Eixos d'espai i oci.

 Les festes són moments que amics i famílies aprofitem per a estrényer llaços. Per veïns i forasters, representen un parèntesi dins la rutina quotidiana. Tanmateix per una minoria, aquest parèntesi fester és viscut com una ruptura amb l'ordre establert on poder fer coses que no solen estar permeses en el nostre dia a dia, i aquests són qui les fan, de vegades insuportables, sobretot si fan seu i només seu l'espai comú que és el carrer.

A les nostres festes, les que estem vivint en aquesta setmana, els espais comuns, els espais de festa, adquireixen un caràcter simbòlic, ja que en ells es pot veure reflectit el model de societat en el que vivim.

I si la societat evoluciona, també ho han fet en aquests 72 anys de "renovades festes fundacionals", els espais festers. Tres van ser definits en els seus orígens com espais propis de la festa: els carrers i places de la Vila i Ravals, espai de cavalcades i desfilades i d'ubicació de la gaiata-monument, l'antiga i primitiva Pèrgola de Ribalta, despré edifici polifuncional, espai de mil i un esdeveniments festers, destacant la que va ser durant anys típica Tómbola de Caritat que se celebrava en el matí del dissabte del Pregó i que tenia com a marc la glorieta enjardinada, i a la dècada dels 60, el lloc fester emblemàtic, l'Hostal de la Llum, anomenat de manera oficial com a "Parador de la Junta Central de Fiestas", carpa ubicada a l'Hort dels Corders i que oferia espectacles musicals en horari de vesprada i nit, coordinats i dirigits per Salvador Bellés; un espai que, malgrat la seua fragilitat, per molts anys va considerar-se un lloc al marge de la festa popular, ja que per accedir calia pagar una entrada amb uns preus que no estaven a l'abast de tothom.

En l'actualitat les festes s'han fet més i més populars i els espais de festa s'han multiplicat. Places, carrers i parcs són els llocs ideals per les "carpes" ara gaiateres, i els mesons de tot tipus, de concursos i de mostres variades, els llocs comuns de festa, de concentració de gent.

La Vila, els Ravals, la perifèria, tot bull en aquests dies i sobretot a la nit. I és que amb el pas dels anys la festa s'ha desplaçat d'hora, i cada vegada amb més intensitat el soroll s'apodera de les nits; sembla que la nit és "l'ama" i que els decibels han de marcar l'èxit.

Abans l'espai de la nit era ocupat pels focs d'artifici, primer dins la ciutat, després en el recinte de focs. A aquell espai va afegir-se com a complement el recinte de concerts i la llum i el so van ser els elements aglutinadors de moviment i concentració de la gent. Ara, entre el dia i la nit no hi ha pared.

I també d'any en any van anar adquirint protagonisme uns altres espais festers, en aquest cas els dedicats als menuts. Per molts anys les placetes s'omplien de xiquets per visionar "els titelles", però també Indrets com la plaça de la Muralla Liberal mentre va existir Canal-9, o l'Hort dels Corders com a lloc indiscutible del bategar del "Circus" van anar adquirint més i més importància. Hui Santa Clara, la plaça Major, la de les Aules o el mateix carrer Major, sobretot als matins, són dels xiquets, amb uns plantejaments variats que busquen l'èxit fonamentat en la participació més que en la contemplació, que també.

En aquesta Magdalena estem veient com als espais centrals tradicionals i identificatius on trobar-se tots els ciutadans, tenint en compte els recursos disponibles, s'han afegit altres espais identificatius dins la ciutat, en la recerca de la descentralització per escampar la festa a tots els racons del poble, amb la possibilitat de desplaçament a peu o mitjançant el transport públic, per tal de fer aquella més viscuda i continuada.

Eixe amics pense és un bon camí, malgrat que a alguns veïns encara ens coste i molt efectuar alguns desplaçaments, no hi estem massa acostumats. Castelló es fa gran i Castelló és molt més que la Vila. Som internacionals!!!