Més del mateix i novament diferent.

 Si en l’àmbit religiós el Nadal representa el naixement de Jesús, és també el temps del solstici d’hivern quan el dia comença a créixer, motiu pel qual molts pobles d’arreu del món celebrem aquest fet astronòmic.

En tot cas la màgia del Nadal emet efluvis de bondat expressats en felicitacions verbals i escrites, menjars familiars, estrenes, manifestacions efusives d’un millor any, malgrat que ens amenacen les pitjors circumstàncies i, sobretot, manifestacions teatrals i musicals. Betlems i músiques, teatre de les emocions.

El Betlem de Tirisiti a Alcoi, el retaule de Nadal a València, el Betlem de la Pigà a Castelló i el Cant de la Sibil·la a Gandia, en són mostres més que representatives d’aquesta màgia del Nadal. Més del mateix i novament diferent, tradició feta realitat que no canvia.

Dimarts passat vaig tenir la sort de poder conèixer, com a espectador privilegiat el màgic món del Betlem alcoià i, anit mateixa vaig tornar a ser un dels “comboiants” del ja més que consolidat a Castelló, Betlem de la Pigà, que seguint els textos de Miquel Peris i la música de Matilde Salvador, va, com és habitual, incloure pinzellades iròniques, humorístiques i satíriques de l’actualitat, en boca en aquesta ocasió i per allò de les moltes voltes que dóna la vida, d’un Conseller i un Regidor d’educació que, van saber “riure’s” d’allò que ells mateixos han ajudat a provocar.

No conec El Retaule tot i que parlant amb el seu creador Vicent Vila, me l’imagine com un joc teatral de titelles d’estil dels retaules nadalencs mediterranis antics, homenatge als betlems tradicionals, amb escenes populars, en aquest cas tradicionals valencianes i passatges bíblics.

Tampoc he presenciat mai el Cant de la Sibil·la, peça curta de teatre religiós medieval, típica d’aquesta propera nit, la nit de Nadal, que, generalment s’interpreta just abans de la Missa del Gall, provinent del món pagà i que mitjançant una endevinadora, pronostica l’arribada del Messies i una fi del món terrible.

Diuen els entesos que la música que l’acompanya es basa en una melodia d’origen mossàrab i que la part teatral és protagonitzada per un xiquet o xiqueta vestit amb un mantell de seda i una espasa a la mà, essent Gandia, València, Ontinyent o Teulada, els pobles i ciutats on aquesta tradició està més arrelada al nostre País.

Velles o noves accions que s’afigen a les moltes tradicions arrelades al voltant del Nadal. Fem bé de celebrar-les al ser camins de trobament i lligam de la consciència col·lectiva de tot el poble. Elements comuns però mai repetitius, perquè el nostre poble, el poble valencià sap “reinventar-les”.

Eixa és la gràcia i l’èxit de les genuïnes representacions nadalenques populars al nostre país, i sobretot del Betlem de la Pigà, el mantenir impacient el púbic per descobrir les “novetats” que recollirà, principalment quan té lloc l’escena de la “no-Degolla” al voltant d’Herodes, i per “destapar” amb quina mena de vehicle, o no, abandonarà aquest l’escenari.

I finalment un comentari que ahir es sentia per tot arreu: “Quin temps més bo”. Recordeu el refranyer que ens diu i recorda “Fins que Nadal no ha passat, l’hivern no ha arribat”. Bon Nadal amics, cuideu-vos!!!

Solidaritat

Sentiment que no fa massa anys quedava englobat dins del de caritat de qui es diferencia perquè mentre la primera no té com a protagonista el que la rep, sinó el qui la practica; en un plantejament solidari tots estem en la mateixa posició, assumint que les necessitats dels altres són també les nostres.

Tal vegada per això, s’acostuma a associar-la amb un valor que mou a les persones a compensar les injustícies socials afavorint les persones més necessitades i, es canalitza sobretot a través de les accions de voluntariat o similars, podent-se expressar de moltes maneres, constituint una actitud compromesa davant les relacions socials, una manera d’entendre la interacció amb els altres.

El desembre és un mes que, entre moltes altres coses, s’associa a la idea de solidaritat. Les festes de Nadal suposen una pretesa harmonia en la convivència social que convida als esclats d’efervescència solidària. Moments àlgids d’empatia i generositat, que es contraposen als moments àlgids de consumisme, per respondre a múltiples causes socials: des de la recollida d’aliments fins a la recerca mèdica, tot passant per les convocatòries intensives i maratonianes de solidaritat, les quals contribueixen a millorar les condicions de vida.

Tanmateix hui voldria comentar una situació que, tot i conèixer-la des de fa una temporada, mai m’havia trobat “cara a cara” amb ella. Es tracta d’una iniciativa solidària coneguda amb el nom de café solidari o també café pendent.

El café pendent és un tipus de solidaritat que apareix per primera vegada a Nàpols fa ja uns quants anys. Els clients que entren en un bar paguen anticipadament el café a algú que no s’ho pot permetre. Entren, consumeixen el seu propi café i en deixen un o varis de pagats, sense haver-los consumit, i marxen del local sense tindre ni idea de qui es podrà beneficiar dels cafés que han pagat i no han consumit. Per la seua banda, les persones que travessen un mal moment econòmic, poden entrar al bar i consumir-lo sense haver-lo de pagar.

 

Fins i tot sembla que en alguns bars hi posen un logotip al carrer per indicar que aquell establiment s’acull a aquesta campanya de solidaritat. Siga com siga, jo, a Castelló, encara no he vist cap bar ni restaurant amb aquest logo, tot i que supose hi haurà algun que ho farà.

El que si vaig veure ahir al matí, quan anava al col·legi electoral, és el cartell, la pissarra, que us mostre en la foto adjunta en un bar, l’Àngelo, ubicat al cantó dels carrers Sant Fèlix amb Lope de Vega, que de manera ben gràfica, mostrava els vianants la seua implicació directa amb aquesta forma de solidaritat.

Serà Àngelo el nom del propietari i serà napolità? No ho sé, però podeu esbrinar-ho vosaltres mateixa i continuar aquesta història a la vegada que us preneu un café i, si podeu, en deixeu pagat un altre.

Una acció simbòlica basada en la confiança, un moviment solidari que, al mateix temps que aporta suport a qui més ho necessita, de segur contribuïx també a incrementar les vendes del negoci que hi participa.

Només un però, confiem en el bon criteri del propietari del bar per repartir la solidaritat i que el café gratuït no siga un costum i un abús. Felicitats Àngelo!!!

Ja n’estem farts. Ara és el moment…

 Prou de mentides i falses expectatives, ja n’hi ha prou d’engany massiu. Novament les previsions del govern espanyol no s’han complert. Confiàvem fins als darrers mesos, però no, l’alta velocitat a Castelló, no arribarà aquesta setmana, tal com se'ns ve prometent una vegada i una altra des de fa ja més de 15 anys.

Una alta velocitat que naixerà, si algun dia naix, sota mínims, amb poca freqüència de trens i circulant per una via no en doble plataforma com la resta d’AVE’s, ni tampoc una via exclusiva; circularà per una via mixta d’amples aprofitables per a trens AVE i de mercaderies, això que no se qui, va inventar amb el nom de “tercer carril”.

I per què? Per diners, per no fer una inversió adient a allò que ens mereixem, de manera que l’AVE a Castelló tard i malament, amb una inversió menor d’allò que tantes vegades se’ns havia promés i totalment injusta per la realitat econòmica del nostre poble.

I com no ens creiem allò que amb insistència se’ns vol fer creure des del ministeri, només cal recordar com el Secretari d’Estat d’Infraestructures, Transport i Habitatge, el senyor Julio Gomez-Pomar, va afirmar el passat mes de juliol que arribaria abans de finalitzar l’any, o la pròpia ministra, la senyora Ana Pastor, que el passat mes de novembre ratificava que l’AVE arribaria a la província de Castelló aquest 2015 i ara posa data general el 2016, el Govern Valencià, Fermed i els alcaldes dels ajuntaments de València, Alacant, Elx i Castelló van signar a principis de desembre al Palau de la Generalitat Valenciana allò que tothom coneix ja com a “Declaració de València”.

Què és us preguntareu alguns? Doncs molt fàcil, un manifest que remarca la importància de les xarxes transeuropees ferroviàries de transport i exigeix al Ministeri de Foment "més sensibilitat" vers els corredors europeus al seu pas per l'Estat espanyol, reclamant que es consideren prioritàries les inversions en aquestes infraestructures, reorientant-les "des de la tradicional visió radial a una perspectiva més transversal" i la necessitat d'entendre el Corredor com un projecte estratègic, establint la figura d'un coordinador o comissari general.

Ara resulta que el missatge del Ministeri de Foment dient que s’acabarà el 2016, cal entendre’l en positiu, doncs vol dir que en l’any proper és voluntat del govern, que s’acabe aquesta infraestructura. Mira que té collons!!! No n’és per estar farts?

Que dirà o millor pensarà ara la presidenta del PP, la senyora Bonig, al veure com el ministeri no compleix amb el compromís que va assumir-se quan ella era Consellera? Inacceptable la deixadesa i desídia amb què ha tractat el Govern Central en aquesta legislatura les infraestructures al nostre País Valencià. A hores d’ara amb la legislatura tancada ni AVE ni Corredor Mediterrani, ni dates pròximes ni llunyanes…

Dilluns passat dia 14, havia de ser “el gran dia”, però una vegada més els veïns de Castelló comprovem els incompliments del PP, en prometre que el 14-12-15 arribaria el primer AVE a Castelló i no, no ha estat així. Novament enganyats i farts de falses expectatives.

La realitat: reducció de trens de rodalies, inconvenients greus pels veïns que han de desplaçar-se a València, i obres pràcticament paralitzades per manca de subministraments. Diguem prou, ara podem dir-ho. On? Naturalment a les urnes el diumenge vinent. N’estem farts de la política de sempre, de les cares de sempre. Ara és el moment!!!