El iaio José Miguel.

Mai haguera pogut imaginar aquell mestre d’escola nascut a Sant Mateu, però empeltat de castellonerisme, com, sense haver estat mai un clar defensor del món de la Gaiata i tot el que l’envolta, tot i haver dedicat bona part de la seua vida a la defensa i foment de la festa, primer compartint germanor amb el Pixaví, una colla capdavantera en el manteniment de les tradicions del nostre poble, a la vegada que s’involucrava en la festa diguem-ne oficial, formant part de diferents Juntes de Festes i amb posterioritat com a vocal del Consell Rector del Patronat Municipal fester, que la seua neta Clara, algun dia arribaria a ser Regina de les Festes de Castelló.

José Miguel Sobrino, un home de festa, mai va dubtar a fomentar al costat de la seua esposa Rosa, en la figura de la neta Clara Sanz, l’estima per les tradicions pairals, el folklore i el ball, la cultura i la festa, deixant a banda, en moltes ocasions, el seu gaudi personal per, fent costat a la menuda, acompanyar-la en la seua participació ja fora, a les classes de ball, al Pregó o a l’Ofrena, mentre la iaia Rosa es desvivia confeccionant les peces de roba que la menuda lluïa, i que sovint calia canviar perquè se li quedaven menudes.

I és que la xiqueta, sense quasi adonar-se’n el iaio va fer-se gran, implicant-se i descobrint el món de la festa. Així, per la seua manera de ser, caràcter i personalitat, diferents comissions de sector, des de la seua infància primer, adolescència després i ara recentment estrenada joventut, van ser el preludi del que el destí li tenia preparat.

Un futur, ara ja present, del que malauradament el iaio mai podrà gaudir. La mort va visitar-lo de manera totalment inesperada fa uns pocs anys, sent la iaia Rosa la que, juntament amb els pares i resta de la família més propera, va recollir la torxa de l’esperit fester de José Miguel, aconseguint mantenir i continuar augmentant en Clara, aquella estima i generositat que el iaio tan bé li va inculcar.

Immensa va ser la meua alegria, tot i no ser “forofo gaiater” quan, tenint el privilegi de ser una de les primeres persones a conéixer com Clara havia aconseguit el nombre de vots necessaris per a ser l’elegida, en escoltar com l’alcaldessa, li oferia en nom de tots els castellonencs, el càrrec, la màxima representació oficial festera de la ciutat per tot l’any 2026.

En aquell moment i també ara transcorreguda ja una setmana d’aquella vesprada de nervis continguts i emocions desbordades, Clara, estic més que segur que l’esperit d’estima, equilibri, saber estar i màxima generositat, que el iaio José Miguel va voler i saber transmetre’t, juntament amb el gran nombre d’emocions i sentiments inoblidables que viuràs al llarg de tot el teu regnat, faran del 2026, del teu any, un temps únic i irrepetible, i que el recordat amic José Miguel, amb qui vaig compartir tantes i tantes hores, preocupacions i inquietuds festeres, et continuarà guiant com ho va fer sempre, ara amb la força dels teus estimats que resten al teu costat.

Enhorabona, Clara, que sigues molt feliç i Vítol per la festa!!!