Com és possible?

De sobra és conegut per tots els castellonencs que a l'antiga plaça de la Panderola, després d'Herrero Tejedor i des de l'any 1979 a la memòria de Francesc Xavier Borrull, jurista, historiador i polític valencià del segle XIX, d'ascendència santmateuana, el jutge Borrull, propietari que va ser entre d'altres del Molí Roder, ubicat en temps antics a l'espai de la mateixa plaça, es troba des de l'any 1974, inaugurat un 4 de maig, amb motiu de les celebracions del 50é aniversari de la coronació de la Mare de Déu del Lledó, un edifici singular de la ciutat, els jutjats provincials, edifici que fins al 2005 i per més de 30 anys, va allotjar jutjats, registres, audiència, fiscalia, calabossos..., i que a partir del 2006, fa ja més d'onze anys i com a conseqüència de l'entrada en servei de la Ciutat de la Justícia, edifici significatiu del PAU Gumbau, va tancar les seues portes, fins al dia d'avui.

Al llarg d'aquests anys i mentre ens deien als castellonencs, en diferents ocasions, l'imminent canvi d'ús i fins i tot de propietat, de l'edifici, que si allotjaria les associacions veïnals, que si els serveis de tercera edat, que si els serveis socials municipals, que si l'oficina de Consum, que si la secció de patrimoni, que si una residència d'estudiants, que si, que si... l'enorme bloc de formigó de set plantes, al que jo recorde haver-hi accedit tant sols a la part més propera a l'entrada principal, on estaven les oficines d'inscrfipcions de naixement i certificacions, anava degradant-se, fins a convertir-lo, ara ens assabentem, pràcticament en una construcció en ruïna.

Com és possible que nomé en 11 anys l'edificació haja perdut tant? Que hi aparega brutícia, pintades a les façanes més fosques i humides, alguna finestra o vidre trencat, entra dins el que podríem considerar normal amb el pas del temps, en un edifici sense cap tipus de manteniment, però finestres obertes, mobiliari abandonat, portes trencades, pintades al seu interior, fins i tot un frigorífic amb aliments abandonats i la porta oberta en una de les estances..., això que els castellonencs hem pogut veure en fotografies d'ahir mateix, sembla del tot incomprensible.

Ara, quan sembla que per fi l'alcaldessa de la ciutat i el president de la Generalitat han arribat a signar el protocol de cessió des del Govern Valencià al patrimoni municipal per convertir l'edifici en un "contenidor" de serveis socials lligats al benestar dels veïns, ens assabentem que l'edifici, valorat en més de 6 milions d'euros, no serveix per res si no es fa una inversió d'uns 12 milions d'euros, doncs és més que necessària, segons els tècnics una rehabilitació integral per, d'una banda arreglar totes les malifetes i, d'altra adaptar-lo als nous usos i sobretot a la nova normativa.

Com és possible que estiga tant remalament que siga necessari gastar-se 12 milions dels diners dels veïns? I més encara, qui ha estat realment el responsable directe que, l'edifici arribara a assolir aquesta situació? Ara resulta que no hi ha culpables, que tot ha estat fruit del pas del temps... a qui volen fer creure que eixa és la realitat?

Qualsevol edifici o habitatge privat, particular, del nostre poble al qual no se li haja fet absolutament res en 11 anys, fins i tot que haja estat tancat en tot aquest temps, mai la seua posada en valor assolirà el doble que el seu valor real, però en el cas dels antics jutjats sí. Vostés ho comprenen? A mi, la veritat, em costa...

A la vista de la situació, només se m'acud un prec a qui corresponga, ja que el temps sembla jugar en contra i perquè no es deteriore més encara, si el temps va congelar-se en Borrull el 2006, que aquest 2017 siga el del rellançament definitiu i que allò que es faça, es faça bé, a consciència com diuen al meu entorn, i pensant que es fa en diners de tots els veïns, i no es pressuposten i  gasten 12 milions d'euros en actuacions que després no siguen operatives i vàlides, són molts diners...