De vergonya!!!

En afirmar una vegada i una altra que tenim una televisió autonòmica “de carreró”, malauradament no estem descobrint res de nou. Si l’antiga “Canal-9” va acabar com camot i les expectatives que semblaven anava a tenir la substituta “A-punt” eren prou satisfactòries, doncs imaginàvem que no cauríem en les mateixes errades, el temps ha anat portar-nos a una realitat no esperada…

Tal vegada, per ser honests, direm que el tractament que el nou canal televisiu dona a la llengua és millor que aquell que teníem amb Canal-9, o no?, però si ens fixem en els continus i improvisats canvis de programació a què ens té acostumats i la poca qualitat d’alguns dels programes emesos, veurem com, cada dia que passa, sembla tenim més del mateix.

Més encara enfront de espectacles únics i, tal vegada irrepetibles, com aquell que des de fa un temps anava preparant-se a Aldaia per part dels Clavaris del Crist, per celebrar hui mateix, una mascletada històrica pel nombre de quilos de pólvora mai llançats, 1310, amb un terratrémol de trons de tres quilòmetres i més d’onze mil explosions aèries amb una preparació i muntatge de la pirotècnia Mediterraneo i que havia despertat tanta expectació que fins i tot diferents associacions pirotècniques d’Alemanya i els Països Baixos havien confirmat la seua presència, resultava més que curiós que la cadena televisiva no anunciara la seua retransmissió en directe, quan en altres espectacles menys impactants sí que ho fan.

Tot i això, aquells aficionats a la pirotècnia com jo, supose haurem estat pendents de l’informatiu de migdia per si de cas “sonava la flauta” i, encara que sense estar anunciat finalment "A punt" el televisava. La sorpresa no ha tardat a donar-se, “Bingo!!!”, la presentadora a l’inici del programa anunciava la seua retransmissió, més encara, en aquell moment i també uns minuts després, es feien connexions en directe amb el lloc, tot tornant a repetir que ”en pocs minuts seríem testimonis” de la gran mascletada que anava a superar qualsevol de les disparades a la plaça de l’Ajuntament de València, a la dels “Luceros” d’Alacant o, les disparades a les nostres festes al recinte de la plaça del Primer Molí.

Semblava que tot estava preparat i el rellotge avançava… 14:10, 14:20, 14:30, 14:40… Ja era l’hora passada i la connexió no es realitzava. Com aquest tipus d’espectacles solen ser puntuals, he començat a pensar que, tal vegada s’ho havien pensat millor i el farien en diferit, en acabar, quan ja les fases aèries, terrestres, terratrémol i bombardeig aeri final hauria conclòs, però no, tampoc ha estat així, quan la presentadora estava a punt de tancar l’informatiu, vora les 15:00 hores, ha dit que “per problemes tècnics” la mascletada no anava a emetre's, ni en directe com era obi per l’hora, ni tampoc en diferit, i que en propers informatius és donarien més notícies de l'espectacle.

Què us sembla? Amb un pam de nassos m’he quedat. Problemes tècnics, quan feia tres dies que la mascletada s’estava muntant i que els tècnics televisius havien tingut més que prou temps per a fer proves i més proves, i, al moment de la veritat, va i tot falla. Una cosa més que rara, no? Francament, no sé què pensar, simplement i com a mínim que tenim una televisió pública valenciana que és de vergonya.

Tot un goig sense alegria, això és el que he tingut fa una estona, m’he quedat sense poder veure aquells calibres especials que només hui s’anunciava anaven a disparar com un dia especial en què la regulació ho permetia en aquest entorn.

No dubte gens ni mica de la professionalitat dels tècnics, aleshores crec que el motiu de “la no publicitat en dies anteriors i la marxa enrere de la darrera hora” cal atribuir-la a la poca vergonya d’aquells que, dirigint l’ens,són els responsables directes de tot el que passa, i que fan i desfan a la seua voluntat, sense importar-los gens ni mica el món de la pirotècnia i els aficionats als coets. Això si els bous han tornat a la cadena i la propaganda “de la fiesta nacional” no para. Vergonyós és el mínim que puc dir del que ha passat aquest migdia…

El iaio José Miguel.

Mai haguera pogut imaginar aquell mestre d’escola nascut a Sant Mateu, però empeltat de castellonerisme, com, sense haver estat mai un clar defensor del món de la Gaiata i tot el que l’envolta, tot i haver dedicat bona part de la seua vida a la defensa i foment de la festa, primer compartint germanor amb el Pixaví, una colla capdavantera en el manteniment de les tradicions del nostre poble, a la vegada que s’involucrava en la festa diguem-ne oficial, formant part de diferents Juntes de Festes i amb posterioritat com a vocal del Consell Rector del Patronat Municipal fester, que la seua neta Clara, algun dia arribaria a ser Regina de les Festes de Castelló.

José Miguel Sobrino, un home de festa, mai va dubtar a fomentar al costat de la seua esposa Rosa, en la figura de la neta Clara Sanz, l’estima per les tradicions pairals, el folklore i el ball, la cultura i la festa, deixant a banda, en moltes ocasions, el seu gaudi personal per, fent costat a la menuda, acompanyar-la en la seua participació ja fora, a les classes de ball, al Pregó o a l’Ofrena, mentre la iaia Rosa es desvivia confeccionant les peces de roba que la menuda lluïa, i que sovint calia canviar perquè se li quedaven menudes.

I és que la xiqueta, sense quasi adonar-se’n el iaio va fer-se gran, implicant-se i descobrint el món de la festa. Així, per la seua manera de ser, caràcter i personalitat, diferents comissions de sector, des de la seua infància primer, adolescència després i ara recentment estrenada joventut, van ser el preludi del que el destí li tenia preparat.

Un futur, ara ja present, del que malauradament el iaio mai podrà gaudir. La mort va visitar-lo de manera totalment inesperada fa uns pocs anys, sent la iaia Rosa la que, juntament amb els pares i resta de la família més propera, va recollir la torxa de l’esperit fester de José Miguel, aconseguint mantenir i continuar augmentant en Clara, aquella estima i generositat que el iaio tan bé li va inculcar.

Immensa va ser la meua alegria, tot i no ser “forofo gaiater” quan, tenint el privilegi de ser una de les primeres persones a conéixer com Clara havia aconseguit el nombre de vots necessaris per a ser l’elegida, en escoltar com l’alcaldessa, li oferia en nom de tots els castellonencs, el càrrec, la màxima representació oficial festera de la ciutat per tot l’any 2026.

En aquell moment i també ara transcorreguda ja una setmana d’aquella vesprada de nervis continguts i emocions desbordades, Clara, estic més que segur que l’esperit d’estima, equilibri, saber estar i màxima generositat, que el iaio José Miguel va voler i saber transmetre’t, juntament amb el gran nombre d’emocions i sentiments inoblidables que viuràs al llarg de tot el teu regnat, faran del 2026, del teu any, un temps únic i irrepetible, i que el recordat amic José Miguel, amb qui vaig compartir tantes i tantes hores, preocupacions i inquietuds festeres, et continuarà guiant com ho va fer sempre, ara amb la força dels teus estimats que resten al teu costat.

Enhorabona, Clara, que sigues molt feliç i Vítol per la festa!!!

Pastís

Diu el diccionari oficial de la nostra llengua que qualsevol producte fet a base de massa de farina, mantega i sucre, aromatitzada i cuita al forn, sovint farcit de nata, trufa, crema, etc., i guarnit amb fruita, xocolata o altres productes de rebosteria, rep el nom genèric de pastís.

Per extensió, tot i que relacionats sempre directament amb la pastisseria i la gastronomia trobem altres significats per la paraula, cas de qualsevol preparació culinària, dolça o salada, com un pastís de carn o un pastís de truites, o aquell licor d’aperitiu típic de la Provença francesa fet a base d’anís, regalèssia i altres productes aromàtics.

Tanmateix, si hui porte ací a relació aquesta paraula no és per res relacionat amb qualsevol dels seus significats, tot al contrari allò a què em referiré res té a veure amb qualsevol mena de pastís, tot i que també fa referència indirectament a l’ús correcte de la llengua.

Segons es manifesta a través del WEB Castellón Información és un diari digital de la província de Castelló pertanyent a l’empresa Diario Digital de Castellón S.L., que va nàixer com a alternativa als mitjans tradicionals lligats a grans grups mediàtics, que aposta per l'actualització de continguts locals i l'especialització en seccions d'interés general com ara salut, turisme i futbol, i que amb el pas del temps ha augmentat la seua presència activa a les xarxes socials.

Un mitjà dirigit per Ximo Tirado, amb Esperanza Molina com a redactora en cap i conformat per un equip de redacció on trobem entre d’altres a Loles Casado, Juanfran Roca, Susana Barberà, JJ Benito, Laura Cano, Mar Polo i Marina Safont, que es desviuen dia a dia per transmetre’ns d’una manera personal, honesta, divertida, innovadora, humana i simple, les notícies i imatges més actuals que es produeixen a la ciutat.

Pel fet de ser dues les llengües oficials de la Comunitat, les diferents notícies apareixen i poden ser llegides i consultades en qualsevol de les llengües, castellà-valencià, fet que dificulta cada dia, i més encara a l’estiu quan no sent estrany la redacció pot trobar-se sota mínims, la revisió d’allò que s’escriu abans de llançar-ho.

Aquest fet fa que en els darrers dies observem massa sovint la dificultat d’entendre algun dels titulars o continguts publicats en la versió valencià i, el que és més greu, deixa en evidència la poca sensibilitat dels redactors a l’hora de “veure com queda” la notícia en la llengua vernacla, deixant a la consciència del lector una sensació de més o menys menyspreu per la llengua valenciana per part del mitjà, com si donar la notícia en valencià fora menys o gens important.

El darrer exemple hui mateix. A la secció de successos apareix el següent titular: “Rescatan a una senderista herida en la zona del Castillo de Montornés, Benicàssim”, amb un subtítol “La mujer, con una lesión en el PIE que le impedía caminar, ha sido evacuada por el equipo de rescate en helicóptero”, però fixem-nos ara que és el que diu quan llegim la notícia en valencià: “La dona, amb una lesió en el PASTÍS que li impedeix caminar, ha estat evacuada per l’equip de rescat amb helicòpter”.

Peu/Pastís, quin desficaci, quina cosa més absurda; un desgavell o despropòsit que vull pensar només ha estat, com en massa ocasions anteriors, fruit de les presses, corregudes o treball sota mínims, i no una empastrada a la qual no se li dona gens d'importància.

De poc serveix que “Castellón Información” reconega la llengua valenciana, que dedique espais per a la igualtat lingüística i fins i tot que es faça ressò del dia dels drets lingüístics, si una vegada i una altra, el seu tracte a l’hora de difondre notícies o esdeveniments, no siga adient. Cuidem els detalls i tot anirà millor.

KKR, sabotatge o propaganda?

He de dir que mai havia vist aquestes sigles i res sabia d’allò que representaven, però, malauradament, en els darrers dies s’han anat repetint en diferents ocasions en el meu entorn més o menys llunyà, fins al cas de despertar en mi una certa curiositat.

Resulta que KKR són les inicials de Kohlberg Kravis Roberts & Co., una multinacional inversora estatunidenca, fundada l’any 1976, amb seu a Nova York i que sembla que darrerament, ha passat a controlar Axel Springer SE una empresa de l’Aviv Group, convertint-se en un fons proisraelí, que ofereix i promou inversions immobiliàries a Jerusalem Est, Gaza i Cisjordània, territoris pertanyents a l’estat de Palestina, a la vegada que ha promogut inversions en empreses israelianes de ciberseguretat, armament i altres que es dediquen a la compra de dades.

D’altra banda, sembla que KKR ha entrat en el negoci de la música en comprar per més de 1300 milions d’euros el grup d’entreteniment Superstruct Entertainment, organitzador i controlador de més de 80 actes diversos i festivals de música arreu del món, els més emblemàtics d’Europa i Austràlia.

Aquesta entrada del fons en el negoci de la música en viu ha portat lligada una gran polèmica, generant no només en cada esdeveniment programat airades protestes contra el genocidi que Israel porta a termini en Palestina, arribant la seua actitud enfront d'aquesta problemàtica molt més lluny, sent diversos i variats els grups musicals, artistes i discjòqueis inicialment contractats que, per aquesta raó, i fent seues les justes reivindicacions, han considerat rebutjar i anul·lar directament la seua participació en festivals controlats per Superstruct.

I per què, us preguntareu, porte jo hui ací aquest fons i aquesta empresa, una de les principals proveïdores d’oci i espectacles musicals a escala mundial? La raó és més que senzilla. Sembla que des dels inicis d’aquest 2025, controla a Espanya, entre molts altres, festivals com el Sónar, festival de música experimental de Barcelona, el Viña Rock de Villarobledo, el Monegros Desert Festival de música tecno o aquells més propers com l’Arenal Sound de música independent de Borriana o el mític FIB de Benicàssim, sent molts, cada dia se n'afegeixen més, els artistes que es neguen a actuar.

A la llarga llista del sonar, més de 50 cancel·lacions i del Viña Rock en més d’una dotzena, ara heu de saber que en el proper Arenal Sound un dels grups clàssics dels darrers anys a la cita borrianenca, els alzirenys la Fúmiga, es desmarquen i rescindeixen l’acord contractual amb el festival per ser l’organització partícip del fons KKR i estar el grup en contra del genocidi del poble palestí.

I també en aquesta línia trobem artistes que havien confirmat la seua presència al  FIB de Benicàssim, cas del raper porto-riqueny Residente, la cantant Judeline, el grup andalús Califato ¾ i el duo de nou punk lleidatà la Èlite, tots confirmant la seua baixa del cartell inicial. Una decisió presa en tots els casos mostrant el seu posicionament en contra del genocidi i a favor dels drets de Palestina.

Si com va publicar-se en el seu moment el FIB 2024 ja va afrontar una edició amb dificultats tècniques, crítiques per l'organització i una caiguda de públic, tot fa pensar que ara, la retirada d'artistes per motius ètics i polítics complicarà encara més el rellançament del festival amb la gestió actual, malgrat que des de Superstruct, l’empresa matriu, no paren de negar que els beneficis dels seus festivals no van a parar al fons KKR, però les crides al boicot continuen creixent i han rebut el suport explícit de formacions polítiques com Sumar, Podemos, ERC o IU, a més de moviments socials en suport a Palestina.

Aquestes desercions que sembla han eixit d’alguns dels artistes participants i que s’han traslladat al públic en forma de boicot, generen una gran pregunta: seran uns sabotatges efectius o es quedaran en uns actes simbòlics? Serà realitat i courà als organitzadors o fins i tot serà una propaganda gratuïta? No haurem d’esperar massa per comprovar-ho. En quinze dies tindrem la resposta.

Anem bé?

Ahir, en despatx extraordinari, va aprovar-se per part del Consell Rector del Patronat de Festes un dels punts que cada any és més esperat per un bon nombre de xiquetes i senyoretes de la nostra ciutat, el reglament, la normativa, que ha de regir l’elecció de les Regines i Dames de la Ciutat per l’exercici del 2026 i, novament, com ve ocorrent els darrers anys, el meu vot va ser d’abstenció.

I ho va tornar a ser no per considerar que la forma en què es determina aquesta tria siga inadequada, que tota la parafernàlia que la rodeja em desagrade; és veritat que a parer meu podria millorar-se incloent, sobretot en el cas de la Reina i Dames majors, alguna entrevista personal amb les candidates o alguna relació més directa de tracte, però com dic, el procediment és vàlid com ho pot ser qualsevol altre.

La meua abstenció va ser per una qüestió de fons, per un requisit altra vegada obligatori i necessari perquè aquelles dones que, portant la festa i la ciutat al cor, puguen presentar la seua candidatura, l’obligatorietat d’haver estat Madrina de Comissió de Sector amb anterioritat.

Entenc que qualsevol xiqueta o dona que haja estat Madrina d’una Gaiata ho ha sigut perquè estima la festa, el seu poble i les seues tradicions; però, entenc també que possiblement hi haurà a la ciutat altres xiquetes i senyoretes que, sense haver estat madrines, formant part d’altres associacions festeres, entitats locals, grups de ball, confraries o simplement per la seua trajectòria personal o familiar porten també la festa al cor i, estimen igual que aquelles o més, les nostres tradicions, considerant que tancar-los les portes, fins i tot a poder presentar candidatura, és donar-los un tracte més que discriminatori.

Efectuada la votació entre els membres del Consell vaig demanar a la presidència intervindre per explicar el sentit de la meua abstenció, rebent a continuació la rèplica d’un altre company del Consell amb la següent argumentació: “De la mateixa manera que si qualsevol veí, jo mateix, vull ser regidor del meu poble he de formar part obligatòriament d’una llista electoral, no podent presentar-me per lliure, si vull representar a la meua ciutat com a màxima figura de la festa, he d’haver format part d’una comissió de sector”.

No vaig voler crear cap polèmica, ni tampoc vam continuar amb més contrarèpliques; podria haver dit que en el cas dels regidors no triem persones en concret, triem llistes tancades i en funció dels vots els nostres preferits arriben o no a formar part del consistori, mentre que en el cas de les reines i dames són votacions nominals i directes; podria haver dit que com a membre del Consell rebré, com passa cada any, suggeriments per decantar el meu vot envers una candidata o altra en funció d’uns interessos de vegades més que particulars; però, tot i ser el lloc on fer-ho, no ho vaig fer.

El reglament presentat des de la presidència s’acabava d’aprovar amb cap vot en contra i únicament la meua abstenció. A tots els semblava bé o no?, cadascú tindrà la seua raó personal per a justificar el seu vot, tot i que ningú més va prendre la paraula.

En eixir de la reunió i al llarg de tota la vesprada vaig continuar pegant-li voltes a l’assumpte, el desassossec no me'l treia del damunt: estaré errat?, va estar encertada la rèplica rebuda a la meua intervenció? són fets comparables els processos de tria de regidors i de reines i dames? Anem bé?... Què us sembla?

Siga com siga el procés està en marxa i, de segur, que novament encertarem a l’hora de la tria, com ha estat en altres vegades, i aquelles elegides, això sí, totes amb el vistiplau de les comissions de sector, ho seran per la seua estima per Castelló, pel seu saber estar, per la seua exquisida educació, per la seua simpatia i generositat i no per altres motius que no venen al cas…