i diputació "foren del mateix color", PP, PSOE o qualsevol altre, però "de la mateixa corda", de manera que s'entendria, encara que poguera costar, que per a la diputació fora, aquesta funcionària, totalment insubstituïble. Però, no, no és el cas, és ben sabut que la Diputació és feu del Partit Popular i l'ajuntament del bipartit PSOE-Compromís, i que per tant, tot pren, vist des de fora, un caire totalment diferent.

Sembla "una rebequeria", un entrebanc, una traveta, el que vol ficar el senyor Moliner a la senyora Marco, com si es tractara d'un joc infanti de pilota, de futbol i, el propietari de la mateixa si no guanya el partit, no la deixa als companys i se l'emporta a casa impossibilitant la continuació del joc.

Senyor Moliner, puc estar errat, però aquesta, la seua postura, de ficar bastons a les rodes, que porta pinta d'acabar als jutjats, no diu res a favor seu. Recapacite, la planificació estratègica de la diputació no deu estar per damunt dels interessos i drets laborals de les persones, en aquest cas d'una funcionària. La política i els polítics, de qualsevol institució i tendència, no ha de xafar a les persones, ha d'ajudar-les a aconseguir millores en tots els àmbits, només així millorarà la ciutat i amb aquesta la província sencera.

Cultura castellonenca..... "mecachis!!!"

Vull pensar que ha estat tot per culpa de la necessitat de quadrar agendes, però allò que es dóna hui al meu poble en l'àmbit cultural és tota una contrarietat i em produeix com a mínim situació d'enuig, i és que veureu per hui dimecres dia 20 de setembre hi han anunciades a l'agenda cultural de Castelló fins a 5 activitats diferents, compreses totes elles entre les 19 i les 20 hores.

Com en aquests moments de la vida encara no disposem del do i qualitat de la ubiqüitat, allò de poder estar present en totes parts al mateix temps, tan sols em resta conformar-me i triar. I em dol, em dol i molt, ja que, sense anar més lluny ahir, dimarts 19 no hi havia cap acte programat I, justament hui, en coincideixen cinc I a quin més interessant.

El filòleg, sociolingüista i amic Vicent Pitarch en homenatge al poeta i fill predilecte de la ciutat, Miquel Peris, en el centenari del seu naixement, presenta a la llibreria Argot el llibre "Penyagolosa fascinant de nom venerable", obra editada per onada edicions i mitjançant la qual l'autor vol reivindicar que "el venerable topònim Penyagolosa no porta article" admeten-se a condició que vaja referit en exclusiva al cim. Però, independentment de les consideracions lèxiques, estic segur que la presentació de l'obra serà també el marc bàsic perquè Vicent ens conte mil i una anècdota i vivència de la seua llarga relació amb la muntanya màgica. Una bona possibilitat per gaudir de la vesprada...

Però, també a la mateixa hora i a una altra llibreria emblemàtica de la ciutat, a Babel, l'escriptor i periodista valencià Ferran Torrent fa la presentació de la seua darrera obra, "Individus com nosaltres", un frenètic llibre, implacable retrat de la vida quotidiana d'un temps, l'actual, i d'un país, el valencià. Més enllà de la presentació del llibre, de segur que la ironia i el sentit comú faran acte de presència en aquesta, també interessant manifestació.

En voleu més? Ací va, a les 19.30 i a l'edific "hucha" el famós actor de cinema i televisió Antonio Resines, presenta les seues memòries "Pa'habernos matao". Obra que rememora la seua vida i les seues pel·lícules a la vegada que fa un curiós recorregut per la història recent del nostre país. De segur que la presentació serà el marc ideal per conéixer anècdotes divertides i personatges claus dels darrers anys a l'estat espanyol. Una tercera opció també molt recomanable...

Ja heu triat? Doncs encara hi ha més opcions, no us avanceu. Des de fa set anys l'ajuntament impulsa "Hàbitat Artístic" unes beques, unes ajudes pel desenvolupament de diferents projectes artístics i intercanvi d'experiències entre artistes residents i forans. Doncs bé, alguns dels beneficiaris d'aquestes beques presenten les seues obres a la casa de Cultura. De segur que imaginació i nous camins seran presents en aquesta exposició...

I si el que us agrada és el cinema, a partir de les 20 hores i al Teatre del Raval, i dins el cicle el documental del mes, podem visionar "Angry Inuk" on la directora inuit Alethea Arnaquq-Baril dóna veu al seu poble per defensar-se dels prejudicis culturals que envolten el seu estil de vida. Per primer cop escoltem a les famílies d'esquimals del Canadà Àrtic i observem com s'organitzen per trobar el seu lloc en un món cada cop més globalitzat i com la lluita de les principals organitzacions ecologistes per erradicar la matança de foques ha sembrat una ombra de foscor en la forma de vida dels esquimals. Tota una lluita i defensa entre la tradició i l'ecologisme... Interessant sens dubte.

I ara què? On anem? Llàstima de coincidències o com diuen en castellà "mecachis"!!!