Castelló bull

Serà casualitat, fruit del dia curiós en si mateixa, 12-12, serà perquè ha eixit un dia magnífic de final de tardor, o tal vegada pel nou impuls cultural que el nou govern municipal està donant a la ciutat, però hui, estareu d'acord amb mi, Castelló està que bull d'activitats, de festa.

Ja de bon matí i al carrer Gràcia i organitzat pel Club Pilotari Castelló i la Federació de Pilota Valenciana un bon grapat de xiquets de diferents escoles jugaven "a raspall"; guants i pilotes, crits d'ànim i molta animació amb sana competitivitat.

Quasi a la mateixa hora i a l'ajuntament la Junta d'Escola Valenciana feia la seua reunió mensual a Castelló rendint record a les Normes del 32 en el seu 83 aniversari. També la Plataforma per la Llengua celebrava a la plaça de Santa Clara, una fira d'entitats amb paradetes informatives de diferents col·lectius, animació infantil, contacontes, tallers i balls.

I també de bon matí arrencaven dues "fires" que tindran continuïtat al llarg de tot el cap de setmana, les Jornades Gastronòmiques de la Taronja, a les places de Fadrell i na Violavnt, amb venda de productes alimentaris amb cítrics, degustacions gastronòmiques, tallers de rebosteria, concursos i activitats infantils, juntament amb la popular fireta de Santa Llúcia a la placeta de Mallorca, amb degustació i venda de productes típics del Nadal a més a més d'animació amb danses tradicionals i música de dolçaina.

A la vesprada una manifestació pacífica amb el lema "el valencià cosa de tots" arrencava a les 6 des de la Farola per, recorrent els principals carrers de poble, reivindicar la normalitat de l'ús del valencià i alegrar-se de la declaració de les Normes del 32,com a BIC.

I Castelló seguia bullint, ara amb la música; d'una banda "la quinta dolçainera" animant el centre, d'altra la banda de música del mestre Gargori, al teatre del Raval, rendint homenatge al músic Joaquin Sanchis Miralles, també i ara a l'església de Sant Agustí, el IX aplec de corals amb grups de Saragossa, València i Múrcia i "als Carmelos" el cor Ressurrexit, oferint un extens repertori.

Si a això afegim alguna presentació de llibres, una nova projecció al paranimf de la universitat, el concert "al casino" amb els finalistes del concurs de jazz a Castelló, i "el plat fort" del programa Trau la Llengua, el concert a la Pèrgola de Talps, El diluvi i final de festa amb punxadiscos i la presentació al Palau de la festa de la Gaiata del Cor de la ciutat, no només arrodonim el dia, també podem allargar la festa fins ben entrada la matinada.

Impossible acudir a tot. Els castellonencs molt contents de poder eixir al carrer a participar de tants actes, esperança i il·lusió. Estic content i sembla que al meu poble hi ha alguns més com jo, si amics, cada dia més, també hui amb força, Castelló bull.

Vint-i-quatre.

El vint-i-quatre no és un número qualsevol, tal vegada siga per allò d’indicar dues dotzenes exactes o per marcar dues dates importants al calendari anual, -Sant Joan i la Nit de Nadal-, per ser el nombre d’hores que té un dia o tal vegada per indicar el nombre de quilats de l’or pur, siga pel que siga, aquest número natural des de sempre ha tingut per mi un “no se què” especial.

I, vet per on, la casualitat ha volgut que en aquests dies em trobés amb l’anunci de dos esdeveniments que, al llarg dels mesos vinents marcaran la cultura artística al meu estimat Castelló i que presenten el vint-i-quatre com a element clau.

D’una banda s’anuncia des de la regidoria de Cultura del nostre ajuntament que des de fa unes setmanes i allargant-se fins al cap de setmana del 4 i 5 de juny, amb un total de 26 funcions i 13 grups participants, se celebra al Teatre del Raval, la vint-i-quatrena edició, sí heu llegit bé, 24 edició, del Cicle de Teatre “Castelló a Escena” motiu d’orgull per actrius, actors i grups amateurs que amb molt d’esforç i sacrifici promouen la cultura de l’oci.

I d’altra banda, també la regidora de Cultura de l’ajuntament, que no para, va presentar la nova edició del cicle “Jazz a Castelló”. I quina direu serà aquesta edició que es desenvoluparà entre l’actual mes de desembre i el d’abril del 2016? I que tindrà per marc també el Teatre del Raval del carrer de tarongers? Doncs si, ho heu encertat, la que fa 24.

Així que sense quasi adonar-nos-en dos cicles culturals, “Castelló a Escena” i “Jazz a Castelló” acompleixen 24 anys i s’agermanen en un mateix espai. El Teatre del Raval, abastant tota una temporada teatral i musical, augmentant tant el nombre de grups de teatre participants com el nombre de concerts de jazz.

I per aconseguir el suport més gran a l’esforç de la regidora Verònica Ruiz, s’afegeix la del cap de l’àrea cultural de la Diputació, el senyor Sales, fent palesa la situació que ve a dir que, de vegades, idees polítiques a banda, culturalment, sumant esforços, “u més u són més que dos”.

Fruit d’aquesta col·laboració els preus per accedir al cicle teatral es mantenen en 6 i 5 euros, essent l’assistència als diferents concerts de jazz amb entrada gratuïta. No hi ha excusa, una nova oportunitat, sens dubte, per vint-i-quatrena vegada, per gaudir de la cultura endinsant-se en els terrenys de la ficció teatral o en l’ambient musical genuí de la música oriünda de Nova Orleans.

Ajuntament i Diputació de la mà de la cultura treballant per la vertebració social de la ciutadania rendibilitzant els recursos, amb la finalitat d’aconseguir, sabent que hi ha a la ciutat un públic divers, la democratització de la cultura, amb la seguretat que aquestes dues manifestacions que arriben a la seua vint-i-quatrena edició, de segur, ajudaran a aconseguir-ho.

Felicitem-nos. Sens dubte anem pel bon camí!!!

Accelerador

Si observador és derivat d’observar i provocador de provocar, estareu tots d’acord amb mi que accelerador ho és d’accelerar, acció que, segons el diccionari de la nostra llengua, significa fer més ràpid, més viu, un procés.

I resulta curiós que un aparell, un dispositiu anomenat accelerador lineal, que de manera continuada s’usa pe aplicar radioteràpia a malalts de càncer, subministrant raigs X d’alta energia a la regió on es localitza el tumor del pacient, per destruir les cèl·lules cancerígenes sense afectar els teixits del voltant, necessite més d’un any per instal·lar-se i començar a funcionar amb tota normalitat.

I és que això és el que acabe d’escoltar fa uns moments en una emissora de ràdio local, que, el nou accelerador lineal que, finalment ha estat aprovada la seua compra pel consorci de l’hospital provincial de Castelló, i que ha de venir a substituir a un altre en funcionament que en els darrers mesos ha sofert més de 100 avaries, necessita tot un any, 12 mesos, per instal·lar-se, ajustar-se i entrar en servei a ple rendiment.

Un aparell amb un cost superior als 3 milions d’euros amb diferents sistemes de seguretat incorporats per garantir que no emeta cap dosi més elevada de la indicada, entenc que ha de tenir en una primera instal·lació tota una sèrie d’ajustaments i una revisió periòdica per a garantir que funcione de manera correcta, però d’ahí a una vegada comprat, necessitar tot un any per posar-se en marxa, és a dir que aquests ajustaments necessiten tot un any, em sembla una barbaritat.

Més que un accelerador sembla un retardador. On s’ha vist que una inversió de tants diners no puga estar operativa en poc de temps?

Tinc la sort de no haver-hi de necessitar aquest servei i Déu vullga que no el necessite mai, però ficant-me “a la pell” d’aquells veïns que si el necessiten, no puc deixar de pensar en tot allò que els hi rondarà pel cap quan s’assabenten que el nou equip, aquell que pot ajudar-los de manera més directa a fer front a la seua lluita contra la maligna malaltia, no els hi serà útil fins a les darreries del 2016 o tal vegada el 2017, quan, en alguns casos, malauradament ja serà massa tard.

Dos són els acceleradors lineals que hi ha en funcionament a l’hospital provincial de Castelló, amb contínues avaries, fet que atenta al dret a la dignitat i atenció sanitària eficient de les persones. Ara, finalment, un serà substituït, però sorgix el dubte, mentre es fa el canvi, tots els pacients podran rebre el seu tractament de radioteràpia amb normalitat? Tinc els meus dubtes i més si es necessita tant de temps per fer el canvi.

Accelerador o retardador? Més prompte aquest segon per tots aquells que esperen amb impaciència “la nova tecnologia” per fer front als seus mals. Si els diners necessaris per a la compra semblen assegurats, si Diputació i Conselleria de Sanitat finalment s’han ficat d’acord, és una llàstima que no “s’accelere” el procés i el nou equip siga realitat funcionant en un temps rècord. Estic segur que, també, serà qüestió de voluntat.