Que venen els moros!!!

No és gens fàcil innovar, causar sorpresa o presentar una cosa mai vista, en un acte oficial clarament acotat, amb una estructura rígida i amb un patró ben definit, tot i que estiguem davant d’un acte, que ajustant-se a uns cànons, entra dins d’allò que anomenem “acte fester”.

És el cas, sense anar més lluny, de l’acte celebrat el darrer diumenge de febrer a València, la popular “crida” o invitació que la fallera major de la ciutat fa a veïns i forasters convidant a la festa, o el que la nit d’ahir va tenir lloc al Palau de la Festa de la nostra ciutat, la Galania a la regina de les festes de la Magdalena, acte de manifestació de l’estima del poble, reverència i gratitud cap a la dona que, al llarg de tot l’any, ocuparà el rang més elevat en la representació festera de la ciutat.

Un acte que segons uns cànons establerts no escrits, des dels seus inicis amb menudes variacions gira al voltant de tres pilars clarament definits, la música, la paraula i la homenatge en forma d’ofrena.  La que anit el Patronat de Festes mitjançant la Junta de Festes va preparar i oferir a la senyoreta Paula Torres, envoltada per les dames de la ciutat i les dinou madrines dels sectors gaiaters, no va ser diferent.

Una galania que amb un fil conductor al voltant de tres símbols castellonencs, el campanar, la gaiata i la Verge de Lledó, va anar despertant emocions i fer aflorar sentiments en diferents moments, amb diverses representacions escèniques més o menys encertades, com aquella en el primer espectacle, quan la forma plàstica representant la “Campana Vicent”, recordava molt la cúpula de “l’església de dalt d’Altea”, o aquell altre moment, quasi a la fi, després de l’acomiadament de les diferents madrines i dames, amb un escenari ocupat només per la Regina, centre de totes les mirades i protagonista indiscutible de l’acte, tota una cohort de moros en diferents filades han ocupat primer el passadís i després tot l’escenari, convertint-se, amb els seus espectaculars vestits i caracteritzacions, en els protagonistes del moment.

Entenc que els Moros vulguen lluir-se més que mai, entenc que vulguen rendir homenatge a la regina, però no, aquell no era el moment, aquell era el moment de Paula, no dels moros; tota aquella ostentació, pompa, fastuositat i sumptuositat, en aquell moment no tocava, fent més sensació d’una exaltació mora, d’un lluïment de l’entitat, que d’un acte de homenatge, que hagués estat coherent si s’hagués realitzat en el moment de les ofrenes al costat de la Colla del Rei Barbut o de la Germandat dels Cavallers. Aquell hauria estat el seu moment.

Podem imaginar per uns instants que a Alacant, el dia de la proclamació de la Bellesa del Foc apareguera en escena com a pleiteisa tota una comissió gaiatera desfilant al darrere d’una gaiata?, o el mateix dia de la “crida valenciana” en alguna part de l’acte s'il·luminara una gaiata per visibilitzar la festa de Castelló? Què els semblaria?

Malgrat que els Moros d'Entrilles són castellonencs, tota aquella parafernàlia, semblava transportar-nos a les festes germanes de Moros i Cristians d’Alcoi, Ontinyent, Crevillent o Villena, amb l’agreujant del moment, quan el protagonisme màxim no havia de recaure en els moros sinó en la regina.

Per moments la regina, restant tota sola a l’escenari, va quedar eclipsada pel “boato” moro, arribant a desaparéixer tapada per les ballarines i les filades que, amb la seua escenografia difícilment cabien al damunt d’aquell escenari, i mira que era gran!!!

Tot i això, cal dir que la nit de la Galania va resultar tot un èxit per la ciutat i, ni l’amenaça de pluja, ni les quatre gotes que van arribar a caure, van aconseguir deslluir gens ni mica l’acte, constituint un esperançador preludi d’unes festes que, estan més vives que mai, en un poble, Castelló, que ahir va engarlandar-se per festejar i apropar-se una mica més a la que és ja la seua màxima representant festera.