9 dies de festa són massa?

 Ahir la regidora de festes, la bona amiga Sara Usó, va penjar al Facebook, unes fotografies d'unes instàncies "oficials" que les Regines i Corts, i com a ocurrència "amb xispa", li havien fet arribar, sol·licitant-li que les festes s'allargaren uns dies més.

No deixa de ser curiós que, aquelles que estan a primera fila, les que haurien d'estar més cansades, siguen les que més festa demanen. Açò passa aquest any i també ha passat en els darrers, constituint una clara manifestació de la "marxa festera" que porten al seus cossos.

Aquest fet "humorístic" em fa reflexionar sobre la duració de les nostres festes. Si realment són massa llargues o massa curtes. És veritat que cada any hi ha més actes al programa, que les festes des de la renovació de l'any 45, han durat 9 dies i com figura a manera de presentació al programa oficial del 1945, els dies de festa aspiren a "que los regocijos populares sean una alegre exaltación de las típicas gayatas, en torno a cuyas caprichosas iluminaciones han de girar las fiestas madaleneras".

Han passat 72 anys, arribem a la 73 edició i continua sent veritat que 9 dies de festa per un jove suposen una alegria perquè té diferents varietats d'activitats per més d'una setmana, igual que li passa als xiquets, gent adulta i gent gran. Però també és veritat que cada vegada més actes, necessiten més organització i una logística especial.

El fet de tenir 9 dies de Festa fa que la gresca córrega pels carrers de la nostra ciutat durant aquests dies. Això té unes conseqüències per algunes persones, per als joves en principi no hi ha problema, són dies per divertir-se. El problema ve quan els espais que provoquen soroll a les nits, estan a prop dels habitatges i alguns veïns es queixen. Tot i que les queixes sembla haver-hi disminuït, com cada any hi ha queixes, algunes de les quals, són més que raonables. Però és difícil trobar l'equilibri per fer festa que tinga gresca a la nit i que per als veïns afectats no comporte grans problemes. Fins i tot hi ha qui diu que la gent marxa, si hi ha massa dies seguits de festa.

S'ha intentat durant molts anys fer canvis d'ubicació d'espais sorollosos, però mai s'han acabat d'establir punts concrets. Els últims anys sembla que hi ha una certa continuïtat en els espais.

Sóc partidari que en Magdalena els horaris nocturns s'allarguen, perquè al final només són 9 dies a l'any. Però també és veritat que 9 dies de festa poden provocar que hi haja gent que se li faça llarga la setmana. Això fa que puga obrir-se un debat, a tractar en el proper Congrés, sobre quina durada han de tenir les festes fundacionals al segle XXI.

Fer unes Festes a gust de tothom és molt difícil de fer. El meu suggeriment és proposar un procés participatiu sobre com fer-les, un procés participatiu que podria anar orientat a quina hauria de ser la durada de la Festa, quines activitats introduir, quines excloure's, el pressupost, etc.

El proper diumenge que, a més a més de ser el darrer dia de les festes, tindrem per allò del canvi d'hora, una hora menys de festa, a l'acte final del "magdalena vitol" de segur sortiran veus de castellonencs que, al crit de "volem una setmana més!", no deixaran que la festa acabe.

De moment i a 3 dies del Vítol final, jo us convide a esprémer bé els actes festers, a seguir gaudint-les amb salut i benestar, a seguir participant de les propostes més atractives, perquè ja no tenim massa dies de "propina"…

Antagonisme o complement: Desfilades.

 El diccionari de la nostra llengua defineix l'antagonisme com a estat de lluita, de rivalitat, d'oposició, la desfilada com a marxa en grup, en formació i ordre, generalment davant d'un públic com a exhibició i complement com a part que cal afegir a una acció per completar-la i formar un tot.

Entre les múltiples i variades associacions que conformen l'estructura festera magdalenera actual, dedicades a la conservació de les tradicions pairals, tenen cabuda i especial protagonisme, dues de molt semblants: d'una banda la Milícia Templària, de l'altra Els Cavallers Templers de Castelló.

Creada al si de la Germandat del Cavallers de la Conquesta l'any 1995, la Milícia templària naix per ocupar el buit Històric-Cultural Templer que existia a la Germandat des de la seua fundació, enriquint i complementant la figura del rei Jaume I. Des d'aleshores i fins al dia d'avui, aquesta secció s'ha mantés amb la finalitat de donar suport, complementar, sumar i participar en totes les activitats que sol·licite la Germandat a la qual s'honra pertànyer, recreant des del 1997 la figura de Guillem de Mont Rodó, que aquest any ha correspost al diputat i regidor Vicent Sales a qui hem vist desfilar tant al Pregó com a l'homenatge a la regina Violant.

Pel que respecta als Cavallers Templers, naix l'associació l'any 2002, de la inquietud d'un grup de cavallers, que decideixen escindir-se de la Germandat i emprendre un nou camí, per recrear la Sobirana Orde del Temple, partint de la base que el rei Jaume I va ser educat per un templer, creant la figura anual i guardó del Maestre Templer, càrrec que ha ocupat aquest 2017 el senador electe per Castelló del partit popular Manuel Guillermo Altava Lavall representant la figura de Guillem de Montanyana, un dels Mestres Templers de l'antiga Corona d'Aragó, que l'any 2011 també va donar vida a la figura del rei Jaume I en aquella ocasió com a elegit per la Germandat.

De manera que des de fa 15 anys, Milícia Templària i Cavallers Templers comparteixen protagonisme històric-fester, d'una manera més o menys amigable, doncs és sabut que les diferències entre els dos col·lectius vénen de lluny i que en els darrers temps semblen insalvables, fins i tot no fa massa temps els Cavallers Templers van acusar públicament a la Germandat de vetar-los per què no assoliren l'estatus fester d'Ens Vinculat al Patronat de Festes. Una pol.lémica que resta encara sobre la taula...

Va ser l'any 1990 quan, a més a més de la participació en la part històrica del Pregó, la Germandat organitza per primera vegada l'Homenatge a Na Violant d'Hongria incorporant-se a la desfilada des dels seus orígens la Milícia Templària, de manera que aquest 2017, el passat dimarts 21, a partir de les 19.15 hores va realitzar-se la desfilada des de la plaça del Rei, als peus del monument al Conqueridor fins a la plaça de Na Violant on va transcórrer l'acte i l'ofrena de la corona de llorer.

En una, si voleu considerar-ho així, acció paral·lela, l'any 2016 els Cavallers Templers van crear la desfilada medieval templària, una desfilada de caràcter global que implicava no tan sols als cavallers templers si més no també als membres de la Gaiata 14 recolzats per associacions de cavallers i dames d'altres localitats, que va tenir com a lloc el barri de Castàlia, i que novament ahir dimecres va tornar a repetir-se amb la finalitat de donar a conéixer la importància de l'Orde del Temple a l'edat Mitjana i en la historia i orígens de la nostra ciutat, marcant l'essència de Castelló com a poble, consolidant-se com un esdeveniment més de les celebracions festeres i, de passada, fer-li una mica d'ombra, antagonisme o complement, mireu-ho com vulgueu a l'acte dels Cavallers i la seua milícia.

Siga com siga, amb antagonisme o complement, aquesta desfilada suma, ajuda a millorar les festes amb implicació d'un col·lectiu que amb ganes i il·lusió vol fer festa i vol fer-la al carrer, per tots i amb tots i si, de passada, es llueixen, són protagonistes del dimecres, també els altres ho són del dimarts...

La festa al carrer.

 Estareu d'acord amb mi que una gran quantitat dels més de 270 actes que conformen el programa oficial de festes es realitzen al carrer, tenen els espais públics com a protagonistes principals, i és que la millor manera de viure la Festa i fruir dels seus espectacles és passejant per la ciutat.

Simplement deixar-se emportar per la curiositat i descobrir l'encant dels racons amagats dins la Vila o fora als Ravals, es converteix en tota una experiència, amb l'al·licient que amb tota probabilitat més d'un cop us trobareu una actuació que no us esperàveu.

Multitud de personatges poblen el paisatge de la Festa i es mesclen amb els visitants, disposats a sorprendre'ns i fer-nos passar una bona estona. Colles Federades amb Cau o Carro, Gaiates amb Cau o Carpes, Associacions, Grups folklòrics, Regionals, Escoles... tots fent festa alhora, al llarg del dia i de la nit. La festa a Castelló en Magdalena és compartir, és espectacle i és diversió.

Tot i això, els espectacles de carrer semblen espontanis, però en realitat no ho són. I quan ho són, quan les coses es fan sense pensar-ho massa, malament. Sembla que esta setmana estem en un altre Castelló, un Castelló on la gent "surt de baix les pedres" i on tot, o quasi tot, està permés, i això no és així, això si ho permetem, ens duu a l'incivisme, a la negació de la festa i de la diversió. Cal ser conscients.

Castelló ha estat un poble, una ciutat, un territori de creació i recuperació de la cultura popular tradicional. "Venim de l'antigor per lluminosos camins"; els nostres avis van saber reinventar, fa més de 70 anys, el concepte de festa i amb l'esforç i dedicació de molts anònims, hem aconseguit arribar a aquesta segona dècada del segle XXI, aconseguint la difícil tasca de congeniar els barris i centre de la ciutat per a celebrar unes, cada vegada, més grans festes.

Aparquem els maldecaps i ara que el temps sembla acompanyar-nos, sortim al carrer per gaudir intensament d'aquests dies en un exitós intent de millorar la convivència. Col·laborem amb els serveis públics per què places i carrers siguen els més acollidors possibles.

No vull dir que decorem els carrers i places amb catifes de flors, però sí que cal ficar una mica de voluntat i col·laborar perquè els espais de la festa siguen acollidors, agradables, i que s'òmpliguen de música, rialles i esperança i no de gots, plats, ampolles i pixarades...

La meua reflexió ara, hui, arribats a l'equador de la setmana de festes m'agradaria fora del tot positiva, parlar tan sols d'alegria, diversió, germandat, balls, foc i guspires, colors, sentiments, música, teatre..., tanmateix no és del tot així, direu que em faig vell, però aquestes sensacions es mesclen amb dues gens agradables, l'una el fet de poder dormir ben poc pel soroll del carrer, o millor dit dels que fan del carrer un ús privatiu, llançant coets a altes hores de la matinada o cridant com energúmens a qualsevol hora del dia o de la nit i, l'altra, la sensació d'impotència i de resignació que se't queda quan, en eixir al matí al carrer, observes com t'han trencat l'espill retrovisor del cotxe que, com sempre, tens aparcat a la porta, i com "el graciós" de torn emparat en la nit de festa, t'obliga a gastar-te uns diners.

Són dies d'unió, de retrobada, de caliu... dies per oferir i compartir, per afirmar la nostra identitat, per donar i rebre, per veure i viure... malgrat que alguns no s'ho mereixen.

Eixos d'espai i oci.

 Les festes són moments que amics i famílies aprofitem per a estrényer llaços. Per veïns i forasters, representen un parèntesi dins la rutina quotidiana. Tanmateix per una minoria, aquest parèntesi fester és viscut com una ruptura amb l'ordre establert on poder fer coses que no solen estar permeses en el nostre dia a dia, i aquests són qui les fan, de vegades insuportables, sobretot si fan seu i només seu l'espai comú que és el carrer.

A les nostres festes, les que estem vivint en aquesta setmana, els espais comuns, els espais de festa, adquireixen un caràcter simbòlic, ja que en ells es pot veure reflectit el model de societat en el que vivim.

I si la societat evoluciona, també ho han fet en aquests 72 anys de "renovades festes fundacionals", els espais festers. Tres van ser definits en els seus orígens com espais propis de la festa: els carrers i places de la Vila i Ravals, espai de cavalcades i desfilades i d'ubicació de la gaiata-monument, l'antiga i primitiva Pèrgola de Ribalta, despré edifici polifuncional, espai de mil i un esdeveniments festers, destacant la que va ser durant anys típica Tómbola de Caritat que se celebrava en el matí del dissabte del Pregó i que tenia com a marc la glorieta enjardinada, i a la dècada dels 60, el lloc fester emblemàtic, l'Hostal de la Llum, anomenat de manera oficial com a "Parador de la Junta Central de Fiestas", carpa ubicada a l'Hort dels Corders i que oferia espectacles musicals en horari de vesprada i nit, coordinats i dirigits per Salvador Bellés; un espai que, malgrat la seua fragilitat, per molts anys va considerar-se un lloc al marge de la festa popular, ja que per accedir calia pagar una entrada amb uns preus que no estaven a l'abast de tothom.

En l'actualitat les festes s'han fet més i més populars i els espais de festa s'han multiplicat. Places, carrers i parcs són els llocs ideals per les "carpes" ara gaiateres, i els mesons de tot tipus, de concursos i de mostres variades, els llocs comuns de festa, de concentració de gent.

La Vila, els Ravals, la perifèria, tot bull en aquests dies i sobretot a la nit. I és que amb el pas dels anys la festa s'ha desplaçat d'hora, i cada vegada amb més intensitat el soroll s'apodera de les nits; sembla que la nit és "l'ama" i que els decibels han de marcar l'èxit.

Abans l'espai de la nit era ocupat pels focs d'artifici, primer dins la ciutat, després en el recinte de focs. A aquell espai va afegir-se com a complement el recinte de concerts i la llum i el so van ser els elements aglutinadors de moviment i concentració de la gent. Ara, entre el dia i la nit no hi ha pared.

I també d'any en any van anar adquirint protagonisme uns altres espais festers, en aquest cas els dedicats als menuts. Per molts anys les placetes s'omplien de xiquets per visionar "els titelles", però també Indrets com la plaça de la Muralla Liberal mentre va existir Canal-9, o l'Hort dels Corders com a lloc indiscutible del bategar del "Circus" van anar adquirint més i més importància. Hui Santa Clara, la plaça Major, la de les Aules o el mateix carrer Major, sobretot als matins, són dels xiquets, amb uns plantejaments variats que busquen l'èxit fonamentat en la participació més que en la contemplació, que també.

En aquesta Magdalena estem veient com als espais centrals tradicionals i identificatius on trobar-se tots els ciutadans, tenint en compte els recursos disponibles, s'han afegit altres espais identificatius dins la ciutat, en la recerca de la descentralització per escampar la festa a tots els racons del poble, amb la possibilitat de desplaçament a peu o mitjançant el transport públic, per tal de fer aquella més viscuda i continuada.

Eixe amics pense és un bon camí, malgrat que a alguns veïns encara ens coste i molt efectuar alguns desplaçaments, no hi estem massa acostumats. Castelló es fa gran i Castelló és molt més que la Vila. Som internacionals!!!

Ho tornarem a fer

 Aquesta vesprada i per vint-i-nové any, la Colla Pixaví, tornarà a fer la visita guiada al campanar més bonic del món, a l'estimat campanar de la Vila, mostrant-se a qui vulga, d'una banda la majestuositat del mateix recinte, la fortalesa de les seues pedres i la història acumulada pel pas del temps.

Una visita guiada a les dependències de la torre del "fadrí", que, construït en diferents èpoques i etapes, de planta octogonal i escala de caragol, s'aixeca al bell mig de la ciutat, situat independentment a la part exterior de l'església de forma exempta i que des del moment de la seua construcció, va adquirir un significat especial per a la Vila, pel seu paper com a mitjà de comunicació, no tan sols d'esdeveniments religiosos sinó també civils.

Si us ve de gust, podeu acostar-vos al punt de trobada, la mateixa porta del campanar a les 4 de la vesprada on en grups d'unes dues dotzenes de persones mal contades, s'iniciaran les visites mostrant-se els elements més singulars, primer de l'exterior mirant i després realitzar un recorregut per les antigues dependències d'aquest característic edifici.

Una escala de caragol ens donarà la benvinguda, amagant a cada revolta un mos d'història, un bocí de llegenda ens conduirà, després de superats els primers 78 graons, fins a la primera estança.

La cambra del rellotge. Engranatges i cadenes ens rebran i el seu cor de ferro, mecanisme de complexa arquitectura, es mostrarà un als nostres ulls. Història de ferro dintre d'una urna...

Ennegrit pel fum que escalfava l'estança, arribarem després a la presó d'eclesiàstics, on, de segur, ens envairà una sensació de força austeritat. Indret més humil de tot l'edifici però que l'atzar ha volgut fos el que més historia ens ha transmet...

I més amunt, en trepitjar el graó 122,ens trobarem la vivenda del campaner, com un fanaler de terra endins. Ací el temps sembla detenir-se i, si ens fixem, veurem com encara guarda els prestatges i les sanefes del passat.

La fascinant sala de campanes apareixerà a l'alçada del graó 147. El sòl que xafarem és d'atoves incrustades en vertical formant dibuixos radials confluint al centre on hi ha una peça perforada de fusta de boix per permetre el pas de les cordes batalleres. Jaume, Àngel, Vicent, Dolors, Victòria, Cristina, Joaquima i Maria, les huit campanes de la cambra ens donaran la benvinguda i, a la part central de la sala, dalt de la porta d'accés i mantingudes per una estructura de fusta, hi veurem les batzoles, instruments substituts de les campanes i els seus tocs a Setmana Santa.

Un cop arribats a dalt de tot, a gratar del cel, a la terrassa de les campanes horàries, Tòfol, Anna i Lledó, contemplarem la coberta del xapitell des d'on poder albirar, rendida als seus peus, una de les millors panoràmiques no tan sols de la ciutat, sinó també de tota la Plana que, donzella ella, mira amb ulls d'enamorada "el fadrí" més ben plantat.

Ací la visita d'aquest símbol de Castelló, de propietat municipal, de cinc cossos dissenyat per marcar el temps a la població, en l'antigor vist des de tota la contrada, torre vigia, per prevenir els pirates, tocarà al seu fi.

I les cares de satisfacció d'aquells que completen la visita per primera vegada o d'aquells altres que ja han perdut el conter, que han fet "tradicional" la seua pujada al campanar la vesprada del dilluns de Magdalena, es fondran amb les renovades il·lusions dels "Pixavins-guies", que novament ho tornarem a fer, mostrar a veïns i forasters l'edifici més bonic del món!!!