Més del mateix i novament diferent.

 Si en l’àmbit religiós el Nadal representa el naixement de Jesús, és també el temps del solstici d’hivern quan el dia comença a créixer, motiu pel qual molts pobles d’arreu del món celebrem aquest fet astronòmic.

En tot cas la màgia del Nadal emet efluvis de bondat expressats en felicitacions verbals i escrites, menjars familiars, estrenes, manifestacions efusives d’un millor any, malgrat que ens amenacen les pitjors circumstàncies i, sobretot, manifestacions teatrals i musicals. Betlems i músiques, teatre de les emocions.

El Betlem de Tirisiti a Alcoi, el retaule de Nadal a València, el Betlem de la Pigà a Castelló i el Cant de la Sibil·la a Gandia, en són mostres més que representatives d’aquesta màgia del Nadal. Més del mateix i novament diferent, tradició feta realitat que no canvia.

Dimarts passat vaig tenir la sort de poder conèixer, com a espectador privilegiat el màgic món del Betlem alcoià i, anit mateixa vaig tornar a ser un dels “comboiants” del ja més que consolidat a Castelló, Betlem de la Pigà, que seguint els textos de Miquel Peris i la música de Matilde Salvador, va, com és habitual, incloure pinzellades iròniques, humorístiques i satíriques de l’actualitat, en boca en aquesta ocasió i per allò de les moltes voltes que dóna la vida, d’un Conseller i un Regidor d’educació que, van saber “riure’s” d’allò que ells mateixos han ajudat a provocar.

No conec El Retaule tot i que parlant amb el seu creador Vicent Vila, me l’imagine com un joc teatral de titelles d’estil dels retaules nadalencs mediterranis antics, homenatge als betlems tradicionals, amb escenes populars, en aquest cas tradicionals valencianes i passatges bíblics.

Tampoc he presenciat mai el Cant de la Sibil·la, peça curta de teatre religiós medieval, típica d’aquesta propera nit, la nit de Nadal, que, generalment s’interpreta just abans de la Missa del Gall, provinent del món pagà i que mitjançant una endevinadora, pronostica l’arribada del Messies i una fi del món terrible.

Diuen els entesos que la música que l’acompanya es basa en una melodia d’origen mossàrab i que la part teatral és protagonitzada per un xiquet o xiqueta vestit amb un mantell de seda i una espasa a la mà, essent Gandia, València, Ontinyent o Teulada, els pobles i ciutats on aquesta tradició està més arrelada al nostre País.

Velles o noves accions que s’afigen a les moltes tradicions arrelades al voltant del Nadal. Fem bé de celebrar-les al ser camins de trobament i lligam de la consciència col·lectiva de tot el poble. Elements comuns però mai repetitius, perquè el nostre poble, el poble valencià sap “reinventar-les”.

Eixa és la gràcia i l’èxit de les genuïnes representacions nadalenques populars al nostre país, i sobretot del Betlem de la Pigà, el mantenir impacient el púbic per descobrir les “novetats” que recollirà, principalment quan té lloc l’escena de la “no-Degolla” al voltant d’Herodes, i per “destapar” amb quina mena de vehicle, o no, abandonarà aquest l’escenari.

I finalment un comentari que ahir es sentia per tot arreu: “Quin temps més bo”. Recordeu el refranyer que ens diu i recorda “Fins que Nadal no ha passat, l’hivern no ha arribat”. Bon Nadal amics, cuideu-vos!!!