Quan volen, poden…

Va ser possiblement en la Comissió Permanent d’urbanisme i serveis públics celebrada a la fi del mes passat de juliol, presidida pel regidor senyor Toledo quan des de la vocalia de Compromís va demanar-se, a través d’aquest òrgan col·legiat, que l’equip del govern municipal donara les ordres oportunes perquè es tornaren a pintar els versos de Tombatossals, de Josep Pasqual Tirado, que formaven part del rellotge de sol de la façana de l’Ajuntament. 

Uns versos, un fragment de l’imaginari col·lectiu, que combinava patrimoni, literatura i identitat local, en ser Tombatossals la figura essencial de la cultura castellonenca, recuperant no només els nombres del rellotge, si més no també les paraules que donaven sentit a la façana i que, malauradament, el pas del temps, la manca de manteniment i la darrera reforma de la façana havien fet desaparéixer.

Un rellotge de sol i un text que serveixen d’element central de les tres figures claus de la mitologia castellonenca, Tombatossals, Bufanúvols i Arrancapins creades a la fi de la dècada dels anys vuitanta del segle passat, pel poeta de la imatge, artista, pintor i escultor nascut a Borriana, Vicente Traver Calzada, un dels artistes més representatius de la província.

Un text, que hui mateix ha començat a recuperar-se. Aquest matí, un dimarts calorós d’agost i sota un cel de justícia, una bastida ocupava la façana i, al damunt, protegint-se amb un para-sol platger, un pintor, anava retolant aquella frase que mai haguera hagut de desaparéixer “ixcam, ixcam cap a fora que si les hores són passades amb dilictícia no és de  gran convinença enceguerar-nos”.

En veure aquell espectacle he pensat que, així les coses només podia dir que si l’ajuntament vol, pot; que si l’equip de govern volen, poden. I vistes les poques setmanes transcorregudes des que Compromís manifestara en aquella comissió el que molts veïns i veïnes anàvem comentant pels carrers, la manca de tacte polític en fer desaparéixer el text, només espere que aquesta desaparició momentània quede en una simple anècdota.

Aquest dimarts s'ha demostrat que quan els polítics ho volen es pot. Sembla que a tots els pareixia bé, però ningú ho demanava, fins que va ser Compromís qui recollint el sentir dels veïns va aconseguir que totes les formacions polítiques estaren conformes amb la mesura, amb la necessitat de la recuperació i que poc ha costat dur a terme les mesures necessàries per a fer-ho.

Aquest senzill fet que hui es notícia fa pensar que la política pot recuperar l’ètica, el sentit de la responsabilitat, la tolerància, el diàleg, els pactes, i en definitiva, el consens que tant cal i que poc s’ha practicat en els darrers temps al nostre ajuntament.

Deia una gran dona Concepción Arenal, que no és tan culpable el que desconeix un deure, com el que ho accepta i ho trepitja. És possible que a alguns dels nostres regidors i regidores, coneixent el seu deure,  no els haja fet molta gràcia la necessitat d’aquesta recuperació, que els coste acceptar-la, i que si per ells fora no s’haguera dut endavant, però la ciutat és plural i també el seu deure és mantenir i fer créixer el patrimoni, i sí, el rellotge, les figures i el text mitològic ho són.

Tant de bo aquesta iniciativa siga la punta de l’iceberg que traspunte i mostre un interés i esforç més ampli per part de l’equip de govern, per preservar i valorar el llegat cultural i arquitectònic de la ciutat, obrint portes a nous projectes de recuperació que implicaran restauració d’estructures malmeses pel pas del temps, la conservació d’elements històrics o l’adaptació i creació de nous espais per a usos culturals o turístics, que bona falta ens fan, cas de la Pèrgola, el vell Asilo o Correus. Faig vots per veure-ho algun dia.