Setanta anys de la primera gaiata infantil i cinc de la suspensió.

Possiblement, els diferents col·lectius gaiaters en veure el títol d’aquest post pensaran que estiga errat, que no és certa aquella afirmació, que va ser l’any 1969, quan en commemorar-se els 25 anys de la renovació de les festes, quan va sorgir la figura de la Regina Infantil de les festes de la Magdalena, càrrec que va ocupar Asunción Adsuara Segarra, neta de Manuel Segarra creador del Pregó, quan van aparéixer les primeres gaiates infantils creades per alguna de les 12 comissions dels sectors que en aquell moment estava dividida la ciutat, i que no va ser fins a l’any 2018 quan, per primera vegada va desfilar un monument com a “gaiata infantil de la ciutat”, que no va ser altre que el guanyador de l’any anterior en la categoria de gaiata infantil, el monument creat pel sector del “Cremor”.

Però resulta del tot curiós comprovar com, tal dia com hui, un dijous 10 de març de 1955, fa 70 anys, el periòdic Mediterraneo es feia ressò a la seua segona pàgina, enlairant la participació del “Frente de Juventudes” a les imminents festes d’aquell any, de la construcció de la primera Gaiata Infantil de les festes.

Nascuda la idea al si de la Llar de Fletxes va fer construïda a poc a poc sota la direcció del Cap de la Llar comptant amb la participació de tots els xicots que van aportar cadascun de sa casa diversos tipus de materials, des de llums a vidres. Una gaiata infantil que encara que no va tenir madrina, ni llibret, ni figurava en cap programa, ni va arribar a sortir al carrer, va romandre durant totes les festes al saló principal d'aquella llar ”Sierra Espadan”.

Continua dient el periòdic que va ser construïda per la centúria Juan d'Àustria, seguint un esbós escollit entre els molts que es van presentar, sent els camarades Collado, Arin, J. Martinez, J. López, Monterde i Alacreu, de reconegudes aptituds artístiques els que van fer realitat el monument, amb una darrera finalitat, iniciar els petits "fletxes" de la Falanje Española en l'amor a les tradicions.

Allò no va tenir continuïtat, però queda a l'aire saber si potser algun d'aquells petits creadors, amb el pas dels anys, no es va convertir en un experimentat artista gaiater.

I la casualitat també va voler que un altre dia 10 del mateix mes de març, però 65 anys després, el del 2020, tot just hui fa cinc anys, s’anunciara, després d’una intensa reunió entre el ministre de Sanitat, el senyor Salvador Illa i la consellera de Sanitat de la  GVA la senyora Ana Barceló, per analitzar la crisi causada pel coronavirus; vist l’augment considerable de contagis, acordaren per evitar aglomeracions i desplaçaments no necessaris, i preservar així la salut pública, la conveniència de no celebrar ni les festes de Falles ni les de la Magdalena, suspenent-se aquestes per primera vegada a la seua història.

Una suspensió que va ser acceptada immediatament com calia esperar, davant la gravetat de la situació, per unanimitat, pel Patronat de Festes i totes les associacions i col·lectius; unes festes que definitivament van quedar suspeses i no va poder tornar a realitzar-se fins dos anys després, una Magdalena, la del 2022, per altra banda, marcada per un persistent temporal de pluges que va fer suspendre en uns casos i deslluir en uns altres, multitud d’actes.

Hui, novament 10 de març, la ciutat continua preparant-se per a viure unes noves festes. Quan encara ressonen els actes festers de nomenament de Pregoners i Galanies viscuts aquest darrer cap de setmana, s’anuncia la presentació aquesta vesprada del “llibre de la festa 2025”, la publicació oficial que ha de quedar per a la història i que documenta l’edició festiva d’aquest nou cicle.

La roda festera no para de girar, temps passats que han estat germen de noves accions, esperances i dificultats vençudes, la ciutat camina cap al futur, el món de la festa evoluciona i no para, Castelló es prepara per a una nova edició per fer realitat allò del poeta “no volem límits estrets”…