"Magdalena" explicada...

Tanquem hui el primer cap de setmana llarg de festes. Trilogia de dies on la tradició pren el màxim protagonisme: Mitologia, història, comarques, pobles, la ciutat, el Pregó... la romeria i tornà en record d'aquells que iniciaren aquella meravellosa aventura de passat, de present i de futur que és Castelló, la desfilada de penitents i gaiates, quaresma, devoció, llum, festa. I hui futur, xiquets i cultura.

Ningú estima allò que no coneix, més encara ningú viu allò que no coneix i estima. Només coneixent es pot apreciar tota la bellesa. Per això tanquem la trilogia reflexiva d'aquest inici magdalener, amb una tercera pota per assolir l'equilibri. A la Magdalena "diversa" del passat divendres i a la Magdalena "diferent" d'ahir diumenge, li afegeix hui la Magdalena "explicada".

I no, no vaig a contar-vos la història de la nostra benvolguda ermita, si més no, voldria parlar-vos d'un acte que des de fa 30 anys se celebra ininterrompudament la vesprada del dilluns de Magdalena. Un acte del programa oficial fester que ha arrelat i molt dins la setmana gran i que, a més a més, no suposa cap despesa econòmica per la Junta de Festes ni pel Patronat.

Supose que ja l'haureu endevinat. Efectivament estic parlant de la "Pujada al campanar" que tot i tenir el nom de "pujada" és molt més que un ascens des del terra fins a la terrassa del nostre estimat "fadrí de la Vila".

I és que, pujar al campanar és relativament fàcil, només cal tenir bones cames i ganes, la resta ho facilita l'ajuntament al llarg de l'any, però "conèixer-lo" mentre es fa la visita, això ja és un altre cantar.

I com deia abans, si puge i baixe però no arribe a conèixer-lo, aleshores no estic fent una visita, estic fent un descobriment, estic donant resposta a una curiositat; però per arribar a estimar-lo, com dèiem a l'inici cal conèixer-lo.

Són moltes les persones que gaudint de les explicacions en cadascuna de les estances del campanar, des de la porta fins al xapitell, arriben a la "cua" amb una intenció i en baixar aquella intenció inicial ha canviat, i de la ximple curiositat es passa a despertar el cuquet de l'estima i és que les festes, la Magdalena, també és cultura explicada i les vivències s'amunteguen a les retines i al pensament, de manera que mai més tornaran a xafar aquella plaça i l'ombra del campanar amb la indiferència que, tal vegada, ho havien fet fins aquell moment...

No vull buscar ni atribuir mèrits a ningú però, trenta anys fent aquesta tasca tots els dilluns de la Magdalena han propiciat un coneixement prou exhaustiu de l'emblemàtic edifici per dues o tres generacions, doncs aquells que eren joves quan allà pel 1989, han continuat pujant després amb els fills menuts i ara ho fan ja amb els nets, de la mateixa manera que alguns d'aquells Pixavins que van començar a fer les diferents explicacions, ara ho continuen fent 30 anys després, acompanyats també per una nova "saga pixavinenca" que també se senten orgullosos de ser continuadors d'aquesta ja tradició de la vesprada del dilluns de magdalena.

Així que ja ho sabeu, animeu-vos i a descobrir el nostre campanar, allí us epserem a aquells que no hageu pujat mai per iniciar-vos i als de sempre per descobrir nous racons…

"Magdalena" diferent...

 En el darrer post parlava d'una Magdalena diversa, hui ho faré des d'un altre prisma més personal, al que les circumstàncies m'han portat a viure en aquest 2018, un primer cap de setmana de Magdalena... diferent.

I és que la vida pega moltes voltes i ara, la situació familiar demana una altra disposició, presenta unes altres exigències que, fan, han fet, que tant el Pregó de la vesprada d'ahir com la Romeria de hui, hagen estat totalment diferents de com era el meu costum viure aquestes manifestacions fins ara.

El Pregó d'ahir va ser especial, diferent i únic i irrepetible. Vaig tenir la immensa sort de rebre primer a casa al Pregoner o sequier Major 2018, Salvador Ramos qui va tenir la delicadesa de dedicar i cantar el primer Pregó de la vesprada a ma mare, que també per primera vegada i per molts anys no va poder presenciar la cavalcada en directe, a peu de carrer, havent-la de seguir "per la tele". Tot un luxe i augmentat amb la presència i estima envers la seua persona i la resta de la família d'una altra persona important en aquests moments, l'Honorable Conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esports de la Generalitat Valenciana, el més que amic Vicent Marzà.

El fet de poder acompanyar després al llarg de tot el recorregut de la cavalcada al Pregoner, al seu costat, d'estar pendent de les seues necessitats, va suposar també a més a més d'una nova forma de viure el Pregó, poder presenciar en lloc privilegiat la immensa estima i respecte dels castellonencs envers els versos del poeta i com l'emoció embargava per moments l'alcaldessa de la ciutat en escoltar-los a peu de tribuna. Una emoció transmesa a tots els que allí estàvem presents.

I si ahir va ser el Pregó, hui li ha tocat el torn a la Romeria. No recorde quin va ser el darrer any en què no vaig anar a la romeria, que no vaig fer l'anada i la tornada de manera íntegra, però enguany no ha pogut ser. Veure la ciutat deserta, veure els carrers buits el matí de la romeria m'ha donat una sensació estranya, augmentada si voleu una mica més pel color del cel i la fina pluja. En aquests moments, a meitat de matí, sembla que em falta alguna cosa, sembla que Castelló no siga el Castelló de sempre, és aquesta una sensació diferent...

Les festes no han fet més que començar, és veritat que el primer cap de setmana és molt intens, però resten encara molts dies per poder gaudir i viure la festa. Ens organitzarem una mica i tot i que per nosaltres, de moment, serà una Magdalena diferent, intentarem viure-la al màxim, pel que hem segut i pel que ara som, aprofitant les poques hores de les quals podrem gaudir.

A hores d'ara s'està teixint al meu interior una sensació estranya, com una xarxa de sentiments i emocions sorgides del que estic vivint i del que he deixat de viure en aquestes darreres hores, De moment, aquesta situació actual mai imaginada, està servint d'una banda per a intensificar amistats, i per l'altra, per conèixer una altra cara d'una ciutat hui desplaçada de bell nou als seus orígens...

Malgrat no poder fer allò que em plauria, de segur que al llarg de la setmana trobaré més d'un forat per fruir la festa i sentir-me membres d'una col·lectivitat, malgrat que haja de viure una Magdalena diferent...

"Magdalena" diversa...

Fins a 10 accepcions diferents trobem de la paraula "Magdalena", si, aquella que cap mitjà de comunicació local i pocs castellonencs han deixat de repetir en els darrers dies, aquella que en dir-la o sentir-la ompli de goig tot el poble.

I és que Magdalena a més a més d'una clara referència antroponímica o onomàstica, és a dir, a més de nom propi de persona del sexe femení, usat arreu del món en les seues varietats Magdalena, Magdalen, Magdalene, o Madeleine, és també un nom amb altres 9 curioses referències. Vegem-les...

En la disciplina arquitectònica, en l'art de projectar o construir edificis, trobem a més a més de la nostra ermita ubicada al costat del Castell Vell, altres ermites també dedicades a la santa penitent en llocs tan dispars com Azpeitia a Guipúscoa, Épila a Saragossa o Erandio a Biscaia, per no parlar dels anomenats palaus de la Magdalena a Santander o Oviedo, així com innumerables esglésies dedicades a la Santa en llocs com Bilbao, Granada, Jaén, Madrid o Sevilla.

Si ens endinsem en el món de l'astronomia, de l'estudi de l'univers i els astres, Magdalena és el nom que rep el cos rocós, més menut que un planeta, descobert el 24 de setembre de 1891, allò que es coneix com un asteroide, ubicat entre les òrbites de Mart i Júpiter.

També dins l'anomenat seté art, dins el món del cinema, trobem un film de 1971, una coproducció Italiana i de l'antiga Iugoslàvia, classificada com a drama romàntic i eròtic, que conta la història paral·lela de dues dones, dues Magdalenes, una rosa i l'altra morena, representades per la mateixa actriu, Lisa Gastoni, en dues situacions completament diferents.

Tampoc el món de l'esport és alié al nom Magdalena, així un club Esportiu i social de Santander, la Real Societat de Tenis", al qual pertanyen molts dels noms il·lustres de l'aristocràcia espanyola, porta aquest nom, essent considerat un dels clubs socials més antics d'Espanya. Seguim?...

Apropem-nos a la gastronomia. Qui no sap el que és una magdalena? Des de ben menuts tots ens acostumem a aquest pastís menut de bescuit molt esponjós i de vegades aromatitzat que no sol superar els 10 centímetres de diàmetre, amb forma rodona o allargada, que malgrat les diferents modes actuals aconsegueix sobreviure als "muffins i cupcakes".

També territorial i administrativament trobem, si rebusquem una mica, com a Colòmbia trobem un departament ubicat al nord del país amb el nom primitiu de Magdalena o més curiós encara Magdalena Grande.

I dins el món religiós, dins el conjunt de creences cristianes, Maria Magdalena apareix tant en el Nou Testament com als anomenats evangelis apòcrifs, com una distingida deixebla de Jesús originària de Magdala localitat propera a Cafarnaüm. Santa a qui l'església recorda cada 22 de juliol.

I si parlem de personatges, cal filtrar i molt per no fer la llista inabastable, així només recordar que una escriptora xilena, de cognom Petit, o una Regina d'Escòcia, De Valois, o una model polonesa Franckoviak, totes elles porten de nom Magdalena...

Deixem per a acabar aquella accepció més nostra, la cultural, la que fa referencia a les nostres festes majors, a les que tronarem a viure d'ací a no res, les que ens recorden els orígens de la ciutat, el trasllat de la muntanya al pla, les de la Magdalena, amb origen penitencial per demanar favors o donar gràcies a Déu.